ElResum.cat

La Guàrdia Civil ha sol·licitat la col·laboració ciutadana per avançar en la investigació de l’homicidi de Magdalena Mas Vilaltella, una dona de 38 anys de Riudoms assassinada el 2005. Les seves restes van ser localitzades l’agost d’aquell any en una zona boscosa d’Olesa de Montserrat, mesos després que es denunciés la seva desaparició a Reus. El cos, que presentava signes de mort violenta, no va ser identificat fins al 2014 mitjançant el programa d’identificació genètica Fènix. Per intentar trobar el responsable, els investigadors han difós tres proves clau: una fotografia de la víctima, imatges d’un home fent servir la seva targeta bancària en un caixer de Terrassa l’endemà de la desaparició, i un fragment de samarreta que podria pertànyer a l’autor del crim.

L’Agència de Ciberseguretat de Catalunya ha alertat, a través del seu informe Prospectives 2026, sobre l’ús massiu de la intel·ligència artificial (IA) en la ciberdelinqüència. Segons l’estudi, un 82,6% dels correus electrònics amb enllaços maliciosos ja utilitzen eines d’IA generativa per crear enganys “gairebé perfectes”, eliminant errors ortogràfics i fent-los pràcticament indistingibles del contingut legítim. La directora de l’agència, Laura Caballero, adverteix que aquesta sofisticació fa que les estafes siguin més creïbles, automatitzades i difícils de detectar per a l’ull humà. Aquesta tendència ha contribuït a un augment del 160% en el robatori de credencials, sent el ransomware o segrest de dades la principal amenaça per a les organitzacions. Davant d’aquesta situació, l’agència subratlla la importància de la prevenció, la sensibilització ciutadana i l’adopció de mesures com contrasenyes robustes.

El Departament de Justícia dels Estats Units ha publicat una nova tongada massiva de documents sobre el cas del delinqüent sexual Jeffrey Epstein, que inclou més de tres milions de pàgines, vídeos i imatges. Aquesta desclassificació revela noves connexions i detalls sobre la relació d’Epstein amb figures públiques internacionals. Entre els noms destacats hi ha Donald Trump, vinculat a informes no verificats de l’FBI sobre agressions sexuals a menors. També apareixen correus electrònics d’Elon Musk preguntant per la “festa més salvatge” a l’illa d’Epstein, i de Richard Branson fent referència al seu “harem”. Els arxius mencionen Bill Gates en relació amb suposades infidelitats i inclouen noves imatges compromeses del príncep Andreu. A més, el nom de l’expresident espanyol José María Aznar figura en rebuts de dos paquets enviats per Epstein i Ghislaine Maxwell els anys 2003 i 2004, tot i que el seu entorn nega qualsevol relació.

El líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, ha traslladat a Brussel·les la seva oposició a la regularització extraordinària de migrants impulsada pel Govern de Pedro Sánchez. Durant una reunió de líders del Partit Popular Europeu (PPE) a Zagreb, Feijóo ha sol·licitat a la Comissió Europea que analitzi la mesura, qualificant-la de “massiva, sense control ni garanties” i contrària al Pacte de Migració i Asil de la UE. El dirigent popular adverteix que la iniciativa, que pretén regularitzar prop de 500.000 persones, generarà un “efecte crida” a la frontera sud, pressionarà els serveis públics i tindrà conseqüències negatives per a Espanya i Europa. Malgrat la petició, la Comissió Europea, a través del comissari Magnus Brunner, ha mostrat cautela i ha recordat que la regularització de persones que ja resideixen en un estat membre és una competència nacional.

L’exèrcit d’Israel ha llançat un dels atacs més mortífers sobre la Franja de Gaza des de l’alto el foc de l’octubre, causant almenys 28 morts, entre els quals hi ha nombrosos civils i menors. Entre els incidents més greus destaquen el bombardeig a una tenda de campanya a Khan Yunis, que va acabar amb la vida d’una família sencera de set persones, i un atac a una comissaria a la ciutat de Gaza amb més d’una desena de víctimes. Aquesta escalada de violència es produeix en un context d’acusacions mútues entre Israel i Hamàs de violar la treva, justificant les Forces de Defensa d’Israel (FDI) els seus atacs com una represàlia. Els fets coincideixen amb la vigília de la reobertura del pas fronterer de Rafah i amb manifestacions de solidaritat amb el poble palestí a Barcelona.

Després de la derrota parlamentària que va tombar el decret òmnibus, el qual incloïa la revalorització de les pensions i la pròrroga de l’escut social, el govern de Pedro Sánchez ha iniciat una estratègia de cessions per reconstruir la majoria d’investidura amb l’objectiu final d’aprovar els pressupostos. Per atreure Junts, l’executiu ofereix garanties als propietaris per impagaments de lloguer i la delegació de competències en immigració a Catalunya. Aquesta última cessió depèn d’un acord amb Podem, que exigeix la regularització de mig milió de migrants i la modificació del preàmbul de la llei per considerar-lo “racista”. Paral·lelament, Sánchez ha tancat acords amb altres socis clau: un nou model de finançament amb ERC després d’una reunió amb Oriol Junqueras, el traspàs de competències al PNB i la pròrroga de la prohibició de desnonaments amb Bildu.

El Tribunal Suprem ha ratificat la sanció a un agent de la Guàrdia Civil per emborratxar-se mentre estava de servei al gimnàs de la Presidència del govern espanyol l'1 d’abril de 2022. Després de consumir cerveses i ginebra amb altres companys, l’agent va ser trobat amb evidents símptomes d’intoxicació etílica. L’incident va culminar quan va ensenyar el cul al cap dels escortes del president Pedro Sánchez, mentre ballava i es posava a la gatzoneta. La sala militar del tribunal va desestimar el recurs de l’agent, basant-se en nombroses declaracions de testimonis que van corroborar el seu estat. La sanció, que consisteix en una suspensió de funcions i sou durant vint dies, es va imposar per una falta greu qualificada com a “conducta indigna, incorrecta i irrespectuosa” per a un membre del cos.

L’accident ferroviari d’Adamuz, provocat per la ruptura d’una soldadura, ha desencadenat una crisi sobre l’estat de la infraestructura ferroviària a Espanya. El president de la CIAF, Iñaki Barrón, ha responsabilitzat Adif de prioritzar la construcció de noves línies en detriment del manteniment de la xarxa existent, suggerint la seva reunificació amb Renfe. Aquesta crítica tècnica ha tingut una resposta política immediata per part del Partit Popular, que, a través d’Alberto Núñez Feijóo, ha impulsat una comissió d’investigació al Senat per depurar responsabilitats i denunciar la “negligència” del govern. El debat se sustenta en dades que mostren un estancament de la inversió pública des del 2012, la qual, sense ajustar-se a la inflació, ha generat un significatiu “deute tècnic” en el manteniment de les vies, malgrat la recent recuperació de la despesa.

El Departament de Justícia dels Estats Units ha publicat una nova tanda de documents desclassificats sobre el cas del pederasta Jeffrey Epstein, en compliment d’una llei de transparència del Congrés. Aquesta divulgació massiva inclou més de 3 milions de pàgines, 180.000 imatges i 2.000 vídeos. Entre els arxius destaquen greus acusacions contra Donald Trump, amb testimonis que el vinculen a violacions i abusos sexuals a menors de 13 i 14 anys, i a festes on les noies eren presumptament “subhastades”. Malgrat que un document clau sobre Trump va ser retirat temporalment del web oficial, el fiscal general adjunt, Todd Blanche, ha assegurat que no s’ha protegit ningú. Els documents també contenen referències a l’expresident espanyol José María Aznar, relacionades amb un pagament i l’enviament de paquets.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha estat donat d’alta de l’Hospital de la Vall d’Hebron després de dues setmanes ingressat per una osteomielitis púbica, una infecció òssia greu. Tot i l’evolució favorable, continuarà el tractament sota el règim d’hospitalització domiciliària. Aquest procés de recuperació tindrà una durada total de vuit setmanes i inclou l’administració d’antibiòtics, inicialment per via endovenosa i posteriorment oral, a més de rehabilitació per recuperar la mobilitat. L’equip mèdic ha destacat que, malgrat que la infecció comportava un risc de sèpsia greu, la bona condició física del president facilita la seva recuperació. Encara que ha sortit de l’hospital pel seu propi peu, la seva activitat pública es mantindrà limitada durant aquest període.