El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha anunciat l’inici dels tràmits per desdoblar la C-55 al Bages, un tram conegut per la seva alta sinistralitat i congestió. L’obra, que s’estendrà fins al 2030, inclou una variant a Castellgalí i pretén millorar la mobilitat i la competitivitat econòmica de la Catalunya Central. Aquesta actuació respon a dècades de reivindicacions, amb protestes recurrents de la plataforma No més Morts a la C-55. Mentre alguns grups ecologistes proposen l’alliberament de la C-16 com a alternativa, la gratuïtat per a conductors locals en aquesta via ja està en vigor. Paral·lelament, Illa juga un paper crucial en l’estabilitat del govern de Pedro Sánchez. La seva figura s’ha convertit en un puntal de suport per a Sánchez, especialment davant les pressions derivades de casos judicialitzats. El PSC, sota el lideratge d’Illa, recolza fermament Sánchez, tot i les possibles implicacions futures. A Catalunya, el PSOE busca consolidar un nou model de governança, amb ERC fent balanç del compliment dels pactes i la Generalitat buscant un nou model de finançament. Junts per Catalunya, liderat per Carles Puigdemont, pressiona per la concreció de competències en immigració i l’oficialitat del català a la UE, a més d’una reunió entre Sánchez i Puigdemont. La seva estratègia busca influir en les negociacions amb el PSOE, deixant oberta la possibilitat d’un pacte amb el PP si s’accepten les seves condicions.

El Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) ha iniciat un procés de desarmament com a gest de bona voluntat per assolir la pau amb Turquia després de 40 anys de conflicte que han deixat més de 45.000 morts. En una cerimònia simbòlica a les muntanyes del Kurdistan iraquià, 30 guerrillers, liderats per Bese Hozat, van calar foc a les seves armes. Aquest acte, considerat un pas històric, respon a la crida d’Abdullah Öcalan, cofundador del PKK, que va demanar la fi de la lluita armada i la dissolució del grup. El govern de Recep Tayyip Erdogan ha mantingut una postura hermètica sobre les negociacions, tot i que el portaveu de l’AKP, Ömer Çelik, ha confirmat que el procés es desenvolupa sense observadors internacionals. Devlet Bahçeli, líder ultranacionalista i aliat d’Erdogan, ha lloat el compliment de la paraula del PKK i ha destacat la posició del partit prokurd DEM. S’espera un discurs “històric” d’Erdogan que podria aclarir aspectes del procés. Malgrat l’optimisme, el procés està marcat per ombres, com la repressió contra el partit d’oposició CHP i l’empresonament de membres del DEM, inclòs Selahattin Demirtas. El govern turc presenta el procés com una rendició del PKK més que com una negociació, i no s’han revelat les possibles concessions a la minoria kurda.

Alvise Pérez, eurodiputat de S’Ha Acabat la Festa (SALF), va declarar davant del Tribunal Suprem després de ser investigat per la recepció de 100.000 euros en efectiu de l’empresari Álvaro Romillo, conegut com a CryptoSpain. Pérez va admetre haver rebut els diners en un maletí negre, en bitllets de 50 i 100 euros, com a pagament per una “xerrada” de 30 minuts sobre llibertat financera. Va negar que els diners fossin destinats al finançament de la campanya electoral de SALF, afirmant que la campanya va costar només 30.000 euros i que els 100.000 euros no consten en els comptes del partit. Pérez va declarar haver utilitzat la meitat dels diners per a despeses personals i professionals, mentre que l’altra meitat roman en el seu poder. Romillo, també imputat en la causa, va contradir la versió de Pérez, assegurant que va lliurar els diners a l’aleshores candidat per a ser destinats al partit. El Tribunal Suprem investiga el cas per possibles delictes de finançament il·legal de partits, estafa, apropiació indeguda, blanqueig de capitals i falsedat documental. Aquesta és la tercera compareixença de Pérez davant del Suprem, on també s’enfronta a causes per falsedat i injúries contra Salvador Illa i Susana Gisbert. Romillo també està sent investigat per l’Audiència Nacional per una presumpta estafa piramidal a través de la plataforma Madeira Invest.

Catalunya ha experimentat un episodi de fortes pluges que ha afectat diverses comarques i ha provocat l’activació del pla Inuncat. Inicialment, les pluges van afectar la Catalunya Central i Girona durant el cap de setmana, amb registres destacats a Angles i Artés. El 112 va rebre 358 trucades i els Bombers van atendre 169 avisos per inundacions, afectacions elèctriques i caiguda d’arbres. Protecció Civil va desactivar l’alerta del pla Inuncat dilluns al matí, però el Meteocat va mantenir els avisos de perill per pluges intenses, ampliant-los a 16 comarques del quadrant nord-est i la costa central i Daurada. Es preveuen precipitacions superiors als 20 mm en 30 minuts. Les pluges han frenat la caiguda de les reserves d’aigua als embassaments, estabilitzant el sistema Ter-Llobregat al voltant del 79%. Posteriorment, es va activar el pla Inuncat en fase d’alerta al litoral, des del Garraf fins al Montsià, amb previsió de pluges que podrien superar els 40 litres per metre quadrat en mitja hora al Baix Camp, Baix Penedès i Tarragonès. Imma Solé, de Protecció Civil, va demanar precaució durant el cap de setmana, especialment dissabte, i va recomanar evitar zones inundables i no travessar cursos d’aigua. Les previsions indiquen un augment del perill dissabte, amb 26 comarques afectades i possibilitat de calamarsa, pedra i ratxes fortes de vent.

El PSOE es troba immers en una crisi arran dels àudios masclistes de José Luis Ábalos i Koldo García, i la corrupció que envolta Santos Cerdán, ara en presó. Pedro Sánchez, després d’expressar la seva indignació, ha anunciat la modificació del codi ètic del partit per expulsar els militants puteros. Aquesta mesura busca apaivagar el malestar de l’electorat femení, on el PSOE tenia un avantatge significatiu sobre el PP. El partit ha reiterat la seva postura abolicionista de la prostitució i el seu compromís amb la lluita contra la violència de gènere. Mentrestant, Salvador Illa intenta compaginar el seu rol com a president de la Generalitat amb el lideratge del PSC, donant suport a les bases socialistes davant la crisi. Paral·lelament, el CIS mostra una caiguda del PSOE, que empataria amb el PP en intenció de vot, mentre que Vox experimentaria un ascens significatiu. La popularitat de Sánchez també ha disminuït, tot i que manté el suport de les seves bases en la seva oposició a augmentar la despesa militar al 5% del PIB, tal com demana Donald Trump i l’OTAN. Aquesta postura, que contrasta amb la del PP i Vox, genera divisió entre la població espanyola.

Una representació teatral a l’Ajuntament de Barcelona ha generat una forta polèmica per la seva burla a la llengua catalana. L’obra, presentada després de la presentació de l’informe de l’Observatori de les Discriminacions a Barcelona, va incloure gags que ridiculitzaven el català i la seva promoció. La segona tinenta d’alcalde, Maria Eugènia Gay, ha expressat el “profund malestar” del consistori i ha demanat “sinceres disculpes” per no haver supervisat el contingut de l’obra. Gay ha assegurat que el govern municipal té un “ferm compromís amb la defensa i la promoció del català”. Junts per Barcelona i ERC han criticat la resposta de l’Ajuntament, exigint dimissions o cessaments i la creació d’un comissionat del català amb recursos suficients. Jordi Martí (Junts) ha denunciat la “inacció” del govern de Jaume Collboni en la defensa del català, mentre que Jordi Castellana (ERC) ha demanat que es garanteixi que “això no torni a passar”. Barcelona en Comú, a través de Marc Serra, ha reclamat que el govern municipal faciliti l’aprenentatge del català en comptes d’alimentar polèmiques. L’obra, realitzada pel grup amateur Teatro Sin Papeles, va incloure escenes on es renyava una dona castellanoparlant amb crits de “Parla català!”.

El jutjat mercantil número 2 de Barcelona ha desestimat la demanda de Just Eat contra Glovo per competència deslleial, en la qual reclamava 295 milions d’euros. El jutge Álvaro Lobato ha dictaminat que Glovo va actuar dins la legalitat respecte a l’autonomia dels seus repartidors, i que Just Eat no ha demostrat que Glovo hagués perjudicat els seus resultats amb pràctiques fraudulentes. La sentència elogia el model de negoci de Glovo i critica la “persecució” de l’administració, especialment d’Inspecció de Treball, a qui acusa d’interpretar la llei de manera “singular i arbitrària”. El jutge defensa que els riders prefereixen ser autònoms i qüestiona la intervenció de “buròcrates” en la seva decisió. Just Eat, que té els seus repartidors contractats, argumentava que Glovo s’havia estalviat més de 645 milions d’euros amb el model d’autònoms, cosa que li hauria donat un avantatge competitiu. El jutge ha condemnat Just Eat a pagar les costes judicials. Just Eat estudia recórrer la sentència. La ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha criticat les referències del jutge a “l’Espanya sindicalitzada”. Aquesta sentència arriba després que Glovo contractés 14.000 repartidors, abandonant el model d’autònoms, i després de 10 anys d’inspeccions i multes milionàries per l’ús de “falsos autònoms”.

El jutge Leopoldo Puente, del Tribunal Suprem, investiga el presumpte cobrament de comissions il·legals a canvi d’adjudicacions d’obra pública durant el mandat de José Luis Ábalos al Ministeri de Transports. A petició de la UCO, que ha detectat discrepàncies en els comptes d’Ábalos, el jutge ha requerit informació al PSOE i al Congrés dels Diputats. S’investiguen les donacions d’Ábalos al partit entre 2014 i 2024, ja que hi ha diferències entre les xifres declarades a Hisenda (44.729,29 euros) i els pagaments registrats (8.471,36 euros). El jutge també investiga les retribucions rebudes per Ábalos del Congrés durant el mateix període, on l’Agència Tributària registra 751.421,57 euros, mentre que els comptes d’Ábalos només mostren 79.841,74 euros. A més, s’està investigant la situació patrimonial de diversos empresaris imputats, entre ells Joseba Antxón Alonso, Antonio i Daniel Fernández Menéndez, Fernando Agustín Merino i José Ruz, així com la de Santos Cerdán i Koldo García, i la seva exdona, Patricia Uriz, per determinar possibles vincles amb la presumpta trama. L’objectiu és aclarir la situació econòmica d’Ábalos i la relació entre els empresaris i les adjudicacions d’obra pública.

El Regne Unit i França han signat un acord migratori durant la visita d’estat d’Emmanuel Macron a Londres. L’acord, anomenat “n’entra un, en surt un”, permetrà al Regne Unit retornar a França fins a 50 migrants setmanals que arribin en pastera a través del canal de la Mànega. A canvi, França enviarà al Regne Unit el mateix nombre de sol·licitants d’asil amb vincles britànics que no hagin intentat entrar il·legalment al país. Keir Starmer, primer ministre britànic, ha celebrat l’acord com una eina per combatre el tràfic de persones i frenar l’augment del 56% en les arribades irregulars registrades aquest any, que superen les 21.000 persones. Macron ha justificat l’acord per la manca de control a les fronteres europees i ha reclamat una revisió dels acords migratoris de la UE. A més, ambdós països han signat la declaració de Northwood, un acord de defensa que preveu la coordinació de les seves armes nuclears en cas d’atac. Finalment, ambdós líders han copresidit la cimera de la Coalició dels Disposats en suport a Ucraïna, on s’ha acordat establir una seu operativa a París i, posteriorment, a Londres, així com una cèl·lula de coordinació a Kíiv per a la regeneració de les forces ucraïneses.

La Generalitat, juntament amb els principals operadors de telecomunicacions i ajuntaments, ha signat el protocol TelcoCat per millorar la connectivitat a Catalunya. L’objectiu és garantir la connexió del 100% del territori, prioritzant la cohesió territorial i el desenvolupament econòmic. L’acord preveu el desplegament de més de 8.000 quilòmetres de fibra òptica i la millora de la telefonia mòbil, connectant 738 municipis. A partir de setembre, s’habilitarà un servei d’atenció telefònica en català per gestionar incidències i evitar la desconnexió d’àrees rurals, especialment en situacions d’emergència. Albert Dalmau, conseller de la Presidència, ha destacat la importància d’aquesta connectivitat per al desenvolupament del país. L’acord, escenificat a Monistrol de Montserrat, respon a les interrupcions de servei viscudes al Pirineu durant el Nadal de 2024 i a altres incidències com les dels incendis a la Segarra i el Baix Ebre. El protocol TelcoCat estableix tres nivells d’actuació segons la gravetat de les incidències, amb una línia 900 prioritària per a ajuntaments i operadors. En casos més greus, la Generalitat coordinarà la gestió amb les operadores. Entre els operadors participants, hi ha Telefónica, Vodafone, Orange i Parlem, entre d’altres. Entitats locals com la Federació de Municipis de Catalunya també formen part de l’acord. Aquest protocol busca crear un sistema de telecomunicacions més resilient a Catalunya.