Borja Sémper, portaveu del PP, ha anunciat públicament que pateix un càncer en fase inicial. La detecció del tumor cancerós es va produir durant una revisió mèdica rutinària. Sémper, de 49 anys, ha assegurat que l’expectativa mèdica és de curació i que les perspectives són “raonables”. El dirigent popular ha expressat la seva intenció de continuar treballant si la seva salut i el tractament li ho permeten, tot i que ha reconegut que la seva presència pública podria veure’s alterada a causa del tractament “exigent” que haurà de seguir. Sémper ha explicat que ha decidit compartir la notícia per responsabilitat i per evitar especulacions, tot i que ha admès que no li agrada parlar de temes personals públicament. Ha subratllat que el càncer és una malaltia que afecta a moltes persones i que ell no és un cas “especial”. El polític basc ha afirmat que el tractament podria comportar canvis físics i afectar la seva disponibilitat per a actes públics, incloent les rodes de premsa habituals.

L’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat ha registrat un primer semestre de 2025 històric, amb 27.183.432 passatgers, un increment del 4,2% respecte al mateix període del 2024. El mes de juny també va marcar un rècord, amb 5.296.405 passatgers, un 4,7% més. D’aquests, la majoria (20.268.877) van ser passatgers internacionals, amb un augment del 5,6%. Aquest creixement es deu, en part, a les noves rutes internacionals, com la connexió amb Boston de Delta Airlines, la ruta amb Halifax de WestJet, i les cinc noves rutes europees de Vueling. A més, China Eastern connectarà Barcelona amb Shanghai a partir de setembre. L’aeroport també va registrar un rècord d’operacions (174.093) i de càrrega aèria (93.368 tones) durant el primer semestre. Els aeroports de Reus i Girona-Costa Brava també van experimentar un creixement significatiu, amb un augment del 12,6% i del 17% de passatgers, respectivament, durant el primer semestre. L’aeroport de Reus va registrar 209.080 passatgers al juny, un 9,3% més, i Girona-Costa Brava va acollir 307.774 passatgers, un 12,7% més. Aquests resultats consoliden la recuperació postpandèmia i posen de manifest la importància del Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries de Barcelona (CDRA) en l’atracció de noves connexions. L’aeroport Adolfo Suárez Madrid-Barajas va liderar en nombre de passatgers i operacions, amb 32.676.138 passatgers i 208.917 operacions durant el primer semestre.

Diversos incidents han afectat la circulació a la Ronda de Dalt de Barcelona durant els darrers dies. Dijous passat, dos accidents simultanis, un en cada sentit a l’altura de Collserola, van provocar el tall de dos carrils en ambdós sentits. El Servei Català de Trànsit, a través de la xarxa X, va informar de les importants retencions, que van arribar a superar els vuit quilòmetres en sentit Llobregat, afectant també la circulació a la Pota Nord. La circulació es va restablir completament al voltant de les 8:30, tot i que les retencions van persistir fins a les 10:00. A més, el mateix dijous, un camió avariat a l’AP-7 a l’altura de Parets del Vallès va generar congestió des de Santa Perpètua de la Mogoda. Dilluns, un nou accident a la Ronda de Dalt, a l’entrada 5 de Vall d’Hebron, va obligar a tallar un carril en sentit Llobregat, provocant retencions des de la Pota Nord fins a Santa Coloma de Gramenet. Aquest incident va coincidir amb l’inici d’unes obres de cobertura a la via, que ja havien reduït la circulació a un carril per sentit entre les sortides 5 i 6.

La Generalitat i l’Estat han pactat les bases d’un nou model de finançament per a Catalunya, generalitzable a altres comunitats autònomes. L’acord reconeix la singularitat catalana i preveu la recaptació progressiva d’impostos per part de la Generalitat, començant per l’IRPF. Tot i això, no s’han concretat xifres ni terminis, i la plena recaptació de l’IRPF per part de Catalunya el 2026 no està garantida. El principi d’ordinalitat s’esmenta al preàmbul, però no a l’acord en si. El nou model implica que Catalunya recapti els seus impostos i transfereixi una part a l’Estat pels serveis prestats. La resta es destinarà a competències autonòmiques i a la solidaritat amb altres comunitats. L’Estat finançarà les competències singulars de Catalunya. El conseller Albert Dalmau ha celebrat l’acord com un “canvi de paradigma”, mentre que el ministre Ángel Víctor Torres ha destacat el compromís de desplegar la Hisenda catalana i enfortir l’ATC. S’ha creat un grup de treball per abordar la gestió de l’IRPF, que actualment suposa 30.000 milions d’euros anuals, i l’ERC presentarà una proposició de llei per modificar la legislació. L’acord requereix modificacions legals importants, i les majories necessàries al Congrés no estan garantides. Oriol Junqueras, president d’ERC, ha advertit que el suport del seu partit a futures decisions del PSOE depèn de la concreció d’aquest acord. L’expert Oriol Amat considera clau que els impostos que es quedin a Catalunya siguin proporcionals a l’esforç fiscal dels catalans.

L’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès, a Vilafranca del Penedès, ha tancat les seves portes temporalment a causa dels importants danys provocats per la DANA d’aquest cap de setmana. Les intenses pluges, que van acumular fins a 155 litres per metre quadrat a la localitat, van inundar la planta -1 de l’hospital, afectant greument les instal·lacions elèctriques, la presa d’aigua, la farmàcia i els magatzems. Olga Pané, consellera de Salut, ha informat que la inundació va ser causada per la caiguda d’un mur de contenció a causa de l’acumulació d’aigua. El Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) va coordinar el trasllat dels 71 pacients ingressats a altres centres de la zona, com l’Hospital Residència Sant Camil a Sant Pere de Ribes, l’Hospital d’Igualada, l’Hospital de Sant Boi, l’Hospital de Viladecans i l’Hospital de Bellvitge. Pané va assegurar que cap pacient va patir incidents durant el trasllat. Es preveu que l’hospital romangui tancat durant dues o tres setmanes, mentre es realitzen les reparacions necessàries. Mentrestant, el CAP Nord de Vilafranca ha reforçat el seu servei i estarà obert 24 hores per atendre les urgències. La DANA va provocar més de 1.700 trucades als Bombers i al 112, amb la majoria d’incidents concentrats a la regió metropolitana sud. A més dels danys a l’hospital, el riu Foix es va desbordar, obligant a desallotjaments i a la recerca de dues persones desaparegudes, que posteriorment va ser aturada a l’espera de nous indicis.

Carlos Mazón celebra dos anys com a president de la Generalitat Valenciana, assegurant-se un sou públic de 75.000 euros durant els pròxims dos anys gràcies a la seva incorporació al Consell Jurídic Consultiu. Aquest aniversari arriba enmig d’un context polític convuls marcat per la coalició inicial amb Vox, la posterior ruptura i la gestió controvertida de la catàstrofe de la DANA, que va generar una forta crítica a Mazón i va posar en risc la seva continuïtat. Aquesta situació ha impulsat l’ascens d’opcions municipalistes com Ens Uneix i la Unió Municipalista, que busquen capitalitzar la desafecció política i obtenir representació a les Corts Valencianes. La Unió Municipalista, liderada per Natàlia Enguix, critica la gestió dels partits tradicionals durant la DANA i aposta per una política de proximitat. El seu objectiu és presentar llistes a la província de València, especialment a les zones afectades per la DANA, i rebaixar el llindar electoral del 5% al 3% per facilitar la seva entrada al Parlament. Mentrestant, Francisco Camps ha presentat la seva candidatura per liderar el PP valencià, fet que afegeix incertesa al futur polític de Mazón. Les enquestes, però, suggereixen una possible revalidació del govern de PP i Vox.

Els Mossos d’Esquadra investiguen dos casos a Barcelona. Al barri del Clot, una mare i la seva filla van ser trobades mortes al seu domicili el 4 de juliol. Els cossos estaven en avançat estat de descomposició, però sense signes aparents de violència. La Unitat d’Investigació de Sant Martí i el jutjat d’instrucció número 20 lideren la investigació, amb el suport de l’equip forense. L’autòpsia determinarà la causa de la mort. En un incident separat, un home sense sostre va morir després d’un presumpte robatori violent a la Barceloneta. Els fets van tenir lloc divendres a la tarda al carrer Doctor Aiguader. Malgrat els intents de reanimació del SEM, l’home va morir al lloc dels fets. La Guàrdia Urbana va detenir dos sospitosos gràcies a la descripció d’un testimoni. Els Mossos també investiguen aquest cas per aclarir les circumstàncies de la mort.

El president espanyol, Pedro Sánchez, ha presentat un pla de 15 mesures per combatre la corrupció, centrat en partits polítics, càrrecs públics, institucions i empreses. El pla inclou la creació d’una Agència d’Integritat Pública inspirada en l’Oficina Antifrau de Catalunya, l’extensió de la metodologia de control dels Fons Next Generation, la introducció d’intel·ligència artificial per detectar anomalies en la contractació pública, i l’exigència de sistemes de compliance a empreses que contractin amb l’administració. A més, es reforçarà la transparència, es protegiran els denunciants, s’enduriran les penes per delictes de corrupció i es crearan llistes negres d’empreses condemnades. Experts com Simona Levi (Xnet), Itziar González (Observatori contra la Corrupció) i Jaume López (UPF) han valorat positivament algunes mesures, però han destacat la falta de concreció, la necessitat de fiscalització independent i la importància de dotar l’agència de recursos. Joan Ridao (UB) ha assenyalat la necessitat de més control en les licitacions i el finançament dels partits. S’ha qüestionat la independència de la nova agència i la seva relació amb organismes autonòmics existents, així com l’eficàcia de les llistes negres davant la capacitat de les empreses per canviar de nom. La dotació econòmica, el calendari d’implementació i la participació de la societat civil són aspectes clau per a l’èxit del pla.

Les obres de cobertura de la Ronda de Dalt de Barcelona, entre l’IES Vall d’Hebron i l’avinguda de Vallcarca, continuen amb una nova fase que implicarà restriccions de trànsit. A partir de dilluns i fins al 4 de setembre, es tallarà un carril per sentit entre les sortides 5 i 6. Aquesta fase se centra en la construcció de l’estructura del mur, prismes de serveis, noves voreres i portes de les sortides d’emergència, elements previs a la instal·lació de la coberta. El carril lent de cada sentit serà l’afectat, reduint la capacitat de la via a dos carrils per sentit. Per minimitzar les afectacions, els talls de la ronda per a la implantació de l’obra es faran de nit, entre les 22.30 h i les 5.30 h, començant la nit de diumenge a dilluns en sentit Besòs i l’endemà en sentit Llobregat. A més, es preveu restablir dos carrils al lateral muntanya del passeig de la Vall d’Hebron i reobrir la rotonda del carrer d’Arenys. Aquesta actuació segueix a la construcció del mur central l’estiu passat i a l’inici de les sortides d’emergència. La nova cobertura, de 340 metres, se sumarà als 200 metres ja coberts, creant un nou espai verd per a ús ciutadà. La finalització d’aquesta fase està prevista per a la primavera del 2026, mentre que la totalitat de les obres, incloent la urbanització de la superfície, s’espera que concloguin el maig del 2027.

Després de deu dies de negociacions a París, representants de Nova Caledònia, tant independentistes com no independentistes, i el govern francès, liderat pel ministre d’Ultramar Manuel Valls, han arribat a un acord històric per a la creació d’un “Estat de Nova Caledònia” dins de la Constitució francesa. L’acord, que ha de ser ratificat per les institucions caledonianes, estableix una nova nacionalitat caledoniana, compatible amb la francesa, i un cens electoral específic per a determinades eleccions, que inclourà els nadius i residents de més de 15 anys. Aquest acord busca una “solució perenne” després de dècades de tensions i tres referèndums sobre la independència. Inclou reformes econòmiques, especialment en el sector del níquel. El president francès, Emmanuel Macron, i el primer ministre, François Bayrou, han celebrat l’acord, destacant la “tria valenta i responsable” dels caledonians. La presidenta de l’Assemblea Nacional, Yaël Braun-Pivet, també ha expressat la seva confiança en el futur de Nova Caledònia. L’acord preveu que aquest nou estat pugui ser reconegut internacionalment, tot i que Nova Caledònia continuarà sent part de França i els seus habitants, francesos. Els partidaris de la permanència francesa han celebrat l’acord, que consideren l’inici d’una “nova era d’estabilitat”.