Un estudi de l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua), presentat per la consellera Núria Parlon i el director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, conclou que els radars fixos són una eina molt eficaç per a la seguretat viària. Entre el 2002 i el 2023, aquests dispositius han evitat 1.610 accidents amb ferits a Catalunya, dels quals 372 van ser greus o mortals, suposant una reducció del 20% en aquesta darrera categoria. L’informe destaca que la seva efectivitat augmenta amb el temps, arribant a una reducció del 50% als dotze anys de la instal·lació, i desmenteix l’anomenat “efecte cangur”, ja que no es desplacen els accidents a zones properes. A més, la disminució de la sinistralitat és especialment notable en el cas dels homes joves d’entre 25 i 44 anys i també ajuda a reduir accidents per distraccions.

El magistrat del Tribunal Suprem, Leopoldo Puente, ha citat a declarar com a testimonis el 29 d’octubre l’exgerent del PSOE, Mariano Moreno, i una treballadora del partit, Celia Rodríguez, en el marc del cas Koldo. Aquesta decisió es basa en un informe de la UCO de la Guàrdia Civil que revela comunicacions sobre possibles pagaments en metàl·lic del PSOE a José Luis Ábalos i Koldo García. La investigació se centra en el fet que aquests suposats lliuraments de diners no consten, ni per data ni per import, en la informació comptable que el partit va facilitar al tribunal, generant un “desquadrament”. La citació busca aclarir aquestes discrepàncies, especialment després que Ábalos i García s’acollissin al seu dret a no declarar. El jutge no descarta canviar la condició dels testimonis a investigats. Paral·lelament, Vox ha denunciat el PSOE per presumpte finançament il·legal.

El Ministeri de Treball, liderat per Yolanda Díaz, ha presentat una proposta de Reial Decret per crear i ampliar diversos permisos laborals retribuïts. La mesura principal és la creació d’un nou permís de fins a 15 dies per a cures pal·liatives de familiars de fins a segon grau de consanguinitat. Aquest permís, que requerirà un informe mèdic, es podrà fraccionar en dos períodes o gaudir-se com una reducció de jornada. La reforma també contempla l’ampliació del permís per defunció de familiars propers fins a 10 dies, superant els dos actuals. Addicionalment, s’introdueix un permís d’un dia per acompanyar en l’exercici del dret a l’eutanàsia a una persona designada, sense necessitat de parentiu. La proposta ja ha estat enviada als agents socials per a la seva discussió abans de la seva validació parlamentària.

El primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, ha ordenat a l’exèrcit reprendre els atacs “amb força” a la Franja de Gaza, acusant Hamàs d’haver violat l’alto el foc amb un atac a una unitat militar a Rafah. Mentre que Israel denuncia un assalt contra una unitat d’enginyers, Hamàs assegura que l’objectiu era una milícia local finançada per les forces israelianes. Com a resposta immediata, Israel ha llançat bombardejos que han causat almenys cinc morts en una cafeteria a Deir al-Balah. La situació s’ha tensat amb la intervenció dels Estats Units, que van advertir d’una “violació imminent” de l’acord per part de Hamàs, una afirmació que el grup islamista ha qualificat de “propaganda israeliana”. Segons les autoritats de Gaza, des de l’inici de la treva ja s’han registrat 35 morts a la Franja.

A Catalunya, el càncer de mama continua sent el tumor més freqüent en dones, amb 5.439 nous casos diagnosticats l’any passat, afectant principalment dones majors de 50 anys (gairebé el 80%). Malgrat que la incidència s’ha estabilitzat, la taxa de supervivència és notablement alta, fregant el 90% cinc anys després del diagnòstic, un èxit atribuït a la millora dels tractaments i a la detecció primerenca. El Programa de detecció precoç de càncer de mama del Departament de Salut, dirigit a dones de 50 a 69 anys, és una eina clau en aquesta estratègia. El 2023, aquest programa va permetre detectar 1.465 càncers, la majoria en estadis inicials, amb una participació del 66% de les dones convidades. Experts com Sonia Pernas, de l’Institut Català d’Oncologia, apunten que s’està valorant ampliar la franja d’edat del cribratge per millorar-ne encara més l’eficàcia.

L’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) ha emès una alerta per la presència del bacteri Escherichia coli productor de toxina Shiga en un formatge d’origen francès distribuït a Catalunya. El producte afectat és el Crottin de Chavignol de la marca Dubois Boulay, concretament el lot PONT0509, venut en unitats de 60 grams amb data de caducitat 31/10/2025. L’avís, originat per les autoritats franceses a través de la Xarxa d’Alerta Alimentària Europea, ha provocat la retirada del producte dels canals de comercialització, gestionada per les autoritats catalanes. Es recomana a la població no consumir aquest lot i acudir a un centre mèdic si es presenten símptomes com diarrea o fortes rampes abdominals, que poden aparèixer dies després de la ingesta.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha reclamat l’oficialitat del català, el basc i el gallec a la Unió Europea durant la seva intervenció al Congrés del Partit Socialista Europeu (PES), celebrat a Amsterdam. Illa ha qualificat aquesta possibilitat com una “magnífica notícia” i un missatge potent per a Europa. A més de la qüestió lingüística, ha defensat fermament l’aplicació de la llei d’amnistia com una estratègia d’èxit per “enfortir la coexistència” i restituir la normalitat institucional a Catalunya. Segons el president, aquesta via, juntament amb els indults previs, ha permès centrar les energies en problemes socials com l’habitatge o el cost de la vida, en línia amb les polítiques del govern de Pedro Sánchez. És la primera vegada que un líder del PSC intervé davant el plenari d’aquest fòrum europeu.

La sortida de l’oncòleg Manel Esteller de la direcció de l’Institut de Recerca Josep Carreras (IJC) es va produir enmig d’una greu polèmica per la seva gestió. Una auditoria independent i una investigació periodística van revelar un seguit d’irregularitats greus, entre les quals destaquen el desviament de centenars de milers d’euros d’altres grups per afavorir la seva pròpia recerca, la suplantació d’identitat científica en sol·licituds d’ajuts i contractacions irregulars de personal i serveis. A més, diversos testimonis van denunciar un clima laboral de “terror” i abús de poder. Després de ser suspès cautelarment pel patronat i d’una conversa amb la consellera Núria Montserrat que el va instar a dimitir, Esteller va renunciar al càrrec. L’Oficina Antifrau de Catalunya investiga diverses denúncies sobre el cas, mentre que l’oncòleg dirigirà un centre de recerca oncològica a la Universitat Estatal d’Ohio.

El sistema sanitari de Gaza s’enfronta a un col·lapse que trigarà anys a revertir-se a causa del que l’ONG Metges Israelians pels Drets Humans qualifica d’“atac sistemàtic”. Aquesta ofensiva ha provocat la mort de 1.700 professionals sanitaris i la detenció de centenars més, mentre que 15.000 palestins necessiten ser evacuats per rebre tractament. Un cas emblemàtic és el del doctor Hussam Abu Safiya, director de l’Hospital Kamal Adwan, detingut sense càrrecs formals sota la “llei de combatents il·legítims” d’Israel, que permet arrestos indefinits sense proves. Malgrat un recent intercanvi de presoners, molts dels quals mostraven signes de tortura, Abu Safiya i almenys 80 treballadors sanitaris més continuen empresonats. Organitzacions com Amnistia Internacional denuncien maltractaments sistemàtics i tortures als centres de detenció israelians.

L’oferta pública d’adquisició (opa) hostil del BBVA sobre el Banc Sabadell ha fracassat en no obtenir el suport necessari dels accionistes, un resultat celebrat de manera transversal per la major part de la classe política catalana i espanyola. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha atribuït aquest desenllaç no només a raons econòmiques, sinó també a factors “emocionals i socials”, defensant un sistema bancari adaptat al teixit empresarial català. Líders com Carles Puigdemont i Oriol Junqueras han coincidit a qualificar-ho de “bona notícia”, instant l’entitat a reforçar els seus vincles amb Catalunya per prevenir futures absorcions. L’operació va comptar amb l’oposició del govern català i de l’executiu de Pedro Sánchez, que va manifestar el seu respecte per la decisió final, mentre que altres membres com Yolanda Díaz van expressar obertament el seu alleujament.