La proposta de traspassar les competències d’immigració a la Generalitat ha generat una forta polèmica entre Podem i Junts. La secretària general de Podem, Ione Belarra, ha expressat la seva oposició al traspàs, argumentant que els Mossos d’Esquadra podrien dur a terme “batudes racistes basades en perfil ètnic”. Aquestes declaracions han provocat la reacció de destacats membres de Junts, com Carles Puigdemont i Jordi Turull, que han acusat Podem de tenir un discurs similar al de Vox en aquest tema i han recordat la tragèdia de Melilla del 2022, on van morir desenes de migrants, i la participació de la Guàrdia Civil en els fets, mentre Podem formava part del govern espanyol. Puigdemont ha criticat que l’esquerra espanyola prefereixi que les competències les gestioni un govern del PP i Vox abans que Catalunya. La discussió s’ha estès a altres figures polítiques, com Oriol Junqueras i Pablo Iglesias, que han intercanviat retrets sobre la qüestió. Dins del mateix espai polític, la consellera d’Interior, Núria Parlon, ha demanat a Belarra que es disculpi amb els Mossos, mentre que la portaveu dels Comuns, Aina Vidal, ha expressat la seva sorpresa per les paraules de Belarra. Malgrat la seva oposició al traspàs en aquest cas concret, Belarra ha defensat la descentralització de competències en general.

Durant el primer semestre del 2025, Barcelona ha experimentat una disminució general del 8,8% en els delictes en comparació amb el mateix període del 2024, apropant-se a les xifres del 2017. Els furts han caigut un 6,8%, assolint el mínim dels darrers deu anys, i els robatoris violents a la via pública també han disminuït un 5,5%. Aquesta tendència a la baixa es consolida amb reduccions significatives en robatoris amb força a domicilis (-31,4%), establiments (-50,7%) i interiors de vehicles (-35,6%). El Pla Kanpai, implementat per combatre la multireincidència, ha contribuït a una reducció del 10% en els delictes associats a aquest fenomen. S’han identificat 266 multireincidents, responsables de 1.776 detencions i més de 5.200 delictes. Malgrat la millora general, les agressions sexuals han augmentat un 17,4%, amb 607 casos registrats. Les intervencions d’armes blanques també han crescut un 48,5%, amb 1.844 armes intervingudes. S’ha creat una nova unitat de la Guàrdia Urbana adscrita a la Fiscalia per reforçar la investigació de delictes com la multireincidència i la violència de gènere. La percepció de seguretat ha millorat lleugerament, segons l’Enquesta de Victimització de Barcelona, amb una puntuació de 5,5 sobre 10. Núria Parlon, consellera d’Interior, i Jaume Collboni, alcalde de Barcelona, han destacat la importància d’aquestes dades i l’eficàcia dels plans implementats. Finalment, s’han desmantellat 71 punts de venda de droga i s’han intervingut 217 kg de cabdells de marihuana i més de 300 kg de diverses drogues.

Una incidència informàtica ha impedit la devolució de les fiances dels abonaments recurrents de Rodalies i Mitjana Distància corresponents als mesos de maig i juny. Rodalies havia anunciat que els reemborsaments estarien disponibles a partir del 21 de juliol, però el problema informàtic ha obligat a ajornar el procés. Els usuaris que van sol·licitar l’abonament gratuït van haver de dipositar una fiança de 10 euros per a Rodalies i 20 euros per a Mitjana Distància. Aquest sistema de gratuïtat va finalitzar l’1 de juliol, coincidint amb l’entrada en vigor del nou sistema de pagament. Un cop solucionada la incidència, la devolució es realitzarà de forma automàtica a la targeta bancària utilitzada per al pagament. En cas de pagament en efectiu, la devolució es farà a les taquilles. A partir de l'1 de juliol, els serveis de Rodalies i Regionals tornen a ser de pagament, amb una tarifa plana de 20 euros mensuals per a la xarxa de Barcelona i preus variables segons les zones per a la resta de trajectes. Els Regionals mantenen una bonificació del 60%. Els abonaments de Rodalies només són vàlids per a Barcelona, amb diferents preus segons l’edat: 20 euros per a la població general, 10 euros per a joves d’entre 15 i 26 anys, i gratuït per a menors de 14 anys.

Joan Callau, exalcalde de Sant Adrià de Besòs, ha mort als 65 o 66 anys aquest diumenge. Callau va ser alcalde del municipi entre el 2013 i el 2021, després d’haver entrat a l’Ajuntament el 1995 i ocupar-hi diversos càrrecs. Va substituir Sito Canga com a alcalde amb el suport del PSC, el seu partit, i ICV-EUiA. Durant el seu mandat, va impulsar la reforma urbanística de les Tres Xemeneies, projecte que pretén convertir l’antiga central tèrmica en un centre de la indústria audiovisual internacional. També va lluitar per millorar la seguretat i les condicions socials al barri de la Mina, fins i tot compareixent al Parlament el 2019 per sol·licitar recursos. A més, va aprovar la instal·lació d’una estació internacional d’aterratge de cables submarins de fibra òptica el 2020, amb l’objectiu de millorar l’accés a Internet, especialment en l’àmbit educatiu. El president de la Generalitat, Salvador Illa, i altres figures del PSC, com Miquel Iceta, han expressat el seu condol, destacant el compromís i la militància activa de Callau. La Federació del PSC Barcelonès Nord també ha lamentat la seva pèrdua. L’actual alcaldessa, Filo Cañete, va succeir Callau el 2021.

L’exministre d’Hisenda del PP, Cristóbal Montoro, està implicat en una presumpta trama de corrupció durant els seus mandats (2000-2004 i 2011-2018). Segons una investigació dels Mossos d’Esquadra, Montoro, a través del despatx Equipo Económico, que va fundar amb exalts càrrecs del ministeri, presumptament cobrava xifres milionàries a empreses de diversos sectors (gasístiques, tabaqueres, joc i banca) a canvi de modificacions legislatives favorables. Un correu electrònic interceptat revela que empreses gasístiques van pagar a Equipo Económico per aconseguir una modificació legal que els va estalviar prop de 60 milions d’euros en impostos. Altres empreses implicades són Codere, dirigida per l’exministre Rafael Catalá, i Philip Morris, que presumptament va pagar dos milions d’euros. Aquest afer va provocar un enfrontament entre Montoro i l’exministre d’Indústria, José Manuel Soria, per conflictes d’interessos amb empreses d’energies renovables. A més, Montoro presumptament va accedir a informació confidencial sobre rivals polítics com Esperanza Aguirre i Rodrigo Rato, així com del tenista Rafa Nadal i la baronessa Thyssen. El PSOE ha criticat el silenci d’Alberto Núñez Feijóo sobre el cas, mentre que el PP al·lega que és un assumpte del passat i no relaciona l’actual direcció del partit. Internament, la investigació va causar un cisma a la Fiscalia Anticorrupció pel veto del fiscal en cap, Alejandro Luzón, a la fiscal del cas, Carmen García Cerdá, que volia aprofundir en uns correus electrònics. La discrepància va acabar amb una sanció a García Cerdá i la seva substitució parcial per Antonio Romeral.

L’Agència Tributària de Catalunya (ATC) ha destapat 295 milions d’euros en frau fiscal durant el 2024, un increment del 3,15% respecte al 2023. Els impostos de successions i donacions, i de patrimoni, van concentrar el 75% del frau, amb 124 i 97 milions d’euros respectivament. L’impost de transmissions patrimonials va representar el 23% del frau (69 milions), mentre que la resta de tributs van sumar 5 milions. L’ATC ha atribuït l’augment de la quantitat defraudada a l’eficiència de l’Agència, que amb menys actuacions (52.933, un 2,8% menys que el 2023) ha aconseguit descobrir més frau, suggerint que els defraudadors amb més recursos econòmics defrauden quantitats més elevades. S’han detectat canvis ficticis de residència que van suposar 15,5 milions d’euros en frau, dels quals 8,5 milions es van intentar localitzar en altres comunitats autònomes i 7 milions a l’estranger. Des del 2015, l’ATC ha identificat un total de 2.376 milions d’euros en frau. El Pla 2023-2026 inclou mesures de prevenció, com la consolidació del pagament de tributs via Bizum, amb 92.999 pagaments que van sumar 3,7 milions d’euros. Finalment, l’ATC ha intensificat l’explotació de dades per identificar nous patrons de frau, definint 14 tractaments que van generar 6.127 sol·licituds i 3.101 autoliquidacions per un total de 12 milions d’euros.

Cristóbal Montoro, exministre d’Hisenda, està sent investigat per un jutjat de Tarragona per presumptament utilitzar la seva influència per afavorir empreses gasistes i energètiques a canvi de comissions “ingents” pagades a Equipo Económico (EE), el bufet que va fundar. La investigació, iniciada el 2018 pels Mossos d’Esquadra i la Fiscalia Anticorrupció, ha aixecat el secret de sumari i implica 28 persones i 6 empreses, incloent alts càrrecs d’Hisenda com Miguel Ferré, Pilar Mateo, Felipe Martínez, Diego Martín-Abril, José Alberto García, Oscar del Amo i Rogelio Menéndez, així com socis d’EE com Ricardo Martínez, Manuel de Vicente, Salvador Ruiz, Francisco Piedras i Covadonga Gómez. Les empreses implicades, entre les quals figuren Air Liquide, Praxair, Messer, Carburos Metálicos i Abelló Linde, haurien pagat a EE 779.705 euros entre 2011 i 2019 per modificar lleis a favor seu, com l’Impost Especial sobre l’Electricitat i l’Impost d’Activitats Econòmiques. El modus operandi consistia en què les empreses contactaven amb EE, que aconseguia els canvis legislatius desitjats a través de la seva influència al Ministeri. A més, s’ha revelat que EE va cobrar 679.000 euros de Codere entre 2008 i 2012, empresa vinculada a l’exministre de Justícia, Rafael Català. El govern espanyol ha destituït Oscar del Amo i Rogelio Menéndez dels seus càrrecs al Ministeri d’Hisenda. Alberto Núñez Feijóo, líder del PP, s’ha pronunciat dient que “el que s’hagi d’investigar, que s’investigui”, mentre el partit intenta distanciar-se de Montoro, qui ja ha renunciat a la seva militància. Els delictes investigats inclouen suborn, frau, prevaricació, tràfic d’influències, negociacions prohibides, corrupció i falsedat documental.

Catalunya es troba immersa en la canícula, el període més calorós de l’any, que va començar el 15 de juliol i s’allargarà fins al 15 d’agost. Les temperatures han anat en augment durant la setmana, superant els 30 graus a la majoria del territori i arribant fins i tot als 40 °C a zones de l’interior, especialment a Ponent i a les Terres de l’Ebre. Dimecres es va preveure un dia assolellat amb temperatures lleugerament superiors a les de dimarts, amb alguns núvols baixos a la tarda a la meitat nord del litoral i prelitoral. Divendres, el cel es va mantenir clar amb possibles bandes de núvols alts, i les temperatures van continuar pujant. El Meteocat va alertar sobre la calor intensa i les nits tropicals i tòrrides, especialment a la costa de Barcelona. De cara al cap de setmana, es preveia un descens de temperatures dissabte a causa d’una nova vaguada, amb precipitacions al Pirineu i al nord-est, i un avís groc per calor intensa al Montsià, Baix Ebre, Baix Camp i Tarragonès. Diumenge, les precipitacions es limitarien al Pirineu i les temperatures tornarien a pujar. S’espera que la setmana següent les temperatures baixin i les nits siguin més suportables a la costa.

Donald Trump ha afirmat que ha convençut Coca-Cola per modificar la fórmula de la seva beguda als Estats Units, substituint el xarop de blat de moro per sucre de canya. El president ho ha anunciat a Truth Social, agraint als directius de l’empresa i assegurant que aquest canvi farà la beguda “millor”. La Casa Blanca ha compartit el missatge, acompanyat d’una imatge promocional amb l’eslògan “Pren-te una coca-cola amb Trump”. No obstant això, Coca-Cola no ha confirmat oficialment la modificació, limitant-se a agrair “l’entusiasme” de Trump i prometent compartir més detalls sobre noves ofertes properament. Aquesta incertesa planteja la possibilitat que es tracti d’un nou producte i no d’un canvi en la fórmula original. A més, la decisió podria afectar els agricultors de blat de moro dels Estats Units i generar pèrdues de llocs de treball, segons l’Associació de Refinadors de Blat de Moro. Aquest canvi, a més, podria resultar irònic, ja que el sucre de canya s’importa majoritàriament de Mèxic, un país afectat per aranzels del 30% imposats pels Estats Units. Finalment, cal destacar que Trump consumeix habitualment Coca-Cola Light, que utilitza un edulcorant artificial diferent i no es veuria afectada per aquest canvi.

L’Ajuntament de Barcelona i el Port de Barcelona han signat un acord per reduir el nombre de terminals de creuers de set a cinc al moll Adossat per al 2030. Aquest acord implica l’enderroc de les terminals públiques A, B i C, i la construcció d’una nova terminal pública amb capacitat per a 7.000 passatgers, prioritzant els creuers de port base i els vaixells petits. Es mantindran les quatre terminals privades, inclosa la terminal G, actualment en construcció. Aquesta reconfiguració, amb una inversió publicoprivada de 185 milions d’euros, reduirà la capacitat màxima de creueristes en un 17%, passant de 37.000 a 31.000 passatgers diaris. L’alcalde Jaume Collboni ha destacat la importància d’aquest acord per posar límits al creixement del turisme de creuers, seguint l’exemple d’altres ciutats europees. El projecte inclou també l’ampliació del pont Porta d’Europa i la creació d’un corredor per a transport públic i vianants. El calendari d’actuacions preveu el tancament de la terminal del moll de Barcelona Sud i l’inici de l’enderroc de la terminal C el 2026, la inauguració de la terminal G i l’inici de la construcció de la nova terminal pública el 2027, i la plena operativitat de la nova terminal C el 2030. José Alberto Carbonell, president del Port, ha anunciat la modernització del moll Adossat amb sistemes OPS per connectar els vaixells a la xarxa elèctrica.