L’expresident de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, ha comparegut davant la comissió d’investigació de les Corts Valencianes per donar explicacions sobre la gestió de la DANA del 29 d’octubre de 2024, que va provocar 229 víctimes mortals. Una setmana després de la seva dimissió, Mazón ha defensat la seva actuació, assegurant haver assumit les responsabilitats polítiques i presentant-se com una “gran excusa” per tapar les causes de la catàstrofe. En la seva intervenció, ha retret la gestió d’altres administracions, especialment les controlades pel PSOE. La compareixença, la primera d’un polític en aquesta comissió, ha estat marcada per les protestes de familiars de les víctimes a l’exterior, que han titllat Mazón d’“assassí” i consideren la seva dimissió insuficient. Altres citats, com Pedro Sánchez, no hi han assistit.

L’autopista AP-7 ha estat escenari de dos accidents greus amb camions implicats en pocs dies al seu pas pel Baix Ebre, causant col·lapses circulatoris severs. El primer incident, un camió cisterna bolcat entre l’Ametlla de Mar i l’Ampolla, va mantenir la via tallada més de 30 hores, una situació agreujada pel descobriment que transportava il·legalment gasoil, fet que investiguen els Mossos d’Esquadra. Pocs dies després, una col·lisió entre tres camions a l’Aldea va provocar la mort d’un conductor, un ferit greu i l’incendi de dos dels vehicles. Aquests successos han evidenciat la perillositat del tram, i com a resposta, el Servei Català de Trànsit (SCT), dirigit per Ramon Lamiel, ha anunciat el desenvolupament d’una nova aplicació amb alertes de veu geolocalitzades per avisar els conductors d’incidències, que es preveu que estigui operativa el 2026 i s’implementarà inicialment a l’AP-7.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha rebut el seu homòleg sirià, Ahmed al-Sharaa, en una trobada històrica i discreta a la Casa Blanca que representa un canvi radical en les relacions bilaterals. Aquesta visita és especialment significativa, ja que Al-Sharaa, anteriorment conegut com a Abu Mohammad al-Julani i líder de Hayat Tahrir al-Sham, figurava fins fa poc a la llista dels més buscats pels EUA amb una recompensa de 10 milions de dòlars. Com a resultat principal de la reunió, Síria s’ha incorporat oficialment a la Coalició Global per Derrotar l’Estat Islàmic. Paral·lelament, Washington ha anunciat la suspensió durant 180 dies de les sancions de la Caesar Act i autoritzarà la reobertura de l’ambaixada siriana. Trump ha mostrat el seu suport al nou líder, qualificant-lo d’“home fort”, en un context d’aixecament progressiu de sancions internacionals per part de l’ONU i la Unió Europea.

Carlos Mazón ha dimitit com a president de la Generalitat Valenciana un any després de la DANA del 29 d’octubre de 2024, que va provocar 229 morts. La seva renúncia és el resultat de la intensa pressió pública, judicial i política per la seva gestió de la catàstrofe, marcada per l’activació tardana de les alertes mòbils, les seves constants contradiccions i la seva actuació durant les hores crítiques. La investigació judicial i les informacions sobre el seu llarg dinar al restaurant El Ventorro amb la periodista Maribel Vilaplana i la seva arribada tardana al centre d’emergències (CECOPI) van erosionar la seva credibilitat. Tot i admetre errors, Mazón va culpar el govern espanyol, però finalment va perdre el suport del seu propi partit, el PP liderat per Alberto Núñez Feijóo. La pressió ciutadana continua, i ara el PP i Vox negocien la seva successió.

El Govern de la Generalitat, encapçalat pel president Salvador Illa i el conseller Jaume Duch, ha presentat l’Estratègia Àsia 2025-2030, un full de ruta per enfortir les relacions amb el continent asiàtic. L’objectiu principal és la diversificació de mercats davant la incertesa geopolítica, especialment la política comercial de Donald Trump. El pla defineix la Xina com a “soci prioritari” i se centra en països clau com el Japó, Corea del Sud, l’Índia, el Pakistan i diverses nacions del Sud-est Asiàtic. L’estratègia s’estructura en cinc eixos: l’enfortiment d’aliances institucionals, la cooperació econòmica per captar inversions i turisme de qualitat, la col·laboració en recerca i tecnologia, el desenvolupament sostenible i la promoció cultural, que inclou l’expansió de l’ensenyament del català a través de l’Institut Ramon Llull.

Una metaanàlisi internacional publicada a The New England Journal of Medicine ha confirmat que els fàrmacs betablocadors no aporten beneficis clínics als pacients que han patit un infart de miocardi però mantenen una funció cardíaca normal. L’estudi, que va incloure dades de 17.801 pacients de diversos assaigs com REBOOT, va ser liderat pel Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars (CNIC). Els resultats demostren que no hi ha una reducció significativa en el risc de mort, nous infarts o insuficiència cardíaca en aquest grup majoritari de pacients, que representa aproximadament el 70% del total. Segons investigadors com Valentí Fuster, aquest descobriment representa un dels canvis més importants en la cardiologia de les últimes dècades, modificant una pràctica establerta durant més de 40 anys. Malgrat això, els experts subratllen que els betablocadors continuen sent essencials per a pacients amb infarts complicats o altres patologies cardíaques, i aconsellen no suspendre el tractament sense supervisió mèdica.

La investigació per l’assassinat d’Helena Jubany l’any 2001 ha fet un pas decisiu després que la Unitat Central d’Anàlisis Científiques de la Policia Nacional hagi confirmat que el perfil genètic femení trobat al jersei de la víctima no correspon a l’ADN d’Ana Echaguibel. Aquesta troballa descarta definitivament la participació d’Echaguibel, qui ja va ser empresonada preventivament l’any 2002 abans que la causa contra ella fos arxivada per falta de proves. Amb aquesta nova evidència, el focus de la investigació es tanca exclusivament sobre els dos únics investigats actuals: Santi Laiglesia, de qui sí que es va trobar ADN a la roba de Jubany, i Xavi Jiménez. La declaració de Laiglesia, prevista per al 28 de novembre, esdevé un tràmit clau abans que la jutgessa decideixi si obre judici oral contra ells.

Els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana han desplegat un macrodispositiu conjunt amb uns 200 agents contra el tràfic de drogues a Barcelona, principalment al districte de Ciutat Vella, però també a Sants-Montjuïc i l’Eixample. L’operació, que culmina una investigació iniciada al gener gràcies a la col·laboració ciutadana, ha resultat en la detenció d’una desena de persones i el desmantellament de deu narcopisos, set dels quals han estat retornats als seus propietaris. Segons han informat responsables policials com Patricia Duran i Carlos Alcaraz, l’actuació busca combatre els greus problemes de convivència i seguretat associats a aquests punts de venda. El tinent d’alcaldia de Seguretat, Albert Batlle, ha destacat que l’operatiu envia un missatge de tranquil·litat a la ciutadania i adverteix als criminals que les seves activitats no quedaran impunes. La investigació continua sota secret de les actuacions.

La BBC afronta una greu crisi institucional que ha culminat amb la dimissió del seu director general, Tim Davie, i la cap d’Informatius, Deborah Turness. El detonant ha estat l’emissió d’un documental al programa “Panorama BBC”, titulat “Trump: A Second Chance?”, que incloïa un discurs de Donald Trump del 6 de gener de 2021 manipulat per fer semblar que incitava directament a la violència durant l’assalt al Capitoli. L’edició va ometre les parts on Trump demanava als seus seguidors manifestar-se “de forma pacífica i patriòtica”. Després de la filtració d’un memoràndum intern, el president de la corporació, Samir Shah, va demanar disculpes públiques, qualificant la manipulació d’“error de criteri” i admetent que va crear la falsa impressió d’una crida directa a l’acció violenta.

L’expresident francès Nicolas Sarkozy ha estat posat en llibertat sota control judicial després de passar vint dies a la presó de La Santé a París. Complia una condemna de cinc anys per conspiració per obtenir finançament il·legal del règim libi de Muammar al-Gaddafi per a la seva campanya presidencial del 2007. La seva sortida és provisional mentre espera que es resolgui el seu recurs d’apel·lació, un procés que tindrà lloc el març del 2026. Fins aleshores, Sarkozy té prohibit sortir de França i contactar amb testimonis o funcionaris implicats en el cas. L’expresident, que ha qualificat la seva estada a la presó de “malson”, manté la seva innocència, nega els càrrecs i es considera víctima d’una persecució judicial. Aquesta condemna se suma a altres processos judicials que ha afrontat des que va deixar el càrrec.