La Mesa del Congrés ha suspès José Luis Ábalos dels seus drets i deures com a diputat, incloent-hi el vot i el sou, després que el Tribunal Suprem confirmés el seu processament per la trama de corrupció en la compra de mascaretes. L’exministre, que es troba en presó preventiva a l’espera de judici, s’enfronta a una petició de 24 anys de presó per part de la Fiscalia per delictes com organització criminal, suborn i malversació. Aquesta suspensió altera significativament els equilibris parlamentaris, ja que el govern de Pedro Sánchez perd un vot crucial. Sense Ábalos, el bloc de suport al govern i l’oposició queden en un empat tècnic a 172 vots, fet que obliga l’executiu a necessitar el vot favorable de partits com Junts en lloc de ser-li suficient la seva abstenció per aprovar iniciatives.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, va mantenir una reunió privada amb l’expresident Jordi Pujol al Palau de Pedralbes divendres passat, just després de tornar d’un viatge oficial a Mèxic. L’objectiu de la trobada era interessar-se per l’estat de salut de Pujol, que es recupera d’una pneumònia recent. Aquesta reunió es produeix en un context delicat, coincidint amb la represa del judici a la família Pujol a l’Audiència Nacional per delictes de corrupció. El tribunal ha decidit continuar amb el procés judicial malgrat els informes mèdics que adverteixen que l’expresident no està en condicions d’afrontar-lo. La trobada s’interpreta com un pas més en la restitució institucional de la figura de Pujol, mentre la seva defensa intenta posar de manifest la influència de l’Operació Catalunya en el cas.

Diversos casos de presumpta corrupció i frau fiscal avancen en els tribunals espanyols, afectant figures polítiques i empresarials. El Tribunal Suprem ha obert judici oral contra l’exministre José Luis Ábalos, el seu assessor Koldo García i el comissionista Victor de Aldama per la trama de les mascaretes, enfrontant-se a peticions de presó de la Fiscalia per delictes com organització criminal i suborn. Paral·lelament, una altra investigació vinculada al cas Koldo, el cas Leire, ha portat a la detenció de Joseba Antxón Alonso, administrador de l’empresa Servinabar, per presumpta prevaricació i tràfic d’influències. Aquesta operació, impulsada per la Fiscalia Anticorrupció, també implica Leire Díez. Finalment, Alberto Gómez Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso, serà jutjat per frau fiscal i falsedat documental, tot i que el seu judici podria endarrerir-se fins al 2027 a causa del col·lapse judicial.

El Ministeri d’Agricultura investiga si el brot de pesta porcina africana detectat a Cerdanyola es va originar en un laboratori, ja que la soca pertany a un nou grup genètic (29), diferent del que circula actualment a Europa. Aquesta variant és molt similar a la soca “Geòrgia 2007”, que s’utilitza habitualment en investigacions científiques, fet que ha motivat que els Mossos d’Esquadra i el Seprona obrin les seves pròpies investigacions. El conseller Òscar Ordeig ha demanat prudència mentre avancen les anàlisis. Coincidint amb aquesta situació, el Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona s’ha incorporat a un projecte europeu del programa Horitzó Europa per estudiar el genoma del virus. Tot i no tenir relació directa amb el brot actual, la recerca busca entendre la resistència natural d’alguns animals per protegir la ramaderia.

El president de Pimec, Antoni Cañete, ha estat reelegit vicepresident de la patronal europea de petites i mitjanes empreses, SME United, durant l’assemblea anual celebrada a Brussel·les. Aquesta decisió reforça l’estratègia de la patronal catalana per consolidar la seva presència i la influència de les pimes catalanes en el diàleg social de la Unió Europea. En la mateixa sessió, l’italià Davide Galli va ser nomenat nou president de l’organització per al període 2026-2027. Cañete ha manifestat la seva intenció de continuar impulsant el pla estratègic de l’entitat, que se centra en objectius clau com la lluita contra la morositat, la reducció de la burocràcia i la promoció de la participació de les pimes en la compra pública, assegurant així una veu pròpia i estable per al teixit empresarial català i espanyol a Brussel·les.

La líder de l’oposició veneçolana i guanyadora del Premi Nobel de la Pau, María Corina Machado, no assistirà a la cerimònia de lliurament del guardó a Oslo. Machado, que viu en la clandestinitat des del 2024 per escapar de la repressió del règim de Nicolás Maduro, ha mantingut en secret el seu parador per motius de seguretat, fet que va provocar la cancel·lació de la seva roda de premsa prèvia. L’Institut Nobel ha confirmat la seva absència a la cerimònia, però ha assegurat que la guardonada està bé i que viatjarà a Noruega en el futur. En el seu lloc, el premi serà recollit per la seva mare i la seva filla, en un acte al qual assistiran aliats polítics com Javier Milei i Daniel Noboa. La decisió de Machado s’emmarca en un context de forta tensió política i el risc de no poder tornar a Veneçuela si abandona el país.

El judici contra l’expresident Jordi Pujol i els seus set fills a l’Audiència Nacional s’ha reprès amb la decisió del tribunal sobre les qüestions prèvies plantejades per les defenses. El president de la sala, José Ricardo de Prada, ha declarat la competència del tribunal per jutjar l’origen de la fortuna familiar i ha posposat la resolució sobre la majoria de les al·legacions, com la possible nul·litat de la causa per la influència de l’‘operació Catalunya’, fins al moment de dictar sentència. No obstant això, el tribunal ha admès una petició clau de les defenses en acceptar que cinc membres de la cúpula policial d’aquella operació, incloent-hi l’excomissari José Manuel Villarejo, declarin com a testimonis. Mentrestant, la vista oral ja ha començat amb les declaracions dels primers testimonis, entre els quals la secretària i la filla de Jordi Pujol Ferrusola.

El brot de pesta porcina africana (PPA) detectat en porcs senglars a Catalunya ha provocat una doble crisi, sanitària i econòmica, per al sector porcí. La Comissió Europea ha establert una zona infectada que afecta 91 municipis de vuit comarques, imposant restriccions a les exportacions fins al 28 de febrer de 2026. Tot i això, comarques exportadores clau com Osona i el Segrià han quedat fora d’aquesta àrea i poden continuar venent a la UE. Malgrat que la malaltia no afecta les granges, l’impacte econòmic ha estat immediat. La Llotja de Mercolleida va reduir el preu de referència per donar suport als escorxadors, causant pèrdues d’entre 24 i 30 euros per porc per als ramaders. Representants del sector, com Rossend Saltiveri d’Unió de Pagesos, alerten que aquestes pèrdues milionàries posen en risc la viabilitat de les explotacions.

Un jutjat de Cerdanyola ha obert una investigació per un possible delicte contra el medi ambient per determinar l’origen del brot de pesta porcina africana (PPA). L’actuació judicial, que es preveu que sigui declarada secreta, s’inicia arran d’un atestat conjunt de la Guàrdia Civil i els Mossos d’Esquadra. La principal hipòtesi apunta a un error de bioseguretat en un centre de recerca, com l’IRTA-CReSA, situat a prop del focus inicial on s’han detectat 13 casos positius en senglars. Paral·lelament, un comitè d’experts científics ha començat a auditar els laboratoris de la zona per esbrinar-ne la causa. Com a mesura preventiva, se sacrificaran uns 30.000 porcs de 39 granges properes, tot i no haver-hi cap cas positiu en porcs d’engreix. El conseller Òscar Ordeig ha garantit la plena col·laboració del Govern en les investigacions.

L’any 2025 registra un augment de la violència contra la premsa, amb un total de 67 periodistes assassinats a tot el món, segons l’informe anual de Reporters sense Fronteres. L’organització destaca que l’exèrcit d’Israel és el principal autor d’aquestes morts, sent responsable del 43% dels casos, la majoria ocorreguts a Gaza. L’informe acusa directament el govern de Benjamin Netanyahu de perpetrar una “massacre sense precedents” contra la premsa palestina. Després d’Israel, Mèxic es consolida com el segon país més perillós, amb nou periodistes morts a mans del crim organitzat, mentre que a Ucraïna tres reporters han estat víctimes d’atacs russos. A més dels assassinats, el document denuncia que actualment hi ha 500 periodistes empresonats i 135 desapareguts a escala global, assenyalant líders com Vladímir Putin per la repressió a la premsa.