Després d’anunciar la seva dimissió, el president en funcions Carlos Mazón ha comparegut al Congrés dels Diputats per la seva gestió de la DANA del 29 d’octubre, mentre el PP negocia amb Vox la investidura del seu successor. L’elecció de Juanfran Pérez Llorca, impulsada per la direcció nacional del PP des de Madrid, ha generat una forta preocupació entre les associacions de víctimes. Representants com Rosa Álvarez i Mariló Gradolí el consideren “el candidat perfecte de Vox” i critiquen que la decisió sigui una imposició aliena als interessos valencians. Les associacions temen que aquest nomenament comporti un “peatge” per a la ciutadania, recordant polítiques de Mazón com el desmantellament d’unitats d’emergència. Mentrestant, els damnificats continuen exigint responsabilitats penals més enllà de les dimissions polítiques, mentre la investigació judicial avança.

El Consell de Seguretat de l’ONU ha aprovat una resolució impulsada pels Estats Units que dona suport al pla de pau de Donald Trump per a Gaza, amb 13 vots a favor i les abstencions de Rússia i la Xina. La proposta estableix la creació d’una força de seguretat internacional no depenent de l’ONU, que operarà fins al 2027 per assegurar les fronteres, protegir els civils i treballar en la desmilitarització de Hamas. A més, es formarà una Junta de Pau com a administració transitòria, dirigida pel mateix Trump. Mentre que el president nord-americà i el seu ambaixador, Mike Waltz, han celebrat la decisió com a “històrica”, Hamas ha mostrat el seu desacord amb punts clau i ha reiterat la seva negativa a desarmar-se. L’aprovació arriba en un context de reptes sobre el terreny, amb incompliments en l’entrada d’ajuda humanitària.

L’agenda cultural de mitjans de novembre a Catalunya es presenta plena d’activitats diverses per a tots els públics, amb un fort protagonisme del cinema i les tradicions populars. A Barcelona, se celebra el Festival de Cinema Independent L’Alternativa i una exposició de trens històrics de TMB, mentre que la Festa Major de la Sagrera omple el barri d’actes. Fora de la capital, destaquen cites consolidades com el Dia del Circ de Breda i el Festival BBVA de Cinema de Muntanya de Torelló. En aquest context, el Cinema Truffaut de Girona celebra el seu 25è aniversari, consolidat com un referent del cinema d’autor en versió original gestionat pel Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona. L’oferta es completa amb esdeveniments com la commemoració a Valls dels castells com a Patrimoni de la Humanitat i nombroses fires i festes arreu del territori.

L’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, de 95 anys, ha estat ingressat a la Clínica Sagrada Família de Barcelona a causa d’una pneumònia de caràcter lleu, tot i que presenta una insuficiència respiratòria aguda. Aquesta hospitalització arriba només una setmana abans que comenci el seu judici a l’Audiència Nacional per associació il·lícita i blanqueig de capitals. A causa del seu delicat estat de salut, que inclou marcadors d’Alzheimer i un deteriorament cognitiu previ, el tribunal ha citat Pujol a una compareixença per videoconferència la setmana vinent. Aquesta sessió, amb la participació de metges forenses, determinarà si l’expresident pot declarar i de quina manera. Malgrat que la seva defensa ha demanat que segueixi el judici a distància, el seu fill, Oriol Pujol, ha assegurat que el seu pare vol que el procés judicial tiri endavant.

Els Mossos d’Esquadra han iniciat un dispositiu de cerca per a un pres de 41 anys que ha protagonitzat una fuga del centre penitenciari de Quatre Camins aquest dilluns al matí. L’home, amb un historial de condemnes per robatoris violents, furts i sostracció de vehicles, ha aprofitat una sortida programada a Granollers en la qual participava amb altres interns i dues educadores. Cap a tres quarts de deu, un vehicle l’esperava a la porta de la presó, on l’intern ha aconseguit pujar per escapar-se ràpidament. Aquest esdeveniment marca la segona fuga d’un pres d’un centre penitenciari català en menys d’una setmana, després d’un incident similar ocorregut a la presó de Puig de les Basses.

El Govern de la Generalitat, sota la presidència de Salvador Illa, ha iniciat la reforma de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) amb l’aprovació de la memòria preliminar d’un nou avantprojecte de llei. La iniciativa pretén modernitzar l’organisme i convertir-lo en l’eix central de la selecció de personal per a totes les administracions públiques catalanes, amb un enfocament especial en el suport als ens locals per cobrir llocs clau com secretaries i intervencions. Un dels objectius fonamentals és la implementació de la direcció pública professional per reduir la influència política en el nomenament d’alts càrrecs. Segons la secretària de Funció Pública, Alícia Corral, la reforma busca millorar la qualitat dels serveis i agilitzar processos obsolets. El projecte també vol que l’Escola esdevingui una “plataforma de pensament i transformació” per fomentar la innovació.

El jutge Juan Carlos Peinado ha arxivat de manera definitiva la investigació contra l’actual secretària general de Presidència, Judit González Pedraz, en el marc de la causa oberta a Begoña Gómez. González estava imputada per un presumpte delicte de malversació de fons públics en relació amb la contractació de l’assessora Cristina Álvarez. Després de la seva compareixença, durant la qual va negar que Álvarez depengués d’ella, el magistrat va concloure que el seu càrrec no tenia relació amb els fets investigats i va dictar un sobreseïment lliure. Aquesta decisió judicial implica que la causa contra ella no es pot reobrir, ni tan sols amb l’aparició de nous indicis. No obstant això, el seu predecessor en el càrrec, Francisco Martín Aguirre, continua com a investigat en aquest mateix assumpte.

Dues operacions policials recents han desmantellat a Catalunya dues organitzacions criminals especialitzades en fraus basats en la falsificació de documents. En una primera actuació, els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Civil van desarticular una xarxa responsable d’una macroestafa immobiliària d'1,2 milions d’euros. Aquest grup, amb líders a Sevilla, utilitzava la usurpació d’identitat i la simulació de poders notarials per enganyar inversors. L’operatiu, iniciat per una denúncia a Figueres, va culminar amb 22 detinguts. Paral·lelament, una altra operació de la Guàrdia Civil, anomenada Retorncat, va desarticular un grup a Barcelona, Badalona i Castelldefels que facilitava empadronaments falsos i parelles de fet fictícies a migrants, cobrant fins a 15.000 euros per expedient. Aquesta segona intervenció va resultar en set detinguts. Ambdós entramats criminals compartien mètodes com la falsedat documental i la usurpació de l’estat civil.

L’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, ha estat ingressat a la clínica Sagrada Família de Barcelona a causa d’una pneumònia, a només una setmana de l’inici del seu judici a l’Audiència Nacional. Aquest contratemps de salut es produeix en un moment decisiu, mentre el tribunal avalua si l’estat de l’expresident, de 95 anys, li permet desplaçar-se a Madrid per ser jutjat. La seva defensa ja havia sol·licitat que declarés per videoconferència, argumentant una salut delicada que inclou “marcadors d’Alzheimer”. En el judici, que ha de començar el 24 de novembre, Pujol i la seva família s’enfronten a acusacions d’associació il·lícita i blanqueig de capitals, amb una petició fiscal de 9 anys de presó per a ell i penes de fins a 29 anys per als seus fills. L’hospitalització afegeix incertesa i podria provocar un ajornament del procés judicial.

La Xarxa Europea per a la Igualtat Lingüística (ELEN) ha declarat la situació d’“emergència” per al català a causa del descens del seu ús social. Aquesta decisió es va prendre durant l’assemblea general de l’organització celebrada a Barcelona, que va aplegar unes vuitanta entitats i va ser organitzada pel CIEMEN. L’ELEN reclama una acció coordinada entre institucions públiques, la societat civil i els mitjans de comunicació per revertir aquesta tendència i assegurar la vitalitat futura de la llengua. A més, exigeix als governs que garanteixin polítiques actives per a la revitalització de les llengües minoritzades i el reconeixement dels seus drets. A la trobada, que va comptar amb la presència del Relator Especial de l’ONU Nicolas Levrat, també es va tractar el repte del món digital i es va insistir en l’oficialitat del català, el gallec i l’euskera a la Unió Europea.