El Congrés dels Estats Units ha aprovat de manera gairebé unànime una llei que obliga a la publicació de tots els documents relacionats amb el delinqüent sexual Jeffrey Epstein. La mesura, aprovada tant a la Cambra de Representants com al Senat, força el president Donald Trump a signar la legislació, malgrat la seva oposició inicial. Aquest canvi de rumb es produeix després d’una intensa pressió dins del Partit Republicà, exercida per congressistes com Marjorie Taylor Greene, i per les víctimes de la xarxa, com Haley Robson. La decisió coincideix amb la publicació de nous correus que suggereixen que Trump coneixia la xarxa de tràfic de menors d’Epstein. Un cop la llei sigui signada, el Departament de Justícia tindrà 30 dies per fer públics els milers d’arxius classificats.

En el marc del 50è aniversari de la mort de Francisco Franco, el govern espanyol ha impulsat diverses iniciatives per reivindicar la democràcia i aplicar la llei de memòria democràtica. Entre aquestes accions destaquen la campanya institucional “La democràcia és el teu poder”, que ha generat polèmica amb una pancarta en català a la Gran Via de Madrid, i l’inici del procediment per extingir quatre fundacions d’exaltació franquista, seguint el camí de la Fundació Francisco Franco. No obstant això, aquesta commemoració coincideix amb un context de creixent polarització i l’auge de partits d’extrema dreta com Vox i Aliança Catalana. Aquesta realitat es reflecteix en dades del CIS, que indiquen que un 21,3% dels ciutadans, especialment homes joves, valoren positivament la dictadura, mentre les accions del govern generen reaccions contraposades des de la CUP fins a l’entorn del PP.

El Govern espanyol, a través de la ministra María Jesús Montero, ha iniciat la reforma del finançament autonòmic amb la promesa de presentar un nou model a principis del 2026 per a la seva aplicació el 2027. La consellera d’Economia, Alícia Romero, ha valorat positivament la proposta, ja que assegura que complirà el pacte d’investidura entre PSC i ERC en garantir la singularitat de Catalunya dins d’un marc multilateral. El nou sistema preveu incrementar el percentatge de cessió de tributs a les comunitats i avançar cap a una gestió fiscal més federal. Romero ha destacat que es respectarà el principi d’ordinalitat per corregir el desequilibri actual de Catalunya, que aporta més del que rep. Aquest procés s’emmarca en l’objectiu a llarg termini que l’Agència Tributària de Catalunya assumeixi progressivament la recaptació de tots els impostos, amb la fita de gestionar l’IRPF íntegrament el 2028.

Un incendi en un assentament de barraques a Barcelona, situat a la zona de la Sagrera, ha cremat sis barraques i ha deixat dues persones ferides aquest dimarts al matí. El foc, localitzat a la confluència dels carrers Huelva i Bac de Roda, va requerir la intervenció de deu dotacions dels Bombers. Un dels ferits va ser traslladat a l’Hospital Vall d’Hebron per cremades en estat menys greu, mentre que l’altre va ser atès al lloc per un tall. El Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB) va assistir vuit persones afectades, en una zona on els serveis socials tenien constància de la pernoctació d’uns vuit adults. Els Mossos d’Esquadra investiguen les causes del sinistre, que ha generat crítiques polítiques per part de Daniel Sirera (PP) sobre la gestió de l’assentament.

Els Mossos d’Esquadra investiguen dues morts per precipitació ocorregudes recentment a Catalunya. A Sant Miquel del Fai, dins del terme de Bigues i Riells, un home d’uns 70 anys va morir diumenge al matí en caure des d’un camí de muntanya. El seu cos va ser localitzat per uns excursionistes i els serveis d’emergència només van poder certificar la seva defunció. D’altra banda, a l’Hospitalet de Llobregat, una dona va morir dimarts a la matinada després de precipitar-se des d’una finestra. En relació amb aquests fets, la policia va detenir un home per la seva presumpta implicació. La investigació d’aquest segon cas continua oberta per esclarir les circumstàncies i determinar si es tracta d’un crim de violència masclista, el que seria el vuitè d’aquest any a Catalunya.

El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, realitza la seva tercera visita a Espanya amb l’objectiu principal de reforçar el suport militar i, especialment, les defenses aèries del seu país. Aquesta visita arriba en un moment delicat per a Ucraïna, que s’enfronta a avenços russos al front i a problemes interns com talls d’electricitat i un escàndol de corrupció. L’agenda de Zelenski inclou reunions d’alt nivell amb el president del govern, Pedro Sánchez, per signar nous acords, i un dinar amb el rei Felip VI. A més, es reunirà amb els presidents del Congrés i el Senat, Francina Armengol i Pedro Rollán, i mantindrà una trobada clau amb una dotzena d’empreses del sector de la defensa a la seu d’Indra. Aquesta parada a Madrid forma part d’una gira europea que ja l’ha portat a França, on va tancar un acord amb Emmanuel Macron per a la compra d’avions de combat Rafale.

El debat sobre la reforma del finançament autonòmic s’ha intensificat amb la cerca d’aliances entre comunitats perjudicades pel model actual, considerat caduc. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha buscat una postura conjunta amb les Illes Balears, presidides per Marga Prohens (PP), de cara al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF). Ambdós líders coincideixen en la necessitat de respectar el principi d’ordinalitat, una posició que també ha rebut el suport del PP català, tot i el rebuig històric de la direcció nacional del partit. Malgrat els avenços en el diàleg, el Ministeri d’Hisenda, dirigit per María Jesús Montero, ha anunciat que la proposta per al nou sistema no es presentarà fins a principis de l’any vinent. Aquest retard ha estat assumit per ERC, que prioritza l’assoliment d’un “bon acord” per a un finançament singular per a Catalunya.

La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ha convocat el Consell de Política Fiscal i Financera per a aquest dilluns amb l’objectiu d’iniciar el debat sobre la reforma del sistema de finançament autonòmic, caduc des del 2014. La reunió estarà marcada per la proposta d’un finançament singular per a Catalunya, fruit de l’acord d’investidura entre ERC i el PSC de Salvador Illa. Aquesta proposta, que inclou la recaptació de tots els impostos i el respecte al principi d’ordinalitat per reduir el dèficit fiscal, genera una forta oposició. Les comunitats autònomes governades pel Partit Popular (PP) preparen un front comú per rebutjar qualsevol tracte preferencial, mentre que figures com el socialista Emiliano García-Page també s’hi mostren crítics. El debat es produeix en un context de negociacions per als pressupostos generals de l’Estat, on el govern de Pedro Sánchez necessita el suport dels partits catalans.

La multinacional Amazon ha comunicat la seva intenció d’acomiadar 978 treballadors de les seves oficines corporatives situades al barri del Poblenou de Barcelona. Aquesta retallada de personal forma part d’un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) més ampli que afecta 1.200 empleats a Espanya, concentrant el 80% dels acomiadaments a la capital catalana. Els llocs de treball afectats corresponen principalment a teleoperadors i personal de tecnologies de la informació (TIC), la qual cosa representa més del 30% d’aquesta plantilla específica a la ciutat. La companyia justifica la mesura al·legant “causes tècniques, organitzatives i productives”. El sindicat majoritari, CCOO, ja ha iniciat el període de negociacions, que s’estendrà fins al 17 de desembre. Liderats per Erik Carrión, els representants dels treballadors busquen reduir la xifra d’acomiadaments, aconseguir recol·locacions, prioritzar les sortides voluntàries i assegurar indemnitzacions adequades.

Després d’anunciar la seva dimissió, el president en funcions Carlos Mazón ha comparegut al Congrés dels Diputats per la seva gestió de la DANA del 29 d’octubre, mentre el PP negocia amb Vox la investidura del seu successor. L’elecció de Juanfran Pérez Llorca, impulsada per la direcció nacional del PP des de Madrid, ha generat una forta preocupació entre les associacions de víctimes. Representants com Rosa Álvarez i Mariló Gradolí el consideren “el candidat perfecte de Vox” i critiquen que la decisió sigui una imposició aliena als interessos valencians. Les associacions temen que aquest nomenament comporti un “peatge” per a la ciutadania, recordant polítiques de Mazón com el desmantellament d’unitats d’emergència. Mentrestant, els damnificats continuen exigint responsabilitats penals més enllà de les dimissions polítiques, mentre la investigació judicial avança.