El jutjat número 2 d’Àvila ha decretat presó comunicada i sense fiança per a l’home de 66 anys acusat de la mort de la cantant i actriu Encarnita Polo. L’artista, de 86 anys i famosa per èxits com “Paco, Paco, Paco”, va morir presumptament per estrangulació a la residència on tots dos vivien. Després dels fets, el sospitós, que no tenia antecedents d’agressivitat, va ser posat sota custòdia policial i ingressat a la Unitat de Psiquiatria de l’Hospital Nuestra Señora de Sonsoles, la qual cosa va retardar la seva compareixença judicial. Una setmana després de l’agressió mortal, l’home va passar a disposició judicial, culminant amb l’ordre de presó provisional. La Policia Nacional manté oberta la investigació per aclarir les circumstàncies del crim.

La condemna del Tribunal Suprem al fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, per revelació de secrets en el cas relacionat amb la parella d’Isabel Díaz Ayuso, ha intensificat la confrontació política i judicial a Espanya. El govern espanyol ha qüestionat la sentència, qualificant-la de “condemna política”, mentre que Ayuso ha acusat l’executiu de pràctiques “pròpies d’una dictadura”. Aquesta situació ha estat aprofitada per Pedro Sánchez, que ha activat una estratègia de polarització per presentar el cas com un exemple de lawfare i mobilitzar el seu electorat. Aquest xoc de poders es reflecteix també en l’àmbit de la justícia històrica, on l’exfiscal general Dolores Delgado impulsa, a través de la Llei de Memòria Democràtica del 2022, la investigació dels crims del franquisme, tot i topar amb la resistència d’una part de la judicatura.

Diversos estudis recents, basats en dades del CIS, revelen un augment preocupant del suport a l’autoritarisme entre els joves espanyols. Actualment, un 13,5% de les persones entre 18 i 24 anys considera que una dictadura pot ser preferible a la democràcia, el doble que fa quaranta anys, una tendència que contrasta amb la població de més de 65 anys, on el suport ha caigut a mínims històrics. Aquest fenomen es manifesta en una valoració positiva del franquisme per part d’un 25% dels joves, xifra que s’eleva al 35% en el cas dels homes joves. Experts com Jordi Muñoz atribueixen aquest canvi a factors com les crisis econòmiques, la pandèmia i una reacció al feminisme, coincidint amb la irrupció de Vox. A més, l’ICPS assenyala la manca de memòria històrica, mentre que l’ICIP destaca un major suport juvenil a la despesa militar i a postures antifeministes.

L’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, ha rebut l’alta mèdica de la Clínica Sagrada Família després de ser ingressat per una pneumònia, i ara continuarà la convalescència al seu domicili. Aquesta situació es produeix només tres dies abans de l’inici del seu judici a l’Audiència Nacional per la presumpta ocultació de fons a Andorra. Malgrat la seva recuperació, el seu metge personal, Jaume Padrós, subratlla la seva gran fragilitat als 95 anys i el seu deteriorament cognitiu, amb diagnòstic d’Alzheimer, afirmant que no està en condicions d’afrontar un judici. Tot i que un informe forense encarregat pel tribunal corrobora aquesta incapacitat, l’Audiència Nacional l’ha citat a comparèixer per videoconferència dilluns per avaluar el seu estat. Padrós ha demanat que aquesta compareixença no sigui pública per preservar la dignitat de Pujol.

Una nena de sis anys ha mort i una altra de quatre anys es troba ingressada a l’UCI pediàtrica després de ser ateses a la mateixa clínica dental privada d’Alzira. Els fets van ocórrer dijous, quan la nena de sis anys va ingressar a l’Hospital de la Ribera en parada cardiorespiratòria i va morir malgrat els intents de reanimació. Hores abans, la nena de quatre anys havia estat admesa al mateix centre amb símptomes de febre, vòmits i somnolència, i posteriorment va ser traslladada a l’Hospital Clínic Universitari de València. Com a resposta, el Servei d’Inspecció de la Conselleria de Sanitat ha ordenat la suspensió cautelar de l’activitat de la clínica i ha obert un expedient informatiu per aclarir les circumstàncies dels fets i determinar si hi va haver alguna mala praxi.

Davant l’alarmant augment de la sinistralitat a l’autopista AP-7, que enguany ha registrat 15 víctimes mortals —deu de les quals al tram de Tarragona—, el Servei Català de Trànsit i el Departament d’Interior, liderat per la consellera Núria Parlon, han impulsat un pla de xoc. Aquesta estratègia se centra especialment en els vehicles pesants, col·lectiu que acumula la majoria de morts. La mesura principal és la reducció de la velocitat a 100 km/h per a turismes i 80 km/h per a camions en el tram entre Calafat i Amposta en sentit sud, que s’aplicarà en un mes. El pla, amb una vigència inicial de sis mesos, també inclou la instal·lació de sis nous radars mòbils, l’increment de la vigilància amb helicòpters i drons, i la intensificació dels controls dels Mossos d’Esquadra sobre la fatiga, les inspeccions tècniques i els avançaments indeguts.

El govern de Barcelona, liderat per l’alcalde Jaume Collboni, ha anunciat el pla per recuperar l’icònic Tramvia Blau, que es troba inoperatiu des del 2018. La previsió és iniciar les obres a finals del 2027, després de realitzar un procés participatiu durant el 2026. Aquesta actuació s’emmarca en una remodelació integral de l’avinguda del Tibidabo que inclourà millores en la mobilitat, la urbanització i la gestió de l’aigua per a la resiliència climàtica. El projecte, amb un pressupost estimat d’entre 40 i 45 milions d’euros, contempla la rehabilitació de quatre dels set vehicles històrics. L’associació de veïns, presidida per Alexander Scheffler, ha acollit positivament la notícia, tot i que demana que les obres no s’allarguin més de dos anys i garanteixin l’accés als comerços de la zona.

El Tribunal Suprem ha condemnat el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, a dos anys d’inhabilitació i una multa per un delicte de revelació de secrets, a causa de la filtració de dades personals de González Amador. Aquesta decisió judicial, la primera d’aquest tipus en democràcia, ha desencadenat una forta reacció política. El líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, ha exigit al president Pedro Sánchez que demani perdó, mentre que altres veus del partit han reclamat la seva dimissió i la convocatòria d’eleccions. La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha celebrat la sentència com un “èxit de la democràcia” que evidencia la situació d’Espanya a nivell internacional. Per contra, membres del PSOE han optat per la prudència a l’espera de conèixer el text complet de la sentència, i Mónica García, de Més Madrid, ha criticat la decisió per considerar que atempta contra la presumpció d’innocència.

Un jutjat de Madrid ha condemnat Meta a pagar 479 milions d’euros a 87 mitjans de comunicació digitals espanyols per competència deslleial. La sentència, dictada pel Jutjat Mercantil número 15 arran d’una demanda de l’Associació de Mitjans d’Informació (AMI), conclou que l’empresa va obtenir un avantatge competitiu il·lícit en utilitzar de manera indeguda les dades personals dels usuaris de Facebook i Instagram per a publicitat personalitzada. Aquesta pràctica infringeix sistemàticament el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) de la Unió Europea. El jutge Teodoro Ladrón considera que els guanys obtinguts il·legalment s’han de repartir entre els competidors del mercat. Meta ha anunciat que recorrerà la decisió, qualificant-la d’infundada, mentre que l’AMI la celebra com una victòria essencial per al periodisme i la democràcia.

La condemna del Tribunal Suprem al fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, a dos anys d’inhabilitació per un delicte de revelació de secrets relacionat amb el frau fiscal de la parella d’Isabel Díaz Ayuso, ha desencadenat una profunda crisi política. Mentre el govern de Pedro Sánchez, a través del ministre Félix Bolaños, acata però “no comparteix” la sentència i anuncia que nomenarà un substitut, l’oposició liderada per Alberto Núñez Feijóo qualifica el fiscal de “peó” de l’executiu i exigeix eleccions. Els socis del govern, per contra, denuncien un “colpisme judicial”. Aquesta resolució històrica, que no ha estat unànime i obre la porta a un recurs d’empara, afebleix la legislatura en sumar-se a altres fronts judicials que afecten el PSOE, com els casos de Santos Cerdán i José Luis Ábalos, i és vista com una victòria política per a Ayuso.