La Policia Nacional ha llançat una campanya de col·laboració ciutadana per localitzar els deu fugitius més buscats a Espanya, reclamats per delictes greus com robatoris amb violència, agressions sexuals o tràfic de drogues. Entre ells es troba Manuel Rodríguez López, un home de 63 anys originari de Barcelona, considerat “molt perillós” i amb múltiples requisitòries pendents. Per facilitar-ne la identificació, les autoritats han difós imatges reals i altres recreades amb intel·ligència artificial que mostren possibles canvis en la seva aparença, i han habilitat el correu electrònic [email protected] per rebre informació confidencial. La iniciativa ja ha donat fruits, ja que recentment s’ha confirmat la detenció a l’Havana (Cuba) d’un altre dels pròfugs de la llista, Martiño Ramos Soto, per al qual el govern espanyol ja ha sol·licitat l’extradició.

L’administració de Donald Trump ha elevat la tensió amb Veneçuela en designar oficialment el Càrtel de Los Soles com a organització terrorista estrangera (FTO). Segons els Estats Units, aquest grup, suposadament liderat pel president Nicolás Maduro i Diosdado Cabello, es dedica al narcotràfic i amenaça la seguretat nord-americana, una afirmació que el secretari d’Estat Marco Rubio considera provada amb una “base fàctica suficient”. El govern veneçolà, per la seva banda, nega l’existència del càrtel, qualificant l’acusació de “mentida vil” i un pretext per justificar una intervenció il·legítima. Aquesta mesura s’emmarca en una ofensiva més àmplia que inclou l’Operació Llança del Sud, un gran desplegament militar al Carib amb el portaavions USS Gerald Ford, i atacs contra suposades narcollanxes que han causat 83 morts. La designació, segons el secretari de Defensa Pete Hegseth, obre “noves opcions” per als EUA, mentre diverses aerolínies internacionals han suspès els seus vols al país.

El Pla Kanpai, un dispositiu policial coordinat entre els Mossos d’Esquadra i altres cossos de seguretat, intensifica la lluita contra la delinqüència multireincident a Catalunya, principalment a l’àrea metropolitana de Barcelona. Segons el balanç presentat per la consellera Núria Parlon, en els primers sis mesos s’han realitzat 20 operatius que han culminat amb la detenció de 470 persones, les quals acumulaven més de 4.000 antecedents. Aquestes actuacions han contribuït a una reducció del 10% en els delictes associats. Un exemple recent és el desè dispositiu, que va finalitzar amb 70 detinguts i 577 antecedents a Barcelona i municipis adjacents. A més, s’ha ampliat el criteri per definir un delinqüent multireincident, elevant la xifra d’individus sota seguiment policial a gairebé 4.000, en una estratègia que, segons Parlon, “ha vingut per quedar-se”.

L’Hospital Clínic de Barcelona ha registrat un preocupant augment de les atencions per violència sexual, amb 665 persones ateses fins a l’octubre, un 6,5% més que l’any anterior. Les dades mostren un agreujament de la situació: la majoria de les víctimes són dones (87%) i gairebé tots els agressors són homes (99%). A més, el 65% de les dones van patir una violació, una xifra superior a la de períodes anteriors, i s’ha detectat un increment de la violència física associada. Més de la meitat de les agressions (57%) es produeixen en domicilis, i un 9% són comeses en grup. Aquesta tendència a l’alça es confirma a tot Catalunya, on les violacions van créixer un 22% durant el primer semestre de l’any, un fet que el director del Clínic, Josep Maria Campistol, ha qualificat de “dramàtic” i de “problema de salut pública”.

Aquest dilluns comença a l’Audiència Nacional el judici contra l’expresident Jordi Pujol, els seus set fills i deu empresaris per presumptes delictes d’associació il·lícita i blanqueig de capitals. El macrojudici, que s’allargarà durant mesos, ha de determinar l’origen de la fortuna oculta de la família a Andorra. La Fiscalia Anticorrupció sosté que els diners provenen d’una “xarxa de clientelisme” on empresaris pagaven comissions a canvi d’adjudicacions públiques, amb Jordi Pujol Ferrusola com a figura central, qui s’enfronta a una pena de 29 anys de presó. Per contra, la defensa atribueix la fortuna a la “deixa de l’avi Florenci” i denuncia una persecució política emmarcada en l’anomenada “Operació Catalunya”. L’avançat estat de salut de Jordi Pujol, de 95 anys, és una de les qüestions prèvies que el tribunal ha d’avaluar.

El fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, ha presentat la seva dimissió després de ser condemnat pel Tribunal Suprem a dos anys d’inhabilitació per un delicte de revelació de secrets. La sentència està relacionada amb la filtració d’informació sobre Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso. A més de la renúncia immediata, la condemna per delicte dolós comporta, segons l’Estatut Fiscal, l’obertura d’un expedient que previsiblement culminarà en la seva expulsió de la carrera fiscal. Malgrat la decisió judicial, García Ortiz ha defensat haver “servit fidelment la institució”. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha expressat el seu desacord amb la sentència, ha defensat la innocència del fiscal i ha anunciat la intenció de recórrer al Tribunal Constitucional. La condemna també ha generat reaccions polítiques, com la del president d’ERC, Oriol Junqueras, que ha criticat durament el tribunal.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha reaccionat a la condemna del fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, per part del Tribunal Suprem. Des de la cimera del G20 a Sud-àfrica, Sánchez ha expressat el seu suport al fiscal, afirmant que creu en la seva innocència basant-se en testimonis del judici. Tot i declarar que el govern acata la sentència, ha manifestat la seva profunda discrepància amb l’orientació d’aquesta. En aquest sentit, ha anunciat l’inici del mecanisme per nomenar un nou fiscal general i ha insinuat que la sentència es recorrerà davant d’instàncies superiors, com el Tribunal Constitucional o la justícia europea. Finalment, ha descartat un indult per a García Ortiz per no tenir sentit actualment i ha llançat una crítica indirecta al PP.

Els Mossos d’Esquadra han detingut un metge col·legiat de 39 anys a Barcelona, acusat d’un delicte contra la salut pública per subministrar drogues per via intravenosa. La investigació es va iniciar el 17 de novembre després que els agents auxiliessin una persona en un estat d’excitació greu per intoxicació en un pis del districte de Ciutat Vella, la qual va haver de ser hospitalitzada. La policia va identificar el domicili com un punt de tràfic de drogues i, en un escorcoll posterior, hi va trobar diverses substàncies com tusi, ketamina, MDMA i pastilles d’èxtasi. A més, van comissar una balança de precisió, estris per a la manipulació de drogues i equip sanitari complet per a l’administració intravenosa. L’home va passar a disposició judicial el 20 de novembre.

Una nena de sis anys ha mort i una altra de quatre ha estat hospitalitzada després de rebre tractament en una clínica dental a Alzira. La investigació de la Conselleria de Sanitat ha revelat que el centre no tenia autorització per administrar sedació intravenosa, tot i que sí per a anestèsics locals. La nena de sis anys va patir una aturada cardiorespiratòria a casa seva hores després del tractament i va morir a l’Hospital de la Ribera. L’altra menor, de quatre anys, va ser ingressada a l’UCI de l’Hospital Clínic Universitari de València amb febre i vòmits, però es troba estable. Com a conseqüència, la Conselleria de Sanitat ha suspès cautelarment l’activitat de la clínica i ha obert un expedient informatiu. Paral·lelament, un jutjat d’Alzira i el grup d’Homicidis de la policia han iniciat les seves pròpies investigacions per aclarir els fets.

Els Estats Units i Rússia han dissenyat en secret un pla de pau de 28 punts per a Ucraïna, negociat pels enviats Steve Witkoff i Kirill Dimitriev sense la participació de Kíiv ni de la Unió Europea. La proposta exigeix importants concessions ucraïneses, com la cessió de tot el Donbàs, una dràstica reducció de les seves forces armades, la prohibició de tropes estrangeres i el reconeixement del rus com a llengua oficial. Malgrat que el president Volodímir Zelenski ho considera una invitació a “perdre la dignitat”, s’ha mostrat obert a discutir el document. Mentrestant, els aliats europeus, reunits al G20, recelen del pla i han emès una declaració conjunta rebutjant canvis de fronteres per la força, tot i acceptar-lo com a punt de partida. Pròximament, una delegació ucraïnesa es reunirà amb representants nord-americans a Ginebra per abordar la proposta.