L’octubre del 2023, el pilot Joseph Emerson, de 46 anys, va intentar apagar els motors d’un avió d’Horizon Air (filial d’Alaska Airlines) en ple vol. L’incident va ocórrer en un vol entre Everett (Washington) i San Francisco, amb 84 persones a bord. Emerson, fora de servei però present a la cabina, va manipular les palanques de subministrament de combustible, però la ràpida reacció de la tripulació va permetre un aterratge segur a Portland. Emerson s’ha declarat culpable davant un tribunal federal, admetent haver actuat sota els efectes de bolets al·lucinògens. Ha expressat penediment per posar en perill els passatgers i la seva professió. Va al·legar que el consum de drogues es devia al dol per la mort d’un amic i a la falta de son. Ja ha complert una condemna estatal de 50 dies de presó i 5 anys de llibertat condicional, i ara espera la sentència federal, que podria ser de fins a un any de presó sol·licitat per la Fiscalia, mentre que la defensa demana la llibertat condicional.

La situació a Gaza continua sent crítica, amb més de 64.455 morts i 162.776 ferits des de l’inici dels atacs israelians el 7 d’octubre de 2023. Hamas ha anunciat la seva disposició a negociar un alto el foc i l’intercanvi d’ostatges, després d’una proposta de Washington i un ultimàtum de Donald Trump, que ha parlat d’una vintena d’ostatges i 38 cadàvers. Tot i que Israel ha acceptat les condicions de Trump, els detalls no s’han fet públics. Mentrestant, Israel ha intensificat els bombardejos sobre Gaza, amenaçant amb “l’aniquilació total” de Hamas i preparant-se per conquerir la ciutat. L’exèrcit israelià ha instat la població de Gaza a evacuar cap al sud. Pedro Sánchez ha anunciat un paquet de mesures contra Israel, incloent un embargament d’armes, la prohibició d’entrada a persones involucrades en el que ell anomena “genocidi” a Gaza i un augment de l’ajuda humanitària. Volker Türk, alt comissionat de l’ONU per als Drets Humans, ha condemnat la “retòrica genocida” dels alts responsables israelians. Israel ha acusat Espanya d’antisemitisme i ha prohibit l’entrada al país a Yolanda Díaz i Sira Rego. Un tiroteig a prop de l’assentament de Ramot ha resultat en sis morts, inclòs un jove espanyol.

Pedro Sánchez, president del govern espanyol, ha anunciat nou mesures contra Israel per la situació a Gaza, incloent un decret llei per formalitzar l’embargament d’armes, la prohibició d’entrada a persones involucrades en el conflicte i un augment de l’ajuda humanitària. Aquestes mesures s’afegeixen a les ja existents, com el suport a la solució dels dos Estats. Sánchez ha qualificat l’ofensiva israeliana com “un dels episodis més infames del segle XXI” i ha afirmat que Espanya ha d’estar “en el costat correcte de la història”. Sumar, soci de govern, considera les mesures insuficients i demana trencar relacions diplomàtiques amb Israel. L’entitat “Prou Complicitat amb Israel” celebra les mesures com una “victòria popular”, però demana que l’embargament d’armes sigui total. Israel, per la seva banda, acusa Espanya d’“antisemitisme” i ha anunciat sancions contra Yolanda Díaz i Sira Rego, prohibint-los l’entrada al país. El govern espanyol ha rebutjat les acusacions. Mentrestant, Isaac Herzog, president d’Israel, es reunirà amb el papa Lleó XIV per tractar l’alliberament d’ostatges, l’antisemitisme i la protecció de les comunitats cristianes, entre altres assumptes. El Pontífex ha fet diverses crides a la pau a Gaza. Hamas ha expressat la seva disposició a negociar un alto el foc i el retorn dels ostatges, després d’una proposta de Washington i un ultimàtum de Donald Trump. Israel també ha emès un ultimàtum a Hamas, amenaçant amb l’“aniquilació total” de Gaza. Un tiroteig a prop de l’assentament de Ramot ha resultat en sis morts, entre ells un jove espanyol.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha defensat la condonació del deute del FLA com un “acte de justícia” que beneficia l’interès general d’Espanya i de totes les autonomies. Illa ha destacat la necessitat d’aquesta mesura per permetre a les comunitats autònomes implementar polítiques socials. A més, ha reiterat la seva proposta d’un finançament singular per a Catalunya, qualificant-la de solidària i lleial, i ha instat a un debat constructiu sobre el model de finançament, contraposant el model de “prosperitat compartida” al de “col·laboració insolidària”. El Consell de Ministres va aprovar la condonació de 83.252 milions d’euros del deute del FLA, dels quals 17.104 milions corresponen a Catalunya, la segona comunitat més beneficiada després d’Andalusia. En un altre ordre d’idees, Illa ha afirmat que la normalitat política a Catalunya només s’aconseguirà amb l’aplicació de la llei d’amnistia, permetent així el retorn de Carles Puigdemont i la participació d’Oriol Junqueras en les eleccions. Illa ha defensat una “Catalunya de tothom” i ha demanat respecte al poder legislatiu en relació amb l’aprovació de la llei d’amnistia. Finalment, ha valorat positivament els avenços en matèria d’habitatge, especialment el programa de 50.000 habitatges protegits, però ha reconegut la lentitud en la simplificació administrativa i la millora de Rodalies, i ha confirmat la seva intenció de tenir pressupostos per a l’any vinent.

La Dra. Claudia Henschke, pionera en el cribratge de càncer de pulmó amb TACs de baixa dosi de radiació, va visitar Lleida per conèixer el programa de detecció precoç que s’hi aplica des de fa dos anys, similar al que ella va impulsar als Estats Units. Aquest programa, que involucra a l’Hospital Arnau de Vilanova, l’Hospital Santa Maria i l’IRB Lleida, forma part d’un projecte internacional amb 90 centres i finançat per l’Hospital Mount Sinai de Nova York. La detecció precoç augmenta la supervivència fins a un 80% i el programa de Lleida, que inclou més de 450 persones, se centra en fumadors i exfumadors, especialment aquells amb MPOC o emfisema. Henschke va destacar la importància d’aquests programes i la necessitat de temps i perseverança per a la seva implementació global. Paral·lelament, el projecte Cassandra a Espanya busca introduir el cribratge amb TAC en la sanitat pública, tot i la controvèrsia sobre els recursos que implica. S’ha demostrat l’eficàcia d’aquest mètode, especialment en fumadors i exfumadors, però la seva implementació a gran escala presenta reptes logístics i econòmics. A més, l’augment del càncer de pulmó en no fumadors s’atribueix a la contaminació i al gas radó, un gas radioactiu natural que es concentra en espais mal ventilats. Finalment, els avenços en el diagnòstic genètic molecular i la immunoteràpia han revolucionat el tractament, permetent teràpies personalitzades i menys agressives, millorant significativament el pronòstic i la supervivència dels pacients. L’augment del tabaquisme en adolescents a causa dels vaporejadors preocupa, ja que també són tòxics.

El ministre d’Afers Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha anunciat mesures per pressionar Israel i alleujar la situació humanitària a Gaza. Albares ha garantit “protecció diplomàtica” als ciutadans espanyols que participen a la Flotilla que sortirà de Barcelona el 31 d’agost, amb figures com Ada Colau, Jaume Asens, i Lluís Llach, entre d’altres. Espanya presentarà un pla a la UE per suspendre l’acord d’associació amb Israel i ampliar les sancions als colons, a més de promoure un embargament d’armes i evitar l’asfíxia econòmica de l’Autoritat Nacional Palestina. Albares insta la UE a actuar amb fermesa, similar a la resposta a la invasió russa d’Ucraïna, i defensa que el Tribunal Internacional de Justícia determini si les accions d’Israel constitueixen un genocidi. A més, ha reiterat el compromís d’Espanya amb la oficialitat del català, el basc i el gallec a la UE, considerant-ho un “camí irreversible” per acostar Europa als ciutadans. Finalment, Albares ha presentat la conferència Mondiacult de la Unesco a Barcelona, destacant la ciutat com a capital cultural del Mediterrani i defensant el multiculturalisme.

La Comissió Europea ha imposat una multa de 2.950 milions d’euros a Google per abús de poder en el mercat de la publicitat en línia. Brussel·les acusa el gegant tecnològic d’afavorir els seus propis serveis en detriment de la competència, perjudicant editors, anunciants i consumidors. La vicepresidenta de la Comissió i responsable de Competència, Teresa Ribera, ha afirmat que la decisió demostra l’abús de la posició dominant de Google i ha advertit que si no presenta una solució, la Comissió imposarà mesures més contundents. Google té 60 dies per informar sobre les mesures que prendrà per corregir la situació. La multinacional, a través de Lee-Anne Mulholland, vicepresidenta i directora global d’Assumptes Reguladors, ha anunciat que recorrerà la multa, considerant-la injustificada i perjudicial per a milers d’empreses europees. El president dels Estats Units, Donald Trump, ha criticat la multa, qualificant-la d’injustícia i amenaçant amb represàlies contra Europa. Trump considera que la multa perjudica les inversions i l’ocupació nord-americanes i ha anunciat una investigació per determinar si les pràctiques comercials europees perjudiquen l’economia dels Estats Units, amb la possibilitat d’imposar aranzels addicionals. Aquesta és la segona multa més gran imposada per la CE a Google, després de la multa de més de 4.000 milions d’euros per violar les normes de competència a través d’Android.

Una batuda migratòria a una fàbrica de bateries de Hyundai a Ellabell, Geòrgia, va resultar en la detenció de 475 treballadors, la majoria sud-coreans, sospitosos de viure i treballar il·legalment als Estats Units. L’operació, part de l’esforç nacional “Take Back America” del Departament de Justícia, va mobilitzar centenars d’agents federals i es considera una de les més grans en la història de l’ICE. Alguns dels detinguts havien entrat il·legalment al país, altres tenien visats que no els permetien treballar, i d’altres havien superat la durada del seu visat. Hyundai va declarar tenir “tolerància zero” amb les infraccions legals i va iniciar una investigació interna per assegurar el compliment de les lleis per part dels seus proveïdors i subcontractistes. El govern de Corea del Sud va expressar preocupació per la situació i va demanar que es respectin els drets dels seus ciutadans. Aquesta batuda s’emmarca en una sèrie d’operacions similars, com les de Los Angeles, i amb l’amenaça imminent a ciutats com Chicago, Nova Orleans i Nova York. El governador d’Illinois, JB Pritzker, va criticar durament les tàctiques utilitzades. Chris Susock, director de fabricació de Hyundai a l’Amèrica del Nord, liderarà la investigació interna de la companyia. El portaveu del ministeri d’Afers Exteriors de Corea del Sud, Lee Jaewoong, va rebutjar la batuda i va assenyalar que els treballadors detinguts formaven part d’una “xarxa de subcontractistes”.

La inauguració de l’any judicial a Espanya ha estat marcada per una forta tensió entre el govern espanyol i el poder judicial. Isabel Perelló, presidenta del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), va criticar durament les declaracions del president del govern, Pedro Sánchez, que havia qüestionat la imparcialitat d’alguns jutges. Perelló va qualificar les crítiques de Sánchez d’“inoportunes i rebutjables”, i va defensar la independència del poder judicial. A més, va expressar la seva preocupació per la reforma de la judicatura proposada pel PSOE, que atorgaria més poder a la Fiscalia. Álvaro García Ortiz, fiscal general de l’Estat, va reivindicar la seva posició i va defensar la independència i imparcialitat del ministeri fiscal. L’acte va estar marcat per l’absència d’Alberto Núñez Feijóo, líder del PP, en senyal de protesta. En un altre context, el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, va criticar indirectament la política antidroga de Donald Trump, defensant els mètodes policials i civils utilitzats per Espanya. Aquestes dues situacions reflecteixen la complexa situació política i judicial que viu l’Estat espanyol.

Els Mossos d’Esquadra han detingut a Castelldefels un home acusat de dues agressions sexuals a Gavà, comeses l'1 d’octubre i el 24 de gener. L’agressor utilitzava disfresses – barret, perruca, ulleres de pasta i bigoti postís – per evitar ser identificat. En la primera agressió, va utilitzar una arma blanca i va ferir la víctima a les mans i braços. En la segona, va emprar una pistola i un ganivet, i va immobilitzar la víctima. Les descripcions precises de les víctimes van ser claus per a la investigació de la Unitat Central d’Agressions Sexuals (UCAS), que va treballar amb la hipòtesi d’un agressor serial. Gràcies a la vigilància a la zona i l’avís d’una testimoni, l’home va ser detingut el 2 de setembre. Les proves forenses van vincular-lo directament amb les dues agressions. L’acusat, considerat perillós, ha ingressat a presó provisional per ordre judicial, acusat de dos delictes d’agressió sexual amb violència i intimidació, dos de lesions, tinença d’armes i robatori amb violència i intimidació.