França es troba immersa en una profunda crisi política després de la dimissió del primer ministre François Bayrou, provocada per una moció de censura a l’Assemblea Nacional. El president Emmanuel Macron ha nomenat Sébastien Lecornu, anteriorment ministre de Defensa, com a nou primer ministre. Aquest canvi arriba en un moment delicat per a França, amb una societat convulsionada per les mesures d’austeritat proposades pel govern, que inclouen retallades en la sanitat pública i en llocs de treball públics. El moviment “Bloquegem-ho tot”, independent dels sindicats tradicionals, ha convocat protestes i vagues generals. L’extrema dreta, liderada per Marine Le Pen (actualment investigada per corrupció), i el Reagrupament Nacional, es manté a l’expectativa, amb una forta representació parlamentària i amb la mirada posada en les presidencials del 2027. La fragmentació del Parlament, amb el Nou Front Popular d’esquerres com a bloc majoritari, dificulta la formació de coalicions estables. La dreta s’oposa a revertir les retallades, mentre que els socialistes exigeixen la seva reconsideració per a qualsevol pacte. Aquest clima d’inestabilitat a França coincideix amb un moment de debilitat a la Unió Europea, agreujat per la guerra a Ucraïna i les tensions internacionals. La situació a França genera incertesa sobre el futur del país i el seu paper a Europa.

Álvaro García Ortiz, Fiscal General de l’Estat, s’enfrontarà a un judici oral al Tribunal Suprem per un presumpte delicte de revelació de secrets. El magistrat instructor, Ángel Hurtado, ha imposat una fiança de 150.000 euros a García Ortiz, relacionada amb la filtració d’un correu electrònic d’Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso. En aquest correu, Amador admetia dos delictes fiscals i explorava un possible pacte amb la Fiscalia. La Sala d’Apel·lació del Suprem va confirmar el processament de García Ortiz, considerant que va orquestrar “personalment” la filtració. El magistrat Hurtado argumenta que el correu contenia informació confidencial, la divulgació de la qual perjudica la reputació d’Amador i el prestigi de la institució. Malgrat la petició de l’Associació Professional i Independent de Fiscals (APIF) per suspendre’l, García Ortiz mantindrà el seu càrrec a causa d’un “buit legal”. El Suprem ha traslladat la qüestió a la Inspecció Fiscal de la Fiscalia General. El govern espanyol, a través de la portaveu Pilar Alegría, manté la confiança en la innocència de García Ortiz. L’oposició, encapçalada per Ester Muñoz del Partit Popular, exigeix la seva dimissió i la de Pedro Sánchez per no exigir-la. Altres partits com Sumar, a través de Verónica Barbero, i Esquerra Republicana, amb Ester Capella, han expressat les seves preocupacions sobre el procés judicial. Aquest cas marca un precedent històric, sent la primera vegada que un Fiscal General de l’Estat és enviat a judici.

Junts ha confirmat que votarà en contra de la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores setmanals, proposta estrella de Yolanda Díaz (Sumar). La formació liderada per Carles Puigdemont ha mantingut l’esmena a la totalitat, malgrat les negociacions amb Díaz i el suport majoritari a la mesura, segons el CEO. La decisió, anunciada en una reunió amb el Ministeri de Treball, frustra la iniciativa que formava part del pacte d’investidura entre PSOE i Sumar. Míriam Nogueras, portaveu de Junts al Congrés, ha justificat la decisió argumentant la falta de negociació amb els actors econòmics catalans i la priorització dels grans sindicats estatals. El Ministeri de Treball, a través del secretari d’estat Joaquín Perez Rey, ha qualificat la decisió d’“irresponsable” i un “cop dur” per als treballadors. El PSOE, per la seva banda, s’ha desvinculat de la possible derrota parlamentària, tot i que la portaveu Montse Mínguez ha deixat la porta oberta a un acord d’última hora. Malgrat l’oposició de Junts, PP i Vox, el 72% dels votants de Junts i el 83% de la ciutadania catalana donen suport a la reducció de jornada, segons el CEO. Díaz ha assegurat que tornarà a presentar la proposta en el futur.

La Flotilla Global Sumud, amb l’objectiu d’arribar a Gaza, ha fet escala a Tunis després de partir de Barcelona. L’arribada, descrita com a “caòtica”, va implicar la revisió de passaports dels 200 participants i el seu trasllat a hotels. Un incident posterior, un incendi en el vaixell “Família” on viatjaven Ada Colau i Greta Thunberg, ha generat controvèrsia. La Flotilla denuncia un atac amb drons, presentant vídeos com a prova, mentre que les autoritats tunisianes ho atribueixen a un accident. El ministre espanyol José Manuel Albares ho ha qualificat de “fet estrany”. Colau ha reiterat la determinació de la Flotilla de continuar la missió, malgrat l’incident i la formació prèvia rebuda per a aquest tipus de situacions. Paral·lelament, el govern espanyol, encapçalat per Pedro Sánchez, ha anunciat noves mesures contra Israel, incloent un embargament d’armes i la prohibició d’entrada a avions i vaixells que proporcionin recursos militars a Israel, condemnant l’“extermini” de la població de Gaza. La Unió Europea, per la seva banda, ha demanat no fomentar aquest tipus de flotilles, expressant preocupació per la seguretat dels participants i preferint la via diplomàtica.

Protecció Civil va activar el pla Inuncat en fase d’alerta davant la previsió de pluges intenses del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat). Dilluns, es van preveure pluges intenses al litoral sud i a la zona central del país. El Meteocat va emetre un avís de perill alt (4 sobre 6) per a les Terres de l’Ebre i el litoral tarragoní, i de perill moderat per a la resta de comarques afectades. Es va activar l’alerta vermella al sud, taronja i groga a 33 comarques. Al Montsià i el Baix Ebre, les classes van acabar a les 14h i es van enviar alertes als mòbils. Es preveien fins a 40 litres per metre quadrat en mitja hora, amb possibilitat de tempestes i fenòmens de temps violent. Dimarts, la intensitat de la pluja va disminuir, però l’alerta es va mantenir a 21 comarques, quatre d’elles en nivell taronja. Protecció Civil va mantenir activada l’alerta del pla Inuncat i va recordar el telèfon d’emergències 112. El Meteocat va recomanar evitar desplaçaments innecessaris i no travessar zones inundables.

Adif i Renfe, en col·laboració amb la Generalitat, implementaran diverses millores a la xarxa de Rodalies els pròxims mesos, que comportaran afectacions significatives. L’obra més destacada és el desdoblament de l’R3 entre Parets del Vallès i la Garriga, que començarà el 7 d’octubre de 2025 i s’allargarà durant 16 mesos, dividit en dues fases. La primera, fins al maig del 2026, interromprà el servei entre Montcada Bifurcació i la Garriga, mentre que la segona afectarà el tram Mollet Santa Rosa - la Garriga. Es disposarà d’un servei alternatiu d’autobusos. A més, l’R3 patirà afectacions el cap de setmana del 4 i 5 d’octubre entre Vic i Balenyà-Tona-Seva per l’ampliació de la via 2 de l’estació de Vic. Altres actuacions inclouen la renovació de l’estació de Castelldefels (22 al 28 de setembre), afectant l’R2 i R2 Sud, amb servei alternatiu d’autobusos; el canvi de catenària entre Figueres i Portbou, amb afectacions els caps de setmana de setembre, octubre i novembre; i el soterrament de vies a Montcada i Reixac, amb talls a l’R2 Nord, R7 i R11 els caps de setmana del 20 i 21 de setembre i del 6 a l'11 de desembre. Finalment, es preveu una intervenció de tres mesos als Túnels del Garraf a partir de gener de 2026, afectant l’R2 Sud i els regionals. S’ha posat èmfasi en la coordinació del transport alternatiu per carretera per minimitzar les molèsties als usuaris.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha anunciat una nova estratègia d’internacionalització de l’economia catalana per afrontar els reptes del context global actual, marcat per la crisi aranzelària impulsada per Donald Trump. L’objectiu principal és augmentar el nombre d’empreses exportadores. El Govern vol que 2.000 empreses catalanes més comencin a exportar abans del 2030, superant la xifra actual de 18.300 i arribant a les 20.000. A més, es pretén consolidar el lideratge de Catalunya en exportacions a l’Estat espanyol, on actualment representa el 26% del total. Per aconseguir-ho, s’ha posat en marxa una línia d’ajuts de fins a 90.000 euros per empresa, destinats a la diversificació de mercats, que formen part d’un paquet de 50 milions d’euros aprovat al juliol. També es volen obrir 300 noves filials a l’exterior, arribant a un total de 3.500. Aquesta estratègia, que es desenvoluparà en col·laboració amb els agents econòmics i socials, serà dissenyada per ACCIÓ i es presentarà l’11 de novembre durant la trobada anual ‘Beyond Catalonia’. El Govern busca la col·laboració i el consens amb el sector empresarial i destaca la importància de la sincronització amb Europa per afrontar els desafiaments econòmics actuals.

El MNAC s’oposa al trasllat de les pintures murals de Sixena, argumentant la seva fragilitat i els riscos irreparables que podria suposar el seu moviment. El museu ha presentat un escrit d’oposició a l’execució de la sentència del Tribunal Suprem, acompanyat d’informes de prestigiosos experts internacionals, inclòs l’ICCROM, i un vídeo que mostra l’estat delicat de les pintures. L’enginyera Simona Sajeva destaca les microdeformacions, enfonsaments i tensions estructurals, advertint sobre possibles aixecaments, deformacions i pèrdues d’adherència durant el trasllat. El MNAC proposa un cronograma alternatiu d’un any i mig, qüestionant l’experiència i solvència de l’empresa contractada pel govern d’Aragó, liderada per Natalia Martínez de Pisón, i la seva capacitat per dur a terme una operació d’aquesta envergadura. El govern d’Aragó, però, considera la postura del MNAC “absolutament inacceptable” i insisteix en el compliment del termini de set mesos establert per la justícia. El museu ja ha iniciat el trasllat de les pintures profanes, que no van ser afectades per l’incendi del 1936, a diferència de les de la sala capitular.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha promès revelar els detalls del nou model de finançament singular en les properes setmanes o mesos. Aquest anunci arriba en un moment crucial per a les negociacions pressupostàries, ja que ERC ha condicionat el seu suport a l’aprovació d’un nou model. Illa ha expressat la seva confiança en l’aprovació dels pressupostos i ha destacat la importància de la condonació del FLA pel govern espanyol, que alleugerirà el deute autonòmic. Paral·lelament, ERC ha presentat en solitari al Congrés una proposició de llei per a la gestió i recaptació de l’IRPF des de Catalunya, una mesura inclosa en l’acord d’investidura amb el PSC. Oriol Junqueras ha advertit que no hi haurà negociació pressupostària sense avenços en el finançament, mentre que el PSOE, a través de la seva portaveu Lluïsa Moret, ha demanat temps per estudiar la proposta. A més, Illa ha abordat altres temes com la situació de Rodalies, confirmant una propera reunió amb Adif i Renfe, i l’oficialitat del català a Europa, que ha qualificat com a “qüestió de mesos”. També ha defensat el repartiment de menors no acompanyats, destacant la solidaritat de Catalunya. Finalment, ha criticat el model “d’egoisme fiscal” de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso.

Miquel Buch, exconseller d’Interior, ha criticat durament l’expresident Quim Torra i el partit Junts, del qual es va donar de baixa a finals de 2024. Buch ha afirmat que Torra “no va ser un bon president”, i que Puigdemont “es va equivocar” en proposar-lo. Segons Buch, Torra no estava preparat per a la presidència i, durant les protestes per la sentència del ‘procés’, va arribar a plantejar renunciar a les competències dels Mossos d’Esquadra per evitar problemes. A més, ha criticat la gestió de Junts, assegurant que “cada cop va a menys” i que la seva estratègia política no s’adapta a la societat actual. Buch ha lamentat que, durant el seu mandat com a conseller, es prioritzés l’opinió a Twitter per sobre de les decisions importants. L’exconseller també ha qüestionat la relació de Junts amb Aliança Catalana, i ha defensat la necessitat de combatre l’extrema dreta amb polítiques democràtiques. Tot i les seves crítiques a les decisions polítiques de Puigdemont, Buch ha afirmat que manté la seva amistat amb l’expresident.