Les obres de remodelació de la Rambla de Barcelona, a l’alçada del carrer Santa Mònica, han permès descobrir un tram de gairebé 50 metres de la muralla medieval del segle XIV, incloent-hi una torre pentagonal. Aquesta troballa, prevista pels arqueòlegs, ofereix una visió completa i continuada de la muralla. A més, s’han identificat estrats d’antigues riuades medievals amb ceràmica i pedres, confirmant la funció defensiva de la muralla i la seva vinculació a un fossat. Les excavacions també han revelat informació sobre la vida quotidiana a la Barcelona medieval i moderna, amb la curiosa troballa de les restes d’un ase petit enterrat amb agulles de bronze. S’ha documentat l’ús d’un encintat amb morter de calç per reforçar la muralla contra les riuades. Es preveu documentar un segon tram de 50 metres de muralla en els pròxims mesos, completant així gairebé 100 metres documentats. Aquesta intervenció forma part de la segona fase de les obres de remodelació de la Rambla, que pretenen prioritzar els vianants. Josep Pujades, cap del Servei d’Arqueologia de Barcelona, ha destacat la importància de la troballa però la necessitat de continuar les obres.

Catalunya inicia una tardor políticament carregada, marcada per la recent Diada i les negociacions sobre el finançament. La celebració de l’Onze de Setembre del 2025, sota el primer any de mandat de Salvador Illa com a president de la Generalitat, va incloure actes institucionals com la hissada d’una senyera gegant al Parlament, el discurs institucional d’Illa, i l’ofrena a Rafael Casanova. Paral·lelament, la manifestació independentista, organitzada per l’ANC, Òmnium Cultural i altres entitats, va reclamar la llibertat de Catalunya, la defensa de la llengua i la cultura, i va abordar temes com la crisi de l’habitatge i el caos de Rodalies. Òmnium va organitzar la Festa per la Llibertat amb diversos concerts. L’acte institucional del Govern va cloure la Diada amb un homenatge a figures com Paco Candel i Maria Assumpció Català. Mentrestant, Oriol Junqueras, president d’ERC, prepara una conferència a Barcelona per al 30 de setembre, on abordarà el futur de Catalunya i temes com l’economia i el creixement demogràfic. Aquesta conferència s’emmarca en un context de negociacions crucials sobre el nou finançament, una condició clau d’ERC per continuar donant suport al Govern d’Illa i al govern espanyol de Pedro Sánchez. Aquestes negociacions seran determinants per als pressupostos del 2026, per als quals el vot republicà és essencial.

La Xina ha imposat aranzels temporals a la carn de porc europea, inclosa la catalana, com a represàlia pels aranzels de la UE als cotxes elèctrics xinesos. Aquests aranzels, que van entrar en vigor el dimecres, oscil·len entre el 20% per a empreses espanyoles com El Pozo, Noel, Campofrío i altres, i el 62% per a les que no cooperin amb la investigació “antidumping” xinesa. Pequín argumenta que les empreses europees practiquen competència deslleial, perjudicant els productors xinesos. La Comissió Europea, amb el portaveu Olof Gill, qüestiona els arguments xinesos i assegura que estudiarà la situació i manté obertes totes les opcions per defensar el sector. Aquesta mesura afecta significativament Catalunya, ja que la Xina és un mercat clau, absorbint el 43% de les exportacions agroalimentàries catalanes, amb més de 140.000 tones de carn de porc exportades el 2024. El sector porcí català, representat per figures com Miquel Àngel Bergés de Mercolleida, Genís Borrelleras de l’Escorxador d’Avinyó i Josep Maria Rodié de Vall Companys, preveu un impacte econòmic important, estimant pèrdues d’entre 5 i 10 euros per porc. La Generalitat, amb els consellers Òscar Ordeig i Miquel Sàmper, s’ha reunit amb el sector i demanarà al govern espanyol que defensi els productors afectats. Tot i les tensions, ambdues parts afirmen estar obertes al diàleg per trobar una solució.

La reunió entre Carles Puigdemont i Salvador Illa a Brussel·les ha marcat una nova etapa en les relacions entre els dos líders. Illa va emfatitzar el diàleg, mentre que Puigdemont va subratllar que la trobada, celebrada a Brussel·les i no a Catalunya, demostra que la situació política no ha canviat substancialment. Junts, tot i valorar la iniciativa d’Illa, va expressar cert malestar, assenyalant que la reunió va ser coordinada amb Pedro Sánchez. El Govern ho nega i ho emmarca en la seva estratègia de “normalització”. La trobada podria facilitar acords en temes com el Pacte Nacional per la Llengua o el finançament singular, però Junts es manté cautelós. Mentrestant, a Madrid, la dependència de Sánchez dels vots de Junts per a l’estabilitat governamental continua sent crucial, especialment davant dels pressupostos generals de l’Estat. Sánchez ha descartat eleccions anticipades, fins i tot si els pressupostos no s’aproven. Les relacions entre Puigdemont i el PSOE són tenses, i una possible trobada entre ells encara és incerta. Paral·lelament, l’exsecretari d’Organització del PSOE, Santos Cerdán, busca anul·lar la causa en contra seu per presumpta corrupció, sol·licitant la declaració del tinent coronel Antonio Balas com a testimoni. La defensa de Cerdán al·lega “transvasaments injustificats d’informació” entre diferents causes investigades per Balas.

Polònia ha denunciat una “agressió sense precedents” per part de Rússia després que diversos drons russos violessin el seu espai aeri durant un atac a Ucraïna. L’exèrcit polonès va abatre els drons que representaven una amenaça. El primer ministre polonès, Donald Tusk, ha qualificat l’incident de “provocació a gran escala” i ha anunciat la invocació de l’article 4 del Tractat de l’Atlàntic Nord, que preveu consultes entre els aliats en cas d’amenaça a la seguretat d’un estat membre. Rússia ha negat haver planejat atacar objectius a Polònia. Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea, ha expressat la solidaritat d’Europa amb Polònia i ha qualificat l’acció d’“imprudent i sense precedents”. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha considerat l’atac “deliberat”. L’incident ha obligat a tancar diversos aeroports polonesos temporalment i ha activat les defenses de l’OTAN, incloent-hi caces F-35. Un dels drons va caure sobre un edifici residencial causant danys materials lleus, però sense víctimes. Les autoritats poloneses han alertat la població de no tocar cap dron o restes que puguin trobar.

Begoña Gómez, esposa del president del govern espanyol Pedro Sánchez, ha declarat davant el jutge Juan Carlos Peinado en relació amb una presumpta malversació de fons públics. La investigació se centra en la contractació de la seva assistent, Cristina Álvarez, al Palau de la Moncloa. Gómez, que només ha respost a les preguntes de la seva defensa, ha explicat que Álvarez s’encarregava de la seva agenda i l’acompanyava a actes oficials, tot i admetre que li va demanar algun “favor” excepcional. L’assistent, també citada a declarar, s’ha acollit al seu dret a no declarar. La instrucció judicial investiga si Álvarez va utilitzar el seu càrrec per afavorir els interessos privats de Gómez, concretament en la recerca de finançament per a la càtedra que Gómez codirigia a la Universitat Complutense de Madrid. Un correu electrònic enviat per Álvarez a Reale Seguros, sol·licitant el patrocini de la càtedra, és una de les proves que el jutge considera que “excedeix clarament de les seves funcions”. El jutge sospita que aquestes tasques, realitzades durant la jornada laboral i amb sou públic, podrien constituir una desviació de recursos. Hazte Oír i Vox, acusacions populars en el cas, han lamentat les poques “explicacions” de Gómez. Aquesta és la quarta vegada que Gómez compareix davant del jutge per aquest cas, que inclou altres delictes com tràfic d’influències, corrupció en els negocis, intrusisme i apropiació indeguda de programari. El jutge ha sol·licitat a la Secretaria General de Presidència tots els correus electrònics de Gómez des del 2018, una petició que la defensa ha recorregut per considerar-la desproporcionada.

La Flotilla Global Sumud, que es dirigeix a Gaza, ha denunciat dos atacs en menys de 48 hores contra dos dels seus vaixells al port de Sidi Bou Saïd, a Tunísia. El primer incident va afectar el Vaixell Familiar, on viatjaven l’exalcaldessa de Barcelona Ada Colau i l’activista climàtica Greta Thunberg, entre d’altres. El segon atac va tenir com a objectiu el vaixell Ànima. En ambdós casos, els atacs van ocórrer al voltant de la mitjanit i van consistir en el llançament d’un objecte incendiari, presumptament un dron recobert de combustible, que va provocar un incendi a la coberta. Tot i que les autoritats tunisianes van atribuir el primer incident a un accident, la Flotilla manté que es tracta d’accions hostils i les relaciona amb la intensificació de l’agressió israeliana a Gaza. Malgrat els incidents, la Flotilla ha afirmat que continuarà el seu viatge cap a Gaza per lliurar ajuda humanitària. La relatora especial de l’ONU, Francesca Albanese, ha instat els tripulants a mantenir la seva determinació. Per la seva banda, la Comissió Europea, a través de la portaveu Eva Hrncirova, ha expressat la seva preocupació per la situació i ha declarat que no fomenta aquest tipus d’iniciatives per risc d’escalada de la tensió.

Un estudi realitzat per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha revelat que el castellà és la llengua predominant en les publicacions científiques a Catalunya, superant tant el català com l’anglès. L’anàlisi de 1.721 articles publicats entre el 2019 i el 2023 en 23 revistes científiques d’àmbit català mostra que el 69,7% dels articles es publiquen en castellà, seguit del 25,1% en anglès i només un 8,7% en català. La investigació apunta que la priorització de la publicació en revistes internacionals de prestigi, que afavoreixen l’anglès per a un major impacte científic, i les polítiques d’acreditació que valoren aquestes publicacions, contribueixen a la marginalització del català. A més, sis de les revistes analitzades no accepten textos en català i cap publica en els tres idiomes (català, castellà i anglès) simultàniament. L’estudi atribueix aquesta situació a l’ús per defecte del castellà, la manca de recursos per a la recerca en català i la desvinculació progressiva de les revistes amb el context català. Com a solució, proposa canvis en les polítiques d’acreditació, més recursos per a la recerca en català i un major suport institucional a les investigacions sobre temàtiques pròpies dels territoris de parla catalana.

Israel va bombardejar Doha, Qatar, atacant una reunió de líders de Hamas que negociaven un alto el foc a la Franja de Gaza proposat per Donald Trump. Cinc membres de Hamas van morir, incloent-hi el fill de Khalil al-Hayya, un alt responsable de l’organització, però al-Hayya va sobreviure. Hamas va acusar Israel d’intentar sabotejar les negociacions, mentre que Israel va justificar l’atac culpant Hamas de la matança del 7 d’octubre de 2023. Qatar va condemnar l’atac com una violació del dret internacional, i l’ONU, a través d’António Guterres, va expressar la seva preocupació per la violació de la sobirania qatariana. Els Estats Units, tot i haver estat informats prèviament, van condemnar l’atac com a “desafortunat”. Netanyahu va assumir la responsabilitat de l’operació. Simultàniament, Israel va ordenar l’evacuació de la ciutat de Gaza abans d’una nova ofensiva. Aquest bombardeig marca una escalada significativa, ja que és el primer cop qu’Israel ataca un aliat occidental a l’Orient Mitjà com Qatar, on els EUA tenen una base aèria important.

La crisi humanitària a Gaza ha generat importants divisions dins de la Unió Europea, especialment sobre la resposta a l’ofensiva israeliana. La vicepresidenta de la Comissió Europea, Teresa Ribera, ha qualificat la situació de “genocidi”, una declaració condemnada com a “inacceptable” pel govern israelià, que l’acusa de fer propaganda de Hamas. Aquesta divisió s’ha fet palesa en la inacció dels 27 estats membres, que no han aconseguit consensuar una postura comuna. L’alta representant de la UE, Kaja Kallas, ha lamentat la falta d’unitat, que impedeix prendre mesures contundents, com la suspensió de la cooperació amb Israel en programes com Horizon o l’aplicació de sancions comercials. Mentrestant, Israel afirma controlar el 40% de Ciutat de Gaza després d’una ofensiva terrestre que ha intensificat la crisi humanitària i ha provocat decenes de morts i el desplaçament massiu de la població palestina. Països com Espanya i Bèlgica han pres mesures unilaterals, mentre que altres, com Alemanya i Hongria, s’hi oposen, evidenciant la profunda fractura europea davant del conflicte.