El Consell d’Administració del Banc Sabadell ha rebutjat unànimement l’OPA del BBVA, recomanant als seus accionistes que no acceptin l’oferta per considerar-la “infravalorada”. El president del Sabadell, Josep Oliu, ha afirmat que l’oferta “va néixer morta”. L’entitat catalana argumenta que el preu ofert, de 0,70 euros en efectiu i una acció del BBVA per cada 5,5483 accions del Sabadell, no reflecteix el valor real del banc, estimant-lo entre un 24% i un 37% superior. A més, alerten sobre l’impacte fiscal negatiu per als accionistes i qüestionen les sinergies previstes pel BBVA. El Sabadell destaca la seva sòlida estratègia de creixement i la previsió de repartir 6.300 milions d’euros en dividends entre 2025 i 2027. Malgrat el rebuig, el president del BBVA, Carlos Torres, ha mantingut la seva oferta, considerant-la “inamovible”. La CNMV ha autoritzat l’operació, amb el vistiplau del govern espanyol, que ha imposat condicions per protegir l’interès general. Els accionistes tenen fins al 7 d’octubre per decidir, i el resultat es farà públic el 14 d’octubre. La decisió del Sabadell arriba després de la venda de la seva filial britànica TSB i l’anunci de repartir 2.500 milions d’euros entre els seus accionistes. David Martínez Guzmán, accionista del Sabadell, s’ha abstingut en la votació del Consell.

El primer ministre albanès, Edi Rama, ha nomenat Diella, una intel·ligència artificial (IA), com a ministra d’Adjudicació de Contractes Públics. Aquesta decisió, sense precedents a nivell mundial, forma part de l’estratègia de Rama per afrontar la corrupció dins l’administració pública, un obstacle important per a l’aspiració d’Albània d’ingressar a la Unió Europea el 2030. Diella, que significa “sol” en albanès, ja funcionava com a assistent virtual per a tràmits administratius. Ara, amb rang ministerial, s’espera que la seva imparcialitat i resistència a suborns i amenaces contribueixin a una contractació pública més transparent. Rama argumenta que Diella farà impossible la corrupció en les licitacions públiques. No obstant això, no s’han aclarit els potencials riscos relacionats amb la seguretat de la IA, com ara el hackeig o els biaixos algorítmics. Aquest nomenament s’emmarca en el context de la lluita contra la corrupció a Albània, on figures com l’expresident Ilir Meta es troben a la presó i l’exprimer ministre Sali Berisha està sent jutjat per delictes similars. El nou gabinet de Rama també inclou canvis com el retorn de Belinda Balluku com a viceprimera ministra i ministra d’Infraestructura i Energia, i el nomenament d’Albana Koçiu com a ministra d’Interior i de Mirela Kumbaro com a ministra d’Educació.

Jair Bolsonaro, expresident del Brasil, ha estat condemnat pel Tribunal Suprem Federal (STF) per orquestrar una “organització criminal” amb l’objectiu de retenir el poder després de perdre les eleccions del 2022 contra Lula da Silva. La jutge Cármen Lúcia ha emès el vot decisiu, sumant-se a Alexandre de Moraes i Flavio Dino, confirmant la majoria necessària per a la condemna. Lúcia ha afirmat que Bolsonaro va intentar “cooptar” els comandaments militars per implementar mesures antidemocràtiques i que el fiscal general, Paulo Gonet, va presentar proves concloents que demostraven un pla sistemàtic per atacar les institucions republicanes i perjudicar l’alternança presidencial. De Moraes ha subratllat que els fets del 8 de gener de 2023 no van ser espontanis, sinó una acció orquestrada. Bolsonaro i set col·laboradors, entre ells Walter Braga Netto, Paulo Sérgio Nogueira, Augusto Heleno Ribeiro, Almir Garnier Santos, Mauro Cid, Alexandre Ramagem i Anderson Torres, són jutjats per delictes com abolició violenta de l’Estat democràtic de dret, cop d’estat i organització criminal. La condemna podria comportar una pena de fins a 43 anys de presó, tot i que es preveu una sentència menor. El Congrés brasiler podria decretar una amnistia per a l’expresident, mentre que Bolsonaro té dret a recórrer la sentència. L’actual president, Lula da Silva, ha afirmat que existeixen nombroses proves que confirmen l’intent de cop d’estat.

La Diada d’enguany ha estat marcada per una crida a la “desobediència” davant la sentència del TSJC que anul·la parcialment el decret de blindatge del català a l’escola. Sota el lema “Més motius que mai”, l’ANC, juntament amb Òmnium Cultural, l’AMI, el Consell de la República, la Intersindical i el Ciemen, va organitzar manifestacions a Barcelona, Girona i Tortosa. Lluís Llach, president de l’ANC, va llegir el manifest unitari, instant a la desobediència a les aules, carrers i institucions, i a la unitat dels partits per recuperar l’esperit de l'1 d’octubre. La defensa de la llengua catalana, la denúncia de l’espoli fiscal i la reivindicació de la independència van ser els eixos centrals. La Guàrdia Urbana va xifrar l’assistència a Barcelona en 28.000 persones, menys de la meitat que l’any passat, mentre que l’ANC va parlar de més de 100.000 participants en total entre les tres ciutats. A Barcelona, la marxa va començar a la plaça de Palau i va acabar a la Rambla. A Girona, va transcórrer des de la plaça Catalunya fins a la Devesa, i a Tortosa, des de la plaça de Gerard Vergés fins al passeig de l’Ebre. L’espot previ de l’ANC, amb coreografia de Pere Seda, simbolitzava la frustració del moviment independentista i la necessitat de reaccionar. Diversos partits polítics van participar a la manifestació, incloent representants de Junts, ERC i la CUP, així com un grup de seguidors d’Aliança Catalana.

Aquesta Diada de l’Onze de Setembre ha estat marcada per una baixa participació, amb només 41.500 persones a Barcelona, Girona i Tortosa, la xifra més baixa des del 2012, exceptuant la Diada durant la pandèmia. La pluja i una certa apatia han contribuït a aquesta disminució. Malgrat la baixa afluència, la defensa del català ha estat el tema central, impulsat per la recent decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre la llengua a l’escola. Lluís Llach, president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), ha instat a la desobediència per protegir el català a les aules, carrers i institucions. Òmnium Cultural, presidit per Xavier Antich, ha destacat la importància de la cohesió social. La presència de Sílvia Orriols, líder d’Aliança Catalana, ha estat una novetat, tot i que la seva manifestació ha tingut poca afluència. Coincidint amb la Setmana Europea de la Mobilitat Sostenible, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ofereix abonaments gratuïts de tres dies per a l’AMBici. Carlos Cordón, vicepresident de Mobilitat, Transport i Sostenibilitat de l’AMB, ha animat a la ciutadania a utilitzar el servei. L’AMBici, amb 236 estacions i 2.600 bicicletes en 15 municipis, ha ampliat el seu horari fins a les dues de la matinada.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat parts del decret de règim lingüístic educatiu del 2024, estimant parcialment el recurs de l’Assemblea per una Escola Bilingüe (AEB). La sentència anul·la articles que establien el català i l’aranès com a llengües vehiculars i d’aprenentatge, així com la prioritat del català per a l’ensenyament d’idiomes estrangers i l’acolliment d’alumnat nouvingut. L’AEB celebra la decisió i insta la Generalitat a complir-la i a reformar el model educatiu, garantint els drets lingüístics de tots els alumnes. També demana al govern espanyol que, a través de l’Alta Inspecció d’Educació, asseguri el compliment de la sentència. Aquest decret, basat en la llei del 2022 sobre l’ús de les llengües oficials a l’ensenyament, pretenia blindar la immersió lingüística davant sentències anteriors que obligaven a un mínim del 25% d’ensenyament en castellà. El TSJC ja havia suspès cautelarment el decret l’any passat, argumentant que marginava el castellà. Aquesta situació judicial del català a l’escola s’allarga des de fa gairebé dues dècades, amb el Tribunal Constitucional (TC) pendent de resoldre la constitucionalitat de la llei i el decret del 2022, que impedien l’aplicació de la sentència del 25% de castellà. La decisió del TC podria afectar significativament el model d’immersió lingüística. La sentència del 25%, establerta arbitràriament pel TSJC, té el seu origen en la sentència de l’Estatut del 2010 i la posterior controvèrsia alimentada per Ciutadans i el PP.

Loteries de Catalunya ha anunciat els resultats del sorteig de la Grossa de la Diada 2025. El primer premi, amb un pot de dos milions d’euros, ha estat per al número 13025 de la sèrie 25. Aquest mateix número, el 13025, també obté un premi de 50.000 euros per a totes les sèries. El segon premi, dotat amb 20.000 euros, ha recaigut en el número 14004, i el tercer premi, de 10.000 euros, ha estat per al número 43394. A més dels premis principals, s’han atorgat premis a les terminacions, números anteriors i posteriors als guanyadors. Els participants tenen 90 dies per reclamar els seus premis en establiments autoritzats o a través del lloc web de Loteries de Catalunya. Enguany s’han posat a la venda 80.000 números, amb 35 sèries per número, a un preu de cinc euros el bitllet. Finalment, s’ha anunciat que la Grossa de Cap d’Any ja està a la venda, amb un primer premi de 200.000 euros per bitllet.

Els Mossos d’Esquadra investiguen la mort violenta d’un home trobat a Vilanova i la Geltrú. El cos sense vida va ser descobert al voltant de les set del matí en uns jardins de la ciutat. Els agents van confirmar que el cos presentava signes de criminalitat, la qual cosa ha desencadenat una investigació per determinar les circumstàncies de la mort. Fonts properes al cas suggereixen que la víctima, encara no identificada, seria un home d’aproximadament 50 anys. Fins al moment, no s’ha efectuat cap detenció relacionada amb el cas. La policia catalana continua la investigació per esclarir els fets i identificar els responsables.

Tres persones han perdut la vida en dos accidents de trànsit a Catalunya en menys de nou hores. El primer incident va tenir lloc dimecres a la B-10 a Sant Adrià de Besòs, on un motorista de 24 anys va morir després de sortir de la via i xocar contra la mitjana. El jove, veí de Barcelona, va ser traslladat en estat crític a l’Hospital Vall d’Hebron, on finalment va morir. El segon accident, un xoc frontal entre dos turismes, va ocórrer dijous a la matinada a l’N-II a Vidreres. Els conductors dels dos vehicles, de 54 i 23 anys i veïns de Sils i Amer respectivament, van morir a l’acte. Una passatgera va resultar ferida crítica i va ser traslladada a l’Hospital Josep Trueta de Girona. Ambdues vies van ser tallades temporalment arran dels accidents. Aquests tràgics successos eleven a 102 el nombre de víctimes mortals a les carreteres catalanes aquest any. El Servei Català de Trànsit recorda que el SIAVT ofereix suport i informació a les víctimes d’accidents de trànsit a través del telèfon 900 100 268 i el web victimestransit.gencat.cat.

El baròmetre del CIS de setembre revela una significativa remuntada del PSOE, que se situa 9 punts per sobre del PP, amb un 32,7% d’intenció de vot enfront del 23,7% dels populars. Aquest resultat contrasta amb l’empat tècnic del juliol, després de la davallada socialista pel cas Cerdán. Vox es manté com a tercera força (17,3%), però el seu líder, Santiago Abascal, supera Alberto Núñez Feijóo en la preferència com a president, tot i que Pedro Sánchez continua sent el preferit. Sumar (7,9%) i Podem (4,3%) es mantenen estables, mentre que ERC (2,1%) conserva la seva posició per davant de Junts (0,8%). L’enquesta també reflecteix la preocupació per la crisi climàtica, amb un 75% dels enquestats a favor d’un gran pacte d’estat per afrontar les emergències, especialment els incendis, que preocupen molt al 65,1% dels espanyols. Finalment, la percepció de la situació econòmica és ambivalent: mentre que la majoria considera bona la seva situació personal, la valoració de la situació general és majoritàriament negativa.