S’ha detectat un brot de pesta porcina africana (PPA) a Catalunya, amb nou casos confirmats en senglars a la zona de Cerdanyola del Vallès. Un operatiu format per Agents Rurals i la UME ha trobat una cinquantena de senglars morts dins d’una zona d’exclusió de sis quilòmetres de radi al Parc Natural de Collserola. Les autoritats han prohibit l’accés a l’àrea i han instal·lat barreres físiques i químiques per contenir els animals vius i evitar que el virus s’escampi. Mentre que en aquesta zona central no es capturen els senglars vius per no dispersar-los, en una àrea de vigilància més àmplia de vint quilòmetres es preveu sacrificar-ne per controlar la sobrepoblació. El president Salvador Illa ha demanat intensificar la caça a tot el país. Tot i que cap granja ha estat infectada, 39 explotacions estan confinades i existeix un risc econòmic important per a les exportacions del sector porcí.

Juanfran Pérez Llorca ha estat investit nou president de la Generalitat Valenciana en substitució de Carlos Mazón, gràcies al suport decisiu de Vox a les Corts Valencianes. Per assegurar la investidura, el dirigent del Partit Popular ha hagut d’adoptar punts clau de l’agenda de l’extrema dreta, malgrat no existir un pacte formal, la qual cosa el deixa dependent de les seves exigències futures. El seu discurs va incloure un rebuig explícit al Pacte Verd Europeu, la promesa de grans obres hidràuliques i l’adopció d’una política dura contra la immigració. No obstant això, va marcar certes distàncies en defensar l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. En un gest simbòlic que el diferencia del seu predecessor, el seu primer acte com a president va ser demanar perdó a les víctimes de la dana.

La Fiscalia Europea (EPPO) ha iniciat una investigació per un presumpte cas de frau en l’adjudicació d’un programa de formació finançat per la Unió Europea, que ha resultat en la detenció de tres persones. Entre els arrestats hi ha Federica Mogherini, exalta representant de Política Exterior de la UE i actual rectora del Col·legi d’Europa. La investigació se centra en el contracte de l’Acadèmia Diplomàtica de la UE per al període 2021-2022, adjudicat pel Servei Europeu d’Acció Exterior (SEAE), en aquell moment sota la direcció de Josep Borrell. La principal sospita és que es va vulnerar la competència lleial en compartir informació confidencial amb el Col·legi d’Europa abans de la licitació oficial. En el marc de l’operació, s’han realitzat escorcolls a les seus d’ambdues institucions a Brussel·les i Bruges, així com als domicilis dels sospitosos.

Un brot de pesta porcina africana (PPA) detectat en senglars a la Serra de Collserola ha activat un ampli dispositiu per contenir la seva expansió i protegir el sector porcí català. La Comissió Europea ha enviat un equip de veterinaris per assessorar i supervisar les mesures de control, que inclouen l’establiment de zones infectades i protocols de bioseguretat estrictes. A l’operatiu sobre el terreny hi participen efectius de la Generalitat i 117 soldats de la Unitat Militar d’Emergències (UME). Malgrat que de moment cap granja ha resultat afectada, l’impacte econòmic ja és notable, amb una caiguda històrica del preu del porc registrada a Mercolleida i la decisió de la Xina de vetar les exportacions provinents de la demarcació de Barcelona. El conseller Òscar Ordeig ha subratllat la importància de contenir el focus per minimitzar els danys.

La directora del CNI, Esperanza Casteleiro, ha confirmat judicialment l’espionatge als expresidents de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez i Elisenda Paluzie, amb el programari Pegasus. Segons la seva declaració, basada en documents parcialment desclassificats pel Consell de Ministres, la vigilància va comptar amb l’autorització del Tribunal Suprem a partir del 2019. No obstant això, aquesta versió oficial contrasta amb les proves pericials dels Mossos d’Esquadra, que van detectar múltiples atacs al mòbil de Sànchez des del 2015, anys abans del permís judicial, especialment durant el període previ al referèndum de 2017. Casteleiro ha negat l’espionatge sense empara judicial i no ha aclarit la vigilància a altres membres de l’entitat com Sònia Urpí. L’ANC considera que les activitats dels seus exdirigents eren legítimes i ha anunciat que continuarà el procés judicial.

L’anunci de l’Ajuntament de Barcelona durant la Fira Internacional del Llibre (FIL) de Guadalajara sobre la creació d’una nova beca de 80.000 euros per a autors llatinoamericans ha generat una forta controvèrsia. La iniciativa, presentada per l’alcalde Jaume Collboni amb l’objectiu de reviure la connexió literària de la ciutat amb Llatinoamèrica, ha estat durament criticada per entitats com l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i el PEN Català. Aquestes organitzacions argumenten que la mesura agreuja la precarietat dels escriptors locals i promou el castellà en un context d’emergència lingüística del català. En defensa de la beca, el regidor de Cultura, Xavier Marcé, la qualifica d’acció proporcional i recorda que el consistori ja destina 150.000 euros anuals a les beques Montserrat Roig, majoritàriament per a autors catalans.

El sud-est asiàtic pateix unes inundacions i esllavissades devastadores a causa de pluges torrencials monsòniques, agreujades per fenòmens extrems. Països com Indonèsia, Tailàndia i Sri Lanka han registrat un balanç tràgic que supera els 1.000 morts, a més de centenars de desapareguts i més de 500.000 persones evacuades. A Indonèsia, l’illa de Sumatra és la zona més castigada, amb milions d’afectats i pèrdues econòmiques multimilionàries. A Tailàndia, els equips d’emergència centren els seus esforços en el rescat i la reconstrucció a localitats com Hat Yai. Mentrestant, a Sri Lanka, el pas del cicló tropical Ditwah no només ha causat centenars de víctimes, sinó que també ha generat una alerta sanitària pel risc de malalties infeccioses. Experts locals atribueixen la intensitat d’aquests desastres al canvi climàtic.

L’actriu Elisa Mouliaá ha formalitzat la seva acusació contra l’exdiputat Íñigo Errejón, per a qui sol·licita una condemna de tres anys de presó per un delicte continuat d’abús sexual. A més, reclama una indemnització de 30.000 euros per danys morals. Els fets denunciats haurien ocorregut la nit del 10 d’octubre de 2021. Per la seva banda, Errejón nega les acusacions i la seva defensa les qualifica de “relat inventat”, assegurant que no existeixen indicis de criminalitat. Malgrat la negativa de l’acusat, el jutge ha decidit enviar el cas a judici després de considerar la declaració de Mouliaá “coherent en l’essencial” i concloure que els indicis no han estat desvirtuats. Aquesta denúncia s’emmarca en un context on han sorgit altres acusacions contra el polític, com la d’Aída Nízar, que va ser arxivada per prescripció.

Durant el 2024, Catalunya va registrar 487 nous diagnòstics de VIH, mantenint una lleugera tendència a la baixa atribuïda a l’expansió de tractaments i l’ús de la PrEP per més de 13.000 persones. Actualment, s’estima que més de 36.500 persones viuen amb el virus a la regió, tot i que prop d’un 6% ho desconeix. La principal via de transmissió continua sent la sexual, especialment entre homes que tenen sexe amb altres homes, amb una edat mitjana de diagnòstic de 39 anys. En paral·lel, un estudi clau de l’Institut de Recerca Vall d’Hebron (VHIR), liderat per Ana Gallego Cortés, ha identificat reservoris latents del virus en teixits com el gastrointestinal i les amígdales. Aquesta troballa obre noves vies per reactivar i eliminar aquestes cèl·lules ocultes, superant un dels principals obstacles per a la cura definitiva de la sida.

La negociació sobre el sistema de cotització dels autònoms es troba estancada. Després de les crítiques rebudes, el govern espanyol, a través de la ministra Elma Saiz, ha fet marxa enrere i ara planteja no modificar les quotes el 2026. La proposta inicial, que congelava els trams més baixos i apujava la resta, va ser rebutjada per les principals associacions d’autònoms com CTAC, UATAE i AUTCAT. Aquestes organitzacions argumenten que el sistema castiga els treballadors amb menors ingressos i exigeixen un model més solidari on els que més guanyen contribueixin més. A més de la reforma de les quotes, el col·lectiu reclama millores urgents en les seves prestacions per equiparar-les a les dels assalariats, destacant la necessitat de reformar el cessament d’activitat (l’atur dels autònoms), garantir l’accés al subsidi per a majors de 52 anys i millorar els permisos de maternitat i lactància.