L’artista Rosalía ha anunciat la seva nova gira mundial, el Lux Tour, per al 2026, arran de l’aclaparador èxit del seu quart àlbum d’estudi, “Lux”. Aquest treball ha estat un fenomen global, aconseguint ser el més escoltat del món a Spotify durant la seva primera setmana i rebent l’elogi unànime de la crítica. Publicacions com Rolling Stone el situen com el tercer millor disc de l’any, mentre que a Metacritic assoleix una puntuació de 98 sobre 100. La gira, promoguda per Live Nation, constarà de 42 concerts en 17 països d’Europa i Amèrica. A Barcelona, Rosalía oferirà quatre actuacions al Palau Sant Jordi els dies 13, 15, 17 i 18 d’abril. L’àlbum destaca per la seva complexitat, havent trigat tres anys a produir-se i comptant amb col·laboracions com l’Orquestra Simfònica de Londres.
La candidata a fiscal general de l’Estat, Teresa Peramato, ha comparegut al Congrés dels Diputats per al seu examen d’idoneïtat, on ha qualificat la condemna del seu predecessor, Álvaro García Ortiz, com una “profunda ferida” que espera curar durant el seu mandat. Tot i lamentar la situació, ha defensat la tasca de García Ortiz per modernitzar la institució. Durant la seva intervenció, Peramato ha destacat la seva llarga trajectòria en la lluita contra la violència masclista i ha promès fermesa contra el negacionisme i la corrupció, defensant l’autonomia de la Fiscalia. A més, ha fet una crida al consens parlamentari per aprovar la reforma del sistema de justícia penal, coneguda com a “llei Bolaños” i impulsada pel ministre Félix Bolaños, considerant-la crucial per a l’eficiència i modernització del sistema judicial espanyol.
Un ampli dispositiu format per un miler d’efectius, que inclou Agents Rurals i bombers, treballa per contenir un brot de Pesta Porcina Africana (PPA) a la zona de Collserola, on ja s’han confirmat 13 senglars morts pel virus. Sota la direcció del conseller Òscar Ordeig, les tasques se centren en un radi de vigilància de 20 km per localitzar cadàvers amb drons i gossos, i geolocalitzar exemplars vius. Tot i que la caça està prohibida per no dispersar els animals, s’utilitzen franctiradors amb silenciador en punts estratègics, a l’espera del vistiplau de la Comissió Europea per activar trampes de captura grupal. La crisi sanitària amenaça el sector porcí, amb 1.000 milions d’euros en exportacions en joc, i ja ha motivat un ERTO per a 300 treballadors. La Generalitat prepara un paquet d’ajudes i una campanya per promoure el consum de porc.
Davant la preocupació pel retrocés en l’ús social del català, evidenciat per dades que indiquen que només un 30% de la població el té com a llengua principal, han sorgit diverses accions per revitalitzar-lo. D’una banda, el Correllengua Agermanat, una iniciativa cívica i esportiva impulsada per joves amb el suport d’entitats com Òmnium Cultural, organitzarà una cursa de més de 1.500 quilòmetres que recorrerà els Països Catalans a partir del 19 d’abril per reivindicar la unitat de la llengua. D’altra banda, en un àmbit internacional, la companyia ferroviària SNCF ofereix classes de català gratuïtes als seus trens d’alta velocitat en el trajecte París-Barcelona, en col·laboració amb l’Institut Ramon Llull, per apropar l’idioma i la cultura als viatgers estrangers. Ambdues propostes, una des de l’activisme i l’altra des de la divulgació, busquen enfortir la presència del català.
La pesta porcina africana (PPA) s’ha estès de manera imparable per Europa des de la seva entrada a la Unió Europea el 2014, provocant la mort de més de 3 milions d’animals i mantenint brots actius en 14 estats. El virus, transmès principalment per senglars i agreujat per la manca de mesures de seguretat en algunes explotacions, ha generat situacions crítiques com la de Romania, el país amb més porcs afectats. En canvi, Bèlgica representa un model d’èxit en aconseguir erradicar la malaltia en dos anys. En aquest context, la farmacèutica catalana Hipra lidera un consorci europeu per desenvolupar una vacuna. Després d’anys d’investigació en col·laboració amb el CSIC, l’empresa ha obtingut prototips prometedors i preveu iniciar els assajos en animals el 2026 per combatre aquest virus tan complex.
La detecció de Pesta Porcina Africana (PPA) en senglars a Cerdanyola del Vallès ha desencadenat una greu crisi en el sector porcí català, un dels principals exportadors d’Europa. La pèrdua de l’estatus de país lliure de PPA ha provocat la suspensió immediata de les exportacions a nombrosos països extracomunitaris, generant un col·lapse a la cadena productiva amb acumulació de bestiar a les granges i carn als escorxadors. Aquesta situació ha causat un desplom històric dels preus, registrat per Mercolleida com la caiguda més gran des de la implantació de l’euro. Com a conseqüència, segons Unió de Pagesos, molts productors ja venen per sota del cost de producció, abocant les pimes a pèrdues. Les autoritats, com el conseller Òscar Ordeig i el ministre Luis Planas, centren els esforços a contenir el focus a la “zona zero” i a negociar acords de regionalització, com el que la Xina ha acceptat, per reobrir els mercats.
- https://www.elperiodico.cat/ca/economia/20251205/les-pimes-sector-porci-preveuen-124468810
- https://www.3cat.cat/3catinfo/limpacte-economic-de-la-pesta-porcina-africana-el-temps-i-la-zona-zero-claus-per-frenar-lo/noticia/3383125/
- https://www.3cat.cat/3catinfo/el-ministre-dagricultura-es-reuneix-amb-el-sector-porci-per-la-crisi-de-la-pesta-porcina-africana/noticia/3383249/
- https://www.3cat.cat/3catinfo/escorxadors-amb-cameres-gairebe-plenes-i-empreses-que-ja-han-de-vendre-per-sota-costos/noticia/3383350/
El govern de Pedro Sánchez ha iniciat un moviment per reconstruir la relació amb Junts per Catalunya després d’admetre públicament “incompliments” en els acords pactats. Com a mesura concreta per recuperar la confiança, el Consell de Ministres ha aprovat l’ajornament d’un any de l’entrada en vigor obligatòria del sistema de verificació de factures Verifactu, una eina del Ministeri d’Hisenda per controlar en temps real la facturació de pimes i autònoms. Amb aquest canvi, reclamat per la formació de Carles Puigdemont, l’obligatorietat s’estableix per a l’1 de gener de 2027 per a les empreses i l’1 de juliol de 2027 per als autònoms. Aquesta decisió s’emmarca en un intent de reconciliació que busca desbloquejar la legislatura, una necessitat tant per al PSOE com per a Junts, que espera el compliment de pactes clau com l’amnistia.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha iniciat una ofensiva mediàtica per intentar recompondre la relació amb Junts per Catalunya, després d’admetre una “crisi política” i reconèixer “incompliments i retards” en els pactes assolits. Per recuperar la confiança, ha anunciat un decret amb mesures reclamades per Junts i s’ha compromès a avançar en qüestions com les balances fiscals i la desclassificació de documents de l’Operació Catalunya. Aquesta situació evidencia l’estratègia del PSOE de dependre dels vots de socis com Junts, ERC i Bildu, mentre evita trobades públiques i fotografies amb els seus líders, com Carles Puigdemont, Oriol Junqueras o Arnaldo Otegi, per minimitzar el cost polític. Una reunió entre Sánchez i Puigdemont, tot i ser considerada “coherent”, es veu actualment inviable a causa de la tensió i els obstacles legals i polítics.
La Policia Nacional ha detingut l’anestesista i la propietària d’una clínica dental a Alzira arran de dos incidents greus amb menors. Una nena de sis anys va morir i una altra de quatre va ser hospitalitzada a l’UCI per una intoxicació greu després de rebre tractaments que incloïen sedació intravenosa. La investigació, en la qual participa la Conselleria de Sanitat valenciana, ha revelat que el centre no disposava del permís necessari per realitzar aquest tipus de sedacions, ja que la seva llicència es limitava a l’anestèsia local. Com a conseqüència, la clínica ha estat clausurada provisionalment. L’anestesista s’enfronta a càrrecs com homicidi per imprudència greu, mentre que a ambdós se’ls acusa, entre altres delictes, d’omissió del deure de socors i un delicte contra la salut pública.
Dues enquestes recents, una a Catalunya i una a nivell estatal, posen de manifest la naturalesa persistent i estructural de la violència contra les dones. Segons l’Enquesta de violències sexuals a Catalunya 2024, el 67,3% de les dones ha patit violència sexual al llarg de la seva vida, un fenomen que la consellera Núria Parlon ha qualificat d’estructural. A nivell estatal, una macroenquesta revela que una de cada tres dones ha patit violència masclista per part de la seva parella o exparella. Ambdós estudis coincideixen a destacar el notable creixement de la violència digital, que a Catalunya ja afecta una de cada quatre dones. Un altre punt clau és el baix índex de denúncies, un “silenci estadístic” on només un 6% dels fets delictius es reporten formalment, sovint per la normalització o el vincle amb l’agressor. Aquesta violència té conseqüències greus per a la salut mental, amb un risc d’intents de suïcidi onze vegades superior entre les víctimes.