Almenys tres persones van morir aquest diumenge a Tenerife després de ser arrossegades per un violent cop de mar mentre es trobaven en una piscina natural a la zona de Los Gigantes, coneguda com a Isla Cangrejo. Les víctimes mortals confirmades són un home de 35 anys, una dona de 55 i un altre home d’edat desconeguda. A més, diverses persones van resultar ferides, entre elles una dona que va ser rescatada en parada cardiorespiratòria i traslladada a l’Hospital de la Candelaria. El tràgic succés va ocórrer malgrat que la Direcció General d’Emergències del govern canari mantenia activada una prealerta per fenòmens costaners i l’accés a l’enclavament estava tancat i precintat. Un ampli dispositiu de Salvament Marítim i altres cossos d’emergència va actuar a la zona, on es manté la vigilància davant la possibilitat que el nombre de víctimes pugui augmentar.
El Museu del Louvre va patir una greu inundació el passat 27 de novembre a la biblioteca d’antiguitats egípcies, causada pel trencament d’una canonada del sistema de refrigeració, qualificada de “totalment obsoleta”. L’incident, que el museu no va comunicar inicialment i va ser revelat per la publicació especialitzada La Tribune de l’Art, ha malmès entre 300 i 400 documents i obres de consulta, alguns de manera irrecuperable. L’administrador general del museu, Francis Steinbock, va confirmar els fets i va admetre que la substitució de la xarxa de canonades ja estava prevista. Aquest succés se suma a un recent robatori i evidencia la degradació progressiva de les instal·lacions, una situació que els treballadors ja havien denunciat prèviament al govern francès. Tot plegat ocorre mentre s’esperen les conclusions de la investigació del Senat francès sobre la seguretat del recinte.
Un ampli operatiu format per centenars d’efectius, liderat pels Agents Rurals i amb la col·laboració de cossos com l’UME, els Mossos d’Esquadra i unitats canines especialitzades, treballa per contenir un brot de pesta porcina africana (PPA). Les tasques de rastreig, que s’han ampliat a un radi de 20 quilòmetres, utilitzen drons amb càmeres tèrmiques per geolocalitzar exemplars i gossos ensinistrats per trobar cadàvers sense dispersar els animals vius. Segons el conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, el brot es considera contingut dins del perímetre inicial de sis quilòmetres, amb 13 casos confirmats. S’han implementat estrictes mesures de bioseguretat, restringint l’accés ciutadà per evitar la propagació, ja que l’ésser humà és un vector clau de transmissió. Paral·lelament, l’IRTA-CReSA investiga l’origen del virus, la soca del qual no coincideix amb cap altra d’activa a Europa.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, té com a objectiu prioritari esgotar la legislatura fins al 2027, una fita que depèn de manera crítica de la seva capacitat per recompondre la majoria de la investidura i recuperar el suport de Junts per Catalunya. La pressió exercida pel líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, per dinamitar la legislatura ha obligat Sánchez a un canvi d’estratègia, admetent públicament incompliments i fent gestos per seduir els seus antics socis. Tot i això, la clau per a la “normalització” de les relacions i la viabilitat del mandat és el retorn de Carles Puigdemont. Aquest esdeveniment, que La Moncloa situa cap a la primavera del 2026, està condicionat per les decisions del Tribunal Constitucional i la justícia europea sobre l’aplicació de la llei d’amnistia al delicte de malversació.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha iniciat una operació per recuperar el suport de Junts per Catalunya, el partit de Carles Puigdemont, amb l’objectiu d’assegurar l’estabilitat i esgotar la legislatura. Després d’admetre incompliments previs, l’executiu ha mogut fitxa desencallant mesures clau per a la formació independentista i la patronal catalana, com la llei de multireincidència o l’ajornament del sistema Verifactu. Tot i que Junts considera aquests gestos insuficients i continua exigint avenços en l’amnistia, el moviment de Sánchez ha intensificat la pugna a la dreta. Mentre el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, busca pressionar Junts per a una moció de censura i sent la urgència davant el desgast, Vox adopta una estratègia a llarg termini per capitalitzar la situació i créixer a costa dels populars.
L’administració de Donald Trump ha presentat una nova Estratègia de Seguretat Nacional que estableix el suport explícit dels Estats Units als “partits patriòtics” d’extrema dreta a Europa. El document argumenta que el continent s’enfronta a una “desaparició de la civilització” a causa de les polítiques migratòries, la “censura” i l’“asfíxia reguladora”. L’objectiu declarat és “corregir la trajectòria” europea, criticant la seva despesa militar insuficient i la seva gestió de la guerra d’Ucraïna. Davant d’aquesta postura, la reacció europea ha estat mesurada. Mentre la Comissió Europea estudia el text, l’alta representant d’Exteriors de la UE, Kaja Kallas, ha reafirmat que els EUA són el “màxim aliat” i ha reconegut que algunes de les crítiques, com la manca de confiança europea davant Rússia, són certes.
Un brot de pesta porcina africana (PPA) detectat en senglars a la serra de Collserola ha provocat una resposta contundent per part de les autoritats. El Govern ha acordat amb el sector ramader el sacrifici preventiu de 30.000 porcs sans de 39 granges per evitar la propagació del virus, malgrat que cap explotació ha registrat casos positius. Paral·lelament, s’ha ampliat la zona d’infecció a 91 municipis, prohibint l’accés públic a diversos espais naturals per contenir el focus. Una de les troballes més significatives prové d’una anàlisi genètica del laboratori de referència de la UE, que suggereix que el virus podria haver sortit d’un laboratori de recerca, ja que es relaciona amb una soca de Geòrgia del 2007. Malgrat que el conseller Òscar Ordeig demana prudència, la situació ja té un fort impacte econòmic, amb una caiguda de preus a Macrolleida i la petició d’ajudes per part del sector.
L’exconsellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, ha trencat el seu silenci un any després de la DANA que va provocar 229 morts, responsabilitzant directament l’expresident Carlos Mazón de la gestió de la catàstrofe. En una entrevista al programa Salvados i a través de missatges de WhatsApp aportats a la investigació judicial, Pradas assegura que va intentar informar Mazón de la gravetat de la situació des del matí del 29 d’octubre, però que aquest va estar il·localitzable durant hores crítiques. A més, revela que el cap de gabinet de Presidència, José Manuel Cuenca, li va ordenar explícitament que descartés l’opció de confinar la població. Pradas atribueix el retard de més d’una hora en l’enviament de l’ES-Alert a debats interns i a la manca de protocols clars. L’exconsellera, imputada en la causa, sosté que el seu posterior cessament va ser una decisió política per convertir-la en un “cap de turc” i ocultar altres responsabilitats.
El cantant italià Sandro Giacobbe ha mort als 75 anys a la seva casa de Cogorno, prop de Gènova, després d’una llarga lluita de deu anys contra un càncer. Conegut per les seves balades romàntiques que van triomfar a les dècades dels setanta i vuitanta, la seva fama va superar les fronteres italianes, especialment a Espanya. El seu èxit més gran va ser “El jardín prohibido” (“Il giardino proibito”), una cançó sobre la infidelitat que va arribar al número u de vendes a Espanya el 1976 i va generar polèmica en la societat conservadora de l’època. Altres fites de la seva carrera inclouen la tercera posició al Festival de San Remo de 1976 amb “Gli occhi di tua madre” i el segon lloc al Festival de Viña del Mar l’any 2003.
Radiotelevisió Espanyola (RTVE) ha confirmat la retirada d’Espanya del Festival d’Eurovisió 2026 després que la Unió Europea de Radiodifusió (UER) permetés la participació d’Israel. La decisió, anunciada pel president d’RTVE, José Pablo López, es fonamenta en la situació humanitària a Gaza i en l’ús polític del certamen per part d’Israel, a qui acusa d’incomplir sistemàticament les normes i influir en el televot. Tot i que la UER va proposar noves mesures per millorar la transparència, com la reducció de vots per persona i la recuperació del jurat a les semifinals, RTVE les va considerar insuficients perquè no sancionaven Israel. Com a conseqüència, Espanya no emetrà el festival i s’uneix al boicot d’altres països com Irlanda, Eslovènia i els Països Baixos, en un context de creixent politització del concurs.