La tensió diplomàtica entre Espanya i Israel ha augmentat significativament arran de la crisi a Gaza. El ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha reiterat el suport d’Espanya a Palestina i ha defensat la solució de dos estats “realistes i viables”. Albares ha assegurat que Espanya és el país que més ajuda presta a Palestina, i ha condemnat el que considera un “genocidi” a Gaza. El govern espanyol ha implementat mesures com l’embargament d’armes a Israel i la prohibició d’entrada a ports i aeroports espanyols a vaixells i avions que transportin recursos militars a Israel. A més, s’ha prohibit l’entrada a Espanya als líders de l’extrema dreta israeliana, Bezalel Smotrich i Itamar Ben Gvir. Aquestes accions s’emmarquen en un context de creixent tensió entre els dos països, que s’ha intensificat en els darrers dos anys. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha qualificat la situació a Gaza de “genocidi” i ha demanat l’expulsió d’Israel de competicions esportives internacionals. Israel, per la seva banda, ha acusat Sánchez de llançar “amenaces genocides” i ha vetat l’entrada de la vicepresidenta espanyola, Yolanda Díaz, i la ministra Sira Rego a Israel. Aquest enfrontament diplomàtic ha portat a Espanya a cridar a consultes la seva ambaixadora a Israel. El govern espanyol també ha anunciat el reconeixement de l’estat de Palestina i ha augmentat l’ajuda humanitària a Gaza. A més d’aquestes mesures, el govern espanyol ha aprovat una nova llei antitabac que amplia els espais lliures de fum i endureix la normativa sobre publicitat i cigarretes electròniques.

Les protestes propalestines durant la Vuelta a Espanya han generat una forta controvèrsia política. Pedro Sánchez, president del Govern, va expressar el seu “orgull” per les mobilitzacions, destacant el compromís d’Espanya amb els drets humans. Aquest posicionament va ser aplaudit per membres del Govern i de Sumar, com Ernest Urtasun, que va demanar l’exclusió d’Israel d’Eurovisió. En canvi, el PP, amb Alberto Núñez Feijóo, Isabel Díaz Ayuso i José Luis Martínez-Almeida al capdavant, va criticar durament Sánchez, atribuint-li la responsabilitat dels incidents i la imatge negativa projectada internacionalment. La suspensió de l’última etapa a Madrid va agreujar la tensió, amb el PP acusant Sánchez d’incitar les protestes i el govern espanyol defensant la gestió policial i el dret a la manifestació. Yolanda Díaz i Óscar López van subratllar la importància de denunciar el genocidi a Gaza, mentre que Mónica García va qualificar Espanya de “far mundial en defensa dels drets humans”. A Israel, el ministre d’Afers Exteriors, Gideon Sa’ar, va condemnar les protestes i va criticar Sánchez. Salvador Illa també va qualificar la situació a Gaza de genocidi, sumant-se a les veus que demanen una resposta internacional. Finalment, els organitzadors de la Vuelta van lamentar els incidents i van demanar que no es repeteixin.

Aquest dilluns al matí, un turisme ha quedat encallat a les escales d’accés a l’estació de metro Guinardó / Hospital de Sant Pau de la línia 4, a Barcelona. L’incident ha tingut lloc a la confluència dels carrers Mas Casanovas i Sant Quintí, quan el vehicle, per motius que encara es desconeixen, ha baixat el primer tram d’esglaons de l’entrada del metro. Els Bombers i la Guàrdia Urbana de Barcelona s’han desplaçat fins al lloc dels fets per retirar el vehicle. Segons Betevé, el conductor hauria entrat per error des del carrer Sant Quintí, envaint la vorera i un pas de vianants, i no ha pogut fer marxa enrere. Afortunadament, el conductor ha pogut sortir del vehicle pel seu propi peu i no hi ha hagut ferits. TMB ha informat que el cotxe s’ha retirat cap a les 9.30 h. El trànsit ha quedat tallat a la zona durant les tasques de rescat, però s’ha restablert la normalitat posteriorment. No s’han reportat danys materials.

Creix el moviment de suport a Palestina dins la indústria cinematogràfica. Més de 2.500 actors, directors i altres professionals del sector, incloent figures internacionals com Mark Ruffalo, Olivia Colman, Tilda Swinton, Javier Bardem, Emma Stone, Gael García Bernal, Yorgos Lanthimos, Isabel Coixet, Ava DuVernay, Emma Seligman i Joshua Oppenheimer, s’han compromès a boicotejar la indústria cinematogràfica israeliana. Aquesta iniciativa, impulsada per Film Workers for Palestine, insta a no col·laborar amb institucions i empreses israelianes “implicades en el genocidi i l’apartheid contra el poble palestí”. Aquest compromís es va fer visible durant la gala dels Premis Emmy 2025, on Javier Bardem va lluir una kufia i Hannah Einbinder, després de guanyar el premi a millor actriu secundària, va expressar el seu suport a Palestina. Megan Stalter també va mostrar la seva solidaritat amb un missatge a la seva bossa. Aquestes accions s’afegeixen a anteriors mostres de suport com les d’Annie Lennox i Esperanza Spalding als Grammy 2024, Guy Pearce als Oscars i Cate Blanchett i Bella Hadid al Festival de Canes, evidenciant una creixent conscienciació i compromís de la indústria amb la causa palestina.

Pedro Sánchez, president del govern espanyol, ha demanat l’expulsió d’Israel de les competicions esportives internacionals, argumentant que no és ètic que participi mentre duri la “barbàrie” a Gaza, comparant la situació amb l’expulsió de Rússia després de la invasió d’Ucraïna. Aquesta petició, realitzada durant una reunió amb els grups parlamentaris del PSOE al Congrés, Senat i Parlament Europeu, s’estendria també a altres esdeveniments com Eurovisió, segons fonts governamentals. Sánchez va expressar la seva “admiració i respecte” pels manifestants pro-Palestina a Madrid, les protestes dels quals van provocar la cancel·lació de l’última etapa de la Vuelta Ciclista. El PP, encapçalat per Alberto Núñez Feijóo, ha acusat Sánchez d’atiar la violència i ha demanat la seva dimissió, atribuint-li la responsabilitat dels aldarulls. José María Aznar ha qualificat Sánchez d’“animador de la kale borroka”, mentre que Isabel Díaz Ayuso ha criticat la imatge de Madrid durant les protestes, comparant-la amb “Sarajevo en guerra”.

Les negociacions entre ERC i el govern espanyol sobre el finançament de Catalunya es troben en un punt crític. Oriol Junqueras ha advertit que no negociaran els pressupostos estatals ni els de la Generalitat si el govern espanyol, liderat per Pedro Sánchez, rebutja la seva proposta de llei sobre el finançament singular, que inclou la cessió integral de l’IRPF. Hisenda, dirigida per María Jesús Montero, considera aquesta proposta “inassumible” i està preparant una alternativa. La discrepància principal rau en la cessió de l’IRPF i les reformes legals necessàries. Montero busca evitar tensions internes dins del PSOE, ja que diversos líders territorials s’oposen a qualsevol acord que pugui semblar un privilegi per a Catalunya. El govern espanyol vol convocar el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) per abordar el nou model de finançament amb totes les comunitats autònomes, prioritzant l’estabilitat fiscal i la suficiència financera. ERC, per la seva banda, pressiona perquè s’avanci en aquest tema abans de negociar els pressupostos, insistint en el compromís del PSOE i el PSC amb un nou model de finançament. El govern espanyol emfatitza els principis de solidaritat i equitat entre comunitats per evitar greuges territorials.

Scott Bessent, secretari del Tresor dels Estats Units, i He Lifeng, viceprimer ministre xinès, es van reunir a Madrid entre el 15 i el 17 de setembre per a la quarta ronda de negociacions comercials. Aquestes converses, que també van tenir lloc a Ginebra, Londres i Estocolm, van ser acollides pel ministre d’Afers Exteriors espanyol, José Manuel Albares, al Palau de Santa Cruz. Els principals temes de discussió van incloure els aranzels, els controls d’exportació i el futur de TikTok, l’aplicació xinesa que s’enfronta a una data límit imposada per Washington per reestructurar les seves operacions als EUA. Aquesta reunió buscava preparar el terreny per a una possible trobada entre els presidents Donald Trump i Xi Jinping a la cimera de l’APEC a Corea del Sud a finals d’octubre. Paral·lelament, Bessent es va reunir amb els ministres espanyols Carlos Cuerpo (Economia, Comerç i Empresa) i José Manuel Albares (Afers Exteriors), així com amb Manuel de la Rocha (Oficina d’Assumptes Econòmics i del G20), per tractar temes comercials bilaterals entre Espanya i els Estats Units. La reunió entre els EUA i la Xina es produeix després d’una pròrroga de la treva aranzelària fins al novembre, però les tensions persisteixen, especialment pel que fa al subministrament de minerals estratègics i el suport de la Xina a Rússia. A més, el Ministeri de Comerç xinès va anunciar investigacions sobre les importacions i polítiques dels EUA en el sector dels semiconductors just abans de la reunió.

Espanya ha implementat nou mesures contra Israel en resposta a l’ofensiva israeliana a Gaza, que ha provocat milers de morts i desplaçats. Aquestes mesures inclouen un embargament d’armes, la prohibició d’entrada a ministres israelians com Itamar Ben-Gvir i Bezalel Smotrich, i un augment de l’ajuda humanitària a Palestina. El ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha afirmat el compromís d’Espanya amb la pau i els drets humans, condemnant alhora l’atemptat de Hamas. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha reiterat aquesta postura després de parlar amb el primer ministre palestí, Mohammad Mustafa. Israel, per la seva banda, acusa Espanya de ser influenciada per Hamas, segons ha declarat el ministre d’Exteriors israelià, Gideon Sa’ar. Mentrestant, l’alta representant de la UE, Kaja Kallas, ha demanat unitat entre els estats membres per aconseguir un canvi de rumb en la política israeliana. Aquestes accions s’emmarquen en un context d’escalada de la violència a Gaza i de creixent tensió internacional. Paral·lelament, s’acosten les eleccions a Israel, i Benjamin Netanyahu busca consolidar el seu poder intensificant la guerra, una estratègia criticada per part de la societat israeliana i internacional que anhela una solució pacífica i justa al conflicte palestí.

Una explosió en el bar “Mis Tesoros” al carrer Manuel Maroto de Puente de Vallecas, Madrid, ha causat la mort d’un home de 52 anys i ha deixat 25 ferits, tres d’ells greus i dos potencialment greus. L’explosió, que es va produir dissabte a la tarda, va ser causada per una concentració de gasos i va provocar l’esfondrament de l’edifici d’habitatges on es trobava el bar. Divuit dotacions de Bombers de l’Ajuntament de Madrid, juntament amb la Unitat Canina, van treballar en les tasques de desenrunament i rescat, localitzant la víctima mortal sota la runa al soterrani de l’edifici. El SUMMA 112 va atendre els ferits, mentre que la Policia Municipal va utilitzar drons per avaluar els danys estructurals i regular el trànsit. Els veïns de l’immoble afectat han estat reallotjats. L’alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, i la portaveu del PSOE, Reyes Maroto, han expressat el seu suport i solidaritat amb les víctimes i han agraït la ràpida intervenció dels serveis d’emergència.

Dissabte al matí, un home de 71 anys va morir en un accident laboral a una nau industrial del polígon Cova Solera a Rubí, Vallès Occidental. Una estructura metàl·lica li va caure a sobre mentre treballava al carrer de París, aproximadament a les deu del matí. Els Mossos d’Esquadra, els Bombers de la Generalitat, i el SEM van respondre a l’incident. La víctima estava donada d’alta a la seguretat social. Els Mossos han informat el jutjat de guàrdia de Rubí i el Departament d’Empresa i Treball seguint el protocol d’accidents laborals mortals. Aquest incident recorda altres tragèdies laborals recents, com la mort d’un treballador a la planta d’EBRO a la Zona Franca a l’agost i la d’un altre treballador a l’abril a la mateixa zona. Aquests incidents subratllen la importància de la seguretat laboral, especialment en entorns industrials.