En el vuitè aniversari del referèndum de l'1-O, els líders independentistes Carles Puigdemont i Oriol Junqueras han protagonitzat actes polítics per separat per reafirmar els seus projectes. Des de Bèlgica, Puigdemont ha reivindicat el compromís amb l'1-O i ha fet una crida a la “unitat i la transversalitat”, demanant mobilitzar tothom sense distinció d’origen, en un missatge que contrasta amb l’ascens de l’extrema dreta. Per la seva banda, Junqueras ha oficialitzat la seva intenció de ser candidat d’ERC a la presidència de la Generalitat, presentant-ho com una “nova ambició nacional” i una forma de justícia reparativa, tot i que el seu principal obstacle és la inhabilitació per malversació. Ambdós moviments subratllen els interessos polítics i personals entrellaçats dels dos líders, que es posicionen de cara al futur en un context marcat per la negociació amb el PSOE i els reptes interns del moviment.

En el vuitè aniversari del referèndum de l’1-O, el panorama polític català mostra dues realitats divergents. D’una banda, líders independentistes com Carles Puigdemont i Jordi Turull commemoren la data des de Cornellà del Terri, fent una crida a recuperar la “unitat i transversalitat” que van fer possible la votació i a acabar la feina començada. D’altra banda, es constata una normalització de les relacions institucionals amb la monarquia. El rei Felip VI ha incrementat les seves visites a Catalunya, trobant una oposició social molt menor que en anys anteriors, amb excepcions puntuals com a Montserrat. Aquesta distensió es reflecteix en l’assistència de figures com el president Salvador Illa o el president del Parlament, Josep Rull, a actes com els Premis Vanguardia, posant fi al “cordó sanitari” previ.

Durant la cimera immobiliària The District, celebrada a la Fira de Barcelona fins dijous, grans inversors i promotors han criticat durament les regulacions d’habitatge a Catalunya. Consideren que mesures com el topall del lloguer i l’obligació de destinar un 30% de les noves promocions a habitatge social “paralitzen” Barcelona i fan inviables els projectes. Figures clau com Juan Velayos, president de l’esdeveniment, i Jaime-Enrique Hugas adverteixen que aquestes polítiques, que qualifiquen d’“idees d’il·luminat”, provoquen la fugida de capital i que alguns grans tenidors ja venen les seves propietats. A més, segons el promotor Ricard Domingo, la normativa desplaça els petits promotors a zones no tensionades, fet que hi apuja els preus. La seva reclamació principal és eliminar aquestes traves per facilitar la inversió privada i construir l’habitatge necessari.

L’índex socioeconòmic territorial del 2022, publicat per l’Idescat, evidencia una notable desigualtat a Catalunya. Matadepera, Castellolí i Tiana es consoliden com els municipis amb el nivell més alt, mentre que Barbens, Salt i Sant Pere Pescador registren els índexs més baixos. Aquesta bretxa és especialment pronunciada dins de les grans ciutats, on Girona i Badalona destaquen com les més desiguals, amb diferències superiors als 70 punts entre els seus barris més rics i els més pobres, com és el cas de Montjuïc i la Font de la Pólvora a Girona. Aquestes disparitats es reflecteixen en la renda per persona, on Matadepera gairebé triplica la de municipis com Salt. A Barcelona, la situació és similar, amb la renda dels veïns de les Tres Torres superant en més del triple la dels residents de Ciutat Meridiana.

Donald Trump i Benjamin Netanyahu han presentat un pla de pau per a Gaza que suposa un ultimàtum per a Hamàs: si l’accepta, la guerra s’acabaria immediatament amb l’alliberament dels ostatges en 72 hores i la creació d’un govern de transició. Aquest òrgan, anomenat Junta de la Pau, estaria presidit pel mateix Trump amb la participació de Tony Blair, excloent Hamàs i l’Autoritat Palestina. En cas de rebuig, el pla amenaça amb la “destrucció total” de la milícia amb suport nord-americà. Aquesta iniciativa es produeix mentre Trump, en un discurs a l’ONU, ha criticat els països que reconeixen Palestina i ha presumit d’haver posat fi a set guerres. En contrast, el govern espanyol ha impulsat un embargament d’armes a Israel, anul·lant contractes amb empreses com Elbit Systems, tot i que la seva efectivitat es veu limitada pels acords sobre les bases militars dels EUA.

Espanya ha reforçat la seva posició sobre el conflicte entre Israel i Palestina, amb el Rei Felip VI denunciant el “brutal i inacceptable patiment” dels palestins durant una visita d’Estat a Egipte. Aquesta visita, que va incloure reunions amb el president Abdelfatah al-Sisi i el secretari general de la Lliga Àrab, Ahmed Abul Gheit, s’emmarca en un context de creixent pressió internacional sobre Israel. El govern de Pedro Sánchez ha aprovat un embargament d’armes a Israel, tot i que el decret inclou una clàusula que permet excepcions per “interès general”, un punt que ha generat crítiques de Sumar. Aquesta mesura se suma a altres ja anunciades, com la prohibició d’entrada de vaixells amb combustible per a les forces israelianes i la limitació de serveis consulars als ciutadans espanyols en assentaments il·legals. Sánchez, present a l’Assemblea General de les Nacions Unides, on el conflicte de Gaza és central, ha defensat aquestes mesures com a necessàries per “aturar el genocidi a Gaza”. El Rei Felip VI encapçalarà la delegació espanyola a l’Assemblea, i pronunciarà un discurs on la situació a Gaza tindrà un paper destacat. El ministre José Manuel Albares ha reiterat el compromís del govern espanyol per pressionar Israel i aturar la “matança sense fi” a Gaza.

Aena ha anunciat un pla inversor de 12.888 milions d’euros per al període 2027-2031, destinat a modernitzar i ampliar la seva xarxa d’aeroports. Aquest pla, que s’estendrà fins al 2035, pretén preparar les infraestructures per al creixement turístic previst per a les pròximes dues dècades, segons les projeccions de l’ACI. Les inversions es concentraran en els principals centres de distribució de passatgers, com Madrid i Barcelona, amb 4.000 i 3.000 milions d’euros respectivament, per augmentar la seva capacitat en uns 20 milions de passatgers cadascun. També es destinaran importants recursos a aeroports turístics com els de Tenerife, Lanzarote, Màlaga, Alacant-Elx, Eivissa i Menorca. A Catalunya, a més de l’ampliació del Prat, el pla inclou inversions als aeroports de Girona-Costa Brava, Reus i Sabadell, centrant-se en la modernització de terminals, millores en aparcaments i la promoció de la sostenibilitat amb projectes com el pla fotovoltaic de Reus. L’ampliació del Prat, impulsada pel president espanyol Pedro Sánchez i el president de la Generalitat Salvador Illa, preveu la reconfiguració de les terminals T1 i T2, millores a les pistes i la construcció d’un satèl·lit. Aquesta ampliació, però, genera controvèrsia entre els que la defensen com a motor econòmic i els que alerten del seu impacte ambiental i sobre la turistificació. Aena reconeix que aquest pla inversor comportarà un augment de les tarifes aeroportuàries, que han estat congelades durant una dècada, i que seran assumides pels passatgers durant els propers 20 o 25 anys.

Xavier Garcia Albiol, alcalde de Badalona pel PP, ha aprovat una moció de suport a alguns punts del Pacte Nacional per la Llengua, generant controvèrsia i crítiques tant dins com fora del partit. La moció, aprovada amb la majoria absoluta del PP a l’Ajuntament, defensa el català com a patrimoni cultural i element de cohesió social, i proposa mesures per fomentar-ne l’ús en l’administració, l’activitat econòmica i social, i entre els nouvinguts. Tot i això, després de la polèmica generada, Albiol va aclarir que Badalona no s’adhereix formalment al Pacte, sinó que només en recolza “alguns punts”. Aquesta decisió ha estat criticada per l’oposició a Badalona (PSC, ERC, Comuns i Guanyem), que va abandonar el ple acusant Albiol d’autoritari, i per entitats com l’Assemblea per a una Escola Bilingüe (AEB), que ho considera una “vergonya”. La direcció del PP català també s’ha desmarcat de la iniciativa, reiterant el seu rebuig al Pacte i emfatitzant la seva defensa de la “pluralitat lingüística” en altres municipis governats pel partit. Albiol, però, ha defensat la moció com una iniciativa per “materialitzar una riquesa cultural”, tot i admetre que la redacció inicial podia haver estat millor.

Alberto Núñez Feijóo, líder del PP, i l’expresident José María Aznar van criticar durament la gestió de Pedro Sánchez del conflicte a Gaza durant el Campus FAES 2025. Feijóo va acusar Sánchez d’utilitzar el conflicte com a “combustible” per distreure l’atenció de la corrupció i mantenir la conflictivitat, afirmant que el govern “desesperat” busca la tensió per aturar el canvi que, segons ell, vol Espanya. Va criticar la suposada manca de consens i la condemna al poble israelià, que va defensar com “l’única democràcia del Pròxim Orient”. Aznar va qualificar el govern de Sánchez d’“ineptocràcia corrupta” i el va acusar de “manipular els sentiments” dels ciutadans sobre el conflicte per evadir la responsabilitat pels escàndols de corrupció. Va advertir del perill de Sánchez en la fase “terminal” del “sanchisme”, comparant la seva actitud amb la tolerància al “blanquejament retrospectiu de la violència” d’ETA. Malgrat les diferències prèvies en les seves postures sobre el conflicte, Feijóo va evitar la confrontació directa amb Aznar, centrant-se en la crítica a Sánchez i denunciant la felicitació de Hamàs al president espanyol. Va usar el terme “massacre” per referir-se a la situació a Gaza, però va emfatitzar la necessitat d’alliberar els ostatges israelians.

Tarragona va celebrar la Diada del Primer Diumenge de Festes de Santa Tecla el 14 de setembre. A la plaça de la Font, la Jove de Tarragona va carregar el quatre de nou amb folre i l’agulla per segona vegada aquesta temporada, a més de descarregar el tres de nou amb folre i el quatre de nou amb folre. La Colla Vella dels Xiquets de Valls, liderada per Manel Urbano, va descarregar el quatre de nou sense folre per segona vegada enguany, a més de carregar el quatre de nou amb folre i el pilar. Els Castellers de Vilafranca, dirigits per Àngel Grau, van descarregar el cinc de nou amb folre i el quatre de nou amb folre, però el tres de deu amb folre i manilles va fer llenya. Els Xiquets de Tarragona, amb Roger Peiró, van descarregar el quatre de vuit i el set de vuit. A més, la ciutat es prepara per a la Baixada de l’Àliga, la nit del 21 al 22 de setembre. L’acte, que començarà a la mitjanit a la Catedral, recorrerà els carrers de la Part Alta fins a la plaça de la Font, amb la participació de l’Àliga, la Mulassa, el Lleó i els Gegants Vells. La Guàrdia Urbana desplegarà un ampli dispositiu de seguretat, amb controls d’accessos i restricció de la venda d’alcohol.