Milers d’estudiants, convocats pel Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), han secundat una jornada de vaga a instituts i universitats per denunciar l’abordatge de la Flotilla Global Sumud i el genocidi a Gaza. Les mobilitzacions han inclòs bloquejos als accessos de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), afectant tant les carreteres com els FGC, i l’aturada de l’activitat a diverses facultats com les de la UB i l’ETSEIB de la UPC. La protesta principal ha estat una manifestació massiva a Barcelona, que ha confluït a la plaça Universitat i s’ha dirigit cap a l’acampada indefinida per Palestina. La portaveu del SEPC, Tània Ros, ha assegurat que les accions continuaran per “aturar-ho tot”, mentre que la portaveu de l’acampada, Judit Piñol, exigeix el trencament de relacions amb Israel.

El fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, s’enfrontarà a un judici inèdit al Tribunal Suprem del 3 al 13 de novembre, convertint-se en el primer cap del ministeri públic a ser processat. Se l’acusa d’un delicte de revelació de secrets per la presumpta filtració d’un correu electrònic on la defensa d’Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso, proposava un pacte per admetre un frau fiscal. García Ortiz defensa la seva innocència, i la seva defensa, exercida per l’Advocacia de l’Estat, ha justificat el tancament del seu compte de correu personal per la recepció de missatges hostils després que les seves dades es filtressin en un informe de la UCO. El judici comptarà amb uns quaranta testimonis, incloent-hi González Amador i el cap de gabinet d’Ayuso, Miguel Ángel Rodríguez, i serà vist per un tribunal que inclou magistrats com Manuel Marchena i Carmen Lamela.

La intercepció per part d’Israel de la Flotilla Global Sumud, una missió humanitària amb més de 40 vaixells, ha desencadenat una onada de protestes a Catalunya i arreu del món. A Catalunya, el Sindicat d’Estudiants va convocar una vaga sota el lema “Aturem el genocidi a Gaza”, que va mobilitzar 6.500 persones a Barcelona, 300 a Tarragona i 200 a Girona. A més, una manifestació posterior a Barcelona va aplegar unes 15.000 persones, durant la qual hi va haver càrregues policials dels Mossos d’Esquadra i es va anunciar una acampada indefinida a la plaça de la Carbonera. Les mobilitzacions es van estendre internacionalment a ciutats com Istanbul i Atenes, destacant la de Roma amb 10.000 assistents. Com a resposta, el sindicat italià CGIL ha convocat una vaga general per al 3 d’octubre.

L’exèrcit d’Israel ha interceptat la Flotilla Global Sumud en aigües internacionals prop de Gaza, detenint aproximadament 450 activistes, entre els quals hi ha figures conegudes com Ada Colau, Greta Thunberg, Pilar Castillejo i Jordi Coronas. Els detinguts han estat traslladats al port d’Ashdod i posteriorment a una presó a Beer Sheva, amb la intenció de ser deportats a principis de la setmana vinent. El govern israelià, que qualifica l’acció de “provocació”, assegura que la intercepció va ser segura. Per la seva banda, la Global Sumud Flotilla denuncia un assalt il·legal i una “greu violació” dels drets dels detinguts, als quals se’ls hauria negat l’accés a assessorament legal. L’operació ha generat una àmplia condemna política i diplomàtica i ha provocat mobilitzacions ciutadanes.

La Flotilla Global Sumud, una missió humanitària amb 500 activistes com Greta Thunberg i Ada Colau que intentava lliurar ajuda a Gaza, ha estat interceptada i els seus membres detinguts per l’exèrcit israelià en aigües internacionals. Aquest esdeveniment es va produir després que la flotilla patís atacs amb drons i que Espanya mobilitzés el vaixell Furor per assistir-la. En resposta, el govern de Pedro Sánchez i el ministre José Manuel Albares han exigit l’alliberament immediat dels detinguts, oferint protecció diplomàtica, mentre que el president Salvador Illa ha promès suport jurídic als catalans. L’assalt, considerat una violació del dret internacional i qualificat de “crim de guerra” per l’advocat Jaume Asens, ha generat una forta condemna i la convocatòria de vagues per part de sindicats com el SEPC i la CGT.

Les autoritats alemanyes han anunciat la detenció a Berlín de tres presumptes membres de Hamàs, acusats de planejar atemptats mortals contra objectius jueus o israelians. Els sospitosos, dos d’ells amb nacionalitat alemanya i un de libanès, estaven sent vigilats des de feia mesos i van ser arrestats quan es disposaven a rebre un arsenal. Durant l’operació, es van confiscar fusells d’assalt AK-47, pistoles i una quantitat considerable de munició que havien començat a adquirir a l’estiu. El ministre de l’Interior, Alexander Dobrindt, va qualificar l’amenaça de “concreta” i va celebrar la intervenció a temps. No obstant això, l’organització Hamàs ha negat oficialment qualsevol connexió amb els detinguts, afirmant que la seva lluita es limita a Palestina.

Un atac investigat com a incident terrorista va tenir lloc a l’exterior de la sinagoga Heaton Park Hebrew Congregation de Manchester durant la celebració del Yom Kippur. L’agressor, identificat com a Jihad al-Shamie, un ciutadà britànic de 35 anys, va envestir diversos vianants amb un vehicle i posteriorment va apunyalar diverses persones. L’incident va causar tres morts, incloent-hi el mateix atacant, que va ser abatut a trets per la policia, i va deixar diversos ferits, tres dels quals van ser hospitalitzats. La ràpida resposta de la seguretat del temple i dels agents va impedir que l’assaltant entrés a la sinagoga. La Greater Manchester Police va confirmar la detenció de tres persones —dos homes i una dona— en relació amb els fets, qualificats com a “greu incident” per l’alcalde Andy Burnham.

La intercepció per part d’Israel de la Flotilla Global Sumud, que transportava ajuda humanitària a Gaza i on viatjaven activistes com l’exalcaldessa Ada Colau, ha desencadenat una onada de mobilitzacions a Catalunya i a escala internacional. A Barcelona, una manifestació espontània davant del consolat d’Israel va precedir una mobilització unitària a Drassanes amb la intenció de convertir-se en una acampada, on es van produir cops de porra policials. La resposta a l’assalt també ha estat institucional, ja que el Parlament de Catalunya ha suspès el ple. A més de protestes arreu del territori, sindicats com el SEPC i la CGT han convocat vagues, i s’ha fet una crida a una vaga general. La indignació s’ha estès globalment amb protestes a ciutats com Roma, Atenes i Berlín.

L’exèrcit israelià ha interceptat la Flotilla Global Sumud, una missió humanitària pacífica que s’aproximava a les costes de Gaza. L’abordatge es va produir dins de l’anomenada “zona d’exclusió” israeliana, una acció que experts com Jaume Saura i la relatora de l’ONU Francesca Albanese consideren il·legal per haver-se executat en aigües internacionals. L’incident ha generat una forta reacció política: el Ministeri d’Exteriors espanyol ha exigit que es respecti la integritat dels ciutadans, i figures com Yolanda Díaz, Salvador Illa i Jaume Collboni han condemnat l’acte i demanat la protecció dels activistes. Com a resposta legal, l’advocat de la flotilla, Jaume Asens, ha anunciat la presentació d’una querella contra Israel a l’Audiència Nacional.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, s’ha reunit amb el papa Lleó XIV al Vaticà, convertint-se en el primer dirigent de l’Estat rebut pel nou pontífex. En el marc del Mil·lenari de Montserrat, Illa ha convidat formalment el papa a Catalunya per a dos esdeveniments clau: la finalització de la construcció de la torre de Jesús de la Sagrada Família i la commemoració del centenari de la mort d’Antoni Gaudí el 2026. Durant l’audiència, acompanyat pel conseller Ramon Espadaler i l’ambaixadora Isabel Celaá, es va tractar la preocupació per la situació mundial, especialment a Gaza, i l’“excés de polarització i tensions creixents”. Illa va destacar la necessitat de promoure els valors de l’humanisme cristià per asserenar el clima global, i va lliurar diversos obsequis al pontífex.