L’activista mallorquina Reyes Rigo, detinguda a Israel durant la intercepció de la Flotilla Global Sumud, ha arribat a un acord amb la fiscalia israeliana per a la seva deportació. Inicialment, Rigo s’enfrontava a una greu acusació per suposadament haver mossegat una funcionària a la presó de Ketziot, fet que va portar la fiscalia a sol·licitar presó preventiva. Gràcies a una “sortida negociada” gestionada pel seu advocat, Hail Abu Gharrah, l’activista es va declarar culpable d’un càrrec modificat i de caràcter lleu, admetent haver clavat les ungles a la funcionària en defensa pròpia. El pacte estableix el pagament d’una multa de 10.000 xéquels i dona per complerta la condemna de deu dies de presó que ja havia servit, la qual cosa permet la seva deportació immediata i posa fi al procés judicial que havia generat una gran preocupació.

S’ha iniciat un alto el foc a Gaza entre Israel i Hamàs, com a part de la primera fase d’un pla de pau impulsat pel president dels Estats Units, Donald Trump. En compliment de l’acord, les Forces de Defensa Israelianes (FDI) han començat una retirada parcial fins a l’anomenada “línia groga”, reduint el seu control sobre la Franja al 53% i permetent que milers de gazians desplaçats iniciïn el retorn cap al nord. El pacte estipula l’alliberament dels ostatges israelians per part de Hamàs, seguit de l’excarceració d’uns 2.000 presoners palestins per part d’Israel. El primer ministre Benjamin Netanyahu ha confirmat l’operació agraint la mediació de Trump i altres països com Qatar i Egipte, però ha advertit que les seves tropes continuen desplegades. Per la seva banda, Hamàs ha anunciat la fi definitiva de la guerra.

La Unió Europea ha celebrat l’anunci d’un acord per a un alto el foc i l’alliberament d’ostatges a Gaza, basat en una proposta presentada pel president dels Estats Units, Donald Trump. Figures clau com Ursula von der Leyen han lloat els esforços diplomàtics dels Estats Units, Qatar, Egipte i Turquia, i han ofert el suport del bloc per a la implementació, l’ajuda humanitària i la reconstrucció, assenyalant la solució de dos estats com l’objectiu final. Per formalitzar la fi del conflicte de dos anys, se celebrarà una cerimònia de signatura a Sharm al-Sheikh, a la qual assistirà el president espanyol, Pedro Sánchez, juntament amb el mateix Trump i altres líders. Aquest pacte arriba en un moment en què l’exèrcit israelià ha iniciat una retirada parcial de la Franja i la població palestina comença a tornar a les zones devastades.

Els Mossos d’Esquadra han detingut un antic treballador de 39 anys d’un saló de jocs de Barcelona, al districte de Sant Martí, com a presumpte autor d’un robatori de 52.000 euros. Els fets van ocórrer el 24 d’abril, quan l’home va accedir al local disfressat per no ser reconegut, evitant les càmeres de seguretat i desactivant l’alarma gràcies a codis que havia creat abans de ser acomiadat. La investigació, que inicialment no trobava senyals de forçament, va fer un gir decisiu en descobrir que el sospitós havia modificat la contrasenya d’una de les caixes fortes per la data del seu aniversari. L’home va ser arrestat el 2 d’octubre i, durant l’escorcoll del seu domicili, els agents van intervenir 9.000 euros en efectiu. El detingut ja ha passat a disposició judicial.

L’oferta cultural a Catalunya es presenta rica i diversa, amb una gran varietat de festivals i esdeveniments programats per a tots els públics. Aquest octubre, l’agenda inclou cites consolidades com el Festival Internacional de Jazz de Barcelona, l’Oktoberfest a Montjuïc, el festival de fotografia La Nuu a Rubí, i nombroses fires tradicionals a comarques com el Berguedà i Osona. Mirant cap al futur, el Book Music Festival ja prepara la seva segona edició per al febrer de 2026, després de l’èxit de la primera. Impulsat per Jaume Massaguer i Cristina de Fortuny, aquest festival pioner de literatura musical ampliarà el seu nombre d’expositors i traslladarà la seva seu principal al Casinet d’Hostafrancs, consolidant la seva proposta que combina llibres, debats i concerts a Barcelona.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha suggerit la possible expulsió d’Espanya de l’OTAN per la seva negativa a incrementar la despesa militar fins al 5% del PIB. Durant una trobada amb el seu homòleg de Finlàndia, Alexander Stubb, Trump ha afirmat que Espanya “no té excusa” i és l’únic membre de l’Aliança Atlàntica que es nega públicament a complir amb aquest objectiu, una proposta també defensada pel secretari general de l’organització, Mark Rutte. Aquesta amenaça representa una escalada en la pressió sobre el govern espanyol. No obstant això, l’executiu de Pedro Sánchez ha comunicat que està “tranquil” i manté la seva posició, considerant la xifra “inraonable” i “incompatible amb l’estat del benestar”, defensant en canvi una inversió del 2,1% del PIB.

El Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) ha activat una alerta per pluges intenses aquest dijous 9 d’octubre a 22 comarques del centre i sud del territori, amb un grau de perill de 2 sobre 6. Es preveu que els xàfecs, que podran anar acompanyats de tempesta, superin els 20 mm en 30 minuts. Aquest episodi meteorològic està vinculat a la DANA anomenada Alice, sobre la qual l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) ha emès avisos de perill molt més severs per a altres zones del Mediterrani. Concretament, s’ha declarat l’alerta vermella al sud d’Alacant i al nord de Múrcia per acumulacions de pluja torrencials. Com a conseqüència, al País Valencià i Múrcia s’han pres mesures preventives, com la suspensió de classes i l’emissió d’avisos a la població davant el risc d’inundacions.

El Parlament de Catalunya ha estat l’escenari de les estratègies dels partits durant el debat de política general, on Junts ha intentat forçar el PSC a posicionar-se sobre el referèndum d’autodeterminació. El govern en minoria de Salvador Illa ha fet equilibris validant el preàmbul de l’Acord de Brussel·les, que reconeix el conflicte polític i fets com l’1-O, però ha votat en contra de negociar un referèndum, tombant la proposta malgrat el suport de Junts, ERC, la CUP i els Comuns. Aquesta tensió reflecteix la dependència dels socialistes dels seus socis, com ERC, que condiciona l’aprovació dels pressupostos a l’obtenció d’un finançament singular. Altres propostes de Junts, com el concert econòmic o la rebaixa d’impostos, no han prosperat, mentre que sí que s’ha aprovat per àmplia majoria vincular la regularització d’immigrants al coneixement del català.

El tribunal de Nimes ha augmentat la condemna de nou a deu anys de presó per a Husamettin Dogan, l’únic dels 51 homes condemnats per violar Gisèle Pelicot que va apel·lar la sentència. Durant el judici d’apel·lació, Dogan va argumentar que havia estat enganyat i manipulat per l’exmarit de la víctima, Dominique Pelicot, i que desconeixia que ella estava drogada i inconscient. No obstant això, la fiscalia va demostrar la seva culpabilitat mitjançant vídeos de l’agressió. Gisèle Pelicot va ser present durant el procés i es va enfrontar directament a l’acusat, retraient-li que es presentés com una víctima i exigint-li que assumís la responsabilitat dels seus actes. Aquest judici s’emmarca en el cas on Dominique Pelicot va ser condemnat a 20 anys per drogar i sotmetre la seva dona a violacions durant una dècada.

La vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha anunciat un paquet de reformes laborals que inclou l’ampliació del permís per defunció fins als 10 dies i la creació d’un nou permís per a cures pal·liatives. Díaz justifica aquestes mesures argumentant que ningú pot ser productiu en condicions personals desfavorables, com ara el dol o la cura d’un familiar, i ha diferenciat aquestes situacions de l’absentisme real, que segons ella té un impacte significatiu en el PIB. A més, la ministra ha avançat la reforma del registre horari per combatre les hores extres no remunerades i ha convocat els agents socials per negociar la reforma de l’acomiadament. Les propostes han generat la reacció immediata del president de la CEOE, Antonio Garamendi, que les ha qualificat d’“ocurrència” de la ministra, criticant la manca de diàleg previ.