L’oferta pública d’adquisició (OPA) llançada pel BBVA sobre el Banc Sabadell ha trobat un rebuig massiu entre els seus accionistes minoritaris que també són clients de l’entitat. Aquest col·lectiu, que posseeix el 30,8% de les accions, ha acceptat l’oferta en una proporció que representa només l’1,1% del capital total del banc. Aquesta xifra, la primera que es coneix oficialment, implica que un 29,7% del capital ha rebutjat l’operació. A aquesta oposició s’hi suma la de l’asseguradora Zurich, aliada del Sabadell, que amb gairebé un 5% de les accions tampoc no ha acceptat l’oferta. En canvi, el conseller David Martínez Guzmán sí que hi ha acudit. L’èxit de l’OPA depèn ara de la decisió dels grans fons d’inversió, ja que el BBVA necessita superar un mínim del 30% d’acceptació per poder continuar amb l’operació.

El primer ministre francès, Sébastien Lecornu, ha anunciat la suspensió de la polèmica reforma de les pensions fins a les eleccions presidencials del 2028 per intentar salvar el seu nou govern de les mocions de censura. Aquesta decisió, que congela l’augment de l’edat de jubilació de 62 a 64 anys, respon a la condició innegociable del Partit Socialista per no fer caure l’executiu. Malgrat aquesta concessió clau, el govern continua en una posició fràgil, ja que tant l’esquerra com la ultradreta de Marine Le Pen mantenen la intenció de presentar mocions per tombar-lo. Lecornu ha advertit que la suspensió tindrà un cost de 1.800 milions d’euros el 2027, que haurà de ser compensat amb mesures d’estalvi per garantir l’estabilitat financera del país i buscar noves solucions per al sistema de pensions.

Després de l’acord d’alto el foc entre Israel i Hamàs, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha declarat que la pau no pot significar “oblit ni impunitat” per als responsables del “genocidi” a Gaza, fent referència als processos oberts a la Cort Penal Internacional contra figures com Benjamin Netanyahu. Per consolidar la treva, Sánchez ha confirmat que Espanya mantindrà l’embargament d’armes a Israel i ha obert la porta a enviar tropes espanyoles en un futur desplegament internacional per garantir la pau. Paral·lelament, durant la cimera a Egipte, va mantenir una trobada “cordial” amb Donald Trump, on va defensar la postura espanyola sobre la despesa militar. Va reiterar que l’assoliment del 2% del PIB en defensa és suficient per complir amb els compromisos de l’Aliança Atlàntica, rebutjant així la petició del president nord-americà d’augmentar-la al 5%.

L’acord d’alto el foc a Gaza, impulsat per Donald Trump, ha estat signat a Sharm al-Sheikh en una cimera presidida pel president nord-americà i el seu homòleg egipci, Abdel Fattah al-Sisi. El pacte, que posa fi a dos anys de guerra, va ser rubricat pels Estats Units, Egipte, Qatar i Turquia, sense la signatura formal d’Israel ni de Hamàs, tot i que ambdues parts han acceptat els termes. Aquesta primera fase ha culminat amb l’alliberament de 20 ostatges israelians, mentre que l’alliberament de presoners palestins encara està pendent. Trump ja ha anunciat l’inici d’una segona fase de negociacions centrada en la reconstrucció de la Franja i el desarmament de Hamàs. Aquesta iniciativa s’alinea amb propostes anteriors, com la discutida en una cimera a París liderada per Emmanuel Macron per crear una força internacional d’estabilització a la regió.

L’expresident francès Nicolas Sarkozy ingressarà a la presó de La Santé de París el pròxim 21 d’octubre per complir una condemna per associació de malfactors en el marc del cas Gaddafi. La sentència està relacionada amb el finançament il·legal de la seva campanya electoral del 2007 amb fons del règim libi de Muamar Gaddafi. Tot i que la condemna no és ferma i la seva defensa presentarà un recurs d’apel·lació i sol·licitarà la seva llibertat immediata, el tribunal va ordenar el seu ingrés a presó per la “gravetat excepcional dels delictes”. Sarkozy, que es convertirà en el primer expresident francès empresonat per un delicte comès durant el seu mandat, ha negat sempre les acusacions, al·legant una persecució política. A més d’aquesta causa, l’exmandatari té altres fronts judicials oberts, com una condemna pel cas Bygmalion.

Un ampli dispositiu policial conjunt dels Mossos d’Esquadra i la Policia Foral de Navarra s’ha desplegat a la comarca de l’Anoia per desarticular un grup criminal especialitzat en l’assalt violent de camions que transportaven droga. L’operació, liderada per l’Àrea Central d’Investigació de Patrimoni i amb la participació de més d’un centenar d’efectius de diverses unitats, ha culminat amb la detenció de quatre persones. Durant els escorcolls a domicilis, naus i tallers vinculats als investigats, els agents han intervingut dues armes de foc, quatre vehicles sostrets i diverses substàncies estupefaents, principalment haixix. La investigació continua oberta i el cas es troba sota secret de les actuacions judicials.

Els Mossos d’Esquadra han detingut un home de 30 anys com a presumpte autor de la mort violenta d’un altre home a Santa Coloma de Gramenet. Els fets van tenir lloc la matinada de dilluns, al voltant de la una, a la Plaça de Montserrat Roig. En arribar, els agents van trobar la víctima amb ferides molt greus d’arma blanca. Tot i que encara era amb vida, els efectius del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) no van poder fer res per salvar-lo i va morir al mateix lloc. Després de l’incident, la policia va iniciar un dispositiu de cerca que va permetre localitzar i arrestar el sospitós pocs minuts després, a més de trobar l’arma del crim. La Divisió d’Investigació Criminal (DIC) s’ha fet càrrec del cas per esclarir el mòbil i les circumstàncies de l’agressió.

Després de l’entrada en vigor d’un alto el foc, milers de palestins desplaçats han iniciat un retorn massiu i incert cap a les seves llars a Gaza. Aquest èxode, majoritàriament a peu, es produeix a través d’un paisatge desolador, amb més del 90% de les infraestructures i habitatges destruïts després de dos anys de guerra que han causat més de 67.000 morts. Mentre la població s’enfronta a la runa i al perill de municions sense explotar, el futur de la Franja planteja reptes monumentals. Una cimera a Egipte haurà d’abordar qüestions clau com la garantia de seguretat per evitar nous atacs, la formació d’un govern palestí i, sobretot, qui finançarà una reconstrucció estimada en més de 50.000 milions de dòlars, un procés que podria durar una dècada. Propostes internacionals, com les que involucren Donald Trump, generen escepticisme sobre la priorització de les necessitats locals.

L’acord de pau entre Israel i Hamàs, negociat per Qatar, Turquia i Egipte, posa fi a un període de profund aïllament internacional per a l’estat hebreu. Malgrat els seus èxits militars, el govern de Benjamin Netanyahu va enfrontar-se a una condemna global per la seva ofensiva a Gaza, considerada un genocidi per l’ONU, fet que va provocar que aliats històrics com el Regne Unit i França reconeguessin l’Estat palestí i que Alemanya suspengués la venda d’armes. La tensió amb els Estats Units va escalar quan Israel va ignorar les advertències sobre Rafah i va bombardejar Qatar durant les converses. Finalment, la pressió del president Donald Trump, que va forçar Netanyahu a disculpar-se, ha culminat en un alto el foc. Trump ha celebrat aquest pacte davant la Knesset com l’inici d’una “era daurada” per al Pròxim Orient.

Just dos anys després de l’atac de Hamàs del 7 d’octubre del 2023 al quibuts de Nir Oz, s’ha assolit un acord de pau a Gaza que ha permès l’alliberament dels ostatges israelians. Aquest esdeveniment compleix la principal condició que les famílies de les víctimes consideraven necessària per començar a tancar les ferides. L’acord, mediat pel president dels Estats Units, Donald Trump, estableix un intercanvi en què Israel alliberarà centenars de presos palestins. Mentre els ostatges ja han començat a tornar a casa després d’un alto el foc iniciat divendres, Trump es troba a Tel-Aviv per intervenir al parlament israelià. Paral·lelament, se celebrarà una cimera de líders mundials a Sharm al-Sheikh (Egipte) per certificar formalment el pla de pau.