La mort de l’empresari Isak Andic, fundador de Mango, ocorreguda el desembre de 2024 a la muntanya de Montserrat, ha fet un gir i ara s’investiga com un possible homicidi. El seu fill, Jonathan Andic, que era l’únic acompanyant durant l’excursió fatal, és el principal investigat pels Mossos d’Esquadra i el jutjat d’instrucció 5 de Martorell. Tot i que inicialment es va considerar un accident i el cas es va arxivar, la reobertura del cas es deu a incongruències en les declaracions del fill i al testimoni de la parella de la víctima, Estefanía Knuth, que va revelar una relació paterno-filial complicada. La causa es troba sota secret de sumari, mentre que la família ha expressat en un comunicat la seva confiança en la innocència de Jonathan i la seva col·laboració amb les autoritats.

Una fuita de gas al barri de Santa Eulàlia de l’Hospitalet de Llobregat, originada per la perforació accidental d’una canonada durant unes obres, va provocar una gran mobilització dels serveis d’emergència. L’incident va obligar a evacuar prop de 500 persones d’onze blocs de pisos i els 200 alumnes de l’escola Prat de la Manta. L’acumulació de gas va causar una explosió al restaurant Casa Varela, que no va deixar ferits greus, tot i que una persona va ser atesa. Després de controlar la fuita, els Bombers van permetre el retorn de la majoria dels veïns el mateix dia. No obstant això, deu famílies de l’edifici més afectat per la deflagració no van poder tornar a casa a causa dels danys significatius en la instal·lació elèctrica i les zones comunes. L’Ajuntament va habilitar un punt d’atenció i els estudiants van ser reubicats temporalment.

Una vaga general en suport a Palestina va culminar amb una manifestació a Barcelona que va aplegar unes 15.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, per denunciar el “genocidi a Gaza”. La marxa, que va començar a l’Estació de Sants, va derivar en greus aldarulls, especialment a les proximitats del consolat d’Israel. En aquest punt, alguns manifestants van cremar contenidors, van llançar pedres i coets, i van provocar danys en establiments comercials. Els Mossos d’Esquadra, que ja havien utilitzat gas pebre a l’inici de la concentració, van efectuar càrregues policials per dispersar la multitud. El balanç final va ser de 15 persones detingudes per desordres públics, onze de les quals menors. Arran de l’actuació policial, Els Comuns van anunciar que demanaran la compareixença de la consellera Núria Parlon i del director dels Mossos, Josep Lluís Trapero. La jornada de protesta també va incloure mobilitzacions a Girona, Tarragona i Lleida.

L’alliberament i retorn de l’activista mallorquina Reyes Rigo i la resta de membres espanyols de les flotilles solidàries amb Gaza, després de ser retinguts a la presó de Ktziot a Israel, ha coincidit amb una onada de protestes. Rigo, que va arribar a un acord amb la fiscalia israeliana, va denunciar haver patit maltractaments durant la seva detenció. Aquest context d’indignació va culminar en una manifestació multitudinària a Barcelona, que va aplegar 15.000 persones per impugnar l’acord de pau i reclamar sancions contra Israel. Convocada per sindicats com CCOO i UGT i plataformes com Prou Complicitat amb Israel, la marxa va registrar aldarulls, barricades i una notable intervenció policial amb un ús intensiu de gas pebre per part dels Mossos d’Esquadra. La jornada va finalitzar amb disturbis prop del consolat israelià i una quinzena de detinguts.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha viatjat a Londres per formalitzar una col·laboració amb la Circular Bioeconomy Alliance (CBA), organització fundada pel rei Carles III. Durant un acte sobre l’emergència climàtica celebrat al Palau de Saint James, Illa s’ha trobat amb el monarca britànic per reforçar el compromís de Catalunya en la lluita contra l’escalfament global. Aquesta aliança se centrarà principalment en la prevenció d’incendis forestals i la gestió de boscos, aprofitant l’experiència del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, que ja col·labora amb la CBA. A més, el president ha anunciat que s’està treballant en la possibilitat d’obrir una seu europea d’aquesta organització a Cap Roig, un pas que situaria Catalunya com a referent internacional en bioeconomia circular i resiliència ambiental.

L’escriptor Ferran Torrent ha anunciat la seva renúncia al Premi de les Lletres Valencianes, el guardó més important atorgat per la Generalitat Valenciana, que va rebre fa un any de mans del president Carlos Mazón. En una carta adreçada al president, Torrent justifica la seva decisió per la “deriva poc respectuosa amb el valencià” del Consell, criticant els atacs a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i la reducció de la presència pública de la llengua. L’autor considera que el govern utilitza la qüestió lingüística com una eina política per desviar l’atenció de responsabilitats com la gestió de la DANA. Tot i que inicialment va acceptar el premi esperant una “normalitat política i cultural”, ara defineix la seva devolució com un acte simbòlic i una “obligació moral”, defensant que la llengua no pot ser sotmesa a criteris polítics.

Remedios Sánchez, coneguda com la “Mataiaies” i condemnada a 144 anys de presó per l’assassinat de tres dones grans a Barcelona l’any 2006, és la principal sospitosa de la mort d’una altra anciana a La Corunya. El crim va ocórrer a principis d’octubre, mentre Sánchez gaudia d’un permís penitenciari de la presó de Teixeiro, on compleix condemna. La víctima va ser trobada al seu domicili i, tot i que inicialment es va considerar una mort natural, l’autòpsia va revelar que es tractava d’un homicidi. La investigació de la Policia Nacional ha trobat proves que la incriminen, com imatges de càmeres de seguretat a la zona i restes d’ADN al pis de la víctima. Aquest nou cas recorda el seu modus operandi del 2006, quan es guanyava la confiança de dones vulnerables per entrar a casa seva, atacar-les i robar-los les joies.

Un assaig clínic de fase I dut a terme a l’Hospital Germans Trias i Pujol ha demostrat que la vacuna RUTI millora significativament el tractament del càncer de bufeta no múscul-invasiu. L’estudi, fruit de la col·laboració entre IrsiCaixa, l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP) i la farmacèutica Archivel Farma, va administrar la vacuna abans del tractament estàndard amb BCG. Aquesta estratègia potencia la resposta immunitària, preparant l’organisme per reaccionar de manera més efectiva. Els resultats, publicats a European Urology, mostren que durant un seguiment de cinc anys, els pacients que van rebre la RUTI van presentar menys recaigudes i una major supervivència, sense registrar-se cap defunció, en contrast amb el grup de control. A més, la vacuna va demostrar un excel·lent perfil de seguretat, sense efectes adversos greus, obrint una via prometedora que haurà de ser validada en estudis més amplis.

L’oferta pública d’adquisició (OPA) llançada pel BBVA sobre el Banc Sabadell ha trobat un rebuig massiu entre els seus accionistes minoritaris que també són clients de l’entitat. Aquest col·lectiu, que posseeix el 30,8% de les accions, ha acceptat l’oferta en una proporció que representa només l’1,1% del capital total del banc. Aquesta xifra, la primera que es coneix oficialment, implica que un 29,7% del capital ha rebutjat l’operació. A aquesta oposició s’hi suma la de l’asseguradora Zurich, aliada del Sabadell, que amb gairebé un 5% de les accions tampoc no ha acceptat l’oferta. En canvi, el conseller David Martínez Guzmán sí que hi ha acudit. L’èxit de l’OPA depèn ara de la decisió dels grans fons d’inversió, ja que el BBVA necessita superar un mínim del 30% d’acceptació per poder continuar amb l’operació.

El primer ministre francès, Sébastien Lecornu, ha anunciat la suspensió de la polèmica reforma de les pensions fins a les eleccions presidencials del 2028 per intentar salvar el seu nou govern de les mocions de censura. Aquesta decisió, que congela l’augment de l’edat de jubilació de 62 a 64 anys, respon a la condició innegociable del Partit Socialista per no fer caure l’executiu. Malgrat aquesta concessió clau, el govern continua en una posició fràgil, ja que tant l’esquerra com la ultradreta de Marine Le Pen mantenen la intenció de presentar mocions per tombar-lo. Lecornu ha advertit que la suspensió tindrà un cost de 1.800 milions d’euros el 2027, que haurà de ser compensat amb mesures d’estalvi per garantir l’estabilitat financera del país i buscar noves solucions per al sistema de pensions.