El Govern de la Generalitat ha atorgat el Premi Internacional Catalunya 2025 a les activistes Yael Admi, israeliana, i Reem Alhajajra, palestina, pel seu compromís amb la pau i la reconciliació. Ambdues lideren l’organització transfronterera Mother’s Call, una iniciativa que uneix dones israelianes de Women Wage Peace i dones palestines de Women of the Sun. El moviment utilitza la maternitat com a llenguatge comú per superar les divisions i interpel·lar els líders polítics, reclamant la fi de la violència i la represa de les negociacions. La seva tasca conjunta, que els ha valgut la nominació al Premi Nobel de la Pau, ha estat reconeguda com un referent internacional per construir ponts entre comunitats. El guardó serà lliurat pel president Salvador Illa el pròxim 15 de gener al Palau de la Generalitat.

La Universitat de Barcelona (UB) ha decidit portar a la Fiscalia el cas del grup d’investigació CREA i el seu exdirector, el catedràtic Ramón Flecha, arran de les denúncies de setze dones per presumptes conductes de coerció sexual i psicològica, maltractament i abús de poder durant dècades. Aquesta decisió es basa en un informe preliminar d’una comissió d’investigació interna, que qualifica el grup com un possible “grup coercitiu d’alt control”. La UB s’ha compromès a personar-se com a acusació particular si s’obre un procés penal i ha pres mesures disciplinàries, com la suspensió de dues investigadores. Com a reacció a l’anunci de la universitat, el grup CREA ha comunicat la seva dissolució per evitar més perjudicis professionals als seus membres, tot i que continua negant les acusacions.

El Govern espanyol ha aprovat en el darrer Consell de Ministres de l’any un reial decret llei que prorroga l’escut social i les ajudes al transport públic durant el 2026. Les mesures, presentades per la nova portaveu Elma Saiz, inclouen la prohibició dels desnonaments a famílies vulnerables, la revalorització de les pensions en un 2,7% i la congelació de les quotes d’autònoms. En l’àmbit de la mobilitat, el ministre Óscar Puente ha anunciat la creació d’un nou abonament de transport públic únic per a tot l’Estat de 60 euros mensuals (30 per a joves), que cobrirà Rodalies, Mitjana Distància i autobusos estatals. A Catalunya, l’ATM apujarà les tarifes un 3,5% de mitjana, però mantindrà la bonificació del 50% en títols com la T-usual i la T-Jove, sempre que l’Estat mantingui la seva aportació. Totes les iniciatives queden pendents de l’aprovació del Congrés dels Diputats.

Agents de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) s’han personat a la seu del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO) a Madrid per ordre de la Fiscalia Anticorrupció. L’actuació policial té com a objectiu requerir documentació en el marc d’una investigació oberta fa un mes contra dos ex alts càrrecs de l’àrea econòmica del centre. La investigació es va iniciar arran d’una denúncia presentada al juny per un altre exdirectiu, qui acusa els investigats d’haver desviat 25 milions d’euros al llarg de 18 anys. Segons la denúncia, les presumptes irregularitats es van cometre mitjançant el fraccionament i la inflació de contractes públics, així com la creació de contractes ficticis, durant la gestió de l’exgerent Juan Arroyo. El CNIO va facilitar la informació sol·licitada, que la policia es va endur en un únic disc dur.

El Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) ha publicat un atles climàtic detallat que analitza els extrems meteorològics dels darrers 30 anys a Catalunya, una eina clau per a la gestió de riscos i l’adaptació climàtica. Aquest estudi, elaborat amb la contribució d’experts com Javier Martín-Vide, revela que el Massís del Ports és la zona més plujosa, mentre que Ponent i les Terres de l’Ebre són les més seques, amb ratxes de més de 50 dies sense precipitacions. Pel que fa a la calor, el Segrià destaca com la comarca amb més dies tòrrids, amb rècords a Alcarràs i Figueres. En paral·lel a aquesta anàlisi a llarg termini, el Meteocat preveu una pertorbació mediterrània per als dies de Nadal, amb pluges generalitzades, fred i nevades a cotes baixes del Pirineu, com les registrades recentment a Puigcerdà i Sort.

El Govern de la Generalitat, presidit per Salvador Illa, ha aprovat la pròrroga dels pressupostos del 2023 per a l’any 2026, davant la impossibilitat d’aconseguir un acord per a uns nous comptes. Aquesta mesura, que entrarà en vigor l'1 de gener, garanteix el funcionament de l’administració i la prestació dels serveis públics mentre no hi hagi un nou pacte. El govern manté l’objectiu de negociar uns nous pressupostos tan aviat com sigui possible, principalment amb ERC i els Comuns. No obstant això, aquestes formacions han condicionat el seu suport a l’espera d’avenços en temes clau com el finançament singular per a Catalunya i les polítiques d’habitatge. La pròrroga allarga la vigència dels darrers comptes aprovats durant la presidència de Pere Aragonès, ajustant les despeses de personal i mantenint els crèdits inicials per a la resta de partides.

La Generalitat de Catalunya i la Fundació la Caixa, representades pels seus presidents Salvador Illa i Isidre Fainé, han signat un acord de col·laboració per al 2025 que eleva la inversió social a 250 milions d’euros, un 10% més que l’any anterior. Aquesta aliança estratègica destinarà 99 milions a programes per a col·lectius vulnerables, amb l’objectiu de combatre la pobresa infantil i fomentar la inclusió. Una de les prioritats clau de l’acord és l’impuls del CaixaResearch Institute, un nou centre d’investigació en ciències de la vida que s’inaugurarà el 2026 i que aspira a convertir-se en un referent europeu. Aquesta col·laboració publicoprivada també preveu accions en els àmbits cultural i de beques, reforçant el compromís de les dues institucions amb el progrés social i científic de Catalunya.

Després d’obtenir el pitjor resultat històric del PSOE d’Extremadura a les eleccions autonòmiques, amb només 18 diputats, Miguel Ángel Gallardo ha presentat la seva dimissió com a secretari general. Inicialment, tot i admetre que els resultats eren “molt dolents”, Gallardo va descartar dimitir i va posar el seu futur a disposició dels òrgans del partit. No obstant això, després de la desfeta electoral, que va suposar una pèrdua de deu escons respecte al 2023, i davant les peticions de dimissió de figures com Miguel Ángel Morales, va convocar una executiva regional extraordinària on va anunciar la seva decisió. La seva candidatura ja estava marcada per la seva imputació per presumpta prevaricació i tràfic d’influències en el cas David Sánchez. Gallardo no renunciarà a la seva acta de diputat, mantenint la condició d’aforat, i una gestora dirigirà el partit fins a la celebració de primàries.

L’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) ha imposat la seva primera sanció per represàlies contra una persona informant, multant l’empresa pública de residus Nora SA amb 600.000 euros. El cas es va originar quan una treballadora va denunciar possibles irregularitats internes en contractacions, plusos i control horari dins de la companyia, que depèn del Consell Comarcal de la Selva. Com a resposta, l’empresa li va aplicar una sanció disciplinària. Aquesta mesura va ser posteriorment anul·lada per la justícia, primer per un jutjat social i després confirmada pel TSJC, que va determinar que es tractava d’un “càstig empresarial” per la seva denúncia. Basant-se en aquestes sentències fermes, l’OAC va qualificar els fets com una infracció molt greu. Nora SA ha anunciat que recorrerà la multa, considerant-la “improcedent i desproporcionada” i argumentant que el conflicte laboral era anterior a la denúncia a Antifrau.

El desallotjament de l’antic institut B9 a Badalona ha deixat desenes de persones sense llar, generant una greu crisi social i habitacional. Davant la manca d’alternatives, un grup d’afectats ha ocupat l’antic alberg municipal de Can Bofí Vell, una acció que va seguir el fracàs d’un intent d’acollida a la parròquia Mare de Déu de Montserrat a causa de protestes veïnals. Aquesta situació ha provocat una forta polarització a la ciutat, culminant en manifestacions contraposades que han requerit la intervenció d’un cordó dels Mossos d’Esquadra per separar els grups de suport als migrants dels veïns contraris a la seva presència. L’alcalde, Xavier Garcia Albiol, ha mostrat el seu rebuig a l’ocupació, ha assegurat que es va forçar l’entrada a l’edifici i ha anunciat que l’ajuntament prendrà mesures judicials per efectuar un nou desallotjament.