L’empresari Carles Vilarrubí ha mort de manera sobtada a Barcelona als 71 anys, deixant enrere una trajectòria polifacètica i influent en la vida institucional catalana. Estretament vinculat a la política, va ser un col·laborador proper de Jordi Pujol i una figura clau en la fundació de Convergència i Unió. En l’àmbit de la comunicació, va participar en la creació de mitjans com Catalunya Ràdio i RAC1. La seva presència en el món de l’esport va ser notable com a vicepresident del FC Barcelona, càrrec del qual va dimitir l’1 d’octubre de 2017. Reconegut amb la Creu de Sant Jordi l’any 2015 i president de l’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició, en el moment de la seva mort estava processat en el marc del cas Pujol.

La publicació dels missatges de WhatsApp intercanviats entre l’expresident valencià Carlos Mazón i el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, durant la nit de la tràgica DANA del 29 d’octubre ha posat en evidència la gestió de la crisi i ha revelat contradiccions en les seves versions. Aquests missatges, aportats per Feijóo al jutjat de Catarroja, demostren que el líder popular va mentir en afirmar que estava informat “en temps real”, ja que la comunicació es va iniciar a les 20:00 hores a iniciativa seva. Les converses mostren un Mazón desbordat que va qualificar la situació de “puto desastre” i va criticar el gabinet de crisi del govern espanyol, considerant que “no valia per a res”. A més, les comunicacions contradiuen la versió de l’expresident, ja que a les 23:25 hores ja informava Feijóo de l’aparició de morts a Utiel, hores abans del que va admetre públicament. La filtració ha generat una forta polèmica política.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha ordenat un atac aeri contra posicions d’Estat Islàmic al nord-oest de Nigèria, a l’estat de Sokoto. Segons ha comunicat el mateix Trump i el Departament de Guerra nord-americà, l’acció militar respon a la “persecució i assassinat de cristians innocents” i compleix una amenaça prèvia. L’operació s’ha dut a terme en coordinació amb el govern nigerià, el qual, a través del seu Ministeri d’Afers Estrangers, ha confirmat la col·laboració antiterrorista però ha matisat que no està vinculada a cap religió en particular. De fet, experts assenyalen que, malgrat els atacs a comunitats cristianes, la majoria de les víctimes del terrorisme a la regió són musulmanes. Per la seva banda, el president nigerià, Bola Tinubu, ha fet una crida a la pau entre les diferents creences religioses del país.

El govern espanyol ha anunciat la supressió definitiva de l’obligació per a les persones que reben prestacions d’atur de presentar la declaració de la renda. Aquesta decisió, inclosa en un decret llei aprovat pel Consell de Ministres, reverteix una mesura anterior que mai va arribar a aplicar-se i que buscava més transparència en l’assignació d’ajudes. L’executiu ha justificat el canvi argumentant que la norma “no ha resultat adequada” i per evitar un augment de la càrrega administrativa que hauria afectat uns 2,5 milions de persones. La mesura, que haurà de ser validada pel Congrés a principis de 2026, forma part d’un paquet de mesures socials més ampli, conegut com a escut social, que també inclou la pujada de les pensions, la prohibició de desnonaments per a famílies vulnerables i la congelació de les quotes d’autònoms.

La Generalitat de Catalunya ha activat una alerta sanitària arran de la detecció d’un focus de grip aviària (H5N1) en una granja de gallines ponedores a la comarca de l’Urgell (Lleida). Com a mesura de contenció, s’ha ordenat el sacrifici de les prop de 230.000 aus de l’explotació afectada i s’ha decretat el confinament de totes les granges en un radi de 10 quilòmetres. La principal hipòtesi sobre l’origen del contagi apunta a una au migratòria. Tant el conseller Óscar Ordeig com experts com Joan Mesià, president del Col·legi de Veterinaris de Barcelona, han subratllat que el risc de transmissió a humans és extremadament baix i que el consum de carn i ous és segur. No obstant això, es preveu un possible encariment dels preus dels ous. Mesià també ha vinculat l’increment d’aquests brots amb el canvi climàtic.

L’eurodiputat dels Comuns, Jaume Asens, ha presentat una denúncia contra l’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, per la gestió del desallotjament de l’antic institut B9. La denúncia l’acusa de quatre possibles delictes: prevaricació administrativa, desobediència a l’autoritat judicial, denegació de servei públic per motius discriminatoris i delicte d’odi. El nucli de l’acusació és l’incompliment de la resolució judicial que obligava l’Ajuntament a garantir una alternativa habitacional a les persones desallotjades, un requisit que no s’hauria satisfet. A més, s’atribueix a Albiol una “tolerància institucional” davant d’expressions xenòfobes en una reunió veïnal, on va dir “si no, feu el que considereu”. La consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, també ha criticat la “inacció” del consistori badaloní en aquesta situació d’emergència.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, afronta un final d’any complex, amb la negociació dels pressupostos del 2026 bloquejada pels seus socis parlamentaris. Malgrat que Illa projecta un 2026 optimista, centrat en l’aplicació efectiva de l’amnistia, el retorn de Carles Puigdemont i l’assoliment d’un finançament singular, tant ERC com els Comuns li exigeixen el compliment dels acords pendents. Els republicans han llançat un ultimàtum, condicionant el seu suport als comptes a un pacte sobre el nou finançament abans de febrer. Aquesta pressió se suma a les crítiques de Junts, que acusa el president de manca de lideratge i de supeditar-se a Madrid. Illa defensa la seva gestió en habitatge i seguretat i es compromet a treballar “incansablement” per aconseguir el finançament, esperant una proposta de la ministra María Jesús Montero a principis d’any.

La comarca de l’Anoia ha estat l’escenari de dos successos greus que estan sent investigats per la policia. A Vilanova del Camí, s’investiga la mort d’una dona de 85 anys a la residència Amavir. La seva família ha denunciat que va morir a conseqüència de les cremades de segon i tercer grau que va patir durant un bany amb aigua massa calenta, fet que la va portar a ser ingressada a l’Hospital Vall d’Hebron. Per la seva banda, el centre residencial sosté que, tot i que l’incident va ocórrer, la dona va morir dies després a causa d’una infecció respiratòria. D’altra banda, a Igualada, una baralla multitudinària a la zona del Parc Central ha deixat dos menors ferits, un d’ells de gravetat amb ferides per objecte punxant i una fractura nasal. Els Mossos d’Esquadra busquen els agressors, que podrien haver utilitzat una arma blanca, i de moment no s’han produït detencions.

Els Mossos d’Esquadra han detingut 11 persones, de les quals deu són menors d’edat, acusades de formar un grup criminal dedicat a agredir i robar homes homosexuals. El grup operava a Santa Coloma de Gramenet i Badalona, utilitzant una aplicació de cites per contactar amb les víctimes i concertar trobades nocturnes en llocs aïllats. Un cop allà, els assaltaven en grup per sostreure’ls els telèfons mòbils i les targetes bancàries, amenaçant-los per obtenir les claus d’accés i fer-ne un ús fraudulent. La investigació, iniciada al març amb l’autorització de la Fiscalia de Menors, ha confirmat la seva implicació en almenys nou agressions. A tots els detinguts se’ls imputen delictes com robatori amb violència i extorsió, amb l’agreujant d’odi i discriminació per la selecció específica de les seves víctimes.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha confirmat la pròrroga dels pressupostos per a l’inici del 2026, tot i que es compromet a “deixar-se la pell” per aprovar uns nous comptes. L’èxit de la negociació depèn del suport d’ERC i els Comuns, que han establert condicions clau. Els republicans exigeixen la concreció d’un model de finançament singular per a Catalunya, un acord que Illa considera imminent, afirmant que “al gener passaran coses” i que s’espera una proposta del govern de Pedro Sánchez. Per la seva banda, els Comuns condicionen el seu vot a l’aplicació efectiva de la llei de l’habitatge, incloent-hi les primeres sancions per incompliment dels lloguers i mesures contra la compra especulativa d’habitatges. Malgrat els reptes, Illa projecta el 2026 com un “punt d’inflexió positiu” on també s’hauria de fer efectiva la llei d’amnistia, i reitera la seva intenció d’esgotar la legislatura fins al 2028.