L’administració de Donald Trump ha confirmat el primer atac militar dels Estats Units en territori veneçolà, una operació executada per la CIA amb drons contra un moll portuari. Segons fonts nord-americanes, l’objectiu era una instal·lació vinculada a la banda criminal Tren d’Aragua, utilitzada per a l’emmagatzematge i distribució de drogues. El govern de Nicolás Maduro no ha confirmat ni desmentit oficialment el bombardeig, però ha respost indirectament publicant un vídeo on elogia la lluita de les seves forces armades contra el narcotràfic, mentre la Força Armada Nacional Bolivariana (FANB) ha incrementat la vigilància en instal·lacions petrolieres estratègiques. Aquesta acció representa una escalada significativa en la pressió sobre Veneçuela, que se suma a un bloqueig naval parcial i a noves sancions, com les imposades a l’empresa de drons EANSA per la seva implicació en la compravenda d’armes entre l’Iran i Veneçuela.

Dos turistes catalans han mort i dos més han resultat ferits en un greu accident de trànsit a l’Aràbia Saudita. Les quatre persones implicades, que formaven dues parelles, es trobaven realitzant una ruta turística quan el seu vehicle va patir el sinistre a uns 1.000 quilòmetres de la capital, Riad. Com a conseqüència, un home i una dona van perdre la vida. Els altres dos ocupants, un home de 67 anys en estat greu i una dona de 53 anys amb pronòstic menys greu, van ser hospitalitzats. El Ministeri d’Afers Exteriors va confirmar la notícia, i l’Ambaixada d’Espanya a Riad està proporcionant tota l’assistència consular necessària. Figures com el delegat del govern espanyol, Carlos Prieto, i el president Salvador Illa han lamentat públicament la tragèdia i han mostrat el seu suport a les famílies.

El desallotjament de l’antic institut B9 de Badalona, on vivien prop de 400 persones, ha desencadenat una crisi social i un enfrontament polític. L’operació, liderada per l’alcalde Xavier García Albiol, es va executar sense que l’Ajuntament oferís una alternativa habitacional, provocant que molts dels desallotjats acabessin vivint al carrer. La gestió d’Albiol ha rebut el suport explícit del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, qui va defensar l’actuació com un compliment de la llei i va responsabilitzar la Generalitat i el Govern central de les polítiques socials. Davant la inacció municipal, la Generalitat de Catalunya va intervenir gairebé una setmana després, activant un pla de reallotjament d’emergència amb entitats com la Creu Roja i Càritas. Gràcies a aquest dispositiu, s’ha aconseguit allotjar 153 persones, tot i que la situació evidencia la manca de coordinació institucional i els reptes en la gestió del sensellarisme.

Quatre menors d’edat han estat detinguts a Olesa de Montserrat per un delicte de conducció temerària després d’una persecució. Els fets van començar a l’autovia A-2, a l’altura de Sant Andreu de la Barca, quan una patrulla dels Mossos d’Esquadra va detectar el vehicle circulant a 151 km/h. El conductor va ignorar les indicacions dels agents i va iniciar una fugida a gran velocitat en direcció a Olesa. La persecució va finalitzar quan el conductor va perdre el control del cotxe i va xocar contra una rotonda dins del municipi. La detenció dels quatre ocupants, tots menors, es va realitzar amb la col·laboració de la Policia Local de la localitat del Baix Llobregat.

La Fiscalia Provincial de Barcelona ha iniciat una investigació sobre les denúncies per presumpte assetjament sexual, coerció psicològica i explotació contra el catedràtic Ramón Flecha i el seu entorn al grup de recerca CREA. Aquesta acció es produeix després que la Universitat de Barcelona (UB) elevés el cas al ministeri públic, basant-se en un informe preliminar que qualifica CREA com un “grup coercitiu d’alt control”. La UB, que es personarà com a acusació particular, també ha suspès Flecha com a catedràtic emèrit i ha obert expedients a altres docents. Un dia després de l’anunci de la universitat, el grup CREA va comunicar la seva dissolució definitiva, al·legant un “assetjament sistemàtic”. El cas ha estat assignat a la secció especialitzada en violència sexual de la Fiscalia per investigar les acusacions de 16 dones.

En un context de negociacions per a la pau, la tensió entre Rússia i Ucraïna s’ha intensificat. Poc després d’una reunió a Florida entre el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, i el president dels EUA, Donald Trump, Rússia ha acusat Kíiv d’un atac terrorista. Segons el ministre d’Exteriors rus, Serguei Lavrov, Ucraïna va intentar atacar una residència de Vladímir Putin a la regió de Nóvgorod amb 91 drons de llarg abast. Com a conseqüència, Moscou ha anunciat que “reconsiderarà” la seva postura en les negociacions de pau i ha amenaçat amb represàlies. Zelenski ha negat rotundament l’acusació, qualificant-la de “mentida” del Kremlin per justificar nous atacs i soscavar els esforços diplomàtics. Aquesta acusació arriba després que Rússia intensifiqués els seus atacs contra ciutats com Kherson just abans de la trobada diplomàtica.

Durant el 2025, més de 3.000 persones van morir intentant arribar a Espanya per mar, una xifra significativament inferior a la de l’any anterior a causa de la davallada d’arribades a les Canàries. No obstant això, segons l’organització Caminando Fronteras, la ruta algeriana del Mediterrani Occidental, principalment cap a les illes Balears, s’ha consolidat com el principal circuit migratori i el més perillós. Aquest trajecte va registrar 1.037 víctimes mortals, el doble que l’any previ, en tragèdies que involucren embarcacions més petites. L’activista Helena Maleno atribueix aquest augment de morts a la manca de mitjans de rescat i a una mala coordinació. Tot i que la ruta canària continua sent la més letal en nombre absolut de víctimes (1.906), la ruta balear ha experimentat el creixement més alarmant en sinistralitat.

El Govern de la Generalitat, representat pel president Salvador Illa i el conseller Miquel Sàmper, ha activat un paquet d’ajudes històric de més de 60 milions d’euros per a la indústria catalana durant el 2025. Aquesta inversió, la més gran concedida fins ara, té com a objectiu principal consolidar prop de 27.000 llocs de treball i fomentar la creació de més de 1.500 de nous, donant suport a 491 projectes, dels quals un 85% corresponen a pimes. Els fons es concentren en sectors exportadors clau com l’automoció, el químic i l’agroalimentari. Aquesta acció s’emmarca en estratègies com el pla Catalunya Lidera i serveix de preludi al futur Pacte Nacional per a la Indústria 2026-2030, que buscarà augmentar el pes industrial en l’economia catalana mitjançant la descarbonització, la resiliència i la competitivitat.

Els governs català i espanyol avancen en la negociació d’un nou model de finançament singular per a Catalunya, amb la previsió de presentar un acord a principis d’any. Aquest pacte, peça clau de l’acord d’investidura de Salvador Illa entre el PSC i ERC, busca que la Generalitat recapti tots els impostos i que es respecti el principi d’ordinalitat, dos punts que generen fortes reticències al Ministeri d’Hisenda, dirigit per María Jesús Montero. De fet, la recaptació íntegra de l’IRPF per part de l’Agència Tributària de Catalunya ja s’ha ajornat com a mínim fins al 2028. Montero intenta dissenyar un sistema que, tot i ser singular, sigui extrapolable a la resta de comunitats, la qual cosa irrita les autonomies del PP. Sobre la taula hi ha la condonació de 17.000 milions d’euros del FLA i una aportació estatal extra de 20.000 milions al sistema per evitar que cap territori hi perdi.

El president dels Estats Units, Donald Trump, i el seu homòleg ucraïnès, Volodímir Zelenski, s’han reunit a la residència de Mar-a-Lago, a Florida, per avançar en un acord de pau per a Ucraïna. Tot i que ambdós líders han afirmat que la pau és “més a prop”, les negociacions continuaran, ja que no s’ha arribat a un pacte definitiu. La trobada s’ha centrat en un pla de 20 punts proposat per Kíiv, aconseguint un consens gairebé total sobre les garanties de seguretat. No obstant això, el principal escull continua sent la cessió de territori a Rússia, amb Ucraïna disposada a acceptar la pèrdua del 20% del seu territori a canvi de protecció. Prèviament a la reunió, Trump va mantenir una conversa telefònica “productiva” amb el president rus, Vladimir Putin, amb qui tornarà a parlar posteriorment.