Un equip internacional d’astrònoms, liderat per Subo Dong de la Universitat de Pequín, ha descobert un nou planeta errant a la Via Làctia, a uns 9.950 anys llum de distància. Aquest món, amb una massa comparable a la de Saturn, no orbita cap estrella i viatja sol per l’espai interestel·lar. La troballa, publicada a la revista Science, es va aconseguir gràcies al fenomen de la microlent gravitatòria. Per primera vegada, un esdeveniment d’aquest tipus va ser observat simultàniament des de telescopis terrestres, com els del projecte OGLE, i des de l’espai pel satèl·lit Gaia. Aquesta doble perspectiva va permetre calcular amb precisió la seva massa. Els científics creuen que aquests planetes “rebels” són cossos que van ser expulsats dels seus sistemes planetaris originals a causa d’interaccions gravitatòries violentes, i el seu estudi ajuda a comprendre la naturalesa dinàmica i caòtica de la formació planetària.

En el seu missatge d’inici d’any, el president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha fet una crida urgent a les institucions i partits polítics perquè assumeixin la responsabilitat de defensar el model d’escola en català durant el 2026. Antich subratlla que la llengua és la “columna vertebral de la nació” i un instrument fonamental per a la cohesió social en una societat diversa. Aquesta exigència es produeix en un context en què, segons alerta, “l’Espanya més anticatalanista es rearma”. A més de la defensa lingüística, el president d’Òmnium demana “responsabilitat i autoestima” per aconseguir que el catalanisme polític torni a ser hegemònic i actuï com a motor de progrés, amb l’objectiu de construir una Catalunya “rica, justa i plena” que disposi de les eines pròpies d’un estat.

Les tarifes del transport públic a Catalunya experimentaran un increment mitjà del 3,5% a partir del 15 de gener del 2026. Malgrat aquesta pujada, es mantindran les bonificacions del 50% per als títols més recurrents, la T-usual i la T-jove, gràcies a les aportacions de la Generalitat i el govern espanyol. L’augment no serà uniforme, afectant de manera diferent cada tipus de bitllet, amb un encariment de gairebé el 10% en el bitllet senzill. Segons l’ATM, els títols adquirits durant el 2025 seran vàlids fins al 28 de febrer, amb excepcions per als abonaments trimestrals com la T-jove, que s’allarguen fins al 30 d’abril. A més, els usuaris amb bitllets del 2025 sense estrenar tindran l’opció de bescanviar-los pagant la diferència de preu, un tràmit que es podrà realitzar fins al 30 de juny.

Un jove de 22 anys i un menor d’edat van ser detinguts a la Barceloneta el matí de Cap d’Any després d’una persecució policial. Els fets van ocórrer al Passeig Joan de Borbó, on els dos individus van fugir d’un control dels Mossos d’Esquadra i van intentar atropellar dos agents. Durant la fugida, van envestir un vehicle policial i van causar danys a objectes de la via pública. El conductor s’enfronta a càrrecs de conducció temerària, resistència, desobediència, atemptat contra l’autoritat i danys, mentre que el menor va ser arrestat per resistència i desobediència. Aquest incident s’emmarca en el dispositiu especial de Cap d’Any, que va concloure amb un balanç de 117 detinguts a tot Catalunya, una víctima mortal en un accident de trànsit i desenes de denúncies per conduir sota els efectes de l’alcohol i les drogues.

A partir de l’1 de gener de 2026, Bulgària es converteix en el 21è país de la Unió Europea a adoptar l’euro, substituint la seva antiga moneda, el lev. Aquesta incorporació representa un pas simbòlic d’integració per al país, que inicia un període de transició durant el qual les dues monedes coexistiran per facilitar l’adaptació dels ciutadans. Amb aquesta ampliació, la zona euro continua creixent, tot i que sis estats membres encara mantenen les seves pròpies divises. Països com la República Txeca, Hongria, Polònia, Romania i Suècia estan obligats a unir-s’hi quan compleixin els criteris de convergència, mentre que Dinamarca manté una clàusula d’exclusió voluntària. Les noves monedes búlgares mostraran símbols nacionals com el genet de Madara i figures clau de la seva història, com Sant Paisi d’Hilendar i Ivan de Rila.

A partir de l'1 de gener de 2026, el nombre de municipis catalans obligats a implementar una Zona de Baixes Emissions (ZBE) es reduirà a 38, en lloc dels 62 previstos inicialment. Aquesta modificació es deu al fet que 24 ciutats d’entre 20.000 i 50.000 habitants han quedat exemptes gràcies a una millora en la qualitat de l’aire registrada entre 2020 i 2024. La decisió, presa pel Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya, es basa en la revisió anual que estableix la normativa catalana. No obstant això, l’anunci ha generat una forta polèmica per la manca de comunicació oficial. Diversos ajuntaments, com el de Santa Perpètua de Mogoda, han criticat haver-se’n assabentat a través de la premsa després d’haver realitzat inversions. Aquesta “mala gestió” ha portat partits com Esquerra Republicana i els Comuns a demanar la compareixença de la consellera Sílvia Paneque al Parlament. L’exempció no és definitiva, ja que la llista s’actualitzarà anualment.

La Fiscalia ha sol·licitat al Tribunal Suprem l’anul·lació de la condemna a l’exfiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, per un delicte de revelació de secrets. La sentència, que implicava dos anys d’inhabilitació i sancions econòmiques, es va originar per la suposada filtració d’informació sobre Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso. Mitjançant un incident de nul·litat, pas previ a un recurs al Tribunal Constitucional, el ministeri públic al·lega que es van vulnerar el dret a la defensa i la presumpció d’innocència. S’acusa el Suprem d’haver “creat un nou tipus delictiu” i d’haver realitzat una “selecció incompleta de fets”, ignorant testimonis clau de descàrrec. La Fiscalia considera la filtració “inexistent” i justifica l’actuació de García Ortiz per la necessitat de preparar una resposta institucional davant la rellevància mediàtica del cas.

El primer naixement de l’any 2026 a Catalunya ha estat el de l’Ander Muñoz Adan, que va arribar al món a les 00:38 hores a l’Hospital Parc Taulí de Sabadell. Aquest centre repeteix la fita, ja que també va registrar el primer naixement del 2025, el de la Nayeli. Pocs minuts després de l’Ander, va néixer la primera nena de l’any, la Sira, a l’hospital de Manresa (00:41 h), seguida de prop per l’Alda Joana a Salt (00:42 h) i la Thais a Barcelona (00:49 h). Al llarg de la matinada i el matí de l'1 de gener, es van anar succeint els primers naixements a la resta de regions sanitàries catalanes, com els de l’Ishaqa Sawaneh a Tortosa, l’Osayd Moussaoui El Airbaoui a Lleida i el Marcos Galindo Domínguez a Tarragona, donant la benvinguda als nous ciutadans arreu del territori.

Una família valenciana de quatre membres es troba desapareguda després del naufragi d’un vaixell turístic a Indonèsia. L’embarcació es va enfonsar a l’estret de l’illa de Padar a causa del fort onatge i una avaria de motor, tot i que les autoritats ho atribueixen a una anomalia meteorològica imprevista. Set dels onze passatgers van ser rescatats, però la recerca de la família continua. D’altra banda, la nit de Cap d’Any va registrar un accident mortal a Malgrat de Mar, on una dona va morir quan el cotxe on viatjava va sortir de la via a l’N-II i es va incendiar. En el sinistre, dos homes van resultar ferits lleus. Segons el Servei Català de Trànsit, aquesta víctima eleva a 144 el nombre de morts a les carreteres catalanes durant el 2025.

L’any 2026 comença amb un encariment generalitzat de serveis bàsics, que afectarà especialment la mobilitat. Les tarifes del transport públic s’apujaran una mitjana del 3,5% a partir del 15 de gener, tot i que es mantindran les bonificacions per a títols recurrents com la T-Usual i la T-Jove. També s’incrementaran els preus dels peatges de la Generalitat (prop d’un 3%), les tarifes dels taxis metropolitans (2,3%) i l’ús del Bicing (15% per viatge). A més, la factura de l’aigua gestionada per Aigües de Barcelona pujarà un 2,9% i les tarifes aeroportuàries d’Aena un 6,44%. Com a contrapunt, les pensions contributives augmentaran un 2,7%, mentre que el salari mínim interprofessional (SMI) queda prorrogat a l’espera d’un acord. Pel que fa al cistell de la compra, destaca la forta pujada del preu dels ous.