ElResum.cat

El Congrés dels Diputats ha aprovat gairebé per unanimitat iniciar la tramitació d’una proposició de llei del Partit Popular (PP) destinada a compensar el sobrecost anual de prop de 1.000 euros que assumeixen les aproximadament 500.000 persones amb celiaquia a Espanya. La iniciativa proposa dues mesures clau: la creació d’un Registre Estatal de Pacients amb Malaltia Celíaca i l’establiment d’una deducció de 600 euros anuals a l’IRPF per a cada persona inscrita. Tot i que aquest és només el primer pas d’un llarg procés parlamentari que inclourà esmenes, l’Associació Celíacs de Catalunya ha celebrat la notícia com una “reivindicació històrica”. No obstant això, l’associació suggereix que una ajuda directa seria més efectiva que una deducció fiscal per arribar a les rendes baixes i recorda que altres demandes essencials del col·lectiu encara no estan cobertes.

El Tribunal Constitucional ha ordenat reobrir el cas d’un jove amb discapacitat desaparegut a Figueres el 2020, el cos del qual va ser trobat a Portbou però no es va identificar fins vuit mesos després. La decisió judicial critica la investigació inicial per ser “insuficient” i assenyala una greu “descoordinació policial i judicial” que va portar a arxivar la causa com una mort accidental, malgrat les sospites d’homicidi de la família. Paral·lelament, al País Valencià, s’ha localitzat a Manises el cadàver d’un home gairebé un any després de la devastadora DANA d’octubre de 2024. Les autoritats creuen que podria tractar-se d’una de les tres persones que continuaven desaparegudes, possiblement Javi, un veí de Pedralba, tot i que la seva identitat està pendent de les proves d’ADN. Ambdós casos posen de manifest les dificultats en la identificació de cossos i la llarga espera de les famílies.

El vicepresident dels Estats Units, J. D. Vance, ha viatjat a Israel per consolidar el fràgil alto el foc amb Hamàs, negociat per l’administració de Donald Trump. Durant la seva visita, es reuneix amb el primer ministre Benjamin Netanyahu i altres enviats nord-americans com Jared Kushner. Vance s’ha mostrat optimista sobre l’èxit de la treva, però ha llançat una advertència contundent a Hamàs: “passaran coses molt dolentes” si no compleixen l’acord. Per supervisar el procés, s’ha establert un Centre de Coordinació Civil Militar a Qiryat Gat, liderat pels EUA, que no desplegarà tropes a Gaza. A més, la reconstrucció de la Franja es condicionarà a l’absència de la milícia islamista. Enmig d’aquestes gestions diplomàtiques, l’exèrcit israelià ha identificat els cossos de dos ostatges lliurats per Hamàs, Tamir Adar i Aryeh Zalmanovich.

Els Mossos d’Esquadra han detingut cinc joves, tres homes i dues dones d’entre 16 i 20 anys, per la seva presumpta implicació en l’apunyalament mortal d’un menor i les ferides greus a un altre adolescent. Els fets van ocórrer la nit del 8 de setembre al carrer Antoni de Capmany, al districte de Sants-Montjuïc de Barcelona. Les detencions es van efectuar a Barcelona i a l’Hospitalet de Llobregat després de més d’un mes d’investigació, la qual ha descartat de moment que el crim estigui relacionat amb un conflicte entre bandes juvenils. Segons va informar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el jutge va decretar presó provisional per a dos dels tres adults arrestats, mentre que la Fiscalia de Menors va ordenar l’internament en règim tancat per a un dels dos menors detinguts i llibertat vigilada per a l’altre.

Un grup de quatre individus ha perpetrat un robatori al Museu del Louvre, sostraient diverses joies de la corona francesa de la Galeria d’Apol·lo. La fiscal de París, Laure Beccuau, ha confirmat que el valor de les peces robades ascendeix a 88 milions d’euros. Entre els objectes sostrets hi ha la diadema de la reina Hortènsia i collarets que Napoleó va regalar a les seves esposes, tot i que el famós diamant Regenti no va ser robat. Aquest incident ha desencadenat una forta polèmica sobre les deficiències de seguretat del museu. Com a conseqüència, la presidenta del Louvre, Laurence de Cars, haurà de comparèixer al Senat, mentre que la ministra de Cultura, Rachida Dati, ha admès que hi havia millores de seguretat pendents d’implementar, com la modernització de la videovigilància, que s’han vist retardades per processos administratius.

La publicació de les memòries pòstumes de Virginia Giuffre, víctima de Jeffrey Epstein que es va suïcidar a l’abril, ha intensificat la crisi a la monarquia britànica. Al llibre “Nobody’s girl”, Giuffre detalla tres trobades sexuals amb el príncep Andreu quan ella tenia 17 anys, que van tenir lloc a Londres, Nova York i durant una orgia a l’illa privada d’Epstein. A conseqüència de l’escàndol, Andreu ha renunciat al ducat de York i s’enfronta a una nova investigació de la policia metropolitana per presumptes intents de coacció contra Giuffre. La família de la víctima i diputats britànics exigeixen al rei Carles III que li retiri el títol de príncep, una mesura que, segons la premsa, també desitjaria el príncep Guillem. Malgrat l’acord extrajudicial assolit el 2022, el cas continua generant una forta pressió sobre la corona.

Un operatiu conjunt de la Guàrdia Urbana de Barcelona i els Mossos d’Esquadra ha desallotjat l’assentament del Parc de Joan Miró, on vivien entre 40 i 60 persones en una vintena de tendes de campanya. L’actuació, que va comptar amb la col·laboració dels Serveis Socials i la supervisió de la Fundació Arrels, va culminar amb la instal·lació de tanques per impedir que les persones tornessin a instal·lar-s’hi. Aquesta intervenció es produeix després que la síndica de greuges demanés explicacions a l’Ajuntament de Barcelona per la situació del parc, arran de queixes veïnals. Aquestes queixes no només es referien a l’assentament, sinó també a l’estat general de la zona a causa de les obres de la línia L8 de FGC. Malgrat algunes queixes, diversos veïns van afirmar que les persones desallotjades eren tranquil·les i no havien generat problemes de convivència.

El Parlament Europeu ha aprovat una nova directiva per actualitzar les normes del permís de conduir a la Unió Europea, amb l’objectiu principal de reforçar la seguretat viària. La principal novetat és que els joves de 17 anys podran obtenir el permís per conduir cotxes i furgonetes, sempre que vagin acompanyats d’un adult amb experiència fins a la majoria d’edat. Aquesta mesura s’acompanya de la implantació d’un període de prova obligatori de dos anys per a tots els conductors novells, durant el qual s’aplicaran sancions més estrictes per reduir l’alta sinistralitat entre els menors de 30 anys. La reforma també preveu la creació d’un carnet de conduir digital a tota la UE, exàmens més rigorosos centrats en usuaris vulnerables i una millor aplicació transfronterera de les sancions. Els estats membres tindran quatre anys per implementar aquests canvis.

L’expresident francès Nicolas Sarkozy ha ingressat a la presó de La Santé a París, convertint-se en el primer exmandatari de la història de la República Francesa a ser empresonat. La condemna és de cinc anys per un delicte de finançament il·legal de la seva campanya electoral del 2007, després que la justícia determinés que va rebre fons del règim libi de Muamar Gaddafi. Tot i que la sentència ha estat recorreguda, el jutge va ordenar la presó provisional per l’“extrema gravetat” dels fets. Sarkozy defensa la seva innocència, al·legant ser víctima d’una “persecució política” i un “escàndol judicial”. Complirà la pena en una unitat d’aïllament per raons de seguretat, una mesura recolzada pel ministre de Justícia, Gérald Darmanin. L’actual president, Emmanuel Macron, es va reunir amb ell per motius “humans” abans del seu empresonament.

L’accident mortal del funicular Glória a Lisboa, que va provocar 16 morts el 3 de setembre, es va originar pel trencament d’un cable que no complia la normativa. Segons l’informe preliminar del Gabinet de Prevenció i Investigació d’Accidents d’Aeronaus i Accidents Ferroviaris (GPIAAF), el cable no estava certificat per al transport de persones ni era adequat per al sistema on estava instal·lat. L’organisme assenyala errades en el procés d’adquisició i controls interns insuficients per part de l’empresa operadora, Companhia Carris de Ferro de Lisboa (CCFL). A més, la investigació ha revelat greus irregularitats en el manteniment, amb proves que les inspeccions registrades el mateix dia de l’accident no es van dur a terme realment. Tot i que el sistema d’emergència va funcionar correctament, els frens de la cabina no es van activar ni de manera automàtica ni manual, la qual cosa va impedir aturar el vehicle.