La negociació per un nou model de finançament singular per a Catalunya es troba en un punt de tensió entre ERC i el govern espanyol, representat per la ministra Maria Jesús Montero. Tot i que hi ha un apropament en la xifra, que s’acosta als 20.000 milions d’euros anuals que l’Estat hauria d’aportar, els republicans, amb veus com Isaac Albert i Oriol Junqueras, prioritzen l’estructura del model per sobre de la quantitat. La clau de la discrepància rau en el principi d’ordinalitat, una exigència per garantir que Catalunya no perdi posicions en el rànquing de riquesa després de la redistribució fiscal, una postura que també defensen els Comuns. ERC acusa Montero de tenir presses per motius electorals i adverteix que sense un acord previ que inclogui aquest principi i la plena capacitat recaptatòria, no negociaran els pressupostos ni a Madrid ni a Catalunya, condicionant així l’estabilitat política.

La direcció de Junts per Catalunya, encapçalada per Carles Puigdemont, es reuneix a Perpinyà per fer balanç de l’acord d’investidura amb el PSOE i decidir sobre la seva continuïtat. La trobada respon a la percepció d’incompliments dels acords de Brussel·les per part del govern de Pedro Sánchez, una tensió que la portaveu Míriam Nogueras va expressar al Congrés. Mentre el PSOE qualifica l’enduriment del to de “joc polític”, Sánchez assegura que compleix els pactes en la mesura de les seves possibilitats. Si Junts decideix trencar la relació, una decisió que hauria de ser ratificada en una consulta a la militància, els escenaris que es plantegen inclouen el bloqueig de totes les iniciatives del govern espanyol o, fins i tot, una moció de censura instrumental. Aquesta estratègia ha consolidat el lideratge de Puigdemont i ha provocat la sortida de figures més pragmàtiques com Jaume Giró.

La crisi pel programa de cribratge de càncer de mama a Andalusia ha escalat a l’àmbit judicial i polític. La Junta d’Andalusia, ara sota la direcció d’Antonio Sanz, ha elevat a 2.317 el nombre de dones afectades per errors en la notificació de mamografies dubtoses. Aquest cas ha provocat la dimissió de l’anterior consellera i l’obertura de dues investigacions per part de la Fiscalia Superior d’Andalusia. La primera se centra en el funcionament del programa de detecció, mentre que la segona indaga en la presumpta manipulació i esborrat d’historials mèdics de les plataformes ClicSalut i Diraya, una denúncia presentada per l’associació Amama. La polèmica ha generat un conflicte estatal, ja que el Ministeri de Sanitat, dirigit per Mónica García, ha sol·licitat dades a totes les comunitats, però les del PP s’hi han negat i han abandonat el Consell Interterritorial de Salut, portant el ministeri a estudiar vies legals.

El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) viu una greu crisi interna després que el bloc progressista hagi acusat la presidenta, Isabel Perelló, de “trencar el consens” que havia regit l’òrgan durant el seu primer any de mandat. La tensió va esclatar quan Perelló, amb el suport del sector conservador i del vocal Carlos Hugo Preciado, va aprovar la renovació de les comissions internes, atorgant als conservadors el control de la Comissió Permanent, un òrgan clau. Els nou vocals progressistes denuncien que aquesta decisió és una “ruptura deliberada” i una “exclusió” que distorsiona l’equilibri de poder i la representativitat plural. La situació ha provocat que un dels seus membres més destacats, José María Fernández Seijo, hagi presentat la seva intenció de dimitir, agreujant la fractura dins del govern dels jutges.

Davant la proximitat del primer aniversari de la tràgica dana del 29 d’octubre de 2024, que va provocar 229 morts, diversos artistes del panorama musical valencià han llançat cançons per honorar les víctimes i denunciar la gestió política. La iniciativa principal, impulsada per les associacions Víctimes Dana Octubre 2024 i Víctimas Mortales DANA 29-O, és la cançó Lladres de sobretaula, escrita per Toni Sánchez “Panxo” de Zoo i amb la col·laboració de La Raíz, Los Chikos del Maiz i altres. El tema critica directament el govern de Carlos Mazón per la falta de responsabilitat política i reclama “veritat, justícia i reparació”. Paral·lelament, Feliu Ventura, juntament amb artistes com Pep Gimeno Botifarra, ha publicat Quan el cel es tornà negre, una altra peça musical que condemna la gestió institucional i lloa la solidaritat veïnal.

La Unió Europea i els Estats Units han intensificat la pressió sobre Rússia amb noves mesures punitives coordinades. La UE ha aprovat el seu 19è paquet de sancions, centrat a accelerar la prohibició del gas rus, en una decisió presa just abans d’una cimera a Brussel·les amb Volodímir Zelenski. Paral·lelament, el president nord-americà, Donald Trump, ha imposat sancions a les principals petrolieres russes, Rosneft i Lukoil, després de cancel·lar una reunió prevista amb Vladímir Putin. En aquest context, el govern de Pedro Sánchez ha anunciat que Espanya s’adhereix a la iniciativa PURL de l’OTAN per adquirir armament dels EUA per a Ucraïna. Els líders europeus també discuteixen un préstec multimilionari per a Kíiv, que es podria finançar amb actius russos congelats, una proposta que genera reticències a Bèlgica.

La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, planeja iniciar el debat sobre el nou model de finançament autonòmic al Consell de Política Fiscal i Financera d’aquest novembre, malgrat que la negociació amb Esquerra Republicana (ERC) per a un finançament singular per a Catalunya continua encallada. Les posicions entre el govern espanyol i els republicans es mantenen allunyades en aspectes clau com el principi d’ordinalitat, on el ministeri no garanteix una “ordinalitat pura”, els criteris de població ajustada i la capacitat de la Generalitat per recaptar tots els impostos. Aquest acord és una condició indispensable d’ERC, pactada amb el PSC per a la investidura de Salvador Illa, i és crucial per aprovar els pressupostos tant de la Generalitat com del govern de Pedro Sánchez. Els republicans adverteixen que una proposta no consensuada portarà a una pròrroga dels comptes.

El Museu del Louvre ha estat l’escenari d’un audaç robatori on quatre lladres van sostreure vuit joies de l’època napoleònica, valorades en 88 milions d’euros. L’operació, executada en set minuts a plena llum del dia amb una grua per accedir a un balcó, ha destapat greus deficiències de seguretat que ja havien estat denunciades. La directora del museu, Laurence des Cars, ha admès que el sistema de vigilància exterior era “molt insuficient”, amb càmeres mal orientades que no cobrien l’accés dels lladres. Aquest incident posa de manifest problemes estructurals, com la reducció de 200 llocs de treball en vigilància denunciada pels sindicats i la lenta aplicació de les recomanacions d’una auditoria de seguretat del 2021. Com a resposta, Des Cars ha proposat instal·lar una comissaria dins del museu i va presentar la seva dimissió, que va ser rebutjada pel president Emmanuel Macron.

El Tribunal Internacional de Justícia (TIJ) ha exigit a Israel que, en la seva condició de “potència ocupant”, compleixi amb la seva “obligació” de facilitar l’entrada d’ajuda humanitària a la Franja de Gaza i garanteixi les necessitats bàsiques de la població. En una decisió llegida pel jutge Yuji Iwasawa, el tribunal prohibeix explícitament l’ús de la fam com a mètode de guerra i destaca les conseqüències catastròfiques que el bloqueig de subministraments ha provocat. La sentència també rebutja les acusacions israelianes contra la UNRWA, afirmant que no s’ha pogut fonamentar la seva vinculació amb el terrorisme i que facilitar la seva tasca és un deure. A més, el tribunal adverteix contra els trasllats forçosos de civils, una pràctica prohibida pel dret internacional. El govern israelià ha qualificat la resolució, que té una càrrega moral i jurídica rellevant, de política.

L’administració de Donald Trump ha expandit la seva campanya militar contra suposades narcollanxes a l’oceà Pacífic, després de cinquanta dies d’operacions concentrades al Carib. En una nova acció davant les costes de Colòmbia, l’exèrcit nord-americà va destruir una embarcació, provocant la mort de les dues persones que hi anaven a bord. Aquest és el vuitè atac d’aquest tipus, elevant el total de víctimes a més d’una trentena. El secretari de Defensa, Pete Hegseth, va confirmar l’operació i la va justificar comparant els càrtels de la droga amb l’organització terrorista Al-Qaeda. Aquests atacs letals, autoritzats per Trump i executats sense presentar proves públiques, han generat seriosos dubtes legals i han incrementat la tensió diplomàtica amb països llatinoamericans com Veneçuela i ara Colòmbia.