El 2026, el sistema públic de pensions espanyol es reforçarà amb una pujada general del 2,7% per a les pensions contributives, seguint la fórmula pactada per l’exministre José Luis Escrivá per garantir el poder adquisitiu. Per combatre desigualtats, els increments seran majors per a les prestacions més baixes: les pensions mínimes no contributives i l’Ingrés Mínim Vital (IMV) augmentaran un 11,4%, mentre que les mínimes contributives i les SOVI ho faran un 7%. Aquesta consolidació del pilar públic contrasta amb el lent desenvolupament dels plans de pensions d’ocupació, impulsats per llei el 2022. Malgrat els incentius, només el sector de la construcció ha implementat un pla sectorial de forma massiva. La baixa adopció, fins i tot entre autònoms, s’explica per la manca d’exemple de les administracions i la prioritat de sindicats com CCOO i UGT de negociar millores salarials directes per assegurar cotitzacions més altes al sistema públic, considerat l’eix principal de la jubilació.

El possible retorn de Carles Puigdemont, Lluís Puig i Toni Comín a Catalunya durant el 2026 depèn de decisions judicials clau sobre la llei d’amnistia. La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), prevista per a la primera meitat de l’any, és fonamental, ja que ha de determinar si la malversació de fons de l'1-O és amnistiable sense afectar els interessos europeus. Un indici favorable és l’informe de l’advocat general del TJUE, Dean Spielmann, que va avalar la norma. Posteriorment, el Tribunal Constitucional (TC), que probablement esperarà la decisió europea, també haurà de resoldre els recursos presentats. Si ambdues sentències són favorables, el Tribunal Suprem, i en particular el jutge Pablo Llarena, tindrà un marge molt reduït per mantenir les ordres de detenció, obrint la porta al final de més de vuit anys d’exili.

Les carreteres catalanes han registrat dos accidents mortals recents amb resultats fatals. A Preixens (la Noguera), un home de 69 anys va morir després que el quad que conduïa sortís de la via i bolqués, quedant atrapat sota el vehicle. Aquest sinistre eleva la xifra provisional de víctimes a les carreteres catalanes a 143 persones enguany. D’altra banda, a l’autopista AP-7, al seu pas per Castellbisbal, una dona de 34 anys que viatjava com a acompanyant en una motocicleta va perdre la vida en impactar el vehicle contra la tanca de la via; el conductor va resultar ferit greu. Aquest va ser el primer accident mortal de l’any a la xarxa viària interurbana. En ambdós incidents es van mobilitzar efectius dels Mossos d’Esquadra, els Bombers de la Generalitat i el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM).

La localitat suïssa de Crans-Montana viu un profund dol després del tràgic incendi al bar ‘Le Constellation’ durant la nit de Cap d’Any, que va provocar 40 morts i 119 ferits. Mentre la comunitat ha retut un emotiu homenatge a les víctimes amb una missa i una marxa silenciosa, les autoritats han avançat en la identificació dels cossos, confirmant la identitat de 24 de les víctimes, de diverses nacionalitats. Paral·lelament, s’ha obert una investigació penal per homicidi negligent contra els propietaris del local. La investigació se centra a determinar per què el foc es va propagar tan ràpidament, amb les sospites principals apuntant a l’ús d’escuma acústica no ignífuga i a possibles negligències en les inspeccions de seguretat del bar, que no s’haurien realitzat amb la periodicitat requerida.

El president de Veneçuela, Nicolás Maduro, i la seva dona, Cilia Flores, han estat capturats en l’operació Absolute Resolve i traslladats als Estats Units. Actualment es troben en presó preventiva al Metropolitan Detention Center (MDC) de Brooklyn, un centre conegut per les seves dures condicions, a l’espera de ser jutjats per greus acusacions de narcotràfic i terrorisme. L’operació, impulsada per l’administració de Donald Trump, ha generat dubtes sobre la seva legalitat, especialment després que el president nord-americà manifestés el seu interès a controlar el petroli veneçolà. Com a resposta, el Tribunal Suprem de Justícia de Veneçuela ha declarat l’“absència forçosa” del mandatari i ha nomenat la vicepresidenta Delcy Rodríguez com a presidenta en funcions per garantir la continuïtat de l’Estat. Rodríguez ha condemnat l’acció com una “agressió militar” i ha exigit l’alliberament immediat de Maduro.

El líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, ha lliurat al jutjat de Catarroja la transcripció completa dels missatges de WhatsApp que va intercanviar amb l’aleshores president valencià, Carlos Mazón, durant la tràgica DANA del 29 d’octubre de 2024. Les converses revelen que, mentre Mazón informava d’una situació “desbordada” i de l’aparició de les primeres víctimes mortals, la principal preocupació de Feijóo era l’estratègia política. En repetides ocasions, el líder popular va aconsellar a Mazón que prengués el control del discurs mediàtic amb frases com “Porta la iniciativa de comunicació. És la clau” i “Lidera informativament com vas fer amb l’incendi”. Aquesta revelació, que es va produir després que Feijóo ometés inicialment els seus propis missatges, ha generat una forta condemna per part del PSOE, que l’acusa de prioritzar “el relat abans que la tragèdia” i de mostrar una gran fredor davant les 230 morts.

El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha lliurat al jutjat de Catarroja la transcripció completa dels missatges de WhatsApp que va intercanviar amb l’aleshores president valencià, Carlos Mazón, durant la tràgica DANA del 29 d’octubre. Aquesta aportació, sol·licitada per la jutgessa Nuria Ruiz Tobarra a instàncies de l’Associació de Víctimes Mortals DANA 29-O, completa la informació que Feijóo havia enviat inicialment, on només constaven els missatges de Mazón. La conversa revela que Feijóo va aconsellar insistentment a Mazón que liderés la gestió informativa de la catàstrofe, qualificant-la com “la clau”. Per la seva banda, Mazón va transmetre la gravetat de la situació amb expressions com “Un puto desastre serà això, presi” i va confirmar l’aparició de víctimes mortals. Feijóo declararà com a testimoni el pròxim 9 de gener en una causa que ha generat la reacció del PSOE, acusant el PP de prioritzar “el relat abans que la tragèdia”.

L’any 2025 es va tancar amb un balanç negatiu a les carreteres catalanes, segons dades del Servei Català de Trànsit, amb un total de 144 persones mortes en 136 accidents mortals. Aquesta xifra representa un increment del 6% en la mortalitat respecte al 2024, tot i que suposa una reducció del 18% en comparació amb el 2019. Els col·lectius vulnerables (motoristes, vianants i ciclistes) van sumar el 43% de les víctimes, sent els motoristes el grup més afectat amb 45 morts. També es va registrar un augment preocupant de la sinistralitat entre els menors de 35 anys. L’AP-7 es va consolidar com la via amb més defuncions, amb 17 víctimes. Per demarcacions, Barcelona va experimentar el major increment de morts, mentre que la comarca del Segrià va ser la que en va registrar més a tot el territori.

La Policia Nacional ha detingut a Lliçà d’Amunt el propietari d’un establiment de menjar ràpid per un presumpte delicte de detenció il·legal i explotació laboral. L’home tenia un empleat en situació irregular treballant més de 13 hores diàries sense cap dia de descans ni salari, rebent a canvi només les sobres del menjar i un lloc on dormir. La víctima, que portava vuit mesos en aquestes condicions, era tancada amb clau al local durant les nits i vivia en una habitació insalubre. L’empresari aprofitava la vulnerabilitat econòmica i personal del treballador, amenaçant-lo amb la seva situació migratòria per impedir que marxés i arribant a exigir-li 10.000 euros per un contracte de treball. A més, el sotmetia a insults i agressions. La víctima ha estat alliberada i atesa pels serveis socials, mentre que el detingut ha passat a disposició judicial.

A finals del 2025, l’Iran viu una onada de protestes, les més grans dels darrers tres anys, originada per una greu crisi econòmica. El detonant ha estat la caiguda històrica del rial i una inflació del 42%, que van portar els comerciants del Gran Basar de Teheran a iniciar les manifestacions. Aquestes s’han estès ràpidament a altres ciutats i han evolucionat de reivindicacions econòmiques a consignes polítiques que demanen la fi del règim i critiquen el líder suprem Ali Khamenei. La resposta del govern de Masoud Pezeshkian ha estat dual: mentre ofereix diàleg, la repressió ha causat almenys sis morts i més d’un centenar de detinguts. El règim acusa els Estats Units i Israel d’ingerència, especialment després que el Mossad i Donald Trump mostressin el seu suport als manifestants. Malgrat la seva magnitud, alguns analistes apunten que la manca d’un lideratge clar podria dissoldre el moviment.