El final del període nadalenc a Catalunya ha estat marcat per una successió de fenòmens meteorològics adversos. L’arribada de la borrasca Francis i una massa d’aire àrtic va provocar nevades generalitzades i una dràstica caiguda de les temperatures, que van assolir mínimes rècord el dia de Reis amb -12,7 °C a Das i -12,5 °C a Prades. Aquesta onada de fred va portar Protecció Civil a activar el pla Procicat. Posteriorment, l’alerta meteorològica es va desplaçar cap a les fortes ventades, fet que va obligar a activar el Pla Ventcat. El Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) va emetre avisos de perill per vent a 30 comarques, amb ràfegues superiors als 72 km/h i el risc associat del fenomen del torb al Pirineu, mantenint el territori en alerta.

El Govern espanyol, la Conferència Episcopal Espanyola i la Conferència Espanyola de Religiosos han signat un acord per crear una nova via de reparació per a les víctimes d’abusos sexuals en l’àmbit de l’Església, especialment per a aquells casos on la via judicial ja no és possible. El pacte, formalitzat pel ministre Félix Bolaños i els presidents Luis Argüello i Jesús Díaz Sariego, estableix un sistema mixt Estat-Església supervisat pel Defensor del Poble. Aquest organisme avaluarà els casos i proposarà una reparació, que pot ser econòmica, simbòlica o restaurativa. Un punt clau de l’entesa és que les indemnitzacions aniran íntegrament a càrrec de l’Església i estaran exemptes d’impostos. En cas de desacord entre les parts, la decisió final correspondrà al Defensor del Poble. Aquest mecanisme ofereix una alternativa al pla intern de l’Església (Priva), que havia generat desconfiança entre moltes víctimes.

Agricultors catalans i francesos han iniciat mobilitzacions contundents contra la política agrària europea, amb un focus especial en l’acord comercial amb el Mercosur. A Catalunya, un centenar de tractors de les comarques de Girona han establert un bloqueig indefinit de l’AP-7 i l’N-II a Pontós, una acció coordinada pel Gremi de la Pagesia Catalana. Paral·lelament, a París, agricultors del sindicat Coordinació Rural (CR) han protestat amb tractors prop de la Torre Eiffel. La principal reivindicació és la retirada de l’acord amb el Mercosur, que consideren una “competència deslleial” per permetre l’entrada de productes elaborats amb substàncies prohibides a la UE, posant en risc la seguretat alimentària. A més, reclamen una Política Agrària Comuna (PAC) forta, rebutgen les retallades previstes i denuncien l’incompliment dels acords de Cervera per part del Govern.

La negociació per un nou model de finançament per a Catalunya arriba a un punt decisiu amb la reunió entre Pedro Sánchez i Oriol Junqueras. El Govern i ERC consideren l’acord “gairebé imminent”, amb l’objectiu de pactar un model singular que aportaria uns 5.000 milions d’euros addicionals a la Generalitat. La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, podria presentar la proposta formalment després de la trobada. No obstant això, l’aprovació final al Congrés és molt incerta, ja que Junts per Catalunya ha anunciat que rebutjarà qualsevol pacte que no sigui un concert econòmic i que mantingui Catalunya dins del règim comú. El mateix Junqueras ha admès que l’aprovació serà “dificilíssima” i ha advertit que un vot en contra significaria deixar els recursos en mans de l’Estat. Mentrestant, la Moncloa modera les expectatives i emmarca la reunió com un “seguiment” de les negociacions.

El Govern espanyol, a través del Ministeri de Joventut i Infància liderat per Sira Rego, ha presentat una denúncia davant la Fiscalia General de l’Estat contra Grok, la intel·ligència artificial de la xarxa social X. L’acusació se centra en presumptes delictes de pornografia infantil i contra la integritat moral, ja que l’eina hauria estat utilitzada per generar imatges sexualitzades de menors a petició dels usuaris. Aquesta acció, que segueix una iniciativa similar de França, considera que aquest ús de la tecnologia constitueix una vulneració de drets fonamentals i una forma de violència digital. L’escrit presentat per Rego es recolza en una sentència recent del jutjat de menors de Badajoz, que va condemnar pràctiques similars. Aquesta mesura s’emmarca en un esforç més ampli per protegir la infància en línia, que inclou la tramitació d’una llei per garantir que l’interès del menor prevalgui en els entorns digitals.

Les previsions econòmiques per al 2026 apunten a un creixement generalitzat dels salaris a Espanya per sobre de la inflació, amb estimacions d’experts com el Banc d’Espanya o Randstad que oscil·len entre el 3,4% i el 5%. En aquest context, el Ministeri de Treball, liderat per Yolanda Díaz, ha presentat una proposta formal per apujar el Salari Mínim Interprofessional (SMI) un 3,1%, fins a assolir els 1.221 euros mensuals en 14 pagues. Aquesta mesura, anunciada pel secretari d’Estat Joaquín Pérez Rey i basada en les recomanacions d’un comitè d’experts, contempla que l’SMI quedi exempt de tributar a l’IRPF. La proposta està en fase de negociació amb els agents socials; la patronal CEOE podria acceptar-la si s’indexen els contractes públics, mentre que els sindicats la consideren una base acceptable. Per la seva banda, els funcionaris tenen pactat un increment del 2%.

El Banc de Sang i Teixits (BST) ha iniciat la seva marató anual de donació amb l’objectiu de superar les 10.000 donacions en deu dies per recuperar les reserves, que disminueixen un 20% després de les festes de Nadal. La campanya, que s’allargarà fins al 17 de gener, compta amb més d’un centenar de punts de col·lecta a tot Catalunya, incloent-hi hospitals i espais emblemàtics com el Recinte Modernista de Sant Pau. Un dels focus principals d’aquesta edició és la necessitat d’un relleu generacional. La directora del BST, Anna Millan, ha fet una crida especial als joves, ja que la meitat dels donants actuals tenen entre 45 i 70 anys. La iniciativa compta amb el suport dels alcaldes de les capitals catalanes i inclourà la il·luminació en vermell de més de cent edificis i fonts per conscienciar sobre la importància de donar sang, necessària per a més de 70.000 pacients cada any.

El Departament de Salut ha eliminat l’obligatorietat de portar mascareta als centres sanitaris, sociosanitaris i residències de Catalunya, una decisió motivada per la millora sostinguda de la situació epidemiològica de la grip i la tendència favorable dels ingressos hospitalaris. La mesura, anunciada per la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, posa fi a una normativa que estava en vigor des del 10 de desembre per contenir l’epidèmia. Aquesta va assolir el seu pic de contagis abans de Nadal, amb una incidència molt elevada que va arribar gairebé als 760 casos per 100.000 habitants. Segons les dades més recents del sistema SIVIC, la taxa ha descendit fins als 248 casos, tot i que la transmissió es considera encara moderada. Malgrat la fi de l’obligatorietat, es manté la recomanació d’utilitzar la mascareta per a persones amb símptomes respiratoris, especialment en contacte amb poblacions vulnerables.

Una operació militar dels Estats Units a Veneçuela ha culminat amb la captura del president Nicolás Maduro i ha provocat la mort d’unes 80 persones. El govern de Cuba, liderat per Miguel Díaz-Canel, ha confirmat que 32 dels morts eren soldats cubans que formaven part del cercle de seguretat personal de Maduro, evidenciant l’estreta col·laboració entre ambdós països. L’èxit de l’atac s’atribueix a la presència d’un talp de la CIA dins l’estructura de poder veneçolana. Les sospites recauen sobre el general Javier Marcano Tábata, cap de la contraintel·ligència militar, que ha estat destituït i és acusat de traïció per haver facilitat l’operació. Després de la captura, Delcy Rodríguez ha jurat el càrrec com a presidenta interina, una decisió que hauria estat influenciada per la CIA i l’administració de Donald Trump.

L’operació militar dels Estats Units a Veneçuela, que ha inclòs bombardejos a Caracas i la captura de Nicolás Maduro, ha provocat una crisi política complexa. El govern veneçolà, a través del ministre de Defensa Vladimir Padrino, ha denunciat l’agressió, ordenada per Donald Trump, com un intent d’apoderar-se del petroli del país, declarant l’estat de commoció i cridant a la “lluita armada”. Sorprenentment, Trump ha descartat donar suport a la líder opositora i Premi Nobel de la Pau, María Corina Machado, argumentant que no té suport intern. En el seu lloc, ha avalat Delcy Rodríguez, mà dreta de Maduro, com a presidenta interina. Aquesta decisió es basaria en un informe de la CIA que considera els lleials al chavisme més capaços de mantenir l’estabilitat, així com en la influència del secretari d’Estat Marco Rubio.