La pressió política i judicial sobre el president Carlos Mazón per la seva gestió de la DANA del 29 d’octubre s’intensifica. L’exconsellera d’Emergències, Salomé Pradas, actualment investigada, ha afirmat que va intentar informar Mazón sobre decisions crítiques preses al Cecopi, com l’enviament d’una ES-Alert i la greu situació de l’embassament de Forata, però el president no va respondre a diverses trucades en moments clau mentre era al restaurant El Ventorro. Aquesta versió contradiu les declaracions públiques de Mazón. Paral·lelament, la periodista Maribel Vilaplana, que va dinar amb el president durant la catàstrofe, ha estat hospitalitzada per un quadre d’ansietat greu dos dies abans de la seva declaració judicial. El seu ingrés coincideix amb la publicació d’informacions contradictòries sobre un vídeo de les inundacions a Utiel que ella hauria vist o mostrat al president durant l’àpat, un fet que podria demostrar que Mazón era conscient de la gravetat de la situació.

La periodista Maribel Vilaplana ha estat hospitalitzada per una greu crisi d’ansietat pocs dies abans de la seva declaració com a testimoni clau en la investigació judicial sobre la gestió de la DANA del 29 d’octubre, que va causar 229 morts. El seu ingrés es produeix hores després que el diari Levante-EMV publiqués que Vilaplana hauria mostrat al president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, un vídeo de les severes inundacions a Utiel a les 17:40 hores durant el dinar de gairebé quatre hores que van compartir el dia de la catàstrofe. La jutgessa del cas busca aclarir la cronologia dels fets i el nivell d’informació que tenia el president en aquells moments crítics, motiu pel qual el testimoni de Vilaplana sobre les trucades rebudes per Mazón i altres detalls és considerat crucial.

La gestió de la DANA d’octubre de 2024 i les dures crítiques rebudes durant el funeral d’estat per les 229 víctimes mortals han situat el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, en una posició de debilitat extrema. El Partit Popular ja prepara el seu relleu, tot i que existeixen discrepàncies internes sobre el successor. Mentre la direcció valenciana del partit dona suport unànime a Vicent Mompó, president de la Diputació de València, la direcció nacional d’Alberto Núñez Feijóo a Madrid s’inclina per l’alcaldessa de València, María José Catalá. La pressió sobre Mazón, considerat un “banc dolent” per absorbir el desgast polític, augmenta per l’avanç de la investigació judicial, que indaga sobre les seves accions el dia de la tragèdia, incloent-hi les trucades ignorades a la consellera Salomé Pradas i el seu dinar amb la periodista Maribel Vilaplana.

En menys de 48 hores s’han produït tres successos mortals a diferents localitats catalanes. Dijous, un home de 54 anys va morir a Viladecans en caure des d’una alçada de 14 metres mentre treballava en una teulada. L’endemà, un altre home de 56 anys va perdre la vida en circumstàncies similars a Igualada, en precipitar-se també des del sostre de la seva empresa. Ambdós casos són considerats accidents laborals i estan sent investigats pels Mossos d’Esquadra, que han informat el Departament d’Empresa i Treball. A aquests fets s’hi suma la mort d’un jove de 23 anys la matinada de dissabte a Lleida, el cos del qual va ser trobat pels Bombers de la Generalitat després d’un incendi en un edifici. Les causes d’aquest darrer succés també estan sota investigació policial.

El Tribunal Suprem, a través del jutge Leopoldo Puente, ha sol·licitat a l’Audiència Nacional que investigui els pagaments en efectiu realitzats pel PSOE a José Luis Ábalos i el seu exassessor Koldo García. Aquesta decisió es fonamenta en un informe de l’UCO i en les declaracions de testimonis, com l’exgerent del partit Mariano Moreno, que revelen una greu manca de control sobre la justificació de les despeses. El magistrat assenyala que el partit no verificava si qui reclamava els diners havia fet realment la despesa ni l’origen dels fons, la qual cosa podria haver facilitat una operació de blanqueig de capitals, permetent que diners d’origen il·lícit fossin compensats amb fons legals. Tot i que el PSOE assegura que totes les operacions són legals i traçables, el jutge considera que hi ha “incògnites per resoldre” sobre aquest sistema de reemborsaments.

L’anunci del president dels Estats Units, Donald Trump, d’ordenar la represa dels assajos nuclears després de més de tres dècades de moratòria ha generat una gran incertesa global. Aquesta decisió sorgeix com a resposta directa a les recents demostracions de força de Vladímir Putin, qui ha presentat proves exitoses de noves armes com el dron submarí Posidó i el míssil Burevéstnik, ambdós de propulsió nuclear i dissenyats per ser indetectables. Tot i que el Kremlin aclareix que les seves proves no van ser detonacions, l’ordre de Trump és ambigua i podria referir-se tant a explosions reals —considerades innecessàries pels experts gràcies a les simulacions modernes— com a la modernització de míssils. Aquesta escalada armamentística contrasta amb l’acostament diplomàtic entre Trump i el líder xinès, Xi Jinping, materialitzat en una cimera a Corea del Sud amb acords comercials significatius, en un context marcat per l’expiració de tractats clau com el Nou Start.

El ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha reconegut públicament el “dolor i injustícia” infligits als pobles originaris mexicans durant l’època colonial, qualificant-ho de “clarobscur” en la història compartida. Aquesta declaració es va fer durant la inauguració a Madrid de l’exposició “La mitad del mundo. La mujer en el México indígena”, organitzada per ambdós governs com a part d’un “camí de justícia i reconciliació”. La presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum, ha celebrat el gest com un “primer pas molt important” per saldar el greuge històric, una qüestió que havia generat tensions diplomàtiques després que el seu predecessor, Andrés Manuel López Obrador, demanés perdó formalment al rei Felip VI l’any 2019. Sheinbaum va afirmar que “el perdó engrandeix” els pobles.

El gegant del comerç electrònic Amazon ha iniciat un procés d’acomiadament col·lectiu (ERO) que afectarà un màxim de 1.200 treballadors de les seves oficines corporatives a Espanya. La mesura impactarà les seus de Madrid (Amazon Digital Spain) i Barcelona (Amazon Spain Service), excloent explícitament el personal dels centres logístics i la resta d’operacions nacionals. Aquest ajust forma part d’una reestructuració global més àmplia anunciada per la multinacional, que preveu la supressió de 14.000 llocs de treball corporatius a tot el món. La companyia justifica la decisió per la necessitat de reduir la burocràcia, compensar la sobrecontractació durant la pandèmia i mantenir una estructura més àgil, en un context on també aposta per l’automatització. Aquesta retallada de personal es produeix després d’una onada prèvia d’acomiadaments i malgrat que Amazon va registrar beneficis significatius recentment.

Els recents suïcidis d’adolescents com Sandra Peña a Sevilla i un jove a Almacelles, presumptes víctimes d’assetjament escolar, han desencadenat una resposta contundent. El Sindicat d’Estudiants ha convocat una vaga i manifestacions a ciutats com Barcelona per denunciar la inacció dels centres educatius i les fallades sistèmiques. La dificultat per identificar correctament el bullying, distingint-lo de conflictes puntuals, i la tolerància amb la “violència de baixa intensitat” són barreres clau, segons experts com Toni García Arias i Susanna López. Per combatre-ho, es proposa un enfocament integral basat en la formació de tota la comunitat educativa i la prevenció des de les primeres etapes, com demostra el programa “Aquí, prou bullying”. Aquesta mobilització social busca solucions a un problema creixent, amb 1.696 casos denunciats a Catalunya el curs passat.

L’Audiència Nacional ha ordenat una avaluació mèdica forense de l’expresident Jordi Pujol, de 95 anys, per determinar si està en condicions d’afrontar el judici contra ell i la seva família, que comença el 24 de novembre. Aquesta decisió respon a la petició de la seva defensa, que va presentar diversos informes mèdics sobre el seu estat físic i cognitiu. El resultat de l’examen podria permetre que Pujol no hagi d’assistir presencialment i pugui declarar per videoconferència. En el judici, que durarà sis mesos, la família Pujol s’enfronta a acusacions de formar una organització criminal i cometre delictes de blanqueig de capitals, falsedat documental i contra la Hisenda pública. La Fiscalia demana per a l’expresident una pena de 9 anys de presó.