El músic Salvador Escribà, cofundador i cantant de La Salseta del Poble Sec, ha mort als 75 anys a causa d’un ictus. Considerat una figura clau de la música popular i de les festes majors a Catalunya, va fundar la cèlebre orquestra de ball l’any 1977 juntament amb Pep Vercher, inicialment per a un acte del PSUC. El grup va assolir una gran popularitat en renovar el repertori tradicional. La seva influència es va estendre amb la creació del segell discogràfic Salseta Discos, que va jugar un paper determinant en el naixement del rock català en publicar els primers treballs de bandes com Sopa de Cabra i Umpah-pah. Per la seva trajectòria i contribució a la cultura popular, l’Ajuntament de Barcelona li va concedir la Medalla d’Or al mèrit cultural l’any 2015.

L’operació militar “Resolució Absoluta”, liderada per Donald Trump, ha culminat amb la caiguda de Nicolás Maduro a Veneçuela. L’objectiu principal de la Casa Blanca és prendre el control de les reserves de petroli més grans del món, tot i que la seva infraestructura decadent requerirà inversions multimilionàries, motiu pel qual l’administració Trump ja s’ha reunit amb grans petrolieres com Chevron i Repsol. No obstant això, l’ofensiva respon a una estratègia geopolítica més àmplia: desmantellar l’eix format per Veneçuela, Cuba i Nicaragua per reafirmar l’hegemonia nord-americana a l’hemisferi occidental i frenar la influència de la Xina i Rússia. Aquesta estratègia, impulsada per figures com el secretari d’Estat Marco Rubio, apunta a Cuba com el pròxim objectiu per consolidar el domini regional dels Estats Units.

El nou govern de Veneçuela, encapçalat per Delcy Rodríguez, ha anunciat l’alliberament d’un nombre important de presos polítics, un gest que es produeix després de la captura de Nicolás Maduro. El president de l’Assemblea Nacional, Jorge Rodríguez, va confirmar que entre els excarcerats hi ha cinc ciutadans espanyols: José María Basoa, Andrés Martínez Adasme, Miguel Moreno, Ernesto Gorbe Cardona i Rocío San Miguel. Aquesta decisió, descrita com un “gest de pau unilateral”, ha comptat amb la mediació de l’expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero i del mandatari brasiler Lula da Silva, i ha estat celebrada pel govern espanyol. El moviment s’emmarca en un intent de millorar les relacions internacionals, que també inclou un acord de PDVSA per vendre petroli als Estats Units. Paral·lelament, el Senat dels Estats Units ha limitat la capacitat de Donald Trump per autoritzar noves accions militars al país llatinoamericà.

L’acord sobre un nou model de finançament per a Catalunya, pactat entre el president espanyol Pedro Sánchez i el líder d’ERC, Oriol Junqueras, ha generat reaccions polítiques contraposades. L’entesa preveu un increment de 4.700 milions d’euros per a la Generalitat i garanteix el respecte al principi d’ordinalitat, evitant que Catalunya perdi posicions en la recepció de fons. No obstant això, Junts per Catalunya ha rebutjat frontalment el pacte. El seu portaveu, Josep Rius, ha denunciat que no és un canvi de model, sinó que “perpetua el dèficit fiscal” i manté “la clau de la caixa a Madrid”. Per la seva banda, els Comuns celebren l’acord com un avenç per blindar els serveis públics, mentre que la CUP expressa dubtes i el PP i Vox el critiquen durament, considerant-lo una concessió al separatisme. Molts detalls encara no s’han revelat i seran presentats per la ministra Maria Jesús Montero.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha ordenat la retirada del país de 66 organitzacions i tractats internacionals relacionats amb el medi ambient, la biodiversitat i les energies renovables, argumentant que ja no responen als interessos nacionals. La decisió, emmarcada en la seva política “Primer, els Estats Units” i el seu discurs negacionista, afecta 31 entitats vinculades a les Nacions Unides i 35 d’independents. Entre les sortides més significatives hi ha la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC), el Panel Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) i l’Agència Internacional d’Energies Renovables (IRENA), a més de reafirmar el rebuig al Pacte de París. Aquesta mesura, que aparta el segon emissor mundial de gasos de la cooperació global, ha estat durament criticada per líders com el comissari europeu Wopke Hoekstra, que la considera un cop a l’acció climàtica coordinada.

El Govern espanyol i la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) han signat un acord històric per a la reparació de les víctimes d’abusos sexuals a l’Església. El pacte, formalitzat pel ministre Fèlix Bolaños i els líders de la CEE, Luis Argüello, i de la Conferència de Religiosos, Jesús Díaz Sariego, estableix que l’Església assumirà les indemnitzacions econòmiques. Es crearà una nova via a través del Defensor del Poble per atendre els casos que no han tingut recorregut judicial, oferint una alternativa a la comissió interna de l’Església. Tot i que activistes com Manuel Barbero i Miguel Hurtado qualifiquen el fet de “històric”, reben la notícia amb cautela. Valoren positivament que sigui un òrgan estatal qui gestioni els casos i que l’Església pagui, però critiquen la manca d’un barem clar per a les compensacions i el termini d’un any, considerat insuficient.

La tensió diplomàtica entre els Estats Units i Colòmbia ha disminuït significativament després d’una conversa telefònica entre els presidents Donald Trump i Gustavo Petro. Aquesta trucada va servir per calmar una escalada verbal que havia començat dies abans, quan Trump va acusar Petro d’afavorir el narcotràfic i va insinuar una possible operació militar. Durant el diàleg, el mandatari colombià va desmentir les acusacions i va exposar les xifres del seu govern en la lluita contra les drogues, incloent-hi l’augment de les confiscacions i les extradicions. Com a resultat, Trump va canviar radicalment el seu to i va anunciar una propera trobada a la Casa Blanca entre tots dos líders, que ja està sent organitzada pel secretari d’Estat nord-americà, Marco Rubio. Petro va celebrar la restauració del diàleg com una via per evitar la guerra.

Víctor de Aldama, el comissionista del cas Koldo, ha admès davant el Tribunal Suprem ser culpable dels delictes d’organització criminal, suborn i aprofitament d’informació privilegiada. En el seu escrit de defensa, la seva defensa reconeix els fets exposats per la Fiscalia Anticorrupció en la trama de compra de mascaretes, però sol·licita una rebaixa de la pena de set anys de presó al·legant l’atenuant de confessió. Aldama sosté que ha mantingut una “col·laboració proactiva” amb la justícia, aportant proves i declaracions que han contribuït a l’esclariment dels fets i a determinar la implicació d’altres acusats. En la seva confessió, admet que va obtenir els contractes gràcies a la seva relació amb l’exministre José Luis Ábalos i el seu assessor, Koldo García, i detalla que es va projectar pagar-los comissions de 2 milions i 500.000 euros, respectivament.

Una dona de 37 anys, identificada com a Renee Good, ha mort a Minneapolis després de ser tirotejada per un agent del Servei d’Immigració i Control de Duanes (ICE) durant una batuda migratòria massiva ordenada per l’administració Trump. Good, que actuava com a observadora civil, es trobava al seu vehicle quan un agent li va disparar. El Departament de Seguretat Nacional (DHS), a través de figures com la secretària Kristi Noem, ha defensat l’actuació com a defensa pròpia davant un suposat “acte de terrorisme intern”, al·legant que la dona va intentar atropellar els agents. Aquesta versió ha estat rotundament rebutjada per l’alcalde de la ciutat, Jacob Frey, que ha exigit la marxa de l’ICE i ha qualificat l’incident d’assassinat. La mort ha provocat intenses protestes a Minneapolis i altres ciutats, en un context de tensió que recorda el cas de George Floyd.

Els grups parlamentaris de Junts i la CUP han denunciat públicament haver rebut la felicitació de Nadal del president Salvador Illa en castellà. Les presidentes d’ambdós grups, Mònica Sales i Pilar Castillejo, han criticat el gest, qualificant-lo com una mostra de la política d’“espanyolització de la Generalitat” per part del PSC i han exigit una rectificació immediata. Per la seva banda, el Departament de Presidència ha atribuït l’incident a un “error humà”, explicant que es van barrejar les postals preparades en diferents idiomes. Aquesta situació contrasta amb la dels socis de govern, ja que tant ERC com els Comuns han confirmat que van rebre la seva felicitació en català. La polèmica ha servit a Junts i la CUP per criticar també el que consideren un “fals” Pacte Nacional per la Llengua i una “política lingüicida”.