L’Iran viu una onada de protestes massives, considerades el desafiament més gran en anys per al règim de l’aiatol·là Ali Khamenei. Les manifestacions, que van començar per la greu crisi econòmica i el descontentament dels comerciants (bazaaris), han evolucionat cap a una revolta política contra la República Islàmica. La repressió governamental ha estat contundent, amb un balanç d’almenys 65 morts i 2.300 detinguts, segons l’organització Human Rights Activists. En aquest context, el president dels Estats Units, Donald Trump, ha elevat la tensió amenaçant amb desfermar “l’infern” si continuen les morts i ha afirmat que els EUA estan preparats per ajudar els iranians. La Casa Blanca valora seriosament una possible intervenció militar, incloent atacs aeris, fet que ha generat por a Teheran de convertir-se en la pròxima víctima de la política exterior nord-americana, mentre Israel observa l’escenari.

El Partit Popular ha iniciat una ofensiva política i institucional contra el govern de Pedro Sánchez en dos fronts principals. D’una banda, les comunitats autònomes governades pel PP, com Castella i Lleó i Múrcia, han rebutjat de manera contundent l’acord de finançament pactat amb Oriol Junqueras, argumentant que trenca els principis d’igualtat i solidaritat entre territoris. Líders com Alfonso Fernández Mañueco han anunciat accions legals per frenar el que consideren privilegis per a Catalunya, i exigeixen que qualsevol reforma es negociï multilateralment al Consell de Política Fiscal i Financera. D’altra banda, el PP utilitza la seva majoria al Senat per impulsar comissions d’investigació. Segons ha anunciat Miguel Tellado, se citarà a comparèixer l’ex-alt càrrec socialista Francisco Salazar per denúncies d’assetjament i l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero per les seves presumptes vinculacions amb el règim de Veneçuela.

L’aval de la Unió Europea a l’acord comercial amb Mercosur ha desfermat una onada de protestes dels pagesos catalans, que se senten “venuts” pels governs i mantenen una forta mobilització. Organitzats sota plataformes com Revolta Pagesa, sostenen importants talls de carreteres que afecten vies clau com l’AP-7 a Pontós, la C-16 i l’accés al port de Tarragona. Tot i que s’ha aixecat el bloqueig de l’A-2 a Fondarella, la protesta s’ha intensificat a l’Alt Empordà amb el tall total de l’N-II. Aquesta escalada respon a la decepció amb el conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, a qui figures com Mar Ariza del Gremi de la Pagesia Catalana acusen de no defensar amb fermesa el rebuig al pacte. L’objectiu final del sector, segons Pere Roqué d’ASAJA, és impedir la ratificació de l’acord al Parlament Europeu.

La mort de Renee Good, una dona de 37 anys, per trets d’un agent del servei d’immigració (ICE) a Minneapolis ha desencadenat una onada de protestes i ha intensificat la fractura política als Estats Units. L’administració de Donald Trump, a través del vicepresident JD Vance i la secretària de Seguretat Nacional Kristi Noem, defensa que l’agent va actuar en defensa pròpia davant un intent d’atropellament, qualificant l’acció de “terrorisme domèstic” i garantint “immunitat absoluta” a l’oficial. No obstant això, diversos vídeos, inclòs un gravat pel mateix agent, mostren Good parlant amb calma i realitzant una maniobra evasiva. L’alcalde de Minneapolis, Jacob Frey, i el governador de Minnesota, Tim Walz, han rebutjat la versió oficial, denunciant la brutalitat policial. El cas, que l’FBI investiga excloent les autoritats locals, ha provocat mobilitzacions massives i l’activació de la Guàrdia Nacional de Minnesota.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha declarat la seva intenció de prendre el control de Groenlàndia, un territori autònom de Dinamarca, afirmant que actuarà “sigui de grat o per força”. Trump justifica aquesta amenaça per motius de seguretat nacional, argumentant que és necessari per impedir que Rússia o la Xina ocupin l’estratègica illa àrtica i qüestionant la sobirania danesa. Les seves declaracions han generat una contundent resposta internacional. Els líders polítics de Groenlàndia, encapçalats pel primer ministre Jens-Frederik Nielsen, han rebutjat el “menyspreu” nord-americà, han defensat la via diplomàtica i han reivindicat el seu dret a l’autodeterminació. Paral·lelament, un front comú de set països europeus, incloent-hi França, Alemanya i Espanya, ha emès una declaració conjunta de suport a Dinamarca, mentre Trump ha minimitzat les implicacions per a l’OTAN.

La proposta d’un nou model de finançament autonòmic, impulsada per la ministra d’Hisenda María Jesús Montero, ha generat una forta controvèrsia política. Aquest pla, fruit de l’acord d’investidura entre el PSC i ERC per a Salvador Illa, és qualificat pel Govern català com una “oportunitat històrica”, que insta Junts per Catalunya a abandonar posicions maximalistes. No obstant això, la mesura ha provocat un rebuig frontal del Partit Popular, que governa en onze comunitats i acusa el govern de crear un “principi d’insolidaritat” en benefici de l’independentisme. La polèmica també ha obert una bretxa dins del mateix PSOE, amb líders com Emiliano García-Page criticant obertament les cessions. El punt central del conflicte és el principi d’ordinalitat per a Catalunya, que garanteix que la seva posició en la recepció de fons es correspongui amb la seva aportació, una condició que ha unit en contra tant el PP com alguns barons socialistes.

Un nou focus de grip aviària a l’Urgell, detectat a tres quilòmetres del brot inicial de Bellpuig, ha obligat a ordenar el sacrifici immediat de 9.000 gallines. Aquesta detecció ha portat el Departament d’Agricultura a ampliar el radi de vigilància a 10 quilòmetres, afectant nous municipis i reforçant les mesures de bioseguretat. Aquesta crisi sanitària se suma a altres fronts oberts a Catalunya, com la detecció d’un nou focus de dermatosi nodular contagiosa a l’Alt Empordà en una explotació que no havia completat la vacunació obligatòria, fet que ha motivat l’obertura d’un expedient sancionador al propietari. Paral·lelament, es manté l’alerta per l’augment de casos de pesta porcina africana en senglars. Les autoritats sanitàries realitzen un seguiment preventiu dels treballadors de les granges i reiteren que el consum de carn d’au i ous no suposa cap risc per a la salut humana.

Una ciclista de 61 anys ha mort aquest divendres a la tarda en un accident de trànsit al districte de l’Eixample de Barcelona. El sinistre, en el qual es va veure implicat un turisme, va tenir lloc a la cruïlla dels carrers Vilamarí amb Diputació. Aquest succés representa la primera víctima mortal per trànsit a la ciutat aquest any. La Guàrdia Urbana s’ha fet càrrec de la investigació per determinar les causes de la col·lisió, mentre que l’Ajuntament de Barcelona ha activat els serveis d’atenció psicològica del Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB) per donar suport als familiars. Aquesta fatalitat es produeix en un context de descens de la sinistralitat, ja que durant els anys 2024 i 2025 es van registrar onze morts anuals, les xifres més baixes des del 1990.

L’elefanta Susi, una de les més longeves d’Europa, ha mort al Zoo de Barcelona per causes naturals a una edat estimada de més de 55 anys, superant àmpliament l’esperança de vida de la seva espècie. La Susi vivia a la capital catalana des de l’any 2002, després d’haver estat capturada a la natura i exhibida en un circ. La seva mort deixa a l’elefanta Bully com l’únic exemplar que queda al recinte. El director del zoo, Antoni Alarcon, ha reconegut la tasca dels cuidadors que la van acompanyar. La història de la Susi va generar un moviment que demanava el seu alliberament i va ser objecte d’un documental del programa Sense Ficció. Després de la seva mort, s’aplicarà el protocol corresponent amb la UAB i l’Associació Europea de Zoos i Aquaris (EAZA).

La negociació d’un nou model de finançament singular per a Catalunya, impulsada per una reunió clau entre el president espanyol Pedro Sánchez i el líder d’ERC, Oriol Junqueras, ha generat un intens debat polític. Mentre que ERC i el PSOE avancen cap a un acord que podria aportar prop de 5.000 milions d’euros addicionals a la Generalitat, Junts per Catalunya mostra una forta oposició. El partit liderat per Carles Puigdemont exigeix un concert econòmic que tregui Catalunya del règim comú, considerant l’acord actual insuficient i una “estafa” que no resol el dèficit fiscal. Aquesta postura ha provocat una campanya de pressió per part d’altres formacions. Tant el president Salvador Illa com els Comuns, a través de Jéssica Albiach, s’han sumat a ERC per demanar a Junts que no bloquegi l’oportunitat d’obtenir més recursos al Congrés dels Diputats.