En una operació internacional anomenada Marea Blanca, la Policia Nacional i l’Armada espanyola han interceptat un vaixell mercant a l’Atlàntic, prop de les Canàries, amb la partida de cocaïna més gran mai decomissada en alta mar a Europa. Els agents del Grup Especial d’Operacions (GEO) van abordar el vaixell United S., procedent del Brasil, i hi van trobar 9.994 quilos de cocaïna amagats en un carregament de sal. Aquesta intervenció històrica, que suposa un cop contundent al narcotràfic, es va saldar amb la detenció dels tretze tripulants de diverses nacionalitats, membres d’un conglomerat criminal amb líders serbis. L’operació va ser complexa, ja que l’embarcació es va quedar sense combustible i va haver de ser remolcada fins a Tenerife. La investigació va comptar amb la col·laboració de les autoritats del Brasil, el Regne Unit i els Estats Units.

L’Audiència Nacional ha arxivat la investigació sobre l’apagada elèctrica que va afectar la Península el 28 d’abril, després de concloure que no existeix cap indici que fos un sabotatge terrorista. El jutge José Luis Calama va basar la seva decisió en múltiples informes tècnics que van descartar de manera rotunda una acció maliciosa. Organismes clau com el Centre Criptològic Nacional, el Comandament Conjunt del Ciberespai i l’Institut Nacional de Ciberseguretat no van trobar cap evidència d’atac informàtic en les seves anàlisis exhaustives de les infraestructures i sistemes. A més, la revisió de milers de gravacions i correus de Red Eléctrica tampoc va revelar cap referència a una intrusió. Aquesta conclusió va ser reforçada per la directora del Departament de Seguretat Nacional, Loreto Gutiérrez, qui va confirmar al Senat la inexistència de proves, apuntant a un origen multifactorial de l’incident.

L’exministre socialista Jordi Sevilla ha presentat el manifest Socialdemocràcia21, una iniciativa que reclama un canvi de rumb polític al PSOE per superar la “crispació” i la política de blocs que atribueix al lideratge de Pedro Sánchez. Sevilla critica que el partit ha abandonat les mesures socialdemòcrates per un “populisme basat en el càlcul electoral”, una estratègia que, segons ell, ha provocat un augment de l’extrema dreta i una pèrdua de suport al socialisme. El manifest advoca per recuperar un projecte autònom, allunyat del “personalisme” i de la confrontació permanent. A més, insta a buscar consensos en qüestions d’estat amb adversaris polítics com el PP, per tal de sortir del que anomena un “carreró sense sortida” i oferir solucions reals als ciutadans en lloc de l’enfrontament calculat.

L’interès del president dels EUA, Donald Trump, per controlar Groenlàndia ha generat una crisi geopolítica, al·legant motius de seguretat nacional davant la possible influència de Rússia i la Xina a l’Àrtic. Per apaivagar les inquietuds nord-americanes i dissuadir Trump de les seves ambicions, que no descarten l’ocupació militar, diversos països europeus, com el Regne Unit, França i Alemanya, estudien un desplegament militar a l’illa. Aquesta iniciativa, que es debatria en el marc d’una missió de l’OTAN, busca demostrar que Europa es pren seriosament la defensa de la regió. La tensió ha col·locat l’Aliança Atlàntica en una posició delicada, amb el seu secretari general, Mark Rutte, fent equilibris. Mentrestant, la Xina ha rebutjat ser utilitzada com a pretext, i la incertesa ha revifat el debat sobre la creació d’un exèrcit europeu.

Els pagesos catalans, organitzats sota la plataforma Revolta Pagesa, han desconvocat les mobilitzacions i han aixecat els talls de carreteres que afectaven vies principals com l’AP-7, la C-16 i l’accés al Port de Tarragona. La decisió es va prendre després d’una reunió amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, i el conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, on es van abordar les preocupacions del sector per l’acord comercial entre la UE i el Mercosur. El Govern s’ha compromès a crear un “front comú” per defensar la pagesia davant Madrid i Brussel·les, impulsant mesures clau com l’aplicació de clàusules mirall per exigir les mateixes normatives als productes importats, un major control fronterer i ajudes compensatòries. Tot i mostrar-se satisfets, els pagesos han advertit que tornaran a mobilitzar-se en tres setmanes si no hi ha avenços concrets.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha amenaçat amb llançar atacs terrestres contra els càrtels de la droga a Mèxic, als quals responsabilitza de centenars de milers de morts al seu país. No obstant això, la presidenta mexicana, Claudia Sheinbaum, ha assegurat que aquesta intervenció militar ha quedat “descartada” després d’una conversa telefònica amb Trump, en la qual van acordar mantenir la col·laboració. Sheinbaum també ha rebutjat l’ús del terme “narcoterrorisme” per descriure la delinqüència organitzada. Aquesta situació s’emmarca en una política exterior nord-americana més assertiva, que recentment ha inclòs la captura del president veneçolà Nicolás Maduro, una relació canviant amb el president colombià Gustavo Petro —convidat a la Casa Blanca— i la pressió sobre Dinamarca per la sobirania de Groenlàndia, on l’opció militar segueix sobre la taula.

La Plataforma per la Llengua ha anunciat els finalistes de la tretzena edició dels Premis Martí Gasull i Roig, que reconeixen la defensa i promoció de la llengua catalana. Per al guardó principal, els candidats són la xarxa d’escoles de la Catalunya Nord La Bressola, la històrica revista infantil i juvenil Cavall Fort, i el Centre Artesà Tradicionàrius de Barcelona. Com a novetat destacada, enguany s’obre per primer cop a votació popular el Premi a la Innovació, que té com a finalistes el projecte d’aprenentatge Easy Catalan, el creador de contingut musical Cat Lletres i el pòdcast esportiu La Sotana. El públic podrà votar fins al 6 de febrer, i els guanyadors de les dues categories s’anunciaran durant la gala del 23 de febrer, on també es lliurarà el Premi Especial del Jurat.

El govern espanyol, encapçalat per Pedro Sánchez, té previst aprovar un reial decret llei amb mesures urgents per a l’habitatge. La iniciativa principal consisteix en una bonificació fiscal del 100% de l’IRPF per als propietaris que decideixin no apujar el preu del lloguer en la renovació dels contractes, una mesura que arriba davant la previsió de renovació de més de 600.000 contractes el 2026. El pla també inclou una regulació més estricta dels lloguers de temporada i per habitacions per evitar abusos i fraus. No obstant això, la proposta ha generat una forta oposició dins del mateix govern de coalició, ja que Sumar, amb la vicepresidenta Yolanda Díaz al capdavant, la rebutja per considerar-la un “regal fiscal” als rendistes. L’aprovació definitiva del decret dependrà de la seva convalidació al Congrés, on el suport de partits com Junts podria ser clau.

Les protestes a l’Iran, iniciades a finals de desembre per motius econòmics, han escalat fins a convertir-se en una revolta generalitzada contra el règim de l’aiatol·là Ali Jamentei. El govern iranià respon amb una repressió violenta, bloquejos d’internet i qualificant els manifestants de “terroristes” i “enemics de Déu”, un càrrec castigat amb la pena de mort. Les xifres de víctimes varien dràsticament, amb l’Organització de Mujahidins del Poble de l’Iran (OMPI) reportant més de 3.000 morts, mentre altres fonts parlen de centenars. En aquest context, el president dels EUA, Donald Trump, ha amenaçat amb una intervenció militar, provocant que Israel activi l’“alerta màxima”. Teheran acusa els EUA i Israel, liderat per Benjamin Netanyahu, d’ingerència i de fomentar la inestabilitat, denunciant-ho a l’ONU. Per la seva banda, la Unió Europea avalua imposar sancions més severes contra l’Iran per la repressió.

L’acord sobre un nou finançament singular per a Catalunya, pactat entre ERC i el PSOE, ha generat un xoc polític amb Junts. La formació de Carles Puigdemont rebutja el model per no ser un concert econòmic, argumentant que ERC va rebaixar les seves aspiracions inicials. Aquesta acusació es basa en declaracions de la portaveu republicana Raquel Sans, que el va qualificar de “concert econòmic solidari”, un terme que mai va figurar en el text signat. Davant d’aquest bloqueig, el president d’ERC, Oriol Junqueras, que ha confirmat reunions amb Pedro Sánchez, ha demanat una trobada amb Puigdemont per convèncer-lo de donar suport a l’acord, que inclou 4.700 milions d’euros addicionals i el principi d’ordinalitat. Junqueras defensa que el pacte “s’hi assembla bastant” a un concert, mentre que entitats com Foment del Treball també el consideren insuficient.