La insistència de Donald Trump per apoderar-se de Groenlàndia, territori autònom de Dinamarca, ha generat una crisi geopolítica. En resposta, la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, i el seu homòleg groenlandès, Jens-Frederik Nielsen, han format un front comú, rebutjant categòricament l’annexió i afirmant que, si han de triar, “trien Dinamarca”. Aquesta pressió nord-americana, que no descarta l’opció militar, ha provocat una reacció tèbia i dividida a la Unió Europea i l’OTAN, fet que erosiona la seva credibilitat internacional. Tot i això, alts representants com Kaja Kallas i Boris Pistorius admeten el deteriorament de les relacions i es preparen per a una situació “sense precedents”. L’interès de Trump rau en la importància geoestratègica i els recursos naturals de l’illa, mentre que la població groenlandesa, malgrat un sentiment independentista, rebutja massivament (85%) la incorporació als EUA.

Dilluns a la tarda, tres carros de combat israelians van atacar un batalló espanyol de la Força Interina de Nacions Unides al Líban (FINUL) al sud del país, prop de la localitat del Khiam. La patrulla de cascs blaus s’havia apropat per monitorar els vehicles, que havien entrat en territori libanès fora de la zona de seguretat establerta. En resposta, els tancs van disparar tres projectils de canó que van impactar a prop dels soldats, sense causar ferits. El govern espanyol va condemnar fermament l’acció, qualificant-la d’“inacceptable” i de “seriosa escalada”, i va exigir a Israel que respecti el dret internacional i l’alto el foc acordat el novembre de 2024. Aquest incident no és un fet aïllat i se suma a altres atacs contra les forces de pau en un context de tensió contínua entre Israel i Hezbol·là. La patrulla es va replegar a la Base Miguel de Cervantes.

El govern espanyol ha aprovat un avantprojecte de llei per combatre els muntatges amb intel·ligència artificial, coneguts com a deepfakes, considerant-los un delicte contra l’honor i la intimitat. La iniciativa, impulsada pel ministre de Justícia, Félix Bolaños, busca actualitzar la legislació vigent del 1982 per adaptar-la a les noves tecnologies i als danys reputacionals que aquestes poden causar. La futura norma estableix que la creació d’imatges manipulades sense consentiment explícit serà una intromissió il·legítima, fixant l’edat per consentir l’ús de la pròpia imatge als setze anys. Tot i que es preveuen excepcions per a finalitats satíriques, artístiques o de ficció, aquestes hauran d’indicar clarament que el contingut és manipulat. La llei preveu indemnitzacions proporcionals al dany causat i possibles penes de presó. Aquesta mesura s’acompanya d’una altra llei que reforça el dret de rectificació davant informacions falses.

Dues dones que van treballar per a Julio Iglesias, una com a empleada del servei domèstic i l’altra com a fisioterapeuta, han denunciat el cantant per agressions sexuals, vexacions físiques i verbals. Els fets haurien ocorregut el 2021 a les mansions de l’artista a la República Dominicana i les Bahames. Segons els seus testimonis, van patir pressions per mantenir relacions sexuals forçades, tocaments no consentits, insults i humiliacions en un ambient de “control i assetjament continu”. A més, relaten condicions laborals abusives, sense contracte i amb jornades de fins a setze hores. Les acusacions sorgeixen d’una investigació de tres anys duta a terme per eldiario.es i Univision, que ha recollit el testimoni de quinze extreballadors. De moment, Julio Iglesias i el seu entorn no han fet cap declaració sobre el tema.

La companyia elèctrica Endesa ha confirmat haver patit un incident de seguretat que ha permès un accés no autoritzat a dades de clients. La informació compromesa inclou dades personals com noms, DNI, informació de contacte, detalls de contractes i números de comptes bancaris, encara que les contrasenyes d’accés no s’han vist afectades. L’empresa ha comunicat la incidència als usuaris afectats i ha notificat els fets a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades i a la Policia Nacional, que ja ha iniciat una investigació. Com a resposta, Endesa ha activat els seus protocols de seguretat i ha bloquejat els comptes afectats. Malgrat que de moment no es té constància d’un ús fraudulent de les dades, la companyia recomana als clients estar especialment alerta davant possibles intents de phishing o suplantació d’identitat i comunicar qualsevol anomalia.

El ministre d’Afers Estrangers espanyol, José Manuel Albares, ha convocat l’ambaixador de l’Iran per transmetre la condemna enèrgica del seu govern a la repressió de les manifestacions pacífiques al país persa. En una entrevista a Catalunya Ràdio, Albares ha exigit el respecte al dret de manifestació, la llibertat d’expressió, el restabliment de les comunicacions com internet i la fi de les detencions arbitràries, una acció diplomàtica que també ha dut a terme Finlàndia. En la mateixa intervenció, el ministre ha defensat la necessitat de crear un exèrcit europeu per reforçar els valors democràtics i la capacitat de dissuasió davant l’unilateralisme d’altres potències com els Estats Units. A més, ha afirmat que s’està avançant en les negociacions perquè el català esdevingui llengua oficial a la Unió Europea, tot i que sense establir un termini concret.

Després de més de 25 anys de negociacions, la Unió Europea ha donat suport a l’acord de lliure comerç amb el Mercosur (Brasil, Argentina, Uruguai i Paraguai), un pacte celebrat per líders com Ursula von der Leyen, António Costa i Pedro Sánchez. Aquest acord històric crearà la zona de lliure comerç més gran del món, eliminant la majoria d’aranzels entre els dos blocs. No obstant això, l’aprovació s’ha aconseguit amb una majoria ajustada i malgrat la forta oposició del sector agrícola i de països com França, que temen la competència deslleial de productes amb estàndards diferents. Per superar les reticències, la Comissió Europea ha establert salvaguardes per a productes sensibles i ha promès reforçar els controls. L’acord, que serà signat al Paraguai, beneficiarà sectors industrials catalans com l’automoció i la maquinària, però suposa un risc per a l’agricultura local, especialment per a l’arròs, el vi i l’oli d’oliva.

El Departament de Justícia dels Estats Units ha obert una investigació penal contra el president de la Reserva Federal (Fed), Jerome Powell, per presumptament haver mentit al Congrés sobre els costos de la renovació de la seu de l’organisme. No obstant això, Powell ha denunciat públicament aquesta acció com un acte d’“intimidació” i un “pretext” de l’administració de Donald Trump. Segons el president de la Fed, el motiu real és la seva negativa a rebaixar els tipus d’interès seguint les directrius del president, la qual cosa suposa un atac sense precedents a la independència de la institució. Aquesta maniobra, qualificada de “lawfare”, ha rebut el rebuig d’antics presidents de la Fed com Allan Greenspan, Ben Bernanke i Janet Yellen, i ha generat nerviosisme als mercats financers, afectant la cotització del dòlar.

En el judici a la família Pujol a l’Audiència Nacional, el testimoni de l’assessor fiscal Joan Antón Sánchez Carreté ha estat clau. Ha declarat que la regularització dels fons d’Andorra es va fer “de pressa i corrents” el juliol de 2014, just després de la publicació dels comptes a la premsa, i que fins aleshores en desconeixia l’existència. Sánchez Carreté ha afirmat que, durant un escorcoll al seu despatx el 2015, la policia es va endur un llapis de memòria amb informació de gairebé tota la família, tot i que l’ordre judicial només autoritzava la recollida de dades de Jordi Pujol Ferrusola, fet que reforça la tesi de les defenses per demanar la nul·litat de la prova. D’altra banda, l’empresari Jordi Puig Godés, germà de l’exconseller Felip Puig, ha admès haver realitzat negocis i pagaments al primogènit dels Pujol sense contractes escrits, basant-se en acords verbals.

Les protestes a l’Iran, que van començar per la crisi econòmica, s’han estès a més d’un centenar de ciutats i han evolucionat cap a una demanda per la caiguda del règim de l’aiatol·là Ali Khamenei. La resposta governamental ha estat una repressió violenta liderada per la Guàrdia Revolucionària, que ha causat un nombre elevat de víctimes mortals, amb xifres que varien des de 45 fins a més de 600 segons diverses ONG com Drets Humans de l’Iran o HRANA, a més de milers de detinguts. Per controlar la informació, el govern ha imposat un tall total d’internet i qualifica els manifestants de “terroristes” finançats pels Estats Units i Israel. Malgrat això, el règim intenta projectar una imatge de control amb manifestacions progovernamentals i s’obre a negociar amb l’administració de Donald Trump, mentre la Unió Europea respon amb noves sancions.