Segons dades dels Mossos d’Esquadra, el 80% de les denúncies per ocupació a Catalunya corresponen a pisos buits propietat de grans tenidors i fons d’inversió, una situació que complica l’actuació policial per la dificultat de localitzar els propietaris i aconseguir que denunciïn. Tot i que les ocupacions consumades han disminuït un 18,1% durant el 2025, els intents frustrats han augmentat, un fet que la sotscap Alícia Moriana atribueix a la millora de l’acció policial i la col·laboració veïnal. Per combatre la inactivitat dels propietaris, s’ha creat un cercador intern d’immobles i s’aplica la llei 1/2023, que permet actuar a ajuntaments i comunitats. Aquest fenomen ha crescut especialment en municipis com Sabadell i Girona, on s’han arribat a ocupar blocs sencers, evidenciant una problemàtica enquistada.

Els Mossos d’Esquadra han desarticulat tres grups criminals i han detingut vuit persones acusades de cometre un total de 19 robatoris amb força a domicilis d’arreu de Catalunya entre finals d’agost i finals d’octubre. Tot i que operaven de manera independent, les tres bandes compartien un modus operandi similar: se centraven en cases aïllades, actuaven amb gran rapidesa i mobilitat, i utilitzaven vehicles de lloguer a nom de tercers per dificultar la seva identificació. Els assalts es van produir en nombroses comarques, com la Cerdanya, el Bages i el Baix Llobregat. Les detencions es van efectuar en diversos municipis, incloent-hi Tordera, Santa Coloma de Gramenet i l’Hospitalet de Llobregat, i van permetre recuperar objectes sostrets com joies i rellotges en un dels registres.

El partit Junts per Catalunya ha materialitzat la seva ruptura amb el govern espanyol del PSOE i Sumar, anunciant un bloqueig gairebé total de la seva activitat legislativa. La portaveu al Congrés, Míriam Nogueras, ha comunicat que presentaran vetos a més de cinquanta lleis de l’executiu, inclosos els pressupostos generals, a causa del que consideren un incompliment sistemàtic dels acords per part de Pedro Sánchez. Aquesta decisió deixa el govern sense la majoria necessària per governar. El secretari general del partit, Jordi Turull, ha reforçat aquesta postura des de Vic, afirmant que el PSOE “s’ha carregat la legislatura” i que el trencament és “irreversible”, tot i que evita demanar eleccions anticipades. Malgrat el bloqueig, Junts sí que donarà suport a quatre lleis pactades prèviament. Per la seva banda, el govern espanyol manté la seva disposició al diàleg.

Una operació conjunta entre els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Civil ha culminat amb la detenció de cinc persones per un cas de tràfic d’éssers humans i matrimoni forçat. La víctima és una menor de 14 anys, desapareguda de Corella (Navarra), que va ser localitzada a l’octubre a les Borges Blanques (Lleida) mentre demanava almoina. La investigació va destapar que els seus pares l’havien venut per 5.000 euros i cinc ampolles de whisky per casar-la amb un jove de 21 anys de Mollerussa. Els arrestats són els pares de la nena, el nuvi i els pares d’aquest, acusats també de mendicitat infantil. La menor, que no estava escolaritzada, ha quedat sota la protecció de la Direcció General de Prevenció i Protecció de la Infància i l’Adolescència (DGPPIA).

L’ofensiva aèria dels Estats Units contra presumptes narcollanxes al Carib i al Pacífic, impulsada per l’administració de Donald Trump, ha provocat la mort d’almenys 65 persones des del setembre, amb un últim atac que va causar tres víctimes mortals. Washington justifica aquestes accions com una estratègia per frenar el narcotràfic, qualificant els sospitosos de “narcoterroristes”, fet que ha generat tensions diplomàtiques amb Veneçuela i Colòmbia. No obstant això, l’ONU, a través de Volker Türk, ha condemnat les operacions com a “execucions extrajudicials”. En aquest context de lluita contra el crim organitzat, la Policia Nacional ha desarticulat a Espanya la primera cèl·lula del perillós càrtel veneçolà Tren de Aragua, considerat una organització terrorista pels EUA. L’operació es va saldar amb tretze detinguts a ciutats com Barcelona i Madrid, desmantellant els seus laboratoris de drogues.

L’Audiència Provincial de Madrid ha confirmat el processament d’Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso, per un presumpte frau fiscal de 350.951 euros i falsedat documental, fet que l’aboca a un judici oral. Aquest cas està directament vinculat al judici que afronta el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, al Tribunal Suprem, acusat de filtrar un correu electrònic on González Amador reconeixia el delicte. El judici a García Ortiz es desenvolupa en un context de divisió interna a la Sala Segona del Suprem. El magistrat Andrés Palomo va emetre un vot particular en contra del processament, argumentant que no hi havia proves suficients per atribuir-li la filtració. Aquesta posició podria ser la base per a una sentència absolutòria, tot i que la decisió final recau en un tribunal de set magistrats, cinc dels quals, inclòs Manuel Marchena, van donar suport inicialment a la imputació.

La dimissió de Carlos Mazón com a president de la Generalitat Valenciana, motivada per una situació personal que va qualificar d’insostenible arran de la gestió de la DANA del 29 d’octubre, ha obert un període de negociacions clau entre el PP i Vox. Segons fonts populars, va ser el mateix Mazón qui va prendre la iniciativa de renunciar en una conversa amb Alberto Núñez Feijóo, qui va defensar-lo públicament tot i admetre “errors” en la seva actuació. Ara, els dos partits disposen d’un termini de 12 dies per pactar un substitut i evitar la convocatòria d’eleccions. Les negociacions, liderades per Ignacio Garriga (Vox) i Juanfran Pérez Llorca (PP), es preveuen complexes, ja que Vox no té pressa i exigeix un preu alt per al seu suport, centrat en polítiques d’immigració i llengua. Entre els possibles successors sonen Juanfran Pérez Llorca i María José Catalá.

La dimissió de Carlos Mazón com a president de la Generalitat Valenciana, forçada per la seva gestió de la DANA del 29 d’octubre, ha desencadenat una profunda crisi política i una lluita per la seva successió. Mentre la justícia investiga la seva actuació durant la catàstrofe, amb el focus posat en el dinar al restaurant El Ventorro i la citació del seu entorn proper per part d’un jutjat de Catarroja, dins del Partit Popular valencià s’ha format un bloc de líders provincials. Aquest grup, que inclou Vicente Mompó i Juanfran Pérez Llorca, maniobra per evitar una gestora imposada per la direcció nacional de Gènova i proposa Mompó com a futur candidat. Tanmateix, la clau per a la investidura d’un nou president la té Vox, que aprofitarà la seva posició de soci imprescindible per exigir més concessions ideològiques. Mentrestant, l’oposició, amb veus com Diana Morant i Joan Baldoví, considera la renúncia insuficient i reclama la convocatòria d’eleccions anticipades.

El jutge de l’Audiència Nacional, Ismael Moreno, ha iniciat una peça separada per investigar els pagaments en efectiu que el PSOE va realitzar a l’exministre José Luís Ábalos i al seu assessor Koldo García. Aquesta actuació sorgeix a petició del Tribunal Suprem, on el magistrat Leopoldo Puente va identificar nombroses incògnites sobre l’origen dels diners i la manca de “suport documental” per a aquestes transaccions. La investigació, emmarcada en el cas Koldo, pretén determinar si aquests pagaments constitueixen un delicte de finançament irregular o si van servir per blanquejar comissions il·legals. Les sospites es fonamenten en informes de la Guàrdia Civil i en declaracions com la de l’empresària Carmen Pano, qui va assegurar haver lliurat diners en metàl·lic a la seu del partit. El PSOE i el president Pedro Sánchez han defensat la legalitat de les operacions, afirmant que eren compensacions de despeses justificades.

Després del debat generat per la darrera alerta de pluges, Protecció Civil ha anunciat que el sistema ES-Alert incorporarà avisos menys invasius per a situacions sense risc imminent. Segons la directora de l’organisme, Imma Solé, s’està treballant amb el Ministeri de l’Interior per desenvolupar “prealertes” amb un so menys insistent i que l’usuari podria regular, pensant especialment en col·lectius vulnerables. Aquesta mesura busca diferenciar els avisos preventius de les alertes per perill mortal. Malgrat les crítiques, el Departament d’Interior justifica l’últim enviament, que va provocar una reducció de 22.000 vehicles a l’àrea de Barcelona. L’episodi de pluges va activar el pla Inuncat i va causar inundacions al Vallès i la Selva, generant prop de 900 trucades al 112 sense provocar danys personals greus.