Els alcaldes de Barcelona i Madrid, Jaume Collboni i José Luis Martínez-Almeida, han presentat al Senat els seus models contraposats per afrontar la crisi de l’habitatge. Collboni ha defensat la regulació dels lloguers, assegurant que a Barcelona ha provocat una reducció de preus del 4,9%, i ha complementat aquesta estratègia amb la promesa de construir 1.000 pisos públics anuals i l’eliminació de 10.000 pisos turístics per al 2028. A més, ha donat suport a la proposta de bonificar el 100% de l’IRPF als propietaris que no apugin la renda, considerant-la un estímul positiu. En canvi, Almeida ha rebutjat la regulació i ha advocat per augmentar l’oferta mitjançant la liberalització del sòl i la construcció. Les dades presentades reforcen aquestes diferències, ja que Barcelona supera Madrid tant en parc d’habitatge públic com en inversió per habitant.

La creixent pressió dels Estats Units sobre Groenlàndia ha generat una resposta militar i diplomàtica. Donald Trump ha insistit que el control nord-americà de l’illa és vital per a la seguretat nacional i per reforçar l’OTAN, vinculant-ho al seu projecte de defensa antimíssils “Cúpula Daurada”. Aquesta postura ha marcat una reunió a Washington entre alts càrrecs nord-americans, el ministre danès Lars Løkke Rasmussen i la seva homòloga groenlandesa, Vivian Motzfeldt. Com a resposta, el ministre de Defensa danès, Troels Lund Poulsen, ha anunciat un reforç de la presència militar a l’illa amb més tropes i maniobres per enfortir l’Aliança Atlàntica a l’Àrtic. Mentrestant, el president de Groenlàndia, Jens-Frederik Nielsen, ha rebutjat qualsevol annexió, afirmant que no és moment de parlar d’independència i que prefereixen mantenir-se amb Dinamarca. La Unió Europea també ha mostrat la seva preocupació i suport.

Dos pacients oncològics han mort a l’Hospital Universitari de Burgos (HUBU) i tres més han resultat afectats després de rebre una dosi de tractament sis vegades superior a la prescrita. Els fets van ocórrer el 18 de desembre a causa d’un error humà en la preparació del fàrmac, concretament en la dilució, que va ser indicada incorrectament a la fitxa d’elaboració. L’hospital va descobrir la sobredosi quan els cinc pacients van presentar símptomes d’excés de toxicitat. Dels tres supervivents, un roman a l’UCI. El director del centre, Carlos Cartón, va admetre l’error i va iniciar una investigació interna, a la qual s’ha sumat una altra per part de la Fiscalia per esclarir les responsabilitats. La Conselleria de Sanitat ha lamentat profundament els fets.

L’acord entre el PSOE de Pedro Sánchez i ERC, liderada per Oriol Junqueras, per un nou model de finançament per a Catalunya ha provocat una dura reacció del Partit Popular i Vox. Aquests partits qualifiquen el pacte, que preveu uns 4.700 milions d’euros addicionals i respecta el principi d’ordinalitat, com un acord per la “supervivència” política i un “bypass il·legítim” als mecanismes multilaterals, acusant el govern espanyol de “finançar el separatisme”. El camí per a la seva aprovació és complex. La proposta, defensada per la ministra María Jesús Montero i la consellera Alícia Romero, ha de superar un tens Consell de Política Fiscal i Financera, descrit com un “Vietnam” autonòmic, abans d’arribar a la prova de foc: la votació al Congrés dels Diputats, on el govern no té la majoria garantida i s’enfronta al rebuig de socis com Junts.

La proposta de nou model de finançament autonòmic del govern espanyol, presentada per la ministra María Jesús Montero, ha generat una acollida diversa entre els agents econòmics i socials catalans. En una reunió encapçalada per Salvador Illa, sindicats com CCOO i UGT, juntament amb organitzacions com Pimec i la Cambra de Barcelona, han valorat positivament l’increment en la cessió de l’IRPF i l’IVA, tot i que mostren preocupació per la seva viabilitat política. En una posició totalment oposada, Foment del Treball ha qualificat la mesura de “clarament insuficient” per corregir el dèficit estructural i ha reclamat una Agència Tributària Catalana amb plenes competències. Aquesta divisió d’opinions es reflecteix en el context polític espanyol, on el model s’enfronta al rebuig frontal de les comunitats autònomes governades pel PP, que el consideren un “privilegi” per a Catalunya.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el líder d’ERC, Oriol Junqueras, han escenificat a la Moncloa un acord per a un nou model de finançament per a Catalunya. Aquesta trobada pública, que simbolitza la rehabilitació política de Junqueras, va ser precedida per almenys dues reunions secretes prèvies entre ambdós líders per tancar el pacte. El nou sistema, presentat per la ministra María Jesús Montero, preveu un increment d’uns 4.700 milions d’euros anuals per a la Generalitat i, segons els republicans, garanteix el principi d’ordinalitat. L’acord és clau per a l’estabilitat parlamentària de Sánchez i per a la negociació dels pressupostos de Salvador Illa. Tanmateix, ERC també reclama la recaptació del 100% de l’IRPF i el model necessita l’aprovació del Congrés, on afronta l’oposició de Junts, que exigeix un concert econòmic.

La companyia funerària Àltima ha publicat el primer rànquing anual de les cançons més sol·licitades als funerals a Catalunya durant el 2025, elaborat a partir de més de 16.000 serveis. L’estudi revela que l’“Ave Maria” de Franz Schubert és la peça més demanada amb diferència, seguida per “El Cant dels Ocells” de Pau Casals i “Un beso y una flor” de Nino Bravo. La llista reflecteix una gran diversitat d’estils, des de música clàssica i tradicional fins a pop-rock i himnes esportius com el del FC Barcelona. Joan Manuel Serrat destaca com l’intèrpret amb més obres presents, juntament amb Antonio Machín i The Beatles. L’informe conclou que factors com l’edat del difunt i l’origen geogràfic influeixen directament en l’elecció musical, demostrant una tendència creixent cap a la personalització de les cerimònies.

El president del BBVA, Carlos Torres, ha anunciat que l’entitat preveu generar 49.000 milions d’euros de capital de màxima qualitat fins a l’any 2028, una estratègia definida després del fracàs de l’opa hostil al Banc Sabadell. Malgrat un entorn geopolític complex, Torres ha qualificat el 2025 com un “any magnífic” per al banc, destacant un creixement extraordinari a mercats clau com Espanya i Mèxic. Del capital generat, 13.000 milions es destinaran a finançar el creixement de l’entitat, mentre que els 36.000 milions restants es dedicaran a la remuneració dels accionistes, amb el compromís de retornar tot el capital que excedeixi el 12%. Paral·lelament, el Banc Sabadell ha començat a traçar el seu propi camí, centrat en un “creixement prudent” dins del mercat espanyol.

El president dels EUA, Donald Trump, ha mostrat el seu suport explícit a les protestes a l’Iran, animant els manifestants a “apoderar-se de les institucions” i prometent una ajuda imminent que no ha especificat. En paral·lel, la seva administració ha pres mesures contundents per aïllar el règim iranià, imposant un aranzel del 25% a tots els països que mantinguin relacions comercials amb Teheran, una decisió que amenaça de revifar tensions comercials amb la Xina. Aquestes accions s’emmarquen en una onada de protestes durament reprimides per les forces de seguretat iranianes, amb un balanç de milers de morts i detinguts. Mentre un emissari de Trump es reunia amb Reza Pahlaví, fill de l’últim xa, la Casa Blanca estudia opcions militars i la Unió Europea prepara noves sancions contra els responsables de la repressió.

El Govern espanyol ha presentat una nova proposta de finançament autonòmic, pactada amb Esquerra Republicana (ERC), que incrementa els recursos per a les comunitats en més de 20.900 milions d’euros i augmenta el percentatge cedit d’impostos com l’IRPF i l’IVA. El model, presentat en un crispat Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), ha generat un rebuig generalitzat per part del Partit Popular (PP) i la majoria de comunitats autònomes, incloses algunes governades pel PSOE com Castella-la Manxa, amb el seu president Emiliano García-Page titllant-lo d’“atac a la igualtat”. Les crítiques se centren en la manca de negociació multilateral i en el fet que es considera un “vestit a mida” per a Catalunya. Com a reacció, el PP, liderat per Alberto Núñez Feijóo, ha qualificat la proposta de concessió a l’independentisme i ha anunciat que presentarà un model alternatiu propi en el termini d’un any si arriba al govern.