El nou model de finançament per a Catalunya, pactat entre el govern de Pedro Sánchez i Esquerra Republicana, ha generat una forta controvèrsia. La proposta, presentada per la ministra María Jesús Montero i defensada per Oriol Junqueras, preveu un increment de 4.700 milions d’euros anuals i el respecte al principi d’ordinalitat. No obstant això, ha rebut el rebuig contundent d’agents clau. La patronal Foment del Treball, presidida per Josep Sánchez Llibre, el considera “clarament insuficient” per resoldre els dèficits històrics i reclama una Agència Tributària Catalana amb plenes competències. Per la seva banda, Junts per Catalunya, amb Jordi Turull com a portaveu, s’hi oposa frontalment, argumentant que la supervivència política de Sánchez no pot anar en detriment de Catalunya. Turull insta ERC a formar un “front comú” a Madrid per aprofitar la força dels 14 diputats independentistes i aconseguir un acord més ambiciós que posi fi a l’“asfíxia premeditada” del país.

La princesa Irene de Grècia i Dinamarca ha mort als 83 anys al Palau de la Sarsuela, on residia amb la seva germana, la reina Sofia. La seva salut s’havia deteriorat en els darrers anys a causa d’un deteriorament cognitiu i Alzheimer. Coneguda afectuosament pels seus nebots, entre ells el rei Felip VI, com la “Tia Pecu” per la seva personalitat, va portar una vida poc convencional per a la reialesa. Mai no es va casar i va dedicar el seu temps a passions com l’arqueologia, la música i el benestar animal, creant la Fundación Mundo en Armonía. Nascuda a l’exili a Sud-àfrica, la seva figura va ser sempre propera a la de la seva germana i el seu germà Constantí. Després d’una vetlla privada a Madrid, les seves restes seran enterrades a Grècia, al Palau de Tatoi, juntament amb els seus pares.

Un jove de 18 anys ha mort a Manacor (Mallorca) la matinada d’aquest dijous després de l’ensorrament del sostre de l’habitació on dormia. El seu germà de 12 anys, que compartia l’estança, ha resultat ferit. El succés ha tingut lloc al voltant de les cinc del matí en un edifici del carrer de Sant Francesc, quan el forjat superior ha cedit i ha caigut sobre l’habitació de la planta baixa on es trobaven els dos germans mentre dormien, deixant-los atrapats. Els Bombers de Mallorca han treballat en el rescat de les víctimes. En arribar, els serveis d’emergència del SAMU 061 només han pogut certificar la mort del jove de 18 anys. El seu germà petit ha estat assistit i traslladat a l’Hospital Universitari Son Espases.

La proposta de reforma del finançament autonòmic del Govern espanyol, fruit d’un acord amb ERC, ha generat un rebuig gairebé unànime per part de les comunitats autònomes. Liderades per les regions del Partit Popular com Madrid i Andalusia, però també amb l’oposició de socialistes com Emiliano García-Page de Castella-la Manxa, la majoria de governs autonòmics consideren que el model és injust, trenca la solidaritat territorial i beneficia l’independentisme català. Diverses comunitats, com Madrid, Aragó i les Balears, han amenaçat amb accions legals per impedir-lo. En resposta, el PP, sota el lideratge d’Alberto Núñez Feijóo, ha presentat una proposta alternativa basada en l’“infrafinançament zero” i la creació d’un fons per a les regions més perjudicades, alhora que defensa la competència fiscal. La cimera entre la ministra María Jesús Montero i els consellers autonòmics va confirmar aquesta oposició frontal, amb només Catalunya veient-hi una “finestra d’oportunitat”.

L’administració de Donald Trump, a través del seu enviat especial Steve Witkoff, ha anunciat l’inici de la segona fase del seu pla de pau per a Gaza. Aquesta nova etapa se centra en tres eixos: la desmilitarització de Hamàs, l’establiment d’un govern tecnocràtic de transició anomenat Comitè Nacional per a l’Administració de Gaza, i la reconstrucció de l’enclavament. Aquest anunci, però, es produeix en un context de violacions de l’alto el foc previ. Segons una investigació del New York Times, Israel ha destruït més de 2.500 edificis a la Franja des de la treva, accions que l’exèrcit israelià justifica com a part del desmantellament de túnels. Aquestes operacions, que Hamàs considera una “violació” de l’acord, han causat la mort de més de 442 palestins. Mentrestant, els Estats Units adverteixen Hamàs de “greus conseqüències” si no compleix amb les seves obligacions, com el retorn de l’últim ostatge, tot i que la viabilitat del desarmament total del grup islamista continua sent un obstacle clau.

L’acord de finançament assolit entre el govern espanyol i Esquerra Republicana, anunciat per Oriol Junqueras, ha provocat reaccions contraposades en el panorama polític català. El pacte, que preveu un increment de 4.700 milions d’euros per a Catalunya i garanteix el principi d’ordinalitat, ha estat celebrat pel president Salvador Illa (PSC) com “el millor finançament de la història”, destacant que és un model on “tothom guanya”. En una línia similar, David Cid (Comuns) ha valorat positivament l’arribada d’un “volum ingent de recursos” que s’han de destinar a blindar els serveis públics. En canvi, l’expresident Artur Mas ha qualificat l’acord d’“insuficient”, argumentant que no representa un canvi de model real i ha instat a un “acord de país” per aprofitar la força parlamentària i aconseguir millores substancials, com “la clau de la caixa”.

Els Mossos d’Esquadra, en col·laboració amb la Gendarmeria francesa, van detenir un home de 35 anys a Tonneins (França) el passat 11 de gener. L’arrestat era buscat per una temptativa d’homicidi contra el fill menor de la seva parella, uns fets que van ocórrer a Barcelona el 16 d’octubre. Després de l’agressió, l’home va fugir inicialment al Marroc, però va ser localitzat a França després de reprendre el contacte amb la seva parella per assetjar-la a través de les xarxes socials. La denúncia de la dona va ser clau per obrir una nova línia d’investigació que va permetre trobar-lo. Sobre l’home pesava una ordre europea de detenció i entrega, i ja s’han activat els mecanismes de cooperació internacional per iniciar el seu procés d’extradició. El cas s’investiga com a violència de gènere i violència vicària.

Segons un informe de l’agència europea Copernicus, el món ha entrat en un “territori desconegut” i perillós a causa de l’escalfament global. Tot i que el 2025 va ser el tercer any més càlid registrat, la dada més alarmant és que, per primera vegada, la mitjana de temperatura dels darrers tres anys (2023-2025) ha superat el llindar d'1,5 °C per sobre dels nivells preindustrials, el límit fixat als Acords de París. Carlo Buontempo, director del Servei de Canvi Climàtic de Copernicus, adverteix que ja vivim en un “món molt més perillós” i que la superació d’aquest límit és inevitable. Aquest escalfament, atribuït a les concentracions rècord de gasos d’efecte hivernacle per l’activitat humana, ja provoca una intensificació de fenòmens extrems a escala global, com onades de calor, incendis forestals més agressius, sequeres i inundacions.

La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ha presentat un nou model de finançament autonòmic que preveu un increment de 21.000 milions d’euros per a totes les comunitats l’any 2027, gràcies a una major cessió de l’IRPF i l’IVA. L’acord amb ERC garanteix per a Catalunya l’aplicació del principi d’ordinalitat, assegurant que la seva posició en la recepció de fons es correspongui amb la seva aportació. Aquesta proposta, debatuda al Consell de Política Fiscal i Financera, compta amb el suport explícit del govern català, representat per Alícia Romero, però ha generat una forta oposició de les comunitats del PP i algunes del PSOE. Els crítics, incloent-hi Junts i els populars, denuncien un pacte bilateral i privilegis, mentre que Montero defensa que el model és multilateral, no un “cupo català”, i repta els seus opositors a renunciar-hi fent-ne l’adhesió voluntària.

En la seva declaració com a testimoni per la gestió de la DANA, José Miguel Basset, l’aleshores cap del Consorci Provincial de Bombers de València, s’ha desvinculat de decisions clau. Basset ha afirmat que va proposar un missatge ES-Alert a les 18:13 hores instant la població a romandre als seus domicilis, després de descartar-ne un de previ per “alarmista”. Tanmateix, l’alerta final, enviada a les 20:11 hores, va ser modificada per només demanar que s’evitessin desplaçaments, un canvi que es va produir després d’una intervenció de la consellera Salomé Pradas i el secretari autonòmic Emilio Argüeso. Basset ha negat que el retard fos per una discussió seva amb Jorge Suárez o per un debat sobre la paraula “confinament”. A més, ha assegurat que va ser totalment aliè a la retirada dels efectius que vigilaven el barranc de Poio, de la qual es va assabentar “dies després per la premsa”.