En la seva nova novel·la gràfica, “Escobar. Una educación criminal”, Sebastián Marroquín, nascut Juan Pablo Escobar, ofereix un relat personal sobre la seva atípica infància. L’obra se centra en la seva experiència creixent envoltat de sicaris que li feien de cangur, enmig d’una violència constant, i posa el focus en ell mateix com a protagonista, no en el seu pare. L’objectiu de Marroquín és conscienciar i desmitificar la figura del líder del càrtel de Medellín, criticant obertament la glorificació que, segons ell, en fan plataformes com Netflix. L’autor exposa les profundes paradoxes de la seva criança, com rebre lliçons de valors i advertències contra la cocaïna del mateix home que ordenava assassinats. A més, reflexiona sobre la situació actual a Colòmbia, argumentant que la guerra contra el narcotràfic ha fracassat i que s’hauria d’abordar com un problema de salut pública.

El judici contra el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, ha quedat vist per a sentència per un presumpte delicte de revelació de secrets relacionat amb el cas de frau fiscal d’Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso. García Ortiz ha negat ser el responsable de filtrar un correu on la defensa de González Amador admetia els delictes, i ha justificat la publicació d’una nota de premsa com una necessitat per desmentir informacions falses. Durant el procés, diversos periodistes han testificat que la informació ja circulava prèviament i han apuntat a la Fiscalia de la Comunitat de Madrid com a possible origen de la filtració. Aquest cas inèdit, que exposa la guerra oberta entre el PSOE i el PP, ha revelat també profundes tensions internes dins de la carrera fiscal i la judicialització de la política.

La Fiscalia de Milà ha obert una investigació sobre els anomenats “safaris de la mort”, en què ciutadans estrangers adinerats haurien pagat grans sumes de diners per assassinar civils durant el setge de Sarajevo (1992-1995). La causa, impulsada per una denúncia de l’escriptor Ezio Gavazzeni arran del documental “Sarajevo Safari”, busca acusar els responsables d’homicidi múltiple amb agreujants per evitar-ne la prescripció. Aquesta pràctica, però, no era desconeguda: l’exregidor Almir Kasumagic afirma que era una realitat coneguda a la ciutat, i l’exalcaldessa Benjamina Karic ja va presentar una denúncia sobre els fets el 2022. A més, ha transcendit que els serveis secrets italians (Sismi) van tenir coneixement d’aquests viatges organitzats des de Trieste el 1994, i van assegurar haver-los aturat en aquell moment.

El fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, afronta un judici històric al Tribunal Suprem per un presumpte delicte de revelació de secrets, un fet sense precedents per a un fiscal general en actiu. L’acusació se centra en la filtració d’un correu electrònic d’Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso, on aquest reconeixia un frau fiscal. Durant la seva declaració, García Ortiz ha negat rotundament els fets, assegurant que no va filtrar el correu i ha justificat l’enviament d’una nota de premsa com una “resposta institucional” per desmentir una notícia falsa que, segons ell, va ser difosa pel cap de gabinet d’Ayuso, Miguel Ángel Rodríguez. Tot i que diversos periodistes han exculpat el fiscal general com a font, informes de la UCO apunten a una “participació preeminent” seva en els fets. García Ortiz s’enfronta a una possible pena de sis anys de presó i dotze d’inhabilitació.

L’aerolínia Ryanair ha implementat una nova política que elimina les targetes d’embarcament en paper, obligant els passatgers a utilitzar exclusivament el format digital a través de la seva aplicació mòbil. Aquesta mesura exigeix fer la facturació en línia, ja que realitzar-la a l’aeroport comporta un cost de 30 euros o més. La companyia justifica el canvi per motius de sostenibilitat, argumentant un estalvi de 300 tones de paper anuals, i per l’eficiència del procés, destacant que més del 80% dels seus clients ja feien servir la targeta mòbil. No obstant això, l’organització de consumidors FACUA, a través del seu portaveu Jordi Castilla, ha qualificat la pràctica de potencialment abusiva i està estudiant presentar denúncies, recomanant als afectats que presentin fulls de reclamació. Ryanair preveu excepcions per a passatgers sense mòbil o bateria, sempre que hagin completat la facturació prèviament.

Les distraccions al volant són un problema creixent a Catalunya, causant més del 30% dels accidents i generant gairebé 26.000 sancions l’any passat, principalment per l’ús del mòbil. Per combatre aquesta situació, el Servei Català de Trànsit (SCT) està desenvolupant una nova aplicació mòbil que enviarà avisos de veu als conductors sobre incidències en temps real, com accidents o talls de via, especialment a l’AP-7. Aquesta eina, que es preveu estigui operativa a finals de 2026, té com a objectiu millorar la seguretat i evitar que els usuaris es distreguin mirant pantalles. Mentrestant, la normativa vigent continua sent estricta, castigant la manipulació del telèfon amb la retirada de sis punts del carnet i una multa de 200 euros, i permetent als agents sancionar qualsevol altra acció que provoqui una pèrdua d’atenció en la conducció.

El panorama judicial espanyol està marcat per dos casos d’alt perfil que reflecteixen una intensa confrontació política. D’una banda, el jutge Juan Carlos Peinado ha rebutjat arxivar la investigació contra Begoña Gómez i ha ampliat la causa imputant Judit González, secretària general de Presidència, per un presumpte delicte de malversació, basant-se en la jurisprudència de la sentència del procés independentista català. Paral·lelament, el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, s’enfronta a un judici al Tribunal Suprem per la suposada revelació de secrets en filtrar un correu sobre el frau fiscal d’Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso. No obstant això, la causa contra García Ortiz s’ha debilitat després que diversos periodistes, com Miguel Ángel Campos de la Cadena SER, testifiquessin que ell no va ser la font i que van conèixer la informació per altres vies fins i tot abans que el fiscal general. Ambdós processos s’emmarquen en la guerra oberta entre el PSOE i el PP.

La població de Catalunya experimenta una profunda transformació demogràfica, superant ja els 8,1 milions de residents, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Aquest creixement és impulsat principalment per la població nascuda a l’estranger, que ja representa el 25,8% del total, amb més de 2,1 milions de persones. L’impacte és especialment notable en la franja d’edat de 25 a 39 anys, on gairebé la meitat dels residents (46,9%) són d’origen estranger. Aquesta tendència contrasta amb un marcat envelliment de la població autòctona: els majors de 65 anys assoleixen un màxim històric del 19,9%, mentre que, per primera vegada, els menors de 15 anys cauen per sota del 13% del total, evidenciant una clara caiguda de la natalitat.

La Policia Nacional ha detingut un auxiliar d’infermeria d’un hospital de Barcelona com a presumpte autor d’un delicte de furt i estafa. L’investigat hauria aprofitat la seva posició a la secció d’urgències per sostreure la targeta bancària a una pacient de 91 anys en un estat de vulnerabilitat avançat. La investigació va començar després de la denúncia d’un familiar, que va detectar càrrecs fraudulents per un import superior als 7.000 euros mentre la dona estava ingressada. Els agents van identificar i arrestar el sospitós al seu lloc de treball, recuperant la targeta de la víctima in situ, ja que la portava a sobre en el moment de la detenció. L’home ha estat posat a disposició judicial.

L’expresident de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, ha comparegut davant la comissió d’investigació de les Corts Valencianes per donar explicacions sobre la gestió de la DANA del 29 d’octubre de 2024, que va provocar 229 víctimes mortals. Una setmana després de la seva dimissió, Mazón ha defensat la seva actuació, assegurant haver assumit les responsabilitats polítiques i presentant-se com una “gran excusa” per tapar les causes de la catàstrofe. En la seva intervenció, ha retret la gestió d’altres administracions, especialment les controlades pel PSOE. La compareixença, la primera d’un polític en aquesta comissió, ha estat marcada per les protestes de familiars de les víctimes a l’exterior, que han titllat Mazón d’“assassí” i consideren la seva dimissió insuficient. Altres citats, com Pedro Sánchez, no hi han assistit.