L’acord sobre el nou model de finançament per a Catalunya ha provocat una notable tensió entre el Govern de Salvador Illa i part de l’empresariat. La patronal Foment del Treball, presidida per Josep Sánchez Llibre, ha estat la veu més crítica, qualificant la proposta de “clarament insuficient”, fet que ha generat un profund malestar a la Generalitat. Aquest xoc s’afegeix a discrepàncies prèvies en matèria fiscal, on Foment considera Catalunya un “infern fiscal”, i d’habitatge. Altres organitzacions com Pimec, tot i valorar certs avenços, adverteixen que el pacte no resol el dèficit fiscal de fons ni blinda explícitament el principi d’ordinalitat. En canvi, els sindicats CCOO i UGT s’han mostrat més optimistes, considerant-lo un pas endavant per millorar el finançament dels serveis públics.

L’Audiència Nacional ha obert diligències prèvies contra l’expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero arran d’una querella presentada per l’associació Hazte Oír. Se l’acusa de presumptes delictes de narcotràfic, blanqueig de capitals i pertinença a organització criminal per la seva vinculació amb el règim de Nicolás Maduro i el suposat càrtel dels Soles. El jutge Antonio Piña va admetre la denúncia i va sol·licitar un informe a la fiscalia. En resposta, la Fiscalia Antidroga ha demanat l’arxivament de la causa, argumentant que no existeix cap indici delictiu i que la querella es basa en “conjectures i deduccions infundades”. Tot i que la fiscalia considera que l’Audiència Nacional és competent per investigar els fets, conclou que no hi ha cap suport fàctic per a les acusacions. La decisió final sobre si continuar amb la investigació recau ara en el jutge Piña.

Després de la captura de Nicolás Maduro i Cilia Flores, Veneçuela ha entrat en un “nou moment polític” liderat per la presidenta interina, Delcy Rodríguez. Aquesta ha establert una “agenda de treball bilateral” amb el president dels Estats Units, Donald Trump, que ha estat elogiada per la Casa Blanca per la seva cooperació. Com a resultat d’aquesta entesa, s’ha iniciat l’alliberament de centenars de presos polítics i s’ha pactat que els EUA gestionin la comercialització de petroli veneçolà. Paral·lelament, Trump ha mantingut una trobada discreta amb la líder opositora i Premi Nobel de la Pau, María Corina Machado, a qui considera una “veu valenta” però sense el suport intern necessari per liderar una transició. Malgrat el gest simbòlic de Machado de presentar-li el seu premi, Washington ha mostrat una clara preferència per Rodríguez per pilotar aquesta nova etapa.

Els Mossos d’Esquadra han escorcollat l’Ajuntament d’Esparreguera per una investigació sobre presumptes irregularitats en contractes públics. L’operació, ordenada per un jutjat de Martorell, se centra en la documentació dels serveis de neteja viària i manteniment corresponent als anys 2022, 2023 i 2024. Durant aquest període, el consistori estava liderat per l’exalcalde Eduard Rivas, actual cap de gabinet de Salvador Illa. El cas es troba sota secret de sumari, i el govern municipal ha manifestat la seva total col·laboració amb les autoritats, demanant alhora respecte per la presumpció d’innocència. Aquesta actuació policial coincideix temporalment amb una investigació prèvia per presumpte desviament de fons a la Fundació d’Inserció Laboral (FIL), amb la qual l’ajuntament treballava, tot i que no s’ha confirmat oficialment cap connexió entre ambdós casos.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat la creació d’un nou fons sobirà anomenat “Fons Espanya Creix”, dissenyat per donar continuïtat a l’impuls dels fons Next Generation EU que finalitzen enguany. Aquest nou instrument, que Sánchez ha qualificat d’“exercici de sobirania nacional”, arrencarà amb una dotació inicial de 10.500 milions d’euros provinents del pla de recuperació, amb l’objectiu de mobilitzar fins a 120.000 milions d’euros en col·laboració amb el sector privat. La gestió anirà a càrrec de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO), que coinvertirà mitjançant préstecs i avals. Les inversions es focalitzaran en sectors estratègics com l’habitatge, l’energia, la digitalització, la reindustrialització i la seguretat. L’anunci es va fer durant la cloenda de l’Spain Investors Day, i els detalls seran presentats pròximament pel ministre d’Economia, Carlos Cuerpo.

L’opositora veneçolana i Premi Nobel de la Pau, María Corina Machado, s’ha reunit amb el president dels Estats Units, Donald Trump, a la Casa Blanca per buscar el seu suport, però no ha aconseguit canviar la postura del mandatari. Malgrat el gest simbòlic d’oferir-li la seva medalla del Nobel, Trump manté la seva aposta per Delcy Rodríguez, la presidenta interina chavista, per liderar la transició a Veneçuela després de la captura de Nicolás Maduro. La portaveu de la Casa Blanca, Karoline Leavitt, ha reiterat que Machado no compta amb prou suports interns i ha elogiat la cooperació de Rodríguez, afirmant que “està complint amb totes les demandes”. Aquesta decisió s’emmarca en l’estratègia de Trump de gestionar el futur del país amb hereus del chavisme, deixant de banda l’oposició malgrat les seves protestes.

La Fiscalia de l’Audiència Nacional ha iniciat una investigació contra el cantant Julio Iglesias arran de la denúncia de dues extreballadores per presumptes delictes d’agressió sexual i tràfic d’éssers humans. Els fets haurien tingut lloc el 2021 a les mansions de l’artista a Punta Cana i les Bahames. Les denunciants, representades per l’organització Women’s Link Worldwide, acusen Iglesias de tocaments sense consentiment, vexacions i d’imposar-los proves mèdiques per detectar embarassos i infeccions de transmissió sexual. La denúncia també assenyala dues encarregades del personal com a col·laboradores en un presumpte “grup criminal”. Malgrat que els fets van ocórrer a l’estranger, l’Audiència Nacional té competència per investigar el cas en ser Iglesias ciutadà espanyol. El cantant, que ha negat les acusacions i ha afirmat que “tot s’aclarirà”, ha contractat l’advocat penalista José Antonio Choclán per a la seva defensa.

La ciutat de Minneapolis viu una greu escalada de tensió a causa de les operacions dels agents federals d’immigració (ICE), iniciada amb la mort a trets de Renee Nicole Good a mans de l’agent Jonathan Ross. Malgrat l’existència d’un vídeo on la víctima es mostrava pacífica, l’administració Trump defensa l’agent, al·legant legítima defensa i immunitat. Aquesta situació ha provocat la dimissió de sis fiscals federals a Minnesota, que han denunciat pressions del Departament de Justícia per investigar la vídua de Good en lloc de l’agent. La crisi s’ha intensificat amb un nou incident on un agent va disparar a un immigrant veneçolà, fet que ha desfermat noves protestes. L’alcalde Jacob Frey i el governador Tim Walz han condemnat les accions federals, qualificant-les d’“ocupació” i “brutalitat organitzada”.

Un avió de Turkish Airlines procedent d’Istanbul va efectuar un aterratge d’emergència a l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-el Prat després que un passatger creés un punt d’accés Wi-Fi amb el nom amenaçador “I have a bomb, everyone will die”. Aquesta acció, considerada una “broma de mal gust”, va desencadenar una resposta de seguretat a gran escala. El pilot va activar el codi d’emergència, la qual cosa va provocar l’activació del protocol europeu Quick Reaction Alert (QRA), que va mobilitzar caces de l’exèrcit espanyol i francès per escortar l’aeronau. A terra, Aena va activar l’alarma general i el Comitè de Crisi Aeroportuària (CECOR), i a nivell autonòmic es va implementar el Pla Aerocat. Un cop evacuat el passatge, la Guàrdia Civil va inspeccionar l’avió i va descartar la presència d’explosius, iniciant una investigació per identificar el responsable.

Un vol de Turkish Airlines procedent d’Istanbul va efectuar un aterratge d’emergència a l’aeroport del Prat a causa d’una amenaça de bomba que va resultar ser una falsa alarma. L’incident es va originar quan un passatger va crear un punt d’accés a internet amb un nom amenaçador a bord de l’aeronau, un Airbus A321 amb 148 passatgers i set tripulants. L’alerta, activada sobre el mar Mediterrani, va mobilitzar un ampli dispositiu de seguretat que va incloure l’escorta de caces militars. Un cop a Barcelona, l’avió va ser aïllat en una zona segura on la Guàrdia Civil va confirmar l’absència d’explosius. L’operatiu, coordinat per AENA amb un comitè de crisi, va comptar amb el suport dels Mossos d’Esquadra, els Bombers i l’activació del pla Aerocat per part de Protecció Civil, sense afectar greument l’operativa de l’aeroport.