En el primer aniversari del seu segon mandat, la presidència de Donald Trump ha generat una profunda tensió tant als Estats Units com a l’escena internacional. Diversos analistes i mitjans de comunicació destaquen el deteriorament de la democràcia nord-americana, amb polítiques immigratòries dures que han provocat centenars de milers de deportacions i un estil de govern cada cop més autoritari. En l’àmbit exterior, la seva administració ha estat marcada per un menyspreu cap als aliats tradicionals, com l’OTAN i la Unió Europea, i una política exterior agressiva. Exemples clau inclouen l’amenaça d’annexionar Groenlàndia, la imposició d’aranzels a països europeus i la captura de líders com Nicolás Maduro. Aquesta situació ha portat líders com Pedro Sánchez a demanar una defensa europea comuna, mentre que les properes eleccions de mig mandat es veuen com un possible fre al seu poder.

Les recents protestes massives a l’Iran, originades per una greu crisi econòmica, han escalat fins a convertir-se en un enfrontament directe entre Teheran i Washington. El president dels EUA, Donald Trump, ha instat els manifestants a “prendre el control” de les institucions i ha promès que “l’ajuda està en camí”, mantenint “totes les opcions sobre la taula”, inclosa una possible intervenció militar. Per la seva banda, el líder suprem iranià, Ali Khamenei, ha responsabilitzat directament Trump de les víctimes, qualificant les mobilitzacions de “complot nord-americà” dissenyat per desestabilitzar el país amb agents infiltrats dels EUA i Israel. La repressió del règim ha estat contundent, amb un tall generalitzat d’internet i un balanç de milers de morts, tot i que les xifres oficials i les de l’oposició difereixen enormement.

Milers de ciutadans a Dinamarca i Groenlàndia s’han manifestat massivament en contra de l’ambició del president dels EUA, Donald Trump, d’annexionar el territori àrtic. Les protestes, celebrades a ciutats com Copenhaguen i Nuuk, han mostrat una forta solidaritat entre danesos i groenlandesos sota lemes com “Groenlàndia no està en venda”. El govern groenlandès, encapçalat pel primer ministre Jens-Frederik Nielsen, ha rebutjat de manera contundent les intencions de Trump, considerant-les una violació de la seva sobirania i dret a l’autodeterminació. L’interès nord-americà es deu a raons estratègiques per contrarestar la influència russa i xinesa a l’Àrtic i per l’accés a reserves de minerals rars. En resposta, Dinamarca ha augmentat la seva presència militar a la zona, mentre que la Unió Europea ha expressat el seu suport polític a la sobirania danesa-groenlandesa.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha reiterat el seu interès a adquirir Groenlàndia per raons de “seguretat nacional”, argumentant que si Washington no actua, Rússia i la Xina ho faran. Davant la negativa de Dinamarca, Trump ha escalat la pressió anunciant la imposició d’aranzels del 10%, que podrien arribar al 25%, a vuit països europeus que s’oposen a l’annexió. Aquesta mesura ha estat rebutjada fermament per Dinamarca i Groenlàndia; el ministre d’Exteriors danès, Lars Løkke Rasmussen, i la seva homòloga groenlandesa, Vivian Motzfeldt, han defensat la integritat territorial de l’illa i han recordat que està protegida per l’Article 5 de l’OTAN. Per la seva banda, la Unió Europea, a través de líders com António Costa i Ursula von der Leyen, prepara una “resposta conjunta” i adverteix que aquestes accions soscaven les relacions transatlàntiques.

Davant l’acord de finançament pactat entre el PSOE i ERC, Junts per Catalunya ha adoptat una posició crítica, alineant-se amb la crida de l’expresident Artur Mas per un “acord de país”. La formació considera que el pacte, que suposaria uns 4.500 milions d’euros addicionals per a Catalunya, és una simple actualització del model vigent i no un canvi estructural. La seva principal reivindicació és l’assoliment d’un concert econòmic que atorgui a Catalunya la “clau de la caixa”, reconegui la seva singularitat i tingui en compte el cost de la vida. Per evitar un rebuig frontal que seria impopular, Junts ha presentat una esmena a la totalitat amb text alternatiu per obrir una via de negociació. La decisió final, però, sembla estar pendent del posicionament de Carles Puigdemont, el retorn del qual podria coincidir amb la votació de la proposta al Congrés.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha estat ingressat en un centre hospitalari aquest dissabte al matí després de sentir-se indisposat en acabar la seva sessió d’esport habitual. Segons fonts oficials del Govern, el president es troba en bon estat i se li estan realitzant diverses proves per valorar una possible afectació muscular com a causa del malestar. Aquesta situació ha obligat a suspendre la seva agenda oficial i fa molt improbable la seva participació a la Mitja Marató de Granollers, prevista per a diumenge. Malgrat la indisposició, que va començar amb un dolor a la cama, Illa va mantenir la seva visita programada a l’Ajuntament d’Ascó durant el matí abans de ser atès. L’equip de Presidència també ha negat que fos traslladat en helicòpter.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha amenaçat amb la imposició d’aranzels als països que s’oposin al seu pla per obtenir el control de Groenlàndia. L’argument principal de Trump és la “seguretat nacional”, amb l’objectiu d’evitar que l’illa caigui sota la influència de la Xina o Rússia. Com a resposta a les inquietuds de Washington, Dinamarca, juntament amb diversos països europeus com França, Alemanya i el Regne Unit, ha incrementat la seva presència militar a l’illa. No obstant això, la Casa Blanca considera que aquesta major implicació de l’OTAN és insuficient i manté el seu objectiu. L’interès nord-americà no només rau en la posició estratègica de Groenlàndia, sinó també en la seva abundància de recursos naturals, incloent-hi gas, petroli, metalls preciosos i terres rares.

La trobada a la Casa Blanca entre l’opositora veneçolana María Corina Machado i el president dels EUA, Donald Trump, ha estat marcada per la controvèrsia i uns resultats ambigus per a l’oposició. Durant la reunió, Machado va lliurar la seva medalla del Premi Nobel de la Pau a Trump, un gest que va justificar com un acte simbòlic de germanor en la lluita per la llibertat. Malgrat això, l’opositora va sortir de la reunió sense el suport explícit del mandatari, que ha mostrat preferència per mantenir la presidenta interina, Delcy Rodríguez, per garantir l’estabilitat a Veneçuela. Aquesta postura ha estat reforçada per una reunió del director de la CIA, John Ratcliffe, amb Rodríguez a Caracas. La premsa ha qualificat la trobada de perfil baix i incòmoda, mentre Machado insisteix que compta amb Trump per a la transició i afirma que Rodríguez només “compleix ordres”.

La fleca The Bakers de Barcelona ha estat sancionada amb una multa de 30.000 euros per part d’Inspecció de Treball a causa de la difusió de publicitat sexista. La sanció, qualificada com a infracció molt greu, respon a la projecció d’un vídeo on apareixien dones en roba interior simulant l’elaboració de pa amb gestos i posicions de caràcter eròtic. Segons la resolució, aquest contingut cosificava el cos femení sense cap relació amb el producte i atemptava contra la dignitat de les treballadores del local, exposant-les a possibles comentaris inadequats. L’expedient es va iniciar arran de denúncies de CCOO i de l’Institut Català de les Dones (ICD), després que una mare d’una escola propera alertés del contingut. Les al·legacions de l’empresa van ser desestimades per l’organisme inspector.

El darrer baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) corresponent al gener indica que el PSOE guanyaria unes eleccions generals amb un 31,7% dels vots, mantenint un avantatge de 8,7 punts sobre el PP, que obtindria un 23%. Aquests resultats es publiquen malgrat la recent derrota electoral dels socialistes a Extremadura i en el context de la negociació d’un nou model de finançament pactat entre Pedro Sánchez i ERC. Vox es consolida com a tercera força política amb un 17,7% d’intenció de vot, mentre que Sumar (7,2%) i Podem (3,5%) experimenten un lleuger retrocés. Pel que fa a les formacions catalanes, ERC creix fins al 2,6%, més del doble del suport que rebria Junts (1%), coincidint amb l’acord de finançament.