Els Mossos d’Esquadra han iniciat un dispositiu de cerca per a un pres de 41 anys que ha protagonitzat una fuga del centre penitenciari de Quatre Camins aquest dilluns al matí. L’home, amb un historial de condemnes per robatoris violents, furts i sostracció de vehicles, ha aprofitat una sortida programada a Granollers en la qual participava amb altres interns i dues educadores. Cap a tres quarts de deu, un vehicle l’esperava a la porta de la presó, on l’intern ha aconseguit pujar per escapar-se ràpidament. Aquest esdeveniment marca la segona fuga d’un pres d’un centre penitenciari català en menys d’una setmana, després d’un incident similar ocorregut a la presó de Puig de les Basses.

El Govern de la Generalitat, sota la presidència de Salvador Illa, ha iniciat la reforma de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) amb l’aprovació de la memòria preliminar d’un nou avantprojecte de llei. La iniciativa pretén modernitzar l’organisme i convertir-lo en l’eix central de la selecció de personal per a totes les administracions públiques catalanes, amb un enfocament especial en el suport als ens locals per cobrir llocs clau com secretaries i intervencions. Un dels objectius fonamentals és la implementació de la direcció pública professional per reduir la influència política en el nomenament d’alts càrrecs. Segons la secretària de Funció Pública, Alícia Corral, la reforma busca millorar la qualitat dels serveis i agilitzar processos obsolets. El projecte també vol que l’Escola esdevingui una “plataforma de pensament i transformació” per fomentar la innovació.

El jutge Juan Carlos Peinado ha arxivat de manera definitiva la investigació contra l’actual secretària general de Presidència, Judit González Pedraz, en el marc de la causa oberta a Begoña Gómez. González estava imputada per un presumpte delicte de malversació de fons públics en relació amb la contractació de l’assessora Cristina Álvarez. Després de la seva compareixença, durant la qual va negar que Álvarez depengués d’ella, el magistrat va concloure que el seu càrrec no tenia relació amb els fets investigats i va dictar un sobreseïment lliure. Aquesta decisió judicial implica que la causa contra ella no es pot reobrir, ni tan sols amb l’aparició de nous indicis. No obstant això, el seu predecessor en el càrrec, Francisco Martín Aguirre, continua com a investigat en aquest mateix assumpte.

Dues operacions policials recents han desmantellat a Catalunya dues organitzacions criminals especialitzades en fraus basats en la falsificació de documents. En una primera actuació, els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Civil van desarticular una xarxa responsable d’una macroestafa immobiliària d'1,2 milions d’euros. Aquest grup, amb líders a Sevilla, utilitzava la usurpació d’identitat i la simulació de poders notarials per enganyar inversors. L’operatiu, iniciat per una denúncia a Figueres, va culminar amb 22 detinguts. Paral·lelament, una altra operació de la Guàrdia Civil, anomenada Retorncat, va desarticular un grup a Barcelona, Badalona i Castelldefels que facilitava empadronaments falsos i parelles de fet fictícies a migrants, cobrant fins a 15.000 euros per expedient. Aquesta segona intervenció va resultar en set detinguts. Ambdós entramats criminals compartien mètodes com la falsedat documental i la usurpació de l’estat civil.

L’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, ha estat ingressat a la clínica Sagrada Família de Barcelona a causa d’una pneumònia, a només una setmana de l’inici del seu judici a l’Audiència Nacional. Aquest contratemps de salut es produeix en un moment decisiu, mentre el tribunal avalua si l’estat de l’expresident, de 95 anys, li permet desplaçar-se a Madrid per ser jutjat. La seva defensa ja havia sol·licitat que declarés per videoconferència, argumentant una salut delicada que inclou “marcadors d’Alzheimer”. En el judici, que ha de començar el 24 de novembre, Pujol i la seva família s’enfronten a acusacions d’associació il·lícita i blanqueig de capitals, amb una petició fiscal de 9 anys de presó per a ell i penes de fins a 29 anys per als seus fills. L’hospitalització afegeix incertesa i podria provocar un ajornament del procés judicial.

La Xarxa Europea per a la Igualtat Lingüística (ELEN) ha declarat la situació d’“emergència” per al català a causa del descens del seu ús social. Aquesta decisió es va prendre durant l’assemblea general de l’organització celebrada a Barcelona, que va aplegar unes vuitanta entitats i va ser organitzada pel CIEMEN. L’ELEN reclama una acció coordinada entre institucions públiques, la societat civil i els mitjans de comunicació per revertir aquesta tendència i assegurar la vitalitat futura de la llengua. A més, exigeix als governs que garanteixin polítiques actives per a la revitalització de les llengües minoritzades i el reconeixement dels seus drets. A la trobada, que va comptar amb la presència del Relator Especial de l’ONU Nicolas Levrat, també es va tractar el repte del món digital i es va insistir en l’oficialitat del català, el gallec i l’euskera a la Unió Europea.

Milers de docents de l’escola pública i concertada, convocats de forma unitària pels principals sindicats (USTEC·STEs, CCOO, UGT, ASPEPC·SPS, CGT) per primer cop des del 2022, s’han manifestat massivament a Barcelona per exigir millores laborals i educatives. La protesta, que va partir de la plaça d’Urquinaona, va reclamar al Departament d’Educació i al Govern un augment salarial per recuperar el poder adquisitiu perdut, la reducció de ràtios, més recursos i menys burocràcia. Els sindicats denuncien l’incompliment de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), que estableix una inversió del 6% del PIB. Aquesta mobilització, qualificada d’ultimàtum a la consellera Niubó, amenaça amb la convocatòria de noves vagues durant el segon trimestre si no s’inicia una negociació real per revertir la precarietat del sector.

La cimera del clima COP30, celebrada a Belém (Brasil), es desenvolupa en un context de creixent emergència climàtica i amenaces a l’Amazònia. Aquesta edició destaca pel retorn de les grans mobilitzacions ciutadanes, amb la Marxa Global Unificada dels Pobles com a primera gran manifestació al carrer des de la COP26 de Glasgow, exigint accions urgents. Malgrat l’escepticisme general sobre la capacitat de la cimera per assolir acords radicals, a causa de les tensions geopolítiques i la influència dels productors de combustibles fòssils, s’ha aconseguit un resultat tangible. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) i el Govern del Brasil han impulsat una iniciativa global per adaptar els sistemes de salut al canvi climàtic, mobilitzant 300 milions de dòlars de fundacions filantròpiques com la Gates i la Rockefeller. Aquest pla busca reforçar la resiliència sanitària davant fenòmens extrems.

La publicació de nous correus electrònics de Jeffrey Epstein per part dels demòcrates del Comitè de Supervisió de la Cambra de Representants ha intensificat l’escrutini sobre la relació de Donald Trump amb el financer. Aquests missatges, que també involucren la sòcia d’Epstein, Ghislaine Maxwell, suggereixen que Trump “coneixia les noies” i “va passar hores” amb una de les víctimes. En resposta, Trump ha negat les acusacions, qualificant-les de “farsa”, i ha contraatacat ordenant al Departament de Justícia que investigui els vincles d’Epstein amb figures demòcrates com Bill Clinton. Aquesta acció es produeix mentre els republicans del comitè, liderats per James Comer, han publicat 23.000 pàgines de documents del cas i la Casa Blanca, a través de la portaveu Karoline Leavitt, acusa els demòcrates de manipulació.

Els Mossos d’Esquadra investiguen com a crim masclista la mort d’una dona a Barcelona, que va morir a l’hospital després de gairebé un mes ingressada en estat crític. La víctima va ser trobada amb signes d’una greu agressió física el 18 d’octubre al districte de Sant Martí. La seva parella, un home de 30 anys, va ser detingut i enviat a presó provisional. Segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), l’agressor ja tenia antecedents per maltractament i una ordre de protecció i incomunicació dictada a l’agost per un jutjat de Badalona, la qual va incomplir. Amb la mort de la dona, la imputació inicial per temptativa d’assassinat serà modificada. Aquest cas, condemnat pel Departament d’Igualtat i Feminisme, eleva a set el nombre de feminicidis a Catalunya des de principis d’any.