A Badalona s’ha executat el desnonament més multitudinari de Catalunya, afectant unes 400 persones, majoritàriament migrants en situació de vulnerabilitat, que ocupaven l’antic institut B9. Un macrodispositiu policial format per Mossos d’Esquadra, Guàrdia Urbana i Policia Nacional va dur a terme el desallotjament. La presència d’aquest últim cos va generar polèmica per la identificació d’estrangeria, que va resultar en 20 detencions. Malgrat l’ordre judicial d’oferir solucions socials, la majoria dels afectats han quedat al carrer, passant la nit al ras. L’alcalde, Xavier Garcia Albiol, ha defensat l’actuació i ha declarat que l’Ajuntament de Badalona no oferirà reallotjament, argumentant que no vol “persones conflictives” a la ciutat. Entitats com Badalona Acull i Càritas han criticat durament la gestió, denunciant la manca d’alternatives i el “racisme institucional”.

Set anys després del Brexit, el Regne Unit ha acordat amb la Unió Europea la seva reincorporació al programa d’intercanvi d’estudiants Erasmus+ a partir del gener de 2027. Aquest acord, confirmat en un comunicat conjunt per Maros Sefcovic i Nick Thomas-Symonds, representa un pas simbòlic i concret en l’acostament entre Londres i Brussel·les. Per al curs 2027-2028, el Regne Unit aportarà 649 milions d’euros, i es preveu que més de 100.000 persones se’n beneficiïn el primer any. Una de les condicions clau és la reducció de les matrícules per als estudiants europeus, que passaran a pagar un màxim de 9.535 lliures, equiparant-se als estudiants britànics. Aquesta mesura busca millorar les perspectives professionals dels joves, especialment els d’entorns desafavorits. L’aliança estratègica també inclou la participació britànica en el mercat interior elèctric de la UE.

La Comissió Europea ha presentat el seu Pla d’Habitatge Assequible per abordar la greu crisi habitacional que afecta el continent, considerada una “crisi social” pel comissari Dan Jorgensen. El pla se centra a augmentar l’oferta, ja que s’estima una necessitat de 650.000 habitatges anuals durant la pròxima dècada. Segons l’expert Jaime Luque, una de les claus és atreure massivament capital privat per cobrir l’enorme bretxa d’inversió, mobilitzant part dels 33 bilions d’euros d’estalvi europeu. Entre les mesures concretes, es proposa una reforma de les ajudes d’estat per donar més flexibilitat als governs en el finançament i una regulació harmonitzada dels lloguers de curta durada. No obstant això, el pla exclou explícitament el control de preus del lloguer, considerat contraproduent per reduir l’oferta disponible al mercat.

La Comissió Europea ha presentat el seu primer Pla Europeu d’Habitatge Assequible per combatre la crisi residencial a la Unió Europea. L’estratègia se centra principalment a incrementar l’oferta d’habitatge, amb l’objectiu de construir 650.000 pisos addicionals cada any, mitjançant la simplificació de la burocràcia per a llicències i la flexibilització de les normes per permetre més ajudes públiques per a habitatge assequible. No obstant això, el pla de Brussel·les evita mesures d’intervenció directa en el mercat, com l’establiment de límits al preu del lloguer a les zones tensionades. En canvi, recomana als estats membres aplicar polítiques fiscals efectives per limitar l’especulació immobiliària. A més, el pla preveu un futur marc legal per regular els lloguers de curta durada i estudiarà la possible reducció o eliminació de la fiança per a estudiants.

La periodista i guionista Anna Guitart ha estat nomenada nova directora de l’Institut Ramon Llull, l’organisme públic dedicat a la projecció internacional de la llengua i la cultura catalanes. Guitart, especialista en literatura, assumirà el càrrec el 8 de gener de 2026, en substitució de Pere Almeda. El seu nomenament va ser aprovat per la Junta Rectora del consorci, integrat per la Generalitat de Catalunya, el Govern de les Illes Balears i els ajuntaments de Barcelona i Palma. Recentment, Guitart va destacar com a comissària de la proposta literària de Barcelona com a ciutat convidada a la Fira Internacional del Llibre (FIL) de Guadalajara. La seva extensa trajectòria inclou la direcció de programes com “Tot el temps del món” i col·laboracions amb mitjans com TV3, Catalunya Ràdio i el diari Ara.

Un atac terrorista a la platja de Bondi Beach, a Sydney, va causar la mort de 15 persones i en va ferir més de 40 durant la celebració de la festivitat jueva de la Hanukkà. Les autoritats australianes, liderades pel primer ministre Anthony Albanese, van confirmar que l’atemptat tenia una motivació antisemita i estava inspirat en la ideologia d’Estat Islàmic (EI). Els assaltants, identificats com a Sajid Akram i el seu fill Naveed Akram, van ser neutralitzats per la policia, que posteriorment va trobar banderes d’EI i un artefacte explosiu. Diversos líders israelians, com el president Isaac Herzog i el primer ministre Benjamin Netanyahu, van condemnar l’atac com una mostra d’odi antisemita i van criticar el govern australià. Com a resposta, Austràlia ha anunciat un enduriment de les lleis de control d’armes de foc.

El Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) afronta una greu crisi interna a causa de múltiples denúncies d’assetjament sexual, un fenomen descrit com el seu propi “Me Too”, que se suma a casos de corrupció. Aquesta situació compromet la imatge del partit, especialment el seu discurs feminista, i amenaça la seva base de vot femení, clau en les darreres eleccions. Mentre el Partit Popular (PP), liderat per Alberto Núñez Feijóo, aprofita l’escàndol per intentar captar aquest electorat, el president Pedro Sánchez ha descartat un avançament electoral i assegura que “aguantarà”, defensant la transparència del seu partit i atacant el passat del PP. Per la seva banda, el seu soci de govern, Sumar, liderat per Yolanda Díaz, ha demanat una reunió urgent per exigir explicacions i canvis a l’executiu, tot i que descarta trencar la coalició per evitar un govern de dretes.

El Govern de la Generalitat atorgarà la Medalla d’Or al cantautor Joan Manuel Serrat i a l’actriu Núria Espert en un acte institucional que se celebrarà el 22 de desembre al Palau de la Generalitat. Aquesta màxima distinció reconeix les seves excepcionals trajectòries artístiques i humanes, que han contribuït de manera decisiva a la projecció internacional de la cultura catalana. Ambdós artistes comparteixen un ferm compromís amb els valors democràtics, havent-se enfrontat a la censura durant la dictadura franquista. Serrat, figura clau de la Nova Cançó, i Espert, una de les grans figures de les arts escèniques contemporànies, són reconeguts per les seves carreres d’excel·lència i per haver convertit el seu art en un espai de resistència cultural i llibertat. L’acte serà presidit per Salvador Illa.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat la creació d’un abonament de transport públic únic per a tot l’Estat, que entrarà en vigor el gener de 2026. Aquest títol tindrà un cost de 60 euros mensuals, amb una tarifa reduïda de 30 euros per a menors de 26 anys, i cobrirà els serveis de Rodalies, Mitjana Distància i autobusos de competència estatal. Paral·lelament, el Govern de la Generalitat i els Comuns han arribat a un acord per mantenir la bonificació del 50% en els preus de la T-usual i la T-jove a Catalunya durant tot l’any 2026. Aquest pacte, confirmat per Jéssica Albiach i la consellera Sílvia Paneque, assegura que la mesura autonòmica serà compatible amb el nou abonament estatal, oferint així diverses opcions per abaratir el transport als usuaris.

El govern espanyol, a través del president Pedro Sánchez, ha anunciat la creació d’un nou abonament de transport públic únic per a tot l’Estat, que entrarà en vigor a mitjans de gener del 2026. Aquest títol tindrà un cost de 60 euros mensuals per a adults i 30 euros per a joves menors de 26 anys. Inicialment, cobrirà els viatges en trens de Rodalies i mitjana distància (excloent l’AVE) i en la xarxa d’autobusos estatals, deixant fora el transport local com el metro o els autobusos urbans. Segons Sánchez, la mesura busca fomentar la mobilitat sostenible i beneficiarà dos milions d’usuaris. A Catalunya, la Generalitat ha confirmat que l’abonament conviurà amb els títols de l’ATM i que la seva integració al sistema T-mobilitat es preveu per al segon semestre del 2026, oferint més opcions als viatgers.