Un incendi en un assentament de barraques a Barcelona, situat a la zona de la Sagrera, ha cremat sis barraques i ha deixat dues persones ferides aquest dimarts al matí. El foc, localitzat a la confluència dels carrers Huelva i Bac de Roda, va requerir la intervenció de deu dotacions dels Bombers. Un dels ferits va ser traslladat a l’Hospital Vall d’Hebron per cremades en estat menys greu, mentre que l’altre va ser atès al lloc per un tall. El Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB) va assistir vuit persones afectades, en una zona on els serveis socials tenien constància de la pernoctació d’uns vuit adults. Els Mossos d’Esquadra investiguen les causes del sinistre, que ha generat crítiques polítiques per part de Daniel Sirera (PP) sobre la gestió de l’assentament.

Els Mossos d’Esquadra investiguen dues morts per precipitació ocorregudes recentment a Catalunya. A Sant Miquel del Fai, dins del terme de Bigues i Riells, un home d’uns 70 anys va morir diumenge al matí en caure des d’un camí de muntanya. El seu cos va ser localitzat per uns excursionistes i els serveis d’emergència només van poder certificar la seva defunció. D’altra banda, a l’Hospitalet de Llobregat, una dona va morir dimarts a la matinada després de precipitar-se des d’una finestra. En relació amb aquests fets, la policia va detenir un home per la seva presumpta implicació. La investigació d’aquest segon cas continua oberta per esclarir les circumstàncies i determinar si es tracta d’un crim de violència masclista, el que seria el vuitè d’aquest any a Catalunya.

El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, realitza la seva tercera visita a Espanya amb l’objectiu principal de reforçar el suport militar i, especialment, les defenses aèries del seu país. Aquesta visita arriba en un moment delicat per a Ucraïna, que s’enfronta a avenços russos al front i a problemes interns com talls d’electricitat i un escàndol de corrupció. L’agenda de Zelenski inclou reunions d’alt nivell amb el president del govern, Pedro Sánchez, per signar nous acords, i un dinar amb el rei Felip VI. A més, es reunirà amb els presidents del Congrés i el Senat, Francina Armengol i Pedro Rollán, i mantindrà una trobada clau amb una dotzena d’empreses del sector de la defensa a la seu d’Indra. Aquesta parada a Madrid forma part d’una gira europea que ja l’ha portat a França, on va tancar un acord amb Emmanuel Macron per a la compra d’avions de combat Rafale.

El debat sobre la reforma del finançament autonòmic s’ha intensificat amb la cerca d’aliances entre comunitats perjudicades pel model actual, considerat caduc. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha buscat una postura conjunta amb les Illes Balears, presidides per Marga Prohens (PP), de cara al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF). Ambdós líders coincideixen en la necessitat de respectar el principi d’ordinalitat, una posició que també ha rebut el suport del PP català, tot i el rebuig històric de la direcció nacional del partit. Malgrat els avenços en el diàleg, el Ministeri d’Hisenda, dirigit per María Jesús Montero, ha anunciat que la proposta per al nou sistema no es presentarà fins a principis de l’any vinent. Aquest retard ha estat assumit per ERC, que prioritza l’assoliment d’un “bon acord” per a un finançament singular per a Catalunya.

La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ha convocat el Consell de Política Fiscal i Financera per a aquest dilluns amb l’objectiu d’iniciar el debat sobre la reforma del sistema de finançament autonòmic, caduc des del 2014. La reunió estarà marcada per la proposta d’un finançament singular per a Catalunya, fruit de l’acord d’investidura entre ERC i el PSC de Salvador Illa. Aquesta proposta, que inclou la recaptació de tots els impostos i el respecte al principi d’ordinalitat per reduir el dèficit fiscal, genera una forta oposició. Les comunitats autònomes governades pel Partit Popular (PP) preparen un front comú per rebutjar qualsevol tracte preferencial, mentre que figures com el socialista Emiliano García-Page també s’hi mostren crítics. El debat es produeix en un context de negociacions per als pressupostos generals de l’Estat, on el govern de Pedro Sánchez necessita el suport dels partits catalans.

La multinacional Amazon ha comunicat la seva intenció d’acomiadar 978 treballadors de les seves oficines corporatives situades al barri del Poblenou de Barcelona. Aquesta retallada de personal forma part d’un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) més ampli que afecta 1.200 empleats a Espanya, concentrant el 80% dels acomiadaments a la capital catalana. Els llocs de treball afectats corresponen principalment a teleoperadors i personal de tecnologies de la informació (TIC), la qual cosa representa més del 30% d’aquesta plantilla específica a la ciutat. La companyia justifica la mesura al·legant “causes tècniques, organitzatives i productives”. El sindicat majoritari, CCOO, ja ha iniciat el període de negociacions, que s’estendrà fins al 17 de desembre. Liderats per Erik Carrión, els representants dels treballadors busquen reduir la xifra d’acomiadaments, aconseguir recol·locacions, prioritzar les sortides voluntàries i assegurar indemnitzacions adequades.

Després d’anunciar la seva dimissió, el president en funcions Carlos Mazón ha comparegut al Congrés dels Diputats per la seva gestió de la DANA del 29 d’octubre, mentre el PP negocia amb Vox la investidura del seu successor. L’elecció de Juanfran Pérez Llorca, impulsada per la direcció nacional del PP des de Madrid, ha generat una forta preocupació entre les associacions de víctimes. Representants com Rosa Álvarez i Mariló Gradolí el consideren “el candidat perfecte de Vox” i critiquen que la decisió sigui una imposició aliena als interessos valencians. Les associacions temen que aquest nomenament comporti un “peatge” per a la ciutadania, recordant polítiques de Mazón com el desmantellament d’unitats d’emergència. Mentrestant, els damnificats continuen exigint responsabilitats penals més enllà de les dimissions polítiques, mentre la investigació judicial avança.

El Consell de Seguretat de l’ONU ha aprovat una resolució impulsada pels Estats Units que dona suport al pla de pau de Donald Trump per a Gaza, amb 13 vots a favor i les abstencions de Rússia i la Xina. La proposta estableix la creació d’una força de seguretat internacional no depenent de l’ONU, que operarà fins al 2027 per assegurar les fronteres, protegir els civils i treballar en la desmilitarització de Hamas. A més, es formarà una Junta de Pau com a administració transitòria, dirigida pel mateix Trump. Mentre que el president nord-americà i el seu ambaixador, Mike Waltz, han celebrat la decisió com a “històrica”, Hamas ha mostrat el seu desacord amb punts clau i ha reiterat la seva negativa a desarmar-se. L’aprovació arriba en un context de reptes sobre el terreny, amb incompliments en l’entrada d’ajuda humanitària.

L’agenda cultural de mitjans de novembre a Catalunya es presenta plena d’activitats diverses per a tots els públics, amb un fort protagonisme del cinema i les tradicions populars. A Barcelona, se celebra el Festival de Cinema Independent L’Alternativa i una exposició de trens històrics de TMB, mentre que la Festa Major de la Sagrera omple el barri d’actes. Fora de la capital, destaquen cites consolidades com el Dia del Circ de Breda i el Festival BBVA de Cinema de Muntanya de Torelló. En aquest context, el Cinema Truffaut de Girona celebra el seu 25è aniversari, consolidat com un referent del cinema d’autor en versió original gestionat pel Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona. L’oferta es completa amb esdeveniments com la commemoració a Valls dels castells com a Patrimoni de la Humanitat i nombroses fires i festes arreu del territori.

L’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, de 95 anys, ha estat ingressat a la Clínica Sagrada Família de Barcelona a causa d’una pneumònia de caràcter lleu, tot i que presenta una insuficiència respiratòria aguda. Aquesta hospitalització arriba només una setmana abans que comenci el seu judici a l’Audiència Nacional per associació il·lícita i blanqueig de capitals. A causa del seu delicat estat de salut, que inclou marcadors d’Alzheimer i un deteriorament cognitiu previ, el tribunal ha citat Pujol a una compareixença per videoconferència la setmana vinent. Aquesta sessió, amb la participació de metges forenses, determinarà si l’expresident pot declarar i de quina manera. Malgrat que la seva defensa ha demanat que segueixi el judici a distància, el seu fill, Oriol Pujol, ha assegurat que el seu pare vol que el procés judicial tiri endavant.