França afronta un inici de 2026 marcat per una crisi multifactorial que inclou un declivi demogràfic inèdit, un govern minoritari amb dificultats per aprovar els pressupostos i un aïllament a Europa per l’acord del Mercosur. En aquest context d’incertesa, l’extrema dreta del Reagrupament Nacional es consolida com la força més popular segons les enquestes. La seva líder històrica, Marine Le Pen, es juga el seu futur polític en un judici d’apel·lació per una condemna de malversació de fons del Parlament Europeu, que podria confirmar la seva inhabilitació per a les eleccions presidencials del 2027. Per intentar evitar-ho, ha canviat la seva estratègia de defensa, culpant l’Eurocambra de no haver-la alertat de les irregularitats. Mentrestant, la figura del seu successor, Jordan Bardella, guanya popularitat i es perfila com el principal candidat a l’Elisi.

Un greu accident ferroviari a Gelida ha provocat la suspensió total de la xarxa de Rodalies de Catalunya. Un tren de la línia R4 en direcció Manresa va descarrilar després de col·lidir amb un mur de contenció que es va desprendre sobre la via a causa de la intensa llevantada. El sinistre va resultar en una persona morta i 38 ferits, cinc d’ells de gravetat. Com a mesura de precaució, Adif va interrompre la circulació a totes les línies fins a poder inspeccionar la infraestructura i garantir la seguretat. Aquest incident es va sumar a un altre descarrilament sense ferits a la línia RG1. Les conselleres Sílvia Paneque i Núria Parlon es van desplaçar al lloc dels fets, mentre Protecció Civil activava el pla FERROCAT per gestionar l’emergència.

L’administrador d’infraestructures ferroviàries, Adif, ha imposat una limitació de velocitat temporal a 160 km/h en diversos trams de la línia d’alta velocitat Madrid-Barcelona, afectant un total de gairebé 190 quilòmetres entre Mejorada del Campo i Alhama de Aragón. Aquesta mesura respon a les denúncies reiterades dels maquinistes sobre vibracions excessives i irregularitats a la via, una problemàtica que sindicats com SEMAF i UGT Renfe ja havien comunicat prèviament a Adif i a l’Agència Estatal de Seguretat Ferroviària (AESF). La decisió arriba just després del greu accident ferroviari d’Adamuz, considerat pels sindicats com el detonant de l’actuació. Adif realitzarà inspeccions nocturnes per avaluar la infraestructura, mentre que la reducció de velocitat pot causar retards de fins a mitja hora en els trajectes.

La insistència del president dels Estats Units, Donald Trump, per adquirir Groenlàndia ha provocat una greu crisi diplomàtica amb la Unió Europea, que ha centrat el debat al Fòrum Econòmic Mundial de Davos. Trump ha escalfat l’ambient abans de la seva arribada publicant missatges privats del president francès, Emmanuel Macron, i amenaçant amb nous aranzels als països que s’oposin a la seva annexió, que considera fonamental per a la seguretat mundial. La resposta europea ha estat contundent: Macron ha declarat que no cedirà a la intimidació, mentre que la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha assegurat una rèplica “ferma, unida i proporcional”. Brussel·les es planteja activar el seu instrument anticoerció, conegut com a “bazooka”, com a represàlia. Mentrestant, Trump ha confirmat una reunió a Davos per abordar la qüestió.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha impulsat la creació del “Consell de la Pau per a Gaza”, un organisme que ell mateix presidirà per supervisar la reconstrucció i la governança de la Franja. El nucli inicial està format per set homes de la seva confiança, entre els quals destaquen el secretari d’Estat Marco Rubio, l’exprimer ministre britànic Tony Blair i el seu assessor Jared Kushner. Trump ha convidat una seixantena de països a unir-s’hi, incloent-hi líders com Vladimir Putin i Recep Tayyip Erdogan, però sense cap representant palestí. La iniciativa ha generat controvèrsia per la proposta que els estats paguin mil milions de dòlars per obtenir una membresia permanent i ha rebut l’oposició del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu. Mentrestant, el pla s’enfronta a obstacles pràctics, ja que Israel bloqueja l’entrada a Gaza del comitè de tecnòcrates (CNAG) designat per a l’administració civil.

La política espanyola i catalana es troba marcada per la tensió al voltant del nou model de finançament. A nivell estatal, el president Pedro Sánchez i el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, es reuniran per tractar oficialment la política de defensa i la situació a Ucraïna, tot i que la trobada està emmarcada en un fort desacord per l’acord de finançament amb ERC. Feijóo critica durament el pacte, acusant Oriol Junqueras d’actuar com a “ministre d’Hisenda”, mentre que el govern espanyol acusa el PP de no tenir alternativa i d’atacar els serveis públics. Paral·lelament, el Govern de la Generalitat, amb Albert Dalmau substituint temporalment el president Salvador Illa per motius de salut, pressiona per aprovar els pressupostos durant el primer trimestre, donant per “tancada la carpeta del finançament”. No obstant això, ERC es nega a negociar-los fins que no es concreti el traspàs integral de l’IRPF.

El Carnaval del 2026 se celebrarà a Catalunya entre el 12 i el 18 de febrer, un període de festa que comença amb el Dijous Gras i finalitza amb el Dimecres de Cendra, donant pas a la Quaresma. Aquesta festivitat, els termes de la qual, Carnestoltes i Carnaval, són intercanviables i fan referència a l’abstinència de carn, és especialment rellevant en municipis catalans com Sitges, Vilanova i la Geltrú o Solsona. Tot i la seva popularitat, no hi ha dies festius generals a Catalunya, a diferència d’altres llocs d’Espanya. A nivell estatal, destaquen el Carnaval de Santa Cruz de Tenerife i el Carnaval de Cadis, ambdós declarats Festes d’Interès Turístic Internacional. El de Cadis és especialment conegut pel seu Concurs Oficial d’Agrupacions del Carnaval (COAC), que se celebra al Gran Teatre Falla.

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha criticat durament el nou model de finançament pactat entre el PSOE i ERC, qualificant-lo d’un “canvi de relat” i no d’un canvi de model real. Segons l’entitat, a través de portaveus com l’economista David Ros i la vicepresidenta Nohemí Zafra, l’increment previst de 4.700 milions d’euros per a la Generalitat no és fruit d’una reforma estructural, sinó de la tendència natural de l’economia i la recaptació fiscal. L’ANC adverteix que acceptar aquest acord significa validar un sistema basat en el dèficit fiscal, que xifra entre 25.500 i 30.500 milions d’euros anuals, sense corregir l’anomenat “espoli fiscal”. Tot i reconèixer aspectes positius com el principi d’ordinalitat, els consideren titulars sense garanties reals. Per aquest motiu, l’organització fa una crida a la “unitat estratègica” dels partits independentistes per rebutjar el pacte.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, es troba ingressat a l’Hospital Vall d’Hebron a causa d’una osteomielitis púbica, una infecció òssia poc freqüent provocada pel bacteri estreptococ. Després de ser admès amb un fort dolor i pèrdua de força a les cames, i de passar per la Unitat de Cures Intensives (UCI), la seva evolució és favorable i ja ha estat traslladat a planta, on continua un tractament amb antibiòtics que s’allargarà diverses setmanes. Mentrestant, per garantir la continuïtat de l’acció governamental, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha assumit les seves funcions de manera temporal, presidint reunions com la del Consell Executiu. El Govern ha transmès un missatge de normalitat, assegurant que les carpetes prioritàries, com la negociació dels pressupostos, no s’aturaran durant l’absència del president.

La plataforma de cinema en línia Filmin ha generat una intensa polèmica per la inclusió al seu catàleg del documental “Ícaro: la semana en llamas”, que narra les protestes postsentència de l’octubre de 2019 exclusivament des de la perspectiva dels policies espanyols. La decisió ha provocat una onada de crítiques a les xarxes socials, amb crides al boicot i acusacions de parcialitat per part d’entitats com l’Assemblea Nacional Catalana, que el qualifica de “visió esbiaixada i espanyolista”. La controvèrsia, amplificada per una piulada de Macarena Olona, va escalar fins a l’aparició de pintades a la seu de l’empresa. En resposta, el cofundador de Filmin, Jaume Ripoll, ha defensat la decisió al·legant la “pluralitat” del catàleg i la política de no censurar per motius ideològics, tot i admetre que el documental és “fallit” per tenir una única veu. Ripoll ha confirmat que l’obra, dirigida per Elena G. Cedillo i Susana Alonso, és una incorporació temporal disponible fins al 31 de gener.