El Tribunal Suprem ha condemnat el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, a dos anys d’inhabilitació, una multa de 7.200 euros i a indemnitzar amb 10.000 euros Alberto González Amador per un delicte de revelació de dades reservades. La sentència, relacionada amb la filtració d’informació sobre la parella d’Isabel Díaz Ayuso, no ha estat unànime i compta amb dos vots particulars de les magistrades progressistes. Aquesta decisió, que obliga García Ortiz a dimitir, suposa un cop polític per al govern de Pedro Sánchez, que tot i respectar la resolució “no la comparteix” i ja ha activat el procés per al seu relleu. El cas evidencia l’elevada judicialització de la política espanyola, malgrat que durant el judici no es van presentar proves concloents que acreditessin l’autoria directa de la filtració per part del fiscal general, qui sempre ha defensat la seva innocència.

S’ha confirmat el primer cas d’un mamífer mort per grip aviària a Espanya durant l’onada actual, una guineu trobada a la província de Saragossa. Experts com la veterinària Úrsula Höfle consideren el cas un “avís” sobre l’increment de la circulació del virus, però insisteixen que no és una situació preocupant. La hipòtesi principal és que l’animal es va infectar en consumir aus mortes amb una alta càrrega viral, descartant per ara una mutació del virus que faciliti el salt entre espècies. Tant Höfle com Jacobo Mendioroz, de Salut Pública, subratllen que el risc de transmissió a humans continua sent molt baix. De fet, la detecció es considera una mostra de l’eficàcia dels sistemes de vigilància. Aquest esdeveniment s’emmarca en un augment considerable de focus en aus silvestres a Espanya i Europa, que ha portat el Ministeri d’Agricultura a reforçar les mesures de prevenció a les granges.

El Ministeri de la Funció Pública es troba en plena negociació amb els sindicats per a un nou acord salarial plurianual. Una primera proposta d’un increment del 10% per al període 2025-2028 va ser rebutjada de manera unànime per CCOO, UGT i CSIF, que la van considerar insuficient per compensar la pèrdua de poder adquisitiu. Posteriorment, el govern va presentar una nova oferta, qualificada d’“inamovible”, que eleva la pujada a l’11%. Aquesta proposta ha generat reaccions diverses: mentre que CSIF la continua considerant inadequada i amenaça amb mobilitzacions, especialment pel límit del 4% en els dos primers anys, CCOO i UGT han valorat positivament l’esforç i han anunciat que l’estudiaran. Les negociacions continuen obertes a l’espera d’una reunió definitiva.

Juanfran Pérez Llorca ha registrat formalment la seva candidatura per presidir la Generalitat Valenciana en substitució de Carlos Mazón, qui va dimitir per la gestió de la DANA. La seva investidura depèn crucialment d’un pacte amb Vox, però ha presentat la candidatura l’últim dia de termini sense tenir l’acord garantit. Malgrat que el candidat del PP destaca la “bona sintonia” en les converses, la formació d’ultradreta adverteix que no hi ha res tancat i aprofita les negociacions per impulsar propostes ideològiques com la prohibició del burca. Considerat un “home corrent” però també un hàbil negociador, Pérez Llorca afronta el repte de consolidar el suport de Vox mentre es perfila com un líder que haurà de distanciar-se del llegat de Mazón per afrontar la reconstrucció post-DANA, una prioritat per a ambdós partits.

Un nou informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil exposa una presumpta trama de comissions il·legals que implica l’exdirigent del PSOE, Santos Cerdán. Segons la investigació, Cerdán hauria actuat com a enllaç entre la constructora Acciona i el Ministeri de Transports, dirigit per José Luís Ábalos. A canvi, l’empresa Servinabar, vinculada a l’entorn de Cerdán, rebia una comissió del 2% net per cada contracte d’obra pública adjudicat a Acciona. Aquesta operativa constituïa la principal font d’ingressos de Servinabar, representant el 75% dels seus beneficis. L’informe detalla que els fons haurien beneficiat directament Cerdán i la seva família, a través del lloguer d’un àtic, pagaments a familiars i l’ús d’una targeta de crèdit per a despeses personals. Arran d’aquestes revelacions, el jutge Leopoldo Puente ha imputat un exdirectiu d’Acciona, Justo Vicente Pelegrini, i dos dels seus subordinats.

El darrer baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) de novembre indica que el PSOE guanyaria unes eleccions generals amb un 32,6% dels vots, tot i que pateix una caiguda significativa que redueix el seu avantatge sobre el Partit Popular a deu punts. El PP creix fins al 22,4%, mentre que Vox també augmenta la seva intenció de vot fins al 18,8%, consolidant un gir a la dreta en el panorama polític. Per contra, els socis de govern, Sumar i Podem, perden força. Pel que fa a la valoració de líders, Pedro Sánchez és el preferit malgrat que cap polític aprova, superant Yolanda Díaz i Alberto Núñez Feijóo. L’enquesta, realitzada a 4.000 persones, assenyala l’habitatge com la principal preocupació ciutadana (40%), per davant dels “problemes polítics”.

L’actualitat judicial se centra en dos casos d’alt perfil. D’una banda, la Fiscalia Anticorrupció ha sol·licitat una pena de 24 anys de presó per a l’exministre José Luis Ábalos per la seva presumpta participació en la trama de comissions en la compra de mascaretes durant la pandèmia, acusant-lo de delictes com organització criminal, suborn i malversació. La petició, que també inclou penes per al seu assessor Koldo García i l’empresari Víctor de Aldama, arriba després que el jutge del Tribunal Suprem, Leopoldo Puente, els enviés a judici. Paral·lelament, el judici contra el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, per un presumpte delicte de revelació de secrets, entra en la seva fase final. Diversos periodistes han testificat que van conèixer el contingut del correu electrònic on Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso, proposava un pacte per admetre el frau fiscal abans que el mateix fiscal general, un testimoni clau per a la defensa.

El Congrés dels Estats Units ha aprovat de manera gairebé unànime una llei que obliga a la publicació de tots els documents relacionats amb el delinqüent sexual Jeffrey Epstein. La mesura, aprovada tant a la Cambra de Representants com al Senat, força el president Donald Trump a signar la legislació, malgrat la seva oposició inicial. Aquest canvi de rumb es produeix després d’una intensa pressió dins del Partit Republicà, exercida per congressistes com Marjorie Taylor Greene, i per les víctimes de la xarxa, com Haley Robson. La decisió coincideix amb la publicació de nous correus que suggereixen que Trump coneixia la xarxa de tràfic de menors d’Epstein. Un cop la llei sigui signada, el Departament de Justícia tindrà 30 dies per fer públics els milers d’arxius classificats.

En el marc del 50è aniversari de la mort de Francisco Franco, el govern espanyol ha impulsat diverses iniciatives per reivindicar la democràcia i aplicar la llei de memòria democràtica. Entre aquestes accions destaquen la campanya institucional “La democràcia és el teu poder”, que ha generat polèmica amb una pancarta en català a la Gran Via de Madrid, i l’inici del procediment per extingir quatre fundacions d’exaltació franquista, seguint el camí de la Fundació Francisco Franco. No obstant això, aquesta commemoració coincideix amb un context de creixent polarització i l’auge de partits d’extrema dreta com Vox i Aliança Catalana. Aquesta realitat es reflecteix en dades del CIS, que indiquen que un 21,3% dels ciutadans, especialment homes joves, valoren positivament la dictadura, mentre les accions del govern generen reaccions contraposades des de la CUP fins a l’entorn del PP.

El Govern espanyol, a través de la ministra María Jesús Montero, ha iniciat la reforma del finançament autonòmic amb la promesa de presentar un nou model a principis del 2026 per a la seva aplicació el 2027. La consellera d’Economia, Alícia Romero, ha valorat positivament la proposta, ja que assegura que complirà el pacte d’investidura entre PSC i ERC en garantir la singularitat de Catalunya dins d’un marc multilateral. El nou sistema preveu incrementar el percentatge de cessió de tributs a les comunitats i avançar cap a una gestió fiscal més federal. Romero ha destacat que es respectarà el principi d’ordinalitat per corregir el desequilibri actual de Catalunya, que aporta més del que rep. Aquest procés s’emmarca en l’objectiu a llarg termini que l’Agència Tributària de Catalunya assumeixi progressivament la recaptació de tots els impostos, amb la fita de gestionar l’IRPF íntegrament el 2028.