Els sindicats mèdics de tot l’Estat, incloent-hi Metges de Catalunya (MC), han convocat una nova onada de vagues que començarà el 16 de febrer. Les aturades es duran a terme durant una setmana de cada mes, en una primera fase que s’allargarà fins al juny. La principal reivindicació, coordinada per la Confederació Espanyola de Sindicats Mèdics (CESM), és la creació d’un estatut professional propi i el rebuig a l’esborrany de l’Estatut Marc del Ministeri de Sanitat. A més, els facultatius protesten contra la sobrecàrrega assistencial i l’esgotament professional. Tot i que la mobilització és d’àmbit estatal, a Catalunya es farà una convocatòria pròpia per interpel·lar directament el Departament de Salut. Com a part de les mobilitzacions, també s’ha organitzat una manifestació unitària a Madrid per al 14 de febrer.

Un tren de passatgers de Feve ha col·lidit amb una grua de l’enllumenat públic a Alumbres (Cartagena), un incident que ha deixat sis ferits lleus. Segons el ministre de Transports, Óscar Puente, el braç del vehicle va envair la via i va impactar contra el comboi, que no va arribar a descarrilar. Aquest sinistre marca el tercer accident ferroviari en pocs dies a l’Estat, després de les tragèdies mortals d’Adamuz, amb 43 víctimes, i de Gelida, on va morir un maquinista. Aquesta successió d’esdeveniments ha augmentat la tensió a Catalunya, on els maquinistes han iniciat una vaga de zel que ha paralitzat el servei de Rodalies. Com a resposta, el Departament de Territori del Govern ha obert un expedient a Renfe per no prestar el servei, malgrat que Adif havia garantit la seguretat de les vies.

La Marina francesa ha interceptat un petrolier al mar Mediterrani per la sospita que forma part de la flota fantasma russa. Segons va anunciar el president Emmanuel Macron, l’embarcació, procedent de Rússia i que presumptament navegava sota una bandera falsa, contravenia les sancions internacionals que prohibeixen l’exportació de petroli rus. L’operació es va realitzar a alta mar amb la col·laboració de països aliats i respectant la Convenció de l’ONU sobre el dret de mar. El vaixell ha estat desviat i s’ha obert una investigació judicial. Macron va subratllar que les activitats d’aquesta xarxa il·lícita, que ha crescut exponencialment, contribueixen a finançar la guerra d’agressió contra Ucraïna i que no es toleraran violacions del dret internacional ni de les sancions imposades per la Unió Europea.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha criticat públicament Espanya per ser, segons ell, l’únic aliat de l’OTAN que es nega a comprometre’s amb un augment de la despesa en defensa fins al 5% del PIB. Aquesta acusació, formulada en fòrums com el Fòrum Econòmic Mundial de Davos, on va qualificar el país d’“aprofitat”, ha generat tensions diplomàtiques i amenaces de represàlies comercials. Malgrat la pressió, el govern de Pedro Sánchez ha aconseguit evitar càstigs concrets mitjançant una estratègia que combina la fermesa amb l’elusió de la confrontació directa. Segons analistes com Eduard Soler, Espanya s’ha presentat com un aliat fiable i estratègicament útil per als EUA, destacant la importància de les bases de Rota i Morón, la qual cosa ha permès gestionar la situació sense cedir a les exigències ni patir conseqüències negatives fins ara.

El gestor d’infraestructures ferroviàries, Adif, ha modificat les limitacions de velocitat a la línia d’AVE Barcelona-Madrid després de rebre múltiples avisos de maquinistes sobre vibracions i suposades incidències a la via. Segons va informar el ministre Óscar Puente, un sol conductor va ser el responsable de la majoria d’aquestes denúncies. Després d’un seguit de decisions i rectificacions que van incloure una reducció general a 160 km/h, Adif ha establert finalment que la velocitat màxima es manté en 300 km/h a gairebé tot el trajecte, excepte en sis punts concrets on s’ha fixat un límit permanent de 230 km/h. Aquestes mesures preventives, que l’empresa considera un procediment de seguretat habitual, també s’han aplicat a la línia Madrid-València, on hi ha trams amb restriccions de 160 km/h i 200 km/h.

Un greu accident ferroviari a Gelida, que va causar la mort d’un maquinista i diversos ferits, ha provocat una doble afectació a la mobilitat a Catalunya. D’una banda, el servei de Rodalies de Catalunya ha quedat completament suspès mentre Adif revisa la seguretat de la xarxa ferroviària. De l’altra, el Servei Català de Trànsit ha ordenat el tall de l’autopista AP-7 en sentit sud entre Martorell i Vilafranca del Penedès a causa del risc d’esfondrament d’un mur de contenció afectat per l’incident. Aquesta restricció, que segons el director Ramon Lamiel durarà diversos dies, afecta uns 120.000 vehicles diaris. Per pal·liar les afectacions, s’han reforçat nombroses línies d’autobús i s’han establert rutes alternatives per carretera, com l’A-2, la C-15 i la C-32, que serà gratuïta temporalment.

Un equip internacional d’investigadors ha descobert a l’illa de Cèlebes, a Indonèsia, la que es considera la pintura rupestre més antiga del món, amb una datació de fa almenys 67.800 anys. La troballa, publicada a la revista Nature, consisteix en la plantilla d’una mà modificada per semblar una grapa, una variant única. Aquesta descoberta, realitzada per un equip liderat per Maxime Aubert de la Universitat de Griffith, no només demostra una tradició artística ininterrompuda de més de 35.000 anys a la mateixa cova, sinó que també aporta proves clau sobre les migracions humanes primerenques. Concretament, reforça la teoria que els primers humans van arribar al macrocontinent de Sahul (actual Austràlia i Nova Guinea) fa més de 65.000 anys seguint una ruta migratòria nord que travessava Cèlebes.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha presentat al Fòrum Econòmic de Davos la Junta de Pau, un nou organisme internacional que, tot i néixer per supervisar l’alto el foc a Gaza, aspira a resoldre conflictes globals i competir amb el Consell de Seguretat de l’ONU. L’adhesió requereix un pagament de 1.000 milions de dòlars i ja compta amb el suport d’una dotzena de països, entre els quals destaquen Israel, amb Benjamin Netanyahu, i l’Argentina de Javier Milei, mentre que estats com França han declinat la invitació. El president espanyol, Pedro Sánchez, també ha estat convidat, però el seu govern encara estudia la proposta. Aquesta situació genera tensions internes a Espanya, on socis com Izquierda Unida demanen rebutjar-la, argumentant que l’ens opera al marge de la legalitat internacional i exclou els palestins de la presa de decisions. La junta executiva inclou figures controvertides com Tony Blair i Jared Kushner.

Espanya ha patit dos greus accidents ferroviaris en poc temps, un a Adamuz (Còrdova) i un altre a Gelida (Alt Penedès), ambdós sota investigació per possibles fallades en la infraestructura. El sinistre d’Adamuz, que va implicar dos trens d’alta velocitat de Renfe i Iryo, ha deixat un balanç d’almenys 40 morts. La Guàrdia Civil centra la seva investigació en una possible ruptura de la via, possiblement per una soldadura defectuosa, descartant l’error humà i l’excés de velocitat. Per la seva banda, a Gelida, un tren de la línia R4 de Rodalies va xocar contra un mur de contenció que es va esfondrar, causant la mort d’un maquinista en pràctiques. Tot i que figures com el ministre Óscar Puente van atribuir inicialment l’esllavissada a un temporal, els Mossos d’Esquadra investiguen si la falta de manteniment per part d’Adif va ser un factor determinant.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat la imposició d’aranzels de fins al 25% a vuit països europeus com a represàlia per la seva oposició a l’annexió de Groenlàndia. Aquesta decisió ha generat una resposta unànime per part de la Unió Europea i els països afectats (Dinamarca, Finlàndia, França, Alemanya, els Països Baixos, Noruega, Suècia i el Regne Unit), que han mostrat la seva “plena solidaritat” amb Dinamarca. Líders com la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i l’alta representant Kaja Kallas, han advertit que aquestes mesures “soscaven les relacions transatlàntiques” i arrisquen una “perillosa espiral descendent”, reafirmant que la sobirania de Groenlàndia “no està en venda”. La UE defensa que la presència militar a l’Àrtic respon a interessos de seguretat compartits dins de l’OTAN.