L’Hospital Clínic de Barcelona ha registrat un preocupant augment de les atencions per violència sexual, amb 665 persones ateses fins a l’octubre, un 6,5% més que l’any anterior. Les dades mostren un agreujament de la situació: la majoria de les víctimes són dones (87%) i gairebé tots els agressors són homes (99%). A més, el 65% de les dones van patir una violació, una xifra superior a la de períodes anteriors, i s’ha detectat un increment de la violència física associada. Més de la meitat de les agressions (57%) es produeixen en domicilis, i un 9% són comeses en grup. Aquesta tendència a l’alça es confirma a tot Catalunya, on les violacions van créixer un 22% durant el primer semestre de l’any, un fet que el director del Clínic, Josep Maria Campistol, ha qualificat de “dramàtic” i de “problema de salut pública”.

Aquest dilluns comença a l’Audiència Nacional el judici contra l’expresident Jordi Pujol, els seus set fills i deu empresaris per presumptes delictes d’associació il·lícita i blanqueig de capitals. El macrojudici, que s’allargarà durant mesos, ha de determinar l’origen de la fortuna oculta de la família a Andorra. La Fiscalia Anticorrupció sosté que els diners provenen d’una “xarxa de clientelisme” on empresaris pagaven comissions a canvi d’adjudicacions públiques, amb Jordi Pujol Ferrusola com a figura central, qui s’enfronta a una pena de 29 anys de presó. Per contra, la defensa atribueix la fortuna a la “deixa de l’avi Florenci” i denuncia una persecució política emmarcada en l’anomenada “Operació Catalunya”. L’avançat estat de salut de Jordi Pujol, de 95 anys, és una de les qüestions prèvies que el tribunal ha d’avaluar.

El fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, ha presentat la seva dimissió després de ser condemnat pel Tribunal Suprem a dos anys d’inhabilitació per un delicte de revelació de secrets. La sentència està relacionada amb la filtració d’informació sobre Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso. A més de la renúncia immediata, la condemna per delicte dolós comporta, segons l’Estatut Fiscal, l’obertura d’un expedient que previsiblement culminarà en la seva expulsió de la carrera fiscal. Malgrat la decisió judicial, García Ortiz ha defensat haver “servit fidelment la institució”. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha expressat el seu desacord amb la sentència, ha defensat la innocència del fiscal i ha anunciat la intenció de recórrer al Tribunal Constitucional. La condemna també ha generat reaccions polítiques, com la del president d’ERC, Oriol Junqueras, que ha criticat durament el tribunal.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha reaccionat a la condemna del fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, per part del Tribunal Suprem. Des de la cimera del G20 a Sud-àfrica, Sánchez ha expressat el seu suport al fiscal, afirmant que creu en la seva innocència basant-se en testimonis del judici. Tot i declarar que el govern acata la sentència, ha manifestat la seva profunda discrepància amb l’orientació d’aquesta. En aquest sentit, ha anunciat l’inici del mecanisme per nomenar un nou fiscal general i ha insinuat que la sentència es recorrerà davant d’instàncies superiors, com el Tribunal Constitucional o la justícia europea. Finalment, ha descartat un indult per a García Ortiz per no tenir sentit actualment i ha llançat una crítica indirecta al PP.

Els Mossos d’Esquadra han detingut un metge col·legiat de 39 anys a Barcelona, acusat d’un delicte contra la salut pública per subministrar drogues per via intravenosa. La investigació es va iniciar el 17 de novembre després que els agents auxiliessin una persona en un estat d’excitació greu per intoxicació en un pis del districte de Ciutat Vella, la qual va haver de ser hospitalitzada. La policia va identificar el domicili com un punt de tràfic de drogues i, en un escorcoll posterior, hi va trobar diverses substàncies com tusi, ketamina, MDMA i pastilles d’èxtasi. A més, van comissar una balança de precisió, estris per a la manipulació de drogues i equip sanitari complet per a l’administració intravenosa. L’home va passar a disposició judicial el 20 de novembre.

Una nena de sis anys ha mort i una altra de quatre ha estat hospitalitzada després de rebre tractament en una clínica dental a Alzira. La investigació de la Conselleria de Sanitat ha revelat que el centre no tenia autorització per administrar sedació intravenosa, tot i que sí per a anestèsics locals. La nena de sis anys va patir una aturada cardiorespiratòria a casa seva hores després del tractament i va morir a l’Hospital de la Ribera. L’altra menor, de quatre anys, va ser ingressada a l’UCI de l’Hospital Clínic Universitari de València amb febre i vòmits, però es troba estable. Com a conseqüència, la Conselleria de Sanitat ha suspès cautelarment l’activitat de la clínica i ha obert un expedient informatiu. Paral·lelament, un jutjat d’Alzira i el grup d’Homicidis de la policia han iniciat les seves pròpies investigacions per aclarir els fets.

Els Estats Units i Rússia han dissenyat en secret un pla de pau de 28 punts per a Ucraïna, negociat pels enviats Steve Witkoff i Kirill Dimitriev sense la participació de Kíiv ni de la Unió Europea. La proposta exigeix importants concessions ucraïneses, com la cessió de tot el Donbàs, una dràstica reducció de les seves forces armades, la prohibició de tropes estrangeres i el reconeixement del rus com a llengua oficial. Malgrat que el president Volodímir Zelenski ho considera una invitació a “perdre la dignitat”, s’ha mostrat obert a discutir el document. Mentrestant, els aliats europeus, reunits al G20, recelen del pla i han emès una declaració conjunta rebutjant canvis de fronteres per la força, tot i acceptar-lo com a punt de partida. Pròximament, una delegació ucraïnesa es reunirà amb representants nord-americans a Ginebra per abordar la proposta.

El jutjat número 2 d’Àvila ha decretat presó comunicada i sense fiança per a l’home de 66 anys acusat de la mort de la cantant i actriu Encarnita Polo. L’artista, de 86 anys i famosa per èxits com “Paco, Paco, Paco”, va morir presumptament per estrangulació a la residència on tots dos vivien. Després dels fets, el sospitós, que no tenia antecedents d’agressivitat, va ser posat sota custòdia policial i ingressat a la Unitat de Psiquiatria de l’Hospital Nuestra Señora de Sonsoles, la qual cosa va retardar la seva compareixença judicial. Una setmana després de l’agressió mortal, l’home va passar a disposició judicial, culminant amb l’ordre de presó provisional. La Policia Nacional manté oberta la investigació per aclarir les circumstàncies del crim.

La condemna del Tribunal Suprem al fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, per revelació de secrets en el cas relacionat amb la parella d’Isabel Díaz Ayuso, ha intensificat la confrontació política i judicial a Espanya. El govern espanyol ha qüestionat la sentència, qualificant-la de “condemna política”, mentre que Ayuso ha acusat l’executiu de pràctiques “pròpies d’una dictadura”. Aquesta situació ha estat aprofitada per Pedro Sánchez, que ha activat una estratègia de polarització per presentar el cas com un exemple de lawfare i mobilitzar el seu electorat. Aquest xoc de poders es reflecteix també en l’àmbit de la justícia històrica, on l’exfiscal general Dolores Delgado impulsa, a través de la Llei de Memòria Democràtica del 2022, la investigació dels crims del franquisme, tot i topar amb la resistència d’una part de la judicatura.

Diversos estudis recents, basats en dades del CIS, revelen un augment preocupant del suport a l’autoritarisme entre els joves espanyols. Actualment, un 13,5% de les persones entre 18 i 24 anys considera que una dictadura pot ser preferible a la democràcia, el doble que fa quaranta anys, una tendència que contrasta amb la població de més de 65 anys, on el suport ha caigut a mínims històrics. Aquest fenomen es manifesta en una valoració positiva del franquisme per part d’un 25% dels joves, xifra que s’eleva al 35% en el cas dels homes joves. Experts com Jordi Muñoz atribueixen aquest canvi a factors com les crisis econòmiques, la pandèmia i una reacció al feminisme, coincidint amb la irrupció de Vox. A més, l’ICPS assenyala la manca de memòria històrica, mentre que l’ICIP destaca un major suport juvenil a la despesa militar i a postures antifeministes.