El jugador de l’Espanyol, Álvaro Aguado, va declarar davant la jutgessa aquest dimecres com a investigat per una presumpta agressió sexual a una treballadora del club. Els fets haurien ocorregut el juny de 2023 en una festa a la discoteca Opium de Barcelona per celebrar l’ascens de l’equip a Primera Divisió. Aguado va admetre haver mantingut relacions sexuals amb la denunciant, però va assegurar que van ser consentides. La denunciant, que va declarar la setmana passada, manté que va ser violada al lavabo de la discoteca després que Aguado li fes tocaments a la pista de ball. L’Espanyol no ha pres mesures contra el jugador, al·ludint a la presumpció d’innocència, i la discoteca no va activar el protocol d’agressions sexuals, per la qual cosa no es conserven les gravacions de seguretat. La jutgessa citarà a declarar testimonis que van estar presents a la festa. La denunciant va presentar la denúncia al gener per por de represàlies. No hi ha mesures cautelars contra Aguado.

L’Ajuntament de Barcelona, liderat per Jaume Collboni, ha presentat el projecte definitiu per a la superilla de Sant Antoni, consolidant la pacificació iniciada el 2017 durant el mandat d’Ada Colau. El projecte, que suposa una inversió de més d’11 milions d’euros, preveu l’inici de les obres a la primavera del 2026. Comte Borrell, entre Manso i Paral·lel, Aldana i Parlament, entre Ronda Sant Pau i Paral·lel, es transformaran en plataforma única. S’implementarà un sistema de doble filera d’arbres a la banda més assolellada dels carrers, similar al de Consell de Cent, i es reduiran els parterres, concentrant-los a la plaça entre Comte Borrell i Parlament. El paviment combinarà panot a les zones de vianants i granit a la zona central, amb un granit de diferent color per a les zones de càrrega i descàrrega, per evitar l’aparcament indiscriminat de vehicles. L’Associació Sant Antoni Comerç ha expressat la seva satisfacció amb el projecte, tot demanant que es respectin els terminis. L’Associació de Veïns també valora positivament la priorització dels vianants i la delimitació de les zones de càrrega i descàrrega. La tinenta d’alcaldia d’Urbanisme, Laia Bonet, ha destacat l’èxit del model i la voluntat del govern de continuar implementant pacificacions a la ciutat, prioritzant tant el disseny com la funcionalitat.

La filtració de missatges de Whatsapp entre el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i l’exministre José Luis Ábalos, ha provocat una forta reacció de la Moncloa, que ha anunciat la seva intenció d’investigar la filtració fins al final. El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, ha afirmat que volen saber qui ha filtrat els missatges, per què i quins altres missatges privats podrien estar en mans de tercers. El govern espanyol ha assegurat que emprendrà accions legals si la justícia no actua d’ofici. La portaveu, Pilar Alegría, ha qualificat la filtració de “molt greu” i ha subratllat que els missatges són “intranscendents” i “descontextualitzats”, a més de ser anteriors a la causa judicial oberta contra Koldo García, ex-mà dreta d’Ábalos. Els missatges, publicats per El Mundo, contenen crítiques de Sánchez a líders socialistes autonòmics, com Susana Díaz, Emiliano García Page, Javier Lambán i Guillermo Fernández Vara, així com a la ministra de Defensa, Margarita Robles, i a l’exvicepresident Pablo Iglesias. També revelen que Sánchez va mantenir contacte amb Ábalos després de la seva destitució. El PP ha acusat Sánchez d’instaurar un “règim del terror” i de mantenir una relació de complicitat amb Ábalos. La Moncloa ha assegurat que Sánchez està “tranquil” perquè els missatges no l’impliquen en cap delicte.

Tres associacions de víctimes de la DANA que va afectar el País Valencià l’octubre de 2024 van viatjar a Brussel·les per buscar suport de les institucions europees. Es van reunir amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, així com amb eurodiputats espanyols, excepte del PP i Vox. Les associacions van destacar l’"empatia" de Von der Leyen, que es va comprometre a visitar la zona afectada. Van criticar la manca de suport del PP i del president de la Generalitat, Carlos Mazón, amb qui encara no s’havien reunit formalment mesos després de la tragèdia. Les associacions van sol·licitar un comitè de seguiment per part de la CE per a la reconstrucció i la fiscalització dels fons europeus, un servei de socors i rescat europeu, un fons comú per a la reconstrucció de zones afectades per catàstrofes, una comissió per investigar la DANA i aclariments sobre l’ajuda enviada. Van comparar la recepció a Brussel·les amb la falta d’atenció a València, on no se’ls havia convidat a cap reunió. Esteban González Pons, del PP, es va comprometre a reunir-se amb elles posteriorment. Les associacions van demanar la dimissió de Mazón i van criticar la seva gestió. Espanya va sol·licitar 4.404 milions d’euros del Fons de Solidaritat, i Brussel·les va concedir una bestreta de 100 milions.

La Generalitat de Catalunya ha sol·licitat un crèdit de 3.500 milions d’euros a entitats bancàries per refinançar deute a llarg termini, amb l’objectiu d’estalviar 24 milions d’euros en interessos. Aquesta és la primera vegada des del 2012 que la Generalitat recorre a bancs privats per a finançament, després d’haver depès del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) des de l’època d’Andreu Mas-Colell com a conseller d’Economia. L’operació, que requereix l’autorització del govern espanyol, s’emmarca en un context de reestructuració del deute català, amb una condonació de 17.104 milions d’euros per part de l’Estat, que suposarà un estalvi anual d’entre 250 i 300 milions d’euros per a la Generalitat. La consellera d’Economia, Alícia Romero, preveu el retorn als mercats financers aquesta tardor. Mentrestant, el Banc Sabadell ha anunciat un augment del 58,6% en els seus beneficis nets durant el primer trimestre del 2025, arribant als 489 milions d’euros. L’entitat ha elevat la previsió de retribució als accionistes a 1.300 milions d’euros per al 2025, enmig de l’opa del BBVA i la consulta pública oberta pel Ministeri d’Economia. El banc ha destacat el creixement del crèdit viu i la disminució de la morositat, que se situa en el 2,67%. La filial britànica TSB ha contribuït amb 94 milions d’euros als beneficis del grup.

Dimarts es formalitzarà el Pacte Nacional per la Llengua, un acord que destinarà 255 milions d’euros el primer any a impulsar l’ús del català. PSC, ERC, els Comuns, entitats com Òmnium Cultural i Plataforma per la Llengua, i sindicats, signaran l’acord. Junts i la CUP s’han despenjat del pacte, amb Junts al·legant que van demanar esperar la sentència del Tribunal Constitucional sobre el 25% de castellà a l’escola, segons Carles Puigdemont. L’objectiu del pacte és frenar la davallada de l’ús del català, especialment entre els joves, i reforçar la seva presència en diversos àmbits. Es prioritzarà el reforç del català a les aules amb més de 100 milions d’euros, i la dinamització de l’oferta cultural en català amb 73 milions. A més, es buscarà l’oficialitat del català a la Unió Europea. El pacte, sorgit durant el govern de Pere Aragonès, s’adreça a tota la societat i es planteja l’horitzó del 2030 per avaluar-ne l’efectivitat. Representants d’ERC i els Comuns, com Jordi Albert i David Cid, respectivament, han valorat positivament l’acord, mentre que des de Plataforma per la Llengua, amb el seu president Òscar Escuder, consideren que caldria ser més ambiciós en alguns aspectes, com l’àmbit sanitari.