L’exèrcit israelià ha intensificat els seus atacs a la Franja de Gaza, resultant en la mort de més de 100 palestins en un dels dies més violents des de la ruptura de l’alto el foc. Els bombardejos, que van coincidir amb la commemoració de la Nakba, es van concentrar a Khan Yunis i Rafah, al sud, però també van afectar el nord de la ciutat de Gaza i un centre de salut al campament de refugiats de Jabalia. Entre les víctimes hi ha dones, nens i el periodista Hassan Samour. Aquests atacs se sumen als més de 70 dies de bloqueig d’ajuda humanitària imposat per Israel, agreujant la crisi humanitària a la regió. Paral·lelament, Israel ha convocat l’ambaixadora espanyola, Ana Salomón Pérez, després que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, qualifiqués Israel d’“estat genocida” al Congrés. Aquesta acció diplomàtica augmenta les tensions entre ambdós països. Mentrestant, una organització humanitària amb suport nord-americà preveu iniciar la seva tasca a Gaza a finals de maig, però urgeix a Israel a permetre l’entrada d’ajuda de les Nacions Unides i altres organitzacions. Hamàs ha acusat Israel de soscavar els esforços de mediació i els EUA d’incomplir els acords pactats després de l’alliberament de l’ostatge nord-americà, Edan Alexander. Malgrat les crides internacionals a la pau, Netanyahu ha advertit d’una imminent incursió terrestre a Gaza per “completar l’operació i derrotar Hamàs”.

Un simulacre d’accident entre un tramvia i un cotxe al túnel de Glòries, prop de Can Jaumandreu a Barcelona, ha mobilitzat 200 persones, entre membres dels serveis d’emergència i figurants. L’incident simulat ha involucrat un cotxe envaint les vies del tramvia i xocant amb un comboi en direcció a Glòries, provocant un incendi fictici i una cinquantena de ferits simulats. L’objectiu principal d’aquest exercici, organitzat per Protecció Civil, l’Ajuntament de Barcelona i Tram, era avaluar la resposta coordinada davant d’un sinistre amb múltiples víctimes i posar a prova el pla d’autoprotecció del Tram, homologat el 2023. Xavier Masramon, de Protecció Civil, ha destacat la importància d’aquests simulacres per identificar punts forts i febles en els protocols d’actuació. L’exercici, que ha tingut lloc entre les 22 h i les 4 h, ha recreat amb gran realisme l’accident, utilitzant fum, efectes especials i maquillatge per als figurants. Els veïns van ser informats prèviament per evitar alarmes innecessàries. L’anàlisi posterior de l’exercici permetrà optimitzar els plans d’emergència i garantir una resposta més eficaç en situacions reals.

L’escriptor barceloní Chufo Lloréns ha mort als 94 anys. Nascut el 1931, Lloréns va combinar una reeixida carrera en el món de l’espectacle amb la seva passió per la literatura. Va ser propietari de conegudes discoteques barcelonines com El Papagayo i Don Chufo, i va col·laborar amb figures com Pedro Ruiz. A partir dels anys 80, va iniciar la seva carrera literària, destacant en el gènere de la novel·la històrica. Amb obres com “Et donaré la terra” i “Mar de foc”, ambientades a la Barcelona medieval, va aconseguir un gran èxit de vendes, superant el milió d’exemplars i traduint-se a diversos idiomes. Altres títols destacats inclouen “La llei dels justos”, sobre la Barcelona modernista, i “El destí dels herois”, que aborda els conflictes europeus del segle XX. La seva última novel·la, “Res no passa el dia abans”, va ser publicada l’any passat. Lloréns va ser guardonat amb la Medalla d’Honor de Barcelona el 2011. La seva mort ha estat lamentada per l’editorial Penguin Random House i nombrosos lectors.

La DGAIA es troba immersa en una crisi arran de la violació reiterada d’una nena de 12 anys que estava sota la seva tutela. L’abús, perpetrat per una xarxa de pederàstia liderada per un electricista de 40 anys, conegut com el ‘Pelicot català’, va ocórrer entre 2020 i 2021. Dos dels agressors estan en presó preventiva i seran jutjats, mentre que la investigació continua per aclarir la implicació d’una desena de persones més. La consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, ha anunciat una “transformació profunda” de la DGAIA, que inclourà un pla de mesures per millorar la protecció de la infància i una auditoria dels comptes de l’organisme. A més, el Govern es personarà com a acusació particular en el judici. La Sindicatura de Greuges, liderada per Esther Giménez-Salinas, també ha obert una investigació. El cas ha posat en evidència les deficiències del sistema, especialment el fet que els educadors del centre van trigar un any i mig a detectar els abusos i la decisió qüestionable de permetre que la menor, amb 15 anys, anés a viure amb un noi de 25. Martínez Bravo compareixerà al Parlament per donar explicacions sobre la gestió del cas i els mecanismes de prevenció i protecció de la DGAIA. L’electricista, que captava menors a través de les xarxes socials, va ser detingut el 2022. El material confiscat va conduir a la desarticulació d’una xarxa de pederàstia el 2024, amb 16 detinguts i 14 més investigats. La Fiscalia demana 107 anys de presó per al líder de la trama.

Nou empresaris espanyols, cinc dels quals catalans, van quedar atrapats a Trípoli, Líbia, a causa dels enfrontaments armats entre milícies rivals. El grup, en missió comercial organitzada per la Cambra de Comerç de Tarragona, va arribar dilluns i tenia previst tornar dimecres, però els combats els van obligar a refugiar-se al soterrani del seu hotel. Roberto Barros, director internacional de la Cambra, va confirmar que la situació es va calmar dimecres al matí i que el grup va ser traslladat a l’ambaixada espanyola. Els enfrontaments van esclatar dilluns i van resultar en la mort d’Abdel Ghani al Kikli, líder de la milícia Autoritat de Suport a l’Estabilitat (SSA). Abdelhamid Dbeiba, cap del Govern d’Unitat Nacional (GUN), va anunciar una reestructuració dels organismes de seguretat. L’ONU havia alertat sobre maniobres militars prèvies als enfrontaments. Amnistia Internacional havia denunciat el 2021 el finançament de la SSA per part del GUN, tot i les acusacions d’abusos contra els drets humans. El Ministeri d’Exteriors espanyol va confirmar que l’ambaixada estava en contacte amb 45 espanyols al país i que aproximadament la meitat havien estat acollits a la residència de l’ambaixador. Aquests fets s’emmarquen en la inestabilitat política que viu Líbia des de la caiguda de Muammar al-Gaddafi el 2011.

Diversos casos estan sota escrutini judicial a Espanya. Raúl Asencio, jugador del Reial Madrid, i tres excompanys del planter madridista, Andrés García, Ferrán Ruiz i Juan Rodríguez, han estat processats per enregistrar i difondre imatges sexuals de dues dones, una d’elles menor d’edat, l’any 2023. El jutge ha trobat indicis de delictes de descobriment i vulneració de la intimitat, distribució de vídeos sense consentiment i possessió de pornografia infantil. Asencio, tot i no ser present a l’enregistrament original a Mogán, hauria rebut i reenviat el vídeo. Ferran Ruiz actualment juga al filial del Girona. En un altre cas, Begoña Gómez, esposa del president del govern espanyol Pedro Sánchez, ha sol·licitat a l’Audiència Provincial de Madrid que prengui mesures contra el jutge Juan Carlos Peinado, que investiga el rescat de Globalia-Air Europa. L’advocat de Gómez, Antonio Camacho, considera “incomprensible” la continuació de la investigació després de dues resolucions de l’Audiència Provincial que la consideraven il·legal. Mentrestant, Peinado continua investigant presumptes delictes de corrupció relacionats amb el finançament de la càtedra de Gómez a la Universitat Complutense. Rosauro Varo, de Telefónica, va declarar haver rebut una sol·licitud de finançament de Gómez, però va negar més implicació.

La vicepresidenta tercera del govern espanyol i ministra per a la Transició Ecològica, Sara Aagesen, va informar al Congrés dels Diputats sobre l’estat de la investigació de l’apagada elèctrica del 28 d’abril. Aagesen va indicar que les pèrdues de generació es van iniciar a Granada, Badajoz i Sevilla, descartant problemes de cobertura, reserva o mida de les xarxes com a causes. La investigació, que analitza milions de dades, ha descartat un ciberatac a Red Eléctrica i s’està investigant si les oscil·lacions detectades en el sistema elèctric europeu mitja hora abans de l’apagada van tenir alguna relació amb l’incident. Aagesen va defensar la gestió del govern i va demanar rigor en la investigació, criticant les especulacions i les “receptes simples”. L’oposició, encapçalada per Guillermo Mariscal del PP, va criticar la gestió del govern i va demanar la dimissió d’Aagesen. Altres partits com Sumar, ERC, Junts, Bildu, PNB, Podem i BNG van expressar les seves opinions sobre l’apagada i la política energètica. L’apagada va afectar el 60% de la demanda d’electricitat, un fet sense precedents. La CNMC també està investigant l’incident. El Congrés debatrà mocions de Podem, PP i Vox relacionades amb l’apagada i el sector energètic.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, consolida el seu lideratge polític un any després de la victòria del PSC a les eleccions catalanes. Illa ha destacat la “normalització política” i la “lleialtat institucional” com a pilars de la seva gestió, que ha vist el retorn d’empreses com el Banc Sabadell i La Caixa. L’executiu català ha prioritzat l’emergència habitacional, amb un pla per construir 50.000 pisos amb una inversió de 4.400 milions d’euros, i ha presentat el pla Catalunya Lidera, dotat amb 18.500 milions d’euros, per impulsar el lideratge econòmic de Catalunya. Entre els reptes pendents, destaquen el traspàs de Rodalies, el finançament autonòmic i l’aprovació dels pressupostos del 2026. Illa també ha incrementat la presència de Catalunya a Brussel·les, en un context marcat per la guerra comercial i els conflictes internacionals. La bona relació d’Illa amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, es manifesta en la propera Conferència de Presidents, que se celebrarà a Barcelona el 6 de juny. Aquesta trobada, convocada per Sánchez i organitzada pel Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica, abordarà temes com el finançament autonòmic, sis mesos després de l’última reunió a Santander. La Conferència de Presidents, que ha celebrat 27 edicions des del 2004, servirà per reforçar la col·laboració entre l’Estat i les comunitats autònomes.

El Ministeri de Consum, dirigit per Pablo Bustinduy, investigarà una important empresa de venda d’entrades, presumptament Ticketmaster, per possibles irregularitats en la venda online de tiquets pels concerts de Bad Bunny a Espanya el 2026. L’artista porto-riqueny oferirà 12 concerts, dos a Barcelona i deu a Madrid. La investigació sorgeix arran de la denúncia de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), que acusa Ticketmaster de pràctiques “irregulars i abusives” en la fixació de preus, utilitzant un sistema de preus dinàmics que els incrementa segons la demanda i aplicant càrrecs addicionals poc clars. El Ministeri vol determinar si aquests càrrecs addicionals compleixen la legalitat. Aquesta investigació se suma a un expedient informatiu ja obert contra diverses empreses de venda d’entrades online, iniciat després d’una denúncia de l’OCU el 2024 per la repercussió de les despeses de gestió al consumidor. Bustinduy ha afirmat que el preu final ha de ser transparent des del principi i que la nova llei de defensa dels consumidors obligarà a incloure les despeses de gestió en el preu inicial. Tot i les queixes i les dificultats en el procés de compra, les entrades pels concerts de Bad Bunny estan esgotades.

La tensió política a Espanya s’ha intensificat arran de la filtració de missatges de WhatsApp entre el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i l’exministre José Luis Ábalos. Alberto Núñez Feijóo, líder del PP, ha utilitzat aquestes filtracions, publicades per El Mundo, per demanar la dimissió de Sánchez i la convocatòria d’eleccions anticipades. Feijóo ha acusat Sánchez d’estar implicat en el rescat d’Air Europa i de conèixer els fets descrits en els missatges. Sánchez, per la seva banda, ha acusat el PP d’utilitzar un “delicte” per atacar-lo i ha reiterat la seva intenció d’esgotar la legislatura. En resposta a les pressions, Feijóo ha anunciat l’avançament del congrés del PP al juliol, amb l’objectiu declarat d’estar “preparats” per a unes possibles eleccions anticipades. Aquest moviment respon també a les pressions internes, especialment d’Isabel Díaz Ayuso, que havia demanat públicament aquest avançament. Feijóo optarà de nou al lideratge del partit. Mentrestant, Sánchez ha anunciat una Conferència de Presidents autonòmics a Barcelona per al 6 de juny. El PSOE ha ironitzat sobre l’avançament del congrés del PP, suggerint un possible relleu en el lideratge de Feijóo. La relació del PP amb Vox i la possibilitat de pactes futurs continuen sent un tema central en el debat polític.