L’expresident del Brasil, Jair Bolsonaro, ha estat arrestat i empresonat a Brasília per ordre del Suprem Tribunal Federal. La detenció preventiva es va produir després que l’exmandatari, que es trobava en arrest domiciliari, intentés trencar la seva polsera electrònica de vigilància per fugir, aprofitant una manifestació de seguidors davant de casa seva. Posteriorment, el jutge Alexandre de Moraes va determinar l’inici del compliment de la seva condemna de 27 anys i tres mesos de presó per l’intent de cop d’estat del 2023. Bolsonaro ha ingressat en una cel·la de la seu de la Policia Federal, tot i les peticions de la seva defensa per mantenir l’arrest domiciliari a causa del seu delicat estat de salut. Les autoritats sospitaven que el seu pla de fugida incloïa refugiar-se a l’ambaixada dels Estats Units.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha emès una sentència que obliga tots els estats membres a reconèixer els matrimonis homosexuals celebrats legalment en un altre país de la UE, encara que la seva pròpia legislació no els contempli. Aquesta decisió sorgeix del cas de dos ciutadans polonesos que es van casar a Berlín el 2018 i a qui Polònia va negar la transcripció del seu certificat matrimonial. Segons el tribunal, aquesta negativa constitueix una violació del dret a la lliure circulació i del dret fonamental a la vida privada i familiar dels cònjuges, creant greus inconvenients. La sentència aclareix que, tot i que els països no estan obligats a legalitzar el matrimoni homosexual en el seu dret nacional, han de garantir un mètode de reconeixement que no sigui discriminatori ni excessivament difícil.

La dimissió del fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, arran de la seva condemna pel Tribunal Suprem per revelació de secrets en el cas de frau fiscal de la parella d’Isabel Díaz Ayuso, ha desencadenat una important crisi política. En resposta, el govern de Pedro Sánchez ha proposat Teresa Peramato, una fiscal experta en violència masclista, com a successora, en un anunci simbòlic fet el 25N. L’executiu, a través del ministre Félix Bolaños i la vicepresidenta Yolanda Díaz, ha criticat el retard del Suprem en publicar la sentència completa i ha rebutjat la proposta d’Alberto Núñez Feijóo de fer vinculant l’informe del CGPJ. Aquesta sentència és considerada una victòria estratègica per a Ayuso i el seu assessor Miguel Ángel Rodríguez, reforçant la seva posició dins del Partit Popular i afeblint el lideratge de Feijóo, mentre les associacions de fiscals esperen que Peramato restauri el prestigi de la institució.

Telefónica ha presentat un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) que, segons les últimes xifres, afectarà 5.459 treballadors, la qual cosa representa aproximadament el 36% de la seva plantilla a l’Estat. La companyia, que té l’Estat com a principal accionista amb un 10%, justifica la mesura per causes organitzatives, tècniques i de producció. Aquest ajust laboral, que afecta diverses filials com Telefónica de España, Móviles i Global Solutions, s’emmarca en el nou pla estratègic presentat pel president Marc Murtra. Aquest pla té com a objectiu reduir un 25% els costos operatius i estalviar 2.010 milions d’euros per al 2030. Els sindicats UGT i CCOO han iniciat un període de negociació de 30 dies, on CCOO reclama que les sortides siguin voluntàries mitjançant prejubilacions, mentre que UGT exigeix que es mantinguin les condicions de l’ERO anterior. El nombre final d’afectats podria augmentar, ja que encara no s’han concretat les xifres de dues filials més.

Una sèrie d’accidents mortals han tingut lloc recentment a Catalunya i Sevilla. A les carreteres catalanes, s’han registrat diverses víctimes, entre les quals un motorista de 39 anys a la C-1415B a Canovelles, un altre motorista en una col·lisió a la GIP-5107 a Llers, i una noia de 17 anys que viatjava com a passatgera en una moto accidentada a l’A-2 al Bruc. Aquests sinistres han elevat la xifra de morts a les vies interurbanes catalanes a 132 aquest any, segons el Servei Català de Trànsit. Paral·lelament, a Sevilla, un vianant va morir en un atropellament i va ser arrossegat diversos quilòmetres sense que la conductora se n’adonés. A Barcelona, un home va perdre la vida després de caure accidentalment a les vies del metro a l’estació de Diagonal i ser atropellat per un tren.

La condemna històrica del Tribunal Suprem al fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, per un delicte de revelació de dades reservades en el cas que afecta Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso, ha provocat la seva dimissió immediata. García Ortiz va renunciar per “protegir la Fiscalia” després de ser inhabilitat per dos anys, en un fet que ha intensificat la tensió política. La presidenta madrilenya va exigir la dimissió de Pedro Sánchez, acusant-lo d’un abús arbitrari del poder i de pràctiques antidemocràtiques. Com a resposta, el govern espanyol ha proposat com a successora Teresa Peramato, una fiscal de la Unió Progressista de Fiscals amb una llarga trajectòria i reconeguda experta en la lluita contra la violència masclista. El seu nomenament definitiu està pendent d’un informe no vinculant del CGPJ i la seva compareixença al Congrés.

L’Audiència Nacional ha iniciat el judici contra l’expresident Jordi Pujol Soley i els seus set fills per la fortuna familiar oculta a Andorra. Malgrat els informes forenses que indicaven que no està en condicions de ser jutjat, el tribunal ha decidit mantenir Pujol, de 95 anys, en el procés, tot i que participarà per videoconferència des del seu domicili. Aquesta decisió, que ha causat sorpresa i ha estat qualificada de “venjança” per l’entorn familiar, deixa la porta oberta a eximir-lo més endavant segons el seu estat de salut. La família s’enfronta a acusacions de blanqueig de capitals i associació il·lícita, amb peticions de presó que arriben als 29 anys per al primogènit, Jordi Pujol Ferrusola. Les defenses han sol·licitat la nul·litat del judici, al·legant que es basa en proves obtingudes il·legalment a Andorra i vinculant la investigació amb l’anomenada “operació Catalunya”.

La Policia Nacional ha llançat una campanya de col·laboració ciutadana per localitzar els deu fugitius més buscats a Espanya, reclamats per delictes greus com robatoris amb violència, agressions sexuals o tràfic de drogues. Entre ells es troba Manuel Rodríguez López, un home de 63 anys originari de Barcelona, considerat “molt perillós” i amb múltiples requisitòries pendents. Per facilitar-ne la identificació, les autoritats han difós imatges reals i altres recreades amb intel·ligència artificial que mostren possibles canvis en la seva aparença, i han habilitat el correu electrònic [email protected] per rebre informació confidencial. La iniciativa ja ha donat fruits, ja que recentment s’ha confirmat la detenció a l’Havana (Cuba) d’un altre dels pròfugs de la llista, Martiño Ramos Soto, per al qual el govern espanyol ja ha sol·licitat l’extradició.

L’administració de Donald Trump ha elevat la tensió amb Veneçuela en designar oficialment el Càrtel de Los Soles com a organització terrorista estrangera (FTO). Segons els Estats Units, aquest grup, suposadament liderat pel president Nicolás Maduro i Diosdado Cabello, es dedica al narcotràfic i amenaça la seguretat nord-americana, una afirmació que el secretari d’Estat Marco Rubio considera provada amb una “base fàctica suficient”. El govern veneçolà, per la seva banda, nega l’existència del càrtel, qualificant l’acusació de “mentida vil” i un pretext per justificar una intervenció il·legítima. Aquesta mesura s’emmarca en una ofensiva més àmplia que inclou l’Operació Llança del Sud, un gran desplegament militar al Carib amb el portaavions USS Gerald Ford, i atacs contra suposades narcollanxes que han causat 83 morts. La designació, segons el secretari de Defensa Pete Hegseth, obre “noves opcions” per als EUA, mentre diverses aerolínies internacionals han suspès els seus vols al país.

El Pla Kanpai, un dispositiu policial coordinat entre els Mossos d’Esquadra i altres cossos de seguretat, intensifica la lluita contra la delinqüència multireincident a Catalunya, principalment a l’àrea metropolitana de Barcelona. Segons el balanç presentat per la consellera Núria Parlon, en els primers sis mesos s’han realitzat 20 operatius que han culminat amb la detenció de 470 persones, les quals acumulaven més de 4.000 antecedents. Aquestes actuacions han contribuït a una reducció del 10% en els delictes associats. Un exemple recent és el desè dispositiu, que va finalitzar amb 70 detinguts i 577 antecedents a Barcelona i municipis adjacents. A més, s’ha ampliat el criteri per definir un delinqüent multireincident, elevant la xifra d’individus sota seguiment policial a gairebé 4.000, en una estratègia que, segons Parlon, “ha vingut per quedar-se”.