Durant el primer trimestre del 2025, Catalunya ha experimentat un descens general del 6% en la delinqüència, però els delictes contra la llibertat sexual han augmentat un 12,5%, passant de 902 a 1.015 casos. Les agressions sexuals amb penetració han crescut gairebé un 27%, arribant a 421 casos. Aquest increment s’atribueix, en part, a una major conscienciació i detecció d’aquests delictes, que sovint ocorren en l’àmbit familiar o amb persones conegudes, i afecten especialment a menors. Aquesta tendència contrasta amb la baixada general de la criminalitat, liderada per un descens del 19% en les ciberestafes. La criminalitat convencional ha disminuït un 4,1%, mentre que els furts es mantenen estables. Barcelona ciutat ha vist un descens del 7,6% en el total de delictes, però els delictes contra la llibertat sexual han augmentat un 16,3%, el tràfic de drogues un 18% i el robatori de vehicles un 8,6%. El Ministeri de l’Interior ha publicat aquestes dades, que mostren que Catalunya supera la mitjana espanyola en denúncies per delictes contra la llibertat sexual. A Espanya, aquests delictes han augmentat un 3,8% en el mateix període. El Prat de Llobregat encapçala el rànquing de criminalitat per municipis, amb 45,1 delictes per cada 1.000 habitants, atribuït a “l’efecte aeroport”.

Blanca Serra, activista independentista i lingüista, va declarar davant la Fiscalia de Memòria Democràtica de Barcelona per les tortures patides a la comissaria de Via Laietana durant el franquisme i la Transició. Aquest esdeveniment marca un precedent històric, sent la primera declaració d’aquest tipus que arriba a la Fiscalia després de la posada en marxa d’una secció especialitzada en Drets Humans i Memòria Democràtica. La denúncia, presentada per Irídia i Òmnium Cultural, se centra en els fets ocorreguts el febrer de 1977, amparats per la llei de memòria democràtica. Serra, juntament amb la seva germana Eva (ja difunta), van ser detingudes en diverses ocasions entre 1977 i 1982, i van patir tortures com pallisses, asfíxia amb bosses de plàstic i lesions als dits del peu. L’objectiu de la declaració és aconseguir una investigació exhaustiva, accés a documents policials i la identificació dels responsables. Anaïs Franquesa (Irídia) i Xavier Antich (Òmnium) van destacar la importància d’aquest cas per a la reparació de les víctimes i la lluita contra la impunitat. La comissaria de Via Laietana torna a ser el centre del debat, amb la reivindicació de convertir-la en un centre de memòria i reparació democràtica, una promesa del ministre Ángel Víctor Torres que encara no s’ha materialitzat. El cas de Serra obre una escletxa per a la justícia i la reparació de les víctimes de tortures, i esdevé un símbol de la lluita per la memòria democràtica a Catalunya. La decisió final sobre el futur de la comissaria recau en Fernando Grande-Marlaska.

L’oficina de l’expresident dels Estats Units, Joe Biden, va anunciar que ha estat diagnosticat amb càncer de pròstata agressiu amb metàstasi als ossos. La setmana passada, Biden va ser examinat després d’experimentar un augment dels símptomes urinaris, i el diagnòstic va revelar una puntuació de Gleason de 9 (Grup 5). Tot i la gravetat del diagnòstic, el càncer sembla ser sensible a les hormones, cosa que obre la possibilitat d’un tractament eficaç. Biden i la seva família estan considerant diverses opcions de tractament amb els seus metges. Aquest diagnòstic arriba després d’un mandat presidencial marcat per preguntes sobre la salut de Biden, que va deixar el càrrec el gener passat com el president de més edat de la història dels EUA. A principis de 2024, el metge personal de Biden el va declarar apte per al càrrec després d’un examen físic. Al febrer de 2023, Biden es va sotmetre a una cirurgia exitosa per extirpar una lesió cancerosa al pit, i en aquell moment no es va requerir tractament addicional. L’actual president, Donald Trump, ha expressat els seus millors desitjos per a la recuperació de Biden.

Lleó XIV va iniciar oficialment el seu pontificat amb una missa solemne a la Plaça de Sant Pere del Vaticà, davant de 200.000 fidels. Durant la cerimònia, carregada de simbolisme, va rebre el pal·li i l’anell del Pescador, símbols de la seva nova responsabilitat. En la seva homilia, Lleó XIV va demanar la pau a Ucraïna i Gaza, i va expressar el seu desig d’una Església unida contra l’odi i la marginació dels pobres. A més, va instar a construir ponts amb altres religions. Entre els assistents hi havia els reis Felip VI i Letícia, la qual va lluir el “privilegi del blanc”, Ursula von der Leyen i Volodímir Zelenski, amb qui el Papa va mantenir la seva primera audiència privada al Vaticà. Pedro Sánchez i Donald Trump no van assistir a la cerimònia, tot i que Trump va enviar representants. La missa va incloure rituals com l’oració a la tomba de Sant Pere i la presentació d’un tapís de la pesca miraculosa.

Israel ha intensificat la seva ofensiva a la Franja de Gaza amb l’operació “Carros de Gedeó”, centrant-se en Deir al-Balah, una zona prèviament no afectada. Les Forces de Defensa d’Israel (FDI) han anunciat atacs extensos i mobilització de tropes per aconseguir el control operatiu i alliberar ostatges, objectius anunciats prèviament pel govern de Benjamin Netanyahu. Aquesta escalada ha resultat en un augment significatiu de víctimes, amb més de 53.100 morts i 120.000 ferits a Gaza des del començament de l’ofensiva israeliana, que ja dura 590 dies. Mentrestant, Pedro Sánchez, en la cimera de la Lliga Àrab a Bagdad, ha condemnat les accions d’Israel, qualificant-les de “massacre” i de violació del dret internacional. Ha instat a aturar la violència i ha proposat quatre prioritats: aturar la catàstrofe humanitària, pressionar Netanyahu, avançar en el reconeixement de l’Estat palestí i reforçar el diàleg euroàrab i islàmic. Espanya i Palestina estan impulsant una resolució a les Nacions Unides perquè el Tribunal Internacional de Justícia es pronunciï sobre el compliment per part d’Israel de les seves obligacions internacionals respecte a l’ajuda humanitària a Gaza.

El DocsBarcelona 2025 ha tancat la seva 28a edició amb més d'11.000 assistents, un augment del 18% respecte a l’any anterior. “La memoria de las mariposas”, de Tatiana Fuentes, ha guanyat el premi a la millor pel·lícula, destacant la seva exploració de les víctimes indígenes del comerç del cautxú al Perú i la seva “resignificació de les imatges”. “Grup natural”, de Nina Solà, ha rebut el premi a la millor pel·lícula catalana, presentant un retrat universal del sistema educatiu a través d’un institut de Barcelona. El premi del públic ha estat per a “Mares”, mentre que el documental ucraïnès “Timestamp”, de Katerina Gornostai, ha guanyat el Premi del Jurat, centrant-se en l’esforç per mantenir les escoles obertes durant el conflicte amb Rússia. “The dialogue police”, de Susanna Edwards, ha rebut el premi a la rellevància periodística d’EL PERIÓDICO, amb una menció especial per a “Facing war”, de Tommy Gulliksen, que segueix els esforços de Jens Stoltenberg per frenar la guerra d’Ucraïna. Altres premis inclouen el Nou Talent per a “Two strangers trying not to kill each other”, de Jacob Perlmutter i Manon Quimet, i el de Millor Muntatge per a “Always”, de Deming Chen. Finalment, Heino Deckert ha rebut el Premi d’Honor.

La violència a la Franja de Gaza s’ha intensificat, amb més de 300 palestins morts en tres dies d’atacs israelians. Els bombardejos han afectat habitatges al nord de la Franja, incloent el camp de refugiats de Jabalia, i una escola a Beit Lahia que servia de refugi. La Defensa Civil de Gaza ha informat de persones desaparegudes sota les runes. Israel afirma que les seves operacions busquen desmantellar infraestructures terroristes. El Ministeri de Sanitat de Gaza xifra en més de 53.000 les víctimes mortals des de l’inici de l’ofensiva israeliana, la majoria dones i nens, i en 120.214 els ferits. Hamas acusa el govern israelià de Netanyahu de “genocidi”. L’Unicef, a través de la seva directora executiva Catherine Russell, ha denunciat la mort d’almenys 45 nens en els atacs aeris. El Consell d’Europa ha denunciat una massacre de civils i la situació de fam deliberada a Gaza, agreujada pel bloqueig israelià a l’ajuda humanitària. El president dels Estats Units, Donald Trump, de visita al Golf, ha promès que “passaran coses bones” a Gaza i que s’ajudarà els palestins. El president francès, Emmanuel Macron, ha demanat a Europa que denunciï la situació a Gaza. Aquesta escalada de violència coincideix amb la commemoració de la Nakba, el desplaçament massiu de població àrab del 1948.

Catalunya es prepara per a un eclipsi solar total el 12 d’agost del 2026, el primer visible des del 1905. Aquest fenomen, que tindrà lloc a dos quarts de nou del vespre, serà observable en la seva totalitat al sud de Catalunya, especialment a comarques com el Montsià i la Terra Alta, amb una durada màxima d’1 minut i 32 segons a localitats com Roquetes. La Generalitat ha creat una Comissió Interdepartamental, liderada pel president Salvador Illa i la consellera Núria Montserrat, per coordinar la resposta davant l’impacte científic, educatiu, econòmic i logístic previst. L’Observatori de l’Ebre, únic dins la franja de totalitat, tindrà un paper clau en l’estudi de la corona solar. Ignasi Ribas, director de l’IEEC, destaca la importància d’aquest eclipsi, tot i que a Barcelona només s’ocultarà el 99% del sol. Es recomana buscar punts d’observació amb l’horitzó oest descobert, a 5 graus d’alçada, i utilitzar ulleres homologades durant les fases de parcialitat per evitar riscos oculars. S’espera un augment significatiu del turisme astronòmic, similar a l’observat als EUA el 2017, amb milions de persones desplaçant-se. La Generalitat preveu establir punts oficials d’observació, distribuir ulleres i activar dispositius de trànsit i emergències, a més de campanyes educatives i de divulgació. Després del 2026, dos eclipsis més seran visibles des d’Espanya abans del 2028, però cap amb la mateixa centralitat i visibilitat que el de Catalunya.

Rússia i Ucraïna es van reunir a Istanbul per a negociar la fi de la guerra. La reunió, mediada per Turquia, va ser la primera d’alt nivell en més de tres anys. Tot i l’absència de Putin i Zelenski, les delegacions van acordar un intercanvi de 2.000 presoners de guerra, 1.000 per cada bàndol, en els pròxims dies. El Kremlin va assegurar que estudiaria la proposta ucraïnesa d’una reunió entre Putin i Zelenski. Turquia va demanar un alto el foc immediat, mentre que Zelenski, des de Tirana, va insistir en la necessitat d’un alto el foc complet i incondicional, i va advertir de “reaccions fortes” si Rússia no es pren seriosament les negociacions. Marco Rubio, secretari d’Estat dels EUA, va assistir a una reunió trilateral prèvia amb Ucraïna i Turquia, però va expressar poques expectatives davant el baix perfil de la delegació russa. Donald Trump va declarar que no hi hauria progrés fins que ell mateix es reunís amb Putin, una idea recolzada pel portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov. Malgrat les negociacions, Rússia va continuar els seus atacs amb drons a diverses regions d’Ucraïna. Les reivindicacions russes continuen sent la cessió de territoris, incloent Donetsk, Lugansk, Kherson, Zaporíjia i Crimea, així com la renúncia d’Ucraïna a l’OTAN.

La gira de Donald Trump per l’Aràbia Saudita, Qatar i els Emirats Àrabs Units ha generat controvèrsia i alhora ha marcat un possible canvi en la dinàmica geopolítica de la regió. Trump va aconseguir acords comercials i d’inversió milionaris, incloent-hi un acord de defensa de 142.000 milions de dòlars amb l’Aràbia Saudita, la venda d’armes més gran de la història. Aquest acord inclou la provisió d’equipament militar d’última generació a canvi d’una inversió saudita de 20.000 milions de dòlars en intel·ligència artificial als EUA. A més, Trump va aixecar les sancions a Síria i es va reunir amb el nou primer ministre sirià, Ahmed al-Sharaa, un fet simbòlic considerant el passat d’Al-Sharaa com a comandant de la filial siriana d’Al-Qaeda. Trump va instar Al-Sharaa a normalitzar relacions amb Israel i a expulsar terroristes estrangers de Síria. La gira també va estar marcada per la polèmica, amb crítiques sobre possibles conflictes d’interessos degut als projectes immobiliaris de l’empresa familiar Trump a la regió, i per l’acceptació d’un Boeing 747 com a regal de la família reial qatariana. Finalment, la gira va mostrar un aparent distanciament de Trump respecte a Israel, amb un acostament a Síria i l’obertura al diàleg amb l’Iran, fet que ha generat nerviosisme a Tel-Aviv. Aquests moviments apunten a una nova doctrina de política exterior a la regió, centrada en acords transaccionals i aliances pragmàtiques.