El president del Tribunal Constitucional (TC), Cándido Conde-Pumpido, ha rebutjat la petició de tres magistrats conservadors –César Tolosa, Enrique Arnaldo i Concepción Espejel– d’ajornar el debat sobre la llei d’amnistia fins que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) es pronunciï sobre les consultes prèvies plantejades per diversos tribunals espanyols. Conde-Pumpido, després de consultar amb la vicepresidenta i ponent del recurs, Immaculada Montalbán, ha decidit que el debat sobre el recurs presentat pel PP contra la llei d’amnistia es realitzarà pròximament, previsiblement abans de l’estiu. Els magistrats conservadors volien esperar la posició del TJUE sobre la compatibilitat de la llei amb el dret comunitari, especialment en relació amb els delictes de malversació i terrorisme. La decisió de Conde-Pumpido reforça la majoria progressista al TC (6 magistrats progressistes i 4 conservadors) després de la recusació del magistrat conservador José María Macías per falta d’imparcialitat, degut al seu posicionament previ contrari a la llei. El TC ha hagut d’estudiar més de 50 recusacions relacionades amb aquest cas, una xifra rècord. Cal recordar que el magistrat progressista Juan Carlos Campo també es va abstenir en aquest cas per haver participat en la redacció dels indults.

Catalunya es prepara per implementar la reforma del reglament d’estrangeria, aprovada pel govern de Pedro Sánchez, amb l’objectiu d’incorporar al mercat laboral fins a 200.000 persones migrants en els pròxims dos anys. Carlos Prieto, delegat del Govern a Catalunya, i Mònica Martínez, consellera de Drets Socials, van presentar les novetats de la reforma, que entra en vigor aquest maig. Aquesta reforma amplia les vies per obtenir permisos de treball, tant per a estudiants com per a persones amb familiars a Espanya, i facilita la regularització de persones que ja resideixen al país, incloent aquelles que havien perdut el seu permís. Es preveu un reforç de personal a les oficines d’estrangeria d’entre un 30% i un 40% per garantir l’eficàcia del procés. Martínez va destacar la importància de la coordinació entre administracions i va defensar Catalunya com a “terra d’acollida”. La reforma es basa en l’èxit de la regularització impulsada per José Luis Rodríguez Zapatero, que va demostrar un impacte positiu en l’ocupació formal sense afectar negativament els salaris. Aquesta nova regulació busca aprofitar la contribució dels migrants al creixement de l’ocupació, que representa més d’un terç dels llocs de treball creats des de la pandèmia. Prieto va criticar els discursos d’odi relacionats amb la immigració i va elogiar el paper de Catalunya en l’acollida de menors migrants. Malgrat les expectatives del govern espanyol, algunes ONG han expressat preocupació per la situació dels sol·licitants d’asil rebutjats i el defensor del poble, Ángel Gabilondo, alerta sobre les possibles conseqüències per als menors migrants. El PSOE s’ha mostrat obert a tramitar una ILP per a la regularització extraordinària de persones migrants sense papers, que compta amb el suport de nombroses organitzacions.

La polèmica ha envoltat Eurovisió 2025, centrant-se en el televot a favor d’Israel, que va quedar en segon lloc. RTVE va demanar una auditoria a la UER sobre el funcionament del televot i va qüestionar la seva idoneïtat, rebent el suport de les televisions belga VRT i islandesa RÚV. La UER va defensar el sistema de votació com “el més avançat del món” i va confirmar que no sancionarà RTVE pel missatge en favor de Palestina emès abans de la final, tot i haver advertit prèviament sobre possibles sancions per comentaris similars durant la semifinal. El president espanyol, Pedro Sánchez, va demanar l’expulsió d’Israel del festival, comparant la situació amb la de Rússia després de la invasió d’Ucraïna. Aquesta petició va generar reaccions polítiques, amb partits com Sumar, Podem i ERC demanant mesures més contundents contra Israel, mentre que el PP va interpretar el televot a favor d’Israel com una resposta ciutadana al govern. La UER també va defensar el seu patrocinador israelià, Moroccanoil, com una empresa global amb seu a Nova York, sense influència en el contingut editorial del festival. Finalment, la representant espanyola, Melody, va prioritzar la seva família a Màlaga per sobre de la roda de premsa prevista a Madrid després del concurs.

Luís Montenegro, líder de l’aliança conservadora Aliança Democràtica (AD), ha guanyat les eleccions legislatives anticipades a Portugal, tot i no aconseguir la majoria absoluta. Amb un 32,1% dels vots, l’AD haurà de buscar aliances per governar. El partit d’extrema dreta Chega, liderat per André Ventura, ha obtingut un resultat significatiu, situant-se en tercera posició amb un 22,6% dels vots, en empat tècnic amb el Partit Socialista (PS) de Pedro Nuno Santos, que ha aconseguit el 23,4%. Aquesta situació planteja un escenari d’incertesa política i complicades negociacions per formar govern. Les eleccions anticipades van ser convocades després que Montenegro perdés una moció de confiança al març. Malgrat la victòria, la fragmentació del Parlament dificulta la formació d’una majoria estable. Montenegro podria intentar pactar amb Iniciativa Liberal (IL), un altre partit de centredreta, però junts no sumen prou escons. Les altres opcions, un pacte amb Chega o una gran coalició amb el PS, semblen poc probables. L’ascens de Chega, malgrat els escàndols que han afectat alguns dels seus membres, i el retrocés del PS, descarten l’escenari d’una majoria d’esquerres. La participació ha estat del 63,3%.

La situació a Gaza s’ha deteriorat dràsticament, amb una escalada de violència i una crisi humanitària creixent. Benjamin Netanyahu, primer ministre israelià, ha declarat obertament la seva intenció d’ocupar tota la Franja, després d’una ofensiva militar intensificada a Khan Yunis, on l’exèrcit israelià ha ordenat l’evacuació de la població. Aquesta escalada ha resultat en la mort de centenars de persones des de divendres, en el marc de l’operació “Carros de Gedeó”. Pedro Sánchez, president del Govern espanyol, ha condemnat les accions d’Israel davant la Lliga Àrab, acusant-lo de violar el dret internacional i demanant la fi de la “matança”. Sánchez ha proposat quatre prioritats: la fi de la catàstrofe humanitària, pressió sobre Netanyahu, avançar en la solució política amb el reconeixement de l’Estat palestí, i reforçar el diàleg euroàrab. Mentrestant, l’ajuda humanitària espera entrar a Gaza després de mesos de bloqueig, amb Netanyahu comprometent-se a permetre l’entrada d’una quantitat “bàsica” de menjar davant la pressió internacional, especialment dels Estats Units. L’OMS alerta sobre la fam que afecta més de dos milions de persones a la Franja, amb mig milió en situació de “malnutrició aguda”. Oxfam Intermón denuncia l’ús de la fam com a arma de guerra per part d’Israel.

Aquest diumenge, un conductor va morir en un accident a l’A-2 a Òdena (Anoia) després que la seva furgoneta sortís de la via al punt quilomètric 557 i bolqués. El passatger va ser traslladat a l’Hospital de Bellvitge en estat greu. Els Mossos d’Esquadra, els Bombers de la Generalitat i el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) van atendre l’accident. Aquesta va ser la víctima mortal número 55 a les carreteres catalanes aquest any. En un altre incident, dilluns al matí, un conductor va morir en una sortida de via a l’AP-7 a Masdenverge (Montsià) al punt quilomètric 330. El vehicle va sortir de la via, va xocar amb una tanca i va bolcar. El conductor, únic ocupant del vehicle, va morir. Aquest accident va elevar el nombre de víctimes mortals a les carreteres catalanes a 56 des de principis d’any. Els Mossos d’Esquadra, els Bombers i el SEM també van respondre a aquest incident.

Xavier Trias, exalcalde de Barcelona, va comparèixer davant la comissió d’investigació de l’Operació Catalunya al Congrés. Trias va lamentar que ningú del PP li hagués demanat perdó per la falsa informació sobre un compte bancari a Suïssa publicada per El Mundo. Va expressar la seva sorpresa per la implicació de Jorge Fernández Díaz, exministre de l’Interior, en l’operació contra dirigents independentistes, a qui va qualificar de “malèvol”. Trias va afirmar que tant Soraya Sáenz de Santamaría com Alberto Núñez Feijóo li havien transmès el malestar de Mariano Rajoy per la situació. L’exalcalde va atribuir l’operació a la intolerància d’alguns grups polítics cap a la defensa de la identitat catalana i va criticar l’ús d’“eines impresentables” amb “impunitat”. Trias va mencionar la “soledat” que va sentir i va criticar l’ús de la informació falsa per part d’alguns grups polítics, com els Comuns, per obtenir rèdit electoral. Finalment, va rebutjar les pràctiques de “llançar missatges per veure què caces” sense proves, en referència a la situació del president Pedro Sánchez. Trias va anunciar la seva intenció de presentar una querella, similar a la que va interposar el 2017 contra Eugenio Pino, per injúries i calúmnies. Oriol Junqueras, president d’ERC, també va declarar a la comissió, com a víctima de pressions de Rajoy a la Banca Privada d’Andorra. Aquestes declaracions segueixen la querella presentada per Artur Mas contra diversos membres del govern de Rajoy, incloent Jorge Fernández Díaz i María Dolores de Cospedal, per l’Operació Catalunya i l’espionatge amb Pegasus.

El Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, dirigit per Pablo Bustinduy, ha ordenat a Airbnb el bloqueig de gairebé 66.000 anuncis d’habitatges turístics considerats il·legals. La mesura es deu a l’incompliment de la normativa sobre publicitat d’aquest tipus d’allotjaments en diverses comunitats autònomes, principalment per la manca del número de llicència o registre, l’ocultació de la naturalesa jurídica dels arrendadors (si són professionals o particulars) i la inclusió de números de llicència falsos. El Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) ha avalat l’actuació de Consum i ha instat Airbnb a retirar immediatament 5.800 anuncis, corresponents a la primera de les tres resolucions emeses pel Ministeri. Aquesta acció s’emmarca en l’objectiu de Consum d’acabar amb la il·legalitat en el sector dels allotjaments turístics, afavorir l’accés a l’habitatge i protegir els drets dels consumidors. A més, s’han obert expedients sancionadors a Airbnb i altres grans gestores de pisos turístics per incompliments similars i pràctiques abusives, els quals segueixen el seu curs.

El 17 de febrer de 2024, un Airbus A321 de Lufthansa que cobria la ruta Frankfurt-Sevilla va experimentar un incident en què va volar sense pilot durant aproximadament 10 minuts. El copilot es va desmaiar mentre es trobava sol a la cabina, ja que la pilot havia anat al lavabo. Durant aquest temps, l’avió, amb 199 passatgers a bord, va continuar volant gràcies al pilot automàtic. La pilot va intentar repetidament tornar a entrar a la cabina introduint el codi d’accés, però no va obtenir resposta del copilot. Una hostessa també va intentar contactar amb ell sense èxit. Finalment, mentre la pilot introduïa el codi d’emergència, el copilot va obrir la porta. Posteriorment, es va sol·licitar un aterratge d’emergència a l’aeroport de Barajas (Madrid), on el copilot va ser atès per serveis mèdics. La gravadora de veu de la cabina va registrar sorolls que suggerien una emergència sanitària aguda, i s’ha informat que el copilot va manipular els controls de l’avió involuntàriament mentre estava inconscient. Els passatgers no es van adonar de la situació. La Comissió d’Investigació d’Accidents i Incidents d’Aviació Civil del Ministeri de Transports espanyol ha elaborat un informe sobre l’incident.

L’operació Kanpai, un macrodispositiu policial contra la multireincidència, ha culminat amb la detenció de 67 persones amb 497 antecedents a diverses ciutats catalanes. Un miler d’agents dels Mossos d’Esquadra, Guàrdia Civil, Policia Nacional i policies locals van participar en l’operatiu, que es va dur a terme a Barcelona, Manresa, Lleida, Girona, Tarragona, Salou, Reus, el Vendrell, Badalona, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet. A Tarragona, l’operació va ser més extensa, amb més de 300 agents i 30 detinguts amb 250 antecedents. Tres dels detinguts acumulaven 150 antecedents per furts i robatoris violents. A Girona, es van identificar 216 persones amb 721 antecedents i es van recuperar objectes robats. A la Regió Policial Metropolitana Nord, hi va haver 29 detinguts. L’operació es va centrar en zones concorregudes, com estacions de transport i àrees d’oci, i va incloure controls estàtics, controls de patinets i identificacions. A més de les detencions, es van realitzar 193 denúncies administratives, 33 intervencions en locals i 18 investigacions penals. L’objectiu de l’operació Kanpai era combatre la multireincidència, augmentar la seguretat ciutadana i refermar el rol d’autoritat dels Mossos d’Esquadra.