El jutjat d’instrucció número 3 de Badajoz ha obert judici oral contra David Sánchez, germà del president del govern espanyol, i Miguel Ángel Gallardo, president de la Diputació de Badajoz, per presumptes delictes de prevaricació administrativa i tràfic d’influències. La jutge Beatriz Biedma ha pres aquesta decisió després de rebutjar els recursos presentats per la defensa de Sánchez. S’investiga la presumpta adjudicació irregular d’una plaça de cap de l’Oficina d’Arts Escèniques de la Diputació a Sánchez, músic i director d’orquestra. La jutge considera que hi ha indicis que el lloc va ser creat específicament per a ell. Luis Carrero, exassessor de la Moncloa, i vuit treballadors més de la Diputació també s’asseuran a la banqueta dels acusats. La investigació, iniciada arran de denúncies d’entitats com Manos Limpias, Vox, Hazte Oír i Advocats Cristians, s’ha centrat en la designació de Sánchez i la posterior contractació de Carrero com a coordinador de Centres i Programes d’Activitats Transfrontereres, que presumptament va servir per encobrir la irregularitat.

El Govern i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) han pactat un tercer suplement de crèdit de 469 milions d’euros als pressupostos prorrogats de la Generalitat. L’acord, que serà presentat en una roda de premsa d’ERC i aprovat en un Consell Executiu extraordinari, destina 200 milions d’euros a la rehabilitació d’habitatges i a l’augment del parc de lloguer assequible entre el 2026 i el 2028. A més, preveu la creació de noves places d’educació infantil de 0 a 3 anys, amb l’objectiu d’avançar cap a la universalització del servei. Aquest suplement de crèdit, que s’afegeix als dos ja aprovats pel Parlament, inclou també mesures com la inversió en el Pacte Nacional per la Llengua, la creació de l’empresa Rodalies de Catalunya, SA, i la rehabilitació d’equipaments esportius. El decret resultant haurà de ser convalidat pel Parlament en un termini màxim de 30 dies. L’acord s’emmarca en el context de les negociacions entre el govern de Salvador Illa i ERC per a l’aprovació dels suplements de crèdit, en absència de nous pressupostos.

Dimarts a la tarda, un home va ser investigat pels Mossos d’Esquadra per presumptament llançar líquid corrosiu a dos gossos a Olot. L’incident va tenir lloc al barri de Benavent, on l’individu va ser gravat per càmeres de seguretat mentre utilitzava una xeringa per ruixar el líquid als animals a través de la tanca d’una propietat. Afortunadament, els gossos van rebre assistència veterinària i es preveu que es recuperin. La denúncia, presentada pels propietaris dels animals el mateix dimarts, va incloure les imatges com a prova. Els Mossos han identificat el presumpte autor, que s’enfronta a càrrecs per violar la llei de protecció dels drets i el benestar dels animals. El jutge determinarà el grau de la infracció i la sanció corresponent. Aquest incident ha generat preocupació entre els veïns del barri, que afirmen haver-hi hagut altres casos d’enverinament d’animals.

La Unió Europea es troba dividida davant la situació a Gaza. Disset països membres han votat a favor que la Comissió Europea investigui si Israel compleix amb les obligacions en drets humans establertes en l’acord d’associació entre ambdues parts. Aquesta decisió, impulsada per països com Espanya, Bèlgica, Luxemburg, Eslovènia i Irlanda, i amb el suport de França, Suècia i els Països Baixos, representa una important eina de pressió sobre Israel, ja que la UE és un dels seus principals socis comercials. La revisió de l’acord, que estableix una àrea de lliure comerç, podria comportar la seva suspensió total o parcial, un cop dur per a l’economia israeliana. Paral·lelament, el Regne Unit ha suspès les negociacions per a un nou acord de lliure comerç amb Israel i ha convocat l’ambaixador israelià a Londres, després de les dures declaracions del ministre d’Afers Estrangers britànic, David Lammy, que va qualificar la política israeliana a Gaza d’“extremisme”. Israel, per la seva banda, atribueix aquestes accions a una “obsessió antiisraeliana”. Mentrestant, al Parlament Europeu, l’esquerra demana sancions i un embargament d’armes a Israel, mentre que la dreta culpa Hamàs del conflicte. La presidenta d’Eslovènia, Natasa Pirc Musar, va qualificar la situació a Gaza de “genocidi”, generant un fort debat a l’Eurocambra. Segons la corresponsal de TV3, Roser Oliver, aquestes mesures representen un “terratrèmol polític” per a Israel, que es troba cada cop més aïllat internacionalment.

Isak Andic, fundador de Mango, va morir el 14 de desembre en caure accidentalment mentre feia senderisme amb el seu fill, Jonathan, prop de les coves de Salnitre a Collbató. Els Mossos d’Esquadra han conclòs la investigació, confirmant la naturalesa accidental de la mort i descartant qualsevol indici de criminalitat. El Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 5 de Martorell, que havia reobrir el cas al març després d’un arxivament inicial al gener per prescripció de terminis, ara ha de decidir si arxiva definitivament la investigació. L’informe policial inclou les declaracions de Jonathan, que va presenciar la caiguda del seu pare. Tot i algunes inconsistències inicials en el seu testimoni, atribuïdes a l’estat de xoc, la seva versió es manté: anava uns metres per davant del seu pare quan el va veure caure. L’anàlisi del mòbil d’Andic no ha aportat informació rellevant. Els informes forenses de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya confirmen que la mort va ser instantània a causa de l’impacte, descartant qualsevol problema de salut previ. Andic, nascut a Istanbul el 1953 i arribat a Catalunya als 14 anys, va fundar Mango el 1984, convertint-la en un imperi de la moda amb presència en més de 100 països. La seva fortuna s’estimava en 2.700 milions d’euros el 2023.

El Parlament de Catalunya ha validat un segon suplement de crèdit de 1.300 milions d’euros als pressupostos prorrogats del Govern per al 2025. L’aprovació, amb els vots a favor del PSC, ERC i Comuns, i l’abstenció de Junts, permetrà injectar recursos a diverses àrees. La consellera d’Economia, Alícia Romero, ha destacat la destinació d’aquests fons a increments retributius per a funcionaris, despeses en serveis públics com sanitat i educació, mesures d’habitatge i un pla per a empreses afectades per la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina. ERC ha destacat la inclusió de mesures com el pla antiaranzels i ajudes per a agricultors afectats per les pedregades, mentre que els Comuns han reivindicat les partides destinades a salut bucodental i salut mental. L’oposició, encapçalada per Jaume Giró de Junts, ha criticat l’ús reiterat de decrets llei per a suplements de crèdit, considerant-ho un “instrument perillós” i un abús d’un mecanisme que hauria de ser excepcional. Aquest suplement se suma a un de previ de 2.100 milions ja aprovat, i s’espera un tercer de 470 milions, sumant un total de gairebé 4.000 milions d’euros en suplements per a l’any 2025. La CUP, el PP, Vox i Aliança Catalana han votat en contra del suplement, criticant la dependència parlamentària del Govern respecte a ERC i els Comuns.

Andriy Portnov, exassessor del govern ucraïnès durant el mandat del president prorús Víktor Ianukóvitx (2010-2014), ha estat assassinat a trets a Pozuelo de Alarcón, Madrid. L’incident va tenir lloc dimecres al matí davant del Col·legi Americà, on Portnov havia deixat les seves filles. La policia treballa amb la hipòtesi d’una venjança. Portnov va rebre almenys cinc trets a l’esquena i al cap mentre pujava al seu cotxe. Els agressors van fugir cap a una zona boscosa. Portnov va ser una figura clau en el govern Ianukóvitx, redactant les controvertides “lleis de la dictadura” que van restringir drets civils durant les protestes de l’Euromaidan del 2013. Acusat de corrupció, malversació i violació dels drets humans, va ser investigat per la Unió Europea i el Departament del Tresor dels Estats Units, que li va imposar sancions. Després de la caiguda del govern Ianukóvitx, va residir a Rússia i Viena abans de tornar a Ucraïna el 2019, tot i les investigacions obertes per corrupció i traïció. Posteriorment, es va traslladar a Madrid.

El director i guionista Mariano Ozores ha mort aquest dimecres als 98 anys a Madrid. Figura clau de la comèdia espanyola, Ozores va deixar un llegat de 96 pel·lícules i 150 guions, que van atreure prop de 90 milions d’espectadors al llarg de més de quatre dècades. Va ser especialment popular entre els anys 60 i 80, durant el franquisme i la transició, amb un cinema popular que connectava amb el públic de l’època. Malgrat l’etiqueta d’“espanyolades”, que rebutjava, les seves comèdies, protagonitzades per actors com Alfredo Landa, José Luis López Vázquez, Fernando Esteso i Andrés Pajares, van marcar una època. Fill d’actors, Ozores va començar la seva carrera teatral als 17 anys, treballant en diversos rols a la companyia dels seus pares. Posteriorment, va entrar al món del cinema com a guionista i, més tard, com a director. El 1982 va dirigir sis pel·lícules, demostrant la seva prolífica capacitat de treball. La seva col·laboració amb Esteso i Pajares, especialment durant l’època del “destape”, va resultar en grans èxits de taquilla, com “Los bingueros”. L’Acadèmia de Cine, de la qual va ser un dels primers membres, li va atorgar el Goya d’Honor el 2016, reconeixent la seva contribució al cinema espanyol. Ozores va dedicar el premi al públic i als actors amb qui va treballar, especialment els seus germans Antonio i José Luis Ozores.

Pedro Sánchez, president del govern espanyol, ha criticat la participació d’Israel a Eurovisió, comparant la situació amb l’exclusió de Rússia degut a la invasió d’Ucraïna. Sánchez ha qüestionat la presència d’Israel al festival, argumentant que no s’haurien de permetre “dobles vares de mesurar” en la cultura. Aquestes declaracions s’han produït després que RTVE demanés una auditoria del televoti a la Unió Europea de Radiofusió (UER), després de la segona posició d’Israel, i mostrés un missatge de suport a Palestina abans de l’actuació israeliana. La UER, a més, havia advertit RTVE sobre possibles multes per mencionar el conflicte de Gaza durant la retransmissió. La comparació de Sánchez ha generat un debat sobre l’aplicació de vetos en l’esport. Mentre Rússia ha estat exclosa de competicions internacionals, Israel continua participant. La ministra d’Esports, Pilar Alegría, ha delegat la decisió sobre una possible exclusió d’Israel a les autoritats esportives internacionals. El Comitè Olímpic Internacional (COI), liderat per Thomas Bach i properament per Kirsty Coventry, manté la seva neutralitat, argumentant el reconeixement de múltiples conflictes a nivell mundial i la participació d’Israel i Palestina en els Jocs Olímpics. Tot i això, el Comitè Olímpic de Palestina ha sol·licitat l’exclusió d’Israel dels Jocs de París, acusant membres de la seva delegació de participar en campanyes racistes i fomentar crims de guerra. Aquesta petició no ha rebut suport internacional. El COI, en canvi, sembla orientar-se cap a la reincorporació gradual de Rússia a l’esport mundial.

El Govern, a través del Servei Català de Trànsit (SCT), invertirà 2,1 milions d’euros en sis nous radars autònoms o radars de remolc, que se sumaran als quatre ja existents. Aquesta mesura, prevista per als pròxims dos anys, pretén combatre l’excés de velocitat en punts de la xarxa viària catalana amb alta concentració d’accidents. Aquests radars, un sistema pioner a Espanya, es caracteritzen per la seva mobilitat i autonomia elèctrica, podent ser instal·lats durant diversos dies en qualsevol punt de la xarxa viària. Utilitzen tecnologia làser per a un seguiment dinàmic dels vehicles i la detecció de l’excés de velocitat en múltiples carrils simultàniament. La connexió a internet permet la gestió immediata de les infraccions, sense necessitat de presència policial. El SCT ha elaborat un estudi per determinar les ubicacions d’aquests radars, prioritzant els trams amb major sinistralitat. Els dispositius, visibles per als conductors, s’instal·len de forma segura al marge de la carretera i compten amb protecció antivandalisme. L’experiència prèvia amb radars fixos ha demostrat una disminució de la sinistralitat d’entre el 65% i el 80% en els trams on s’han instal·lat, ja que la velocitat és un factor clau en la gravetat dels accidents. Aquesta iniciativa s’emmarca en el Pla de Seguretat Viària 2024-2026, que busca reduir la mortalitat en vies interurbanes.