El PSOE ha registrat una proposició de llei per fomentar el lloguer assequible, amb mesures com l’augment de l’IVA dels pisos turístics al 21%. La ministra d’Habitatge, Isabel Rodríguez, ha anunciat la proposta, que inclou un increment dels impostos als habitatges buits, passant de l'1,1%-2% actual a trams més progressius. Aquesta mesura, no anunciada prèviament pel president Pedro Sánchez, busca incentivar la sortida d’aquests immobles al mercat de lloguer. La proposta també inclou un nou impost per desincentivar la compra d’habitatges per part d’estrangers no residents i extracomunitaris. A més, es modifica la tributació de les SOCIMIS, que passarà del 15% al 25%, excepte per a les que promoguin lloguer assequible. S’amplien les bonificacions per a propietaris que lloguin per sota del preu de referència, fins al 100% en zones no tensionades. El PSOE pretén activar aquest paquet de mesures a la primera quinzena de juny. Sumar i Podem han expressat reticències, criticant que la proposta “premiï els rendistes” i la qualifiquen de “temeritat”.

Sumar ha intensificat la pressió sobre el PSOE per augmentar les mesures contra Israel davant l’escalada del conflicte a Gaza. La formació liderada per Yolanda Díaz demana la retirada de l’ambaixador espanyol a Tel Aviv com a mesura de pressió diplomàtica, sumant-se a la petició d’Ernest Urtasun, portaveu de Sumar, que també ha defensat aquesta acció. Aquesta petició s’emmarca en una sèrie d’exigències de Sumar, com la tramitació urgent d’una llei per a l’embargament d’armes a Israel, un gest que el PSOE considera més “simbòlic” que real, i l’expulsió d’Israel del festival d’Eurovisió. Díaz ha advertit sobre la gravetat de la situació a Gaza, on 14.000 infants palestins estan en risc de mort per fam, i ha reclamat més accions per part del govern espanyol. Mentrestant, el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, ha convocat l’ambaixador israelià després que soldats israelians obrissin foc durant una visita diplomàtica a Cisjordània, incident que la UE també ha demanat investigar. En paral·lel, la Generalitat ha tancat la seva oficina a Tel Aviv, una decisió valorada positivament per Sumar, però criticada per Junts i ERC per la seva limitada repercussió. Urtasun també ha criticat la presència de fons d’inversió israelians al sector cultural espanyol i ha demanat més contundència a la UE, incloent la suspensió de l’acord comercial amb Israel.

Pedro Sánchez es va reunir a València amb representants de tres associacions de víctimes de la DANA de l’octubre de 2023, set mesos després de la tragèdia que va causar 228 morts. Aquesta és la primera vegada que el president espanyol es reuneix amb aquests col·lectius, que la setmana anterior havien presentat el seu cas a Úrsula Von der Leyen i altres figures polítiques europees. Les associacions, incloent l’Associació Víctimes Mortals Dana 29-O, l’associació de damnificats per la dana de l’Horta Sud, i l’Associació Víctimes Dana 29 Octubre, van sol·licitar infraestructures adaptades al canvi climàtic, un funeral d’estat i garanties per a la correcta distribució de les ajudes. Diana Morant, secretària del PSPV, també va assistir a la reunió. Mentrestant, el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, va criticar la lentitud del govern central en la distribució de les ajudes, afirmant que 38.000 afectats encara les esperen. Mazón, que encara no s’ha reunit oficialment amb les tres associacions, va emfatitzar la necessitat d’accelerar el procés d’ajudes. El PP valencià va qualificar la reunió de Sánchez de tardana. Paral·lelament, el Congrés ha constituït una comissió per investigar la gestió de la DANA, sumant-se a les comissions ja existents al Senat i a les Corts Valencianes.

José Felipe Bertrán de Caralt, prominent empresari i mecenes barceloní, ha mort als 98 anys. Més enllà del seu llegat com a president d’Aigües de Barcelona, Pirelli Espanya, Material Agropecuaria i Asland, Bertrán de Caralt va ser víctima d’extorsió per part del jutge Luis Pascual Estevill i l’advocat Joan Piqué Vidal. Malgrat la pressió per contractar Piqué Vidal i pagar una important suma de diners, Bertrán de Caralt es va negar a cedir a l’extorsió. Estevill i Piqué Vidal van ser posteriorment condemnats per suborn, prevaricació i detenció il·legal. Pertanyent a un llinatge burgès amb figures com Josep Bertran i Musitu, la seva vida va estar marcada per la Guerra Civil i el franquisme, però sempre va mantenir un compromís amb la societat civil a través d’organitzacions com la Fundació d’Amics del Museu del Prado, el MNAC, la Germandat de Poblet i el Cercle d’Economia.

Paral·lelament, un home ha estat condemnat a 31 anys de presó per l’assassinat de la seva exparella al barri del Clot. La víctima, que l’havia denunciat per maltractaments i amenaces de mort pocs dies abans del crim, no disposava de mesures de protecció. El jutge i el jurat van considerar l’acusat culpable de set delictes, incloent l’assassinat amb traïdoria i agreujant de violència de gènere. La confessió i la col·laboració amb la justícia van influir en la reducció de la pena inicialment sol·licitada per la fiscalia, que era de 43 anys. El fiscal va destacar el patiment prolongat de la víctima, sotmesa a agressions, vexacions i assetjament durant anys. L’assassinat, qualificat de premeditat pels metges forenses, posa de manifest la gravetat de la violència masclista.

La crisi humanitària a Gaza ha provocat un augment de la tensió entre Israel i els seus aliats històrics. La Unió Europea, després de la pressió de disset països membres, liderats per Espanya, Luxemburg, Irlanda i Eslovènia, ha decidit revisar l’acord d’associació amb Israel. Aquesta decisió, impulsada per l’alta representant Kaja Kallas, arriba després de la petició dels Països Baixos de revisar l’article 2 de l’acord, que permet suspendre els vincles amb països que violin els drets humans. França, Suècia i Finlàndia també s’han sumat a la iniciativa. El Regne Unit, un aliat clau d’Israel, ha suspès les negociacions per a un acord de lliure comerç i ha qualificat d’“abominable” la política del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, a Gaza i Cisjordània. Aquestes mesures de pressió s’han intensificat arran del bloqueig a l’ajuda humanitària imposat per Israel, que ha provocat una situació desesperada a Gaza. Tot i que Netanyahu ha permès l’entrada “mínima” d’ajuda, la comunitat internacional considera aquesta acció insuficient davant la magnitud de la crisi. Canadà i França també han mostrat la seva preocupació i han amenaçat amb represàlies si Israel no aixeca les restriccions. La situació s’ha agreujat amb l’anunci de Netanyahu d’ocupar tota la franja de Gaza i la seva justificació de l’entrada mínima d’ajuda per mantenir el suport dels seus aliats.

La recent escalada de violència a Gaza ha generat una crisi humanitària i tensions internacionals. Benjamin Netanyahu, primer ministre d’Israel, va anunciar l’ocupació de tot el territori de Gaza amb l’objectiu d’alliberar els ostatges i derrotar Hamàs, alhora que permetia la represa de l’ajuda humanitària. Aquesta decisió arriba després d’un bloqueig que va provocar més de 53.000 morts i una forta condemna internacional, liderada per figures com Ursula von der Leyen i Pedro Sánchez. Mentrestant, Netanyahu s’enfronta a pressions internes, tant de l’extrema dreta, representada per Itamar Ben Gvir, com a nivell judicial, amb el Qatargate, una investigació sobre un possible finançament de Hamàs a través de Qatar. A nivell internacional, la pressió augmenta, amb amenaces de sancions per part de diversos països. En aquest context, la gira de Donald Trump pels països del Golf i l’alliberament d’un ostatge estatunidenc afegeixen complexitat a la situació. Fernando Grande-Marlaska, ministre de l’Interior espanyol, va admetre “errors” en la compra suspesa de bales a Israel, un assumpte que va generar controvèrsia i que va ser desautoritzat per Pedro Sánchez. Marlaska va atribuir la decisió inicial a la llei de contractes públics i va assegurar que el contracte amb la firma israeliana IMI es troba en procés de rescissió.

El Tribunal Constitucional (TC) es prepara per avalar la llei d’amnistia a finals de juny, concretament en un ple monogràfic els dies 24, 25 i 26. La majoria progressista del tribunal, amb sis vots, tombarà el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel PP, que al·legava que la llei era “arbitrària”, vulnerava la separació de poders, la tutela judicial efectiva i el principi d’igualtat, a més de considerar-la una “autoamnistia” negociada per Junts i ERC, els principals beneficiaris. Aquesta decisió, que segueix la línia anunciada pel president del TC, Cándido Conde Pumpido, arribarà un any després de l’entrada en vigor de la llei. Malgrat l’aval del TC, la situació de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras continuarà bloquejada, ja que el Tribunal Suprem argumenta que el delicte de malversació, pel qual estan perseguits, queda fora de l’àmbit d’aplicació de la llei. El Suprem, liderat per Manuel Marchena i Pablo Llarena, podria recórrer al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per dilatar la decisió. La defensa de Puigdemont argumenta que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) hauria de ser l’encarregat d’aplicar l’amnistia, atès que és diputat. El PP, per la seva banda, ha demanat al TC que suspengui les deliberacions fins que el TJUE es pronunciï sobre quatre qüestions prejudicials relacionades amb l’amnistia. A més del recurs del PP, el TC ha rebut més de 50 recursos sobre la llei, i encara ha de resoldre les qüestions d’inconstitucionalitat plantejades pel Suprem i el TSJC, així com els recursos d’empara dels independentistes. En total, hi ha 16 impugnacions pendents de resolució. La llei, mentrestant, s’aplica de manera irregular, beneficiant a més d’un centenar de persones, majoritàriament policies nacionals i guàrdies civils. Inmaculada Montalbán, vicepresidenta del TC, ha elaborat la ponència favorable a la constitucionalitat de l’amnistia.

Nicusor Dan, l’actual alcalde de Bucarest, ha guanyat les eleccions presidencials de Romania amb el 53,67% dels vots, superant el candidat ultradretà George Simion, de l’Aliança per a la Unió dels Romanesos (AUR), que va obtenir el 46,33% dels sufragis. Aquesta victòria arriba després d’una repetició electoral, ja que els comicis inicials, celebrats al novembre, van ser anul·lats per la justícia degut a una campanya de desinformació que va impulsar la victòria de Calin Georgescu, un polític prorús. En aquesta segona volta, Simion, tot i haver guanyat la primera ronda amb un 40% dels vots, va ser derrotat per Dan, qui va aconseguir el suport dels simpatitzants dels partits oficialistes. La campanya electoral va estar marcada per una nova onada de desinformació a les xarxes socials, amb acusacions, per part de Simion, de frau electoral, similars a les tàctiques utilitzades per Donald Trump. El Ministeri d’Afers Exteriors romanès, a través del seu portaveu Andrei Tarnea, ha denunciat indicis d’interferència russa en el procés, assenyalant una campanya de notícies falses a Telegram i altres plataformes. Aquesta interferència russa ja va ser la causa de l’anul·lació de les eleccions anteriors.

Òmnium Cultural, l’ANC i Irídia han recorregut al Tribunal Suprem l’amnistia concedida a 46 policies nacionals investigats per les càrregues de l’1 d’octubre de 2017 a Barcelona. Les entitats argumenten que l’actuació policial va ser desproporcionada i excessiva, causant lesions greus als votants, i la qualifiquen de tortures i tracte degradant o inhumà, delictes exclosos de l’amnistia. El president d’Òmnium, Xavier Antich, ha criticat la decisió d’amnistiar els agents, considerant-la una irresponsabilitat de l’Estat. Tant el jutjat número 7 de Barcelona com l’Audiència de Barcelona havien atorgat prèviament l’amnistia. Òmnium manté la seva acusació popular i lamenta que, vuit anys després, les víctimes no hagin obtingut justícia ni reparació. L’entitat continuarà exercint d’acusació popular en causes similars, com la de Roger Español, que va perdre un ull per l’impacte d’una bala de goma disparada per la policia.

El jutjat d’instrucció número 3 de Badajoz ha obert judici oral contra David Sánchez, germà del president del govern espanyol, i Miguel Ángel Gallardo, president de la Diputació de Badajoz, per presumptes delictes de prevaricació administrativa i tràfic d’influències. La jutge Beatriz Biedma ha pres aquesta decisió després de rebutjar els recursos presentats per la defensa de Sánchez. S’investiga la presumpta adjudicació irregular d’una plaça de cap de l’Oficina d’Arts Escèniques de la Diputació a Sánchez, músic i director d’orquestra. La jutge considera que hi ha indicis que el lloc va ser creat específicament per a ell. Luis Carrero, exassessor de la Moncloa, i vuit treballadors més de la Diputació també s’asseuran a la banqueta dels acusats. La investigació, iniciada arran de denúncies d’entitats com Manos Limpias, Vox, Hazte Oír i Advocats Cristians, s’ha centrat en la designació de Sánchez i la posterior contractació de Carrero com a coordinador de Centres i Programes d’Activitats Transfrontereres, que presumptament va servir per encobrir la irregularitat.