El Parlament de Catalunya ha rebutjat una moció d’Aliança Catalana que proposava la prohibició del vel islàmic en espais públics. La moció, que només ha rebut el suport del PP i Vox, ha estat rebutjada per la resta de partits. Junts, tot i votar en contra, ha expressat la seva intenció de prohibir el vel a les escoles i els mocadors integrals en espais públics, argumentant criteris de seguretat i no discriminació. David Saldoni, representant de Junts, ha acusat Aliança Catalana d’alimentar l’odi i la catalanofòbia. Sílvia Orriols, líder d’Aliança Catalana, ha anunciat que portarà a votació al ple de Ripoll la prohibició del vel a les escoles. ERC ha criticat la postura de Junts, acusant-los de buscar ocurrències conjunturals i de mostrar por. El PSC, els Comuns i la CUP han defensat la llibertat de les dones per prendre les seves pròpies decisions sobre l’ús del vel i han demanat abordar el debat des de la perspectiva de la imposició. La consellera d’Educació, Esther Niubó, ha recordat que la llibertat religiosa és un dret fonamental. La Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya ha rebutjat la proposta, considerant-la discriminatòria. Internament, Junts justifica la seva postura com una resposta a les inquietuds municipals i no a la pressió d’Aliança Catalana. El partit ha encarregat informes sobre la immigració i ha rebut peticions d’alcaldes per posicionar-se sobre el vel. La formació aspira a situar-se en un punt central entre l’extrema dreta i el que anomenen “wokisme”.

Mossos d’Esquadra i Guàrdia Urbana de Barcelona van dur a terme un operatiu conjunt el 22 de maig contra els robatoris violents amb patinets elèctrics. L’operació, que va durar més de cinc hores, es va concentrar als districtes de Sant Martí, Ciutat Vella i l’Eixample. Com a resultat, sis persones van ser detingudes: dues per robatori violent amb intimidació, dues per delictes menys greus de danys, i dues més per ordres de cerca i detenció pendents. A més, es van decomissar onze patinets elèctrics, cinc per impagament de la llicència i sis per incompliment de la normativa. També es van interposar cinc denúncies per tinença o consum de drogues. Un total de 31 agents dels Mossos i 15 de la Guàrdia Urbana van participar en el dispositiu.

El Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible ha aprovat el projecte de construcció per desdoblar la carretera N-2 a la variant de Figueres, una obra amb un pressupost de 118,3 milions d’euros. Aquest projecte, llargament reivindicat a l’Alt Empordà durant més de dues dècades, permetrà ampliar la capacitat de la via en un tram de 8,2 quilòmetres entre Figueres Sud i Pont de Molins. La construcció inclou una calçada addicional paral·lela a l’existent, amb dos sentits de circulació separats per una mitjana, i tres nous enllaços amb la C-31, la C-260, i la N-260. El projecte s’emmarca en una estratègia per dotar la comarca d’una variant d’alta capacitat que connecti amb l’AP-7 tant al nord com al sud. Es preveu que les obres durin uns tres anys un cop licitades i adjudicades. Aquesta actuació busca alleujar el trànsit, especialment el de vehicles pesants, i millorar la connectivitat. El projecte, que va iniciar el seu estudi informatiu el 2003 i va obtenir la Declaració d’Impacte Ambiental el 2006, ha patit nombrosos retards. No es tracta d’una duplicació exacta de l’N-2 actual, sinó d’una infraestructura adaptada a estàndards d’alta capacitat. Agustí Badosa, president del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, ha celebrat l’aprovació del projecte. L’obra és crucial per a la mobilitat de l’Empordà, una zona que pateix saturació, sobretot a l’estiu, malgrat el desviament de camions cap a l’AP-7 després de l’eliminació dels peatges el 2021.

La recent aprovació al Congrés dels Diputats d’una iniciativa per a l’embargament d’armes a Israel ha generat controvèrsia. Mentre partits com Sumar, ERC, Podem i el BNG pressionen per accelerar la tramitació i denuncien la “complicitat” del govern espanyol amb el conflicte a Gaza, la ministra de Defensa, Margarita Robles, ha moderat les expectatives, qualificant la mesura de “més simbòlica que real”. Robles argumenta que la tecnologia israeliana, incloent llicències i programes informàtics, és crucial per a la indústria de defensa espanyola i que algunes adquisicions són a escala global, a través d’organitzacions com l’OTAN. El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha admès “desajustaments i errors” en la gestió d’un contracte de bales amb una empresa israeliana, tot i que assegura que s’està tramitant la seva rescissió. El president del govern, Pedro Sánchez, ha defensat la solució dels dos estats i ha mantingut reunions amb líders internacionals com Tayyip Erdoğan per abordar la situació a Gaza. Mentrestant, el PP, liderat per Alberto Núñez Feijóo, ha condemnat amb matisos les “activitats militars” d’Israel, generant tensions internes amb figures com Isabel Díaz Ayuso, que s’ha posicionat a favor de les tesis de Benjamin Netanyahu. La comunitat internacional, incloent Josep Borrell, ha augmentat la pressió sobre Israel per la seva actuació a Gaza, i diversos països europeus demanen la revisió de l’acord d’associació amb l’estat hebreu.

Les eleccions recents a Portugal, Polònia i Romania han revelat tendències preocupants a Europa. A Portugal, el partit d’extrema dreta Chega, liderat per André Ventura, va obtenir un resultat significatiu del 22,6%, gairebé empatant amb el Partit Socialista (23,4%), que va patir una forta davallada. Aquest ascens de Chega s’emmarca en un context de desconfiança social i precarietat. A Polònia, el candidat de centre Rafal Trzaskowski va guanyar la primera volta de les presidencials, però la forta presència de partits ultres com Confederació i Confederació de la Corona Polonesa planteja un desafiament per a la consolidació del govern de Donald Tusk. A Romania, el candidat proeuropeu Nicusor-Daniel Dan va aconseguir la victòria, però el 45,83% obtingut pel candidat euròfob George-Nicolae Simion evidencia un fort suport a l’extrema dreta. En general, les eleccions mostren una tendència a la pujada de l’extrema dreta i una pèrdua de suport per a l’esquerra, especialment la socialdemocràcia. Aquest fenomen s’atribueix a la desconnexió entre les elits polítiques i les preocupacions de la població, com la desigualtat, la precarietat i el deteriorament dels serveis públics. Les ciutats es mantenen com a bastions europeistes, però el sentiment d’abandonament a les zones rurals alimenta el suport a l’extrema dreta.

La crisi humanitària a Gaza s’ha agreujat amb l’anunci del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, de prendre el control total de la Franja. Malgrat la pressió internacional, inclosa una declaració conjunta de 22 ministres d’exteriors, entre ells el d’Espanya, i la vicepresidenta de la Comissió Europea, Kaja Kallas, que rebutgen el model de gestió d’ajuda humanitària israelià, la situació continua sent crítica. Netanyahu ha admès que la pressió dels aliats, com els Estats Units, l’ha obligat a permetre l’entrada d’ajuda humanitària després de mesos de bloqueig. Aquesta ajuda, però, és considerada insuficient per l’ONU, que ha informat de l’entrada de 198 camions, dels quals només 90 han pogut lliurar subministraments. Israel pretén deixar l’ONU al marge del repartiment de l’ajuda, optant per una fundació privada, fet que ha generat preocupació a organitzacions com la UNRWA, dirigida per Marta Lorenzo. Mentrestant, activistes israelians d’extrema dreta han intentat bloquejar l’entrada de camions amb ajuda. La població de Gaza pateix fam i escassetat de productes frescos, amb milers de camions d’ajuda esperant per entrar. Els atacs israelians continuen, amb un balanç de morts que s’acosta als 58.000 segons Hamàs, agreujant encara més la situació. Set països europeus, inclòs Espanya, han demanat a Israel que aturi l’ofensiva i aixequi el bloqueig per permetre l’entrada d’ajuda humanitària. La UNRWA ha reclamat protecció internacional per poder repartir l’ajuda amb seguretat, davant la creixent inseguretat i els atacs que han causat la mort de diversos treballadors humanitaris.

Donald Trump ha intensificat la seva pugna amb la Universitat de Harvard, prohibint-li matricular estudiants estrangers. El Departament de Seguretat Nacional, liderat per Kristi Noem, va revocar el programa d’estudiants i visitants estrangers de Harvard, argumentant que la universitat permetia l’assetjament d’estudiants jueus per part d’agitadors “antiamericans” i “proterroristes”. Aquesta decisió, que afecta gairebé 7.000 estudiants (el 27% de la matrícula total), ha estat titllada d’“il·legal” per Harvard, que ha presentat una demanda al Tribunal Federal de Boston. La jutgessa Allison Burroughs ha emès una ordre judicial temporal que bloqueja la prohibició de Trump, permetent a Harvard continuar matriculant estudiants estrangers, mentre el cas es resol als tribunals. L’administració Trump, però, té dret a apel·lar. Aquest conflicte s’emmarca en una sèrie d’enfrontaments previs entre Trump i Harvard, incloent amenaces de retallades de fons i pressions per obtenir informació sobre estudiants internacionals. Harvard argumenta que la decisió de Trump és una represàlia per la seva defensa de la independència acadèmica i el seu rebuig a proporcionar informació que considera il·legal.

Un jutjat de Madrid ha imputat Carlos Mur i Francisco Javier Martínez Peromingo, ex-alts càrrecs del govern d’Isabel Díaz Ayuso, per la seva presumpta responsabilitat en la gestió de les residències durant la pandèmia de la Covid-19. Hauran de declarar el 26 de maig per la seva implicació en els protocols que van restringir l’accés als hospitals de les persones grans residents, basant-se en “criteris d’exclusió”. La causa, reobierta a petició de la Fiscalia Provincial de Madrid, sorgeix d’una denúncia col·lectiva de 109 familiars de víctimes, coordinada per Marea de Residències i 7.291 Veritat i Justícia. Aquesta denúncia, presentada l’octubre de 2024, al·lega un delicte de denegació discriminatòria d’assistència sanitària contra els imputats. Les associacions demanen que esclareixi la responsabilitat d’altres figures, com l’exconseller de Sanitat, Enrique Ruiz Escudero, i la mateixa presidenta Ayuso, en les decisions preses. La Fiscalia, a més, sol·licita que s’investiguin conjuntament els delictes de discriminació, homicidi imprudent i prevaricació.

Una dona de 54 anys ha mort aquest divendres al matí en un incendi al seu domicili al barri de Trinitat Vella, a Barcelona. L’incendi s’ha declarat al carrer Torrent de Perera, número 4, poc després de les 7:00 hores del matí. Els Bombers de Barcelona han rebut l’avís passats set minuts de les set i han enviat cinc dotacions al lloc dels fets. També hi han intervingut tres ambulàncies del SEM i efectius de la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra. Malgrat els esforços dels serveis d’emergència, la dona ha quedat atrapada per les flames i el fum, i no han pogut fer res per salvar-li la vida. Els Mossos d’Esquadra s’han fet càrrec de la investigació per determinar les causes de l’incendi.

Donald Trump ha anunciat un nou aranzel del 50% sobre tots els productes de la Unió Europea a partir de l’1 de juny, argumentant que les negociacions comercials no progressen. L’anunci, fet a través de Truth Social, especifica que els productes fabricats als EUA estaran exempts. Trump acusa la UE d’haver estat creada per aprofitar-se comercialment dels EUA, i critica les seves barreres comercials, l’IVA, les sancions a empreses i les demandes contra companyies nord-americanes, que segons ell generen un dèficit comercial “inacceptable”. Aquesta decisió arriba mentre els EUA han de refinançar una important quantitat de deute, fet que alguns analistes interpreten com una estratègia per devaluar el dòlar i pressionar la Reserva Federal a abaixar els tipus d’interès. Les borses europees, incloent l’Íbex-35 i l’Euro Stoxx 50, han reaccionat amb caigudes significatives. Simultàniament, Trump ha amenaçat Apple amb un impost del 25% si els seus iPhones no es fabriquen als EUA, en lloc de l’Índia o altres països. La propera reunió entre el negociador nord-americà, Jamieson Greer, i el comissari europeu de Comerç, Maros Sefcovic, es preveu tensa.