Alberto Núñez Feijóo es prepara per al congrés del PP que se celebrarà els dies 4, 5 i 6 de juliol, després de presentar 94.501 avals per a la seva reelecció com a president del partit. Feijóo es declara millor preparat per a la Moncloa després de tres anys al capdavant del partit i de l’oposició. El congrés aprovarà dues ponències: una d’estatuts i una de política. Aquesta última, elaborada per Juanma Moreno Bonilla i Alfonso Fernández Mañueco, ha comptat amb la influència d’Alma Ezcurra, coordinadora de Reformisme 21, el think tank del PP. Ezcurra, considerada propera a Isabel Díaz Ayuso, ha treballat anteriorment a la FAES i per a Mariano Rajoy. Reformisme 21, presidit per Pablo Vázquez, exdirector de FEDEA, busca generar un discurs propi per al PP, diferent del de la FAES d’Aznar. El think tank compta amb figures com Fátima Báñez, Román Escolano, Luis Garicano, Teresa Freixes i Gregorio Luri. La seva producció, però, ha estat discreta fins ara, amb publicacions com l’anàlisi del mandat de Bukele o la reelecció de Trump, i el llibre Colisión de utopías de Javier de Andrés, que proposa un camí entre l’independentisme i el “centralisme jacobí”. Feijóo ha evitat pronunciar-se sobre futurs pactes postelectorals, afirmant que el seu objectiu és guanyar les eleccions i governar.

La votació per a l’oficialitat del català, el basc i el gallec a la Unió Europea ha estat ajornada de nou pel Consell d’Afers Generals de la UE. Malgrat la petició del govern espanyol per incloure-ho a l’agenda de la reunió del 27 de maig, les reticències d’una desena d’estats membres, com Alemanya, Itàlia, Suècia, Finlàndia, Croàcia, França, Bulgària, Àustria, Txèquia i Lituània, han impedit l’acord. El ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha afirmat que vint països donen suport a la iniciativa o no hi veuen impediments, i ha anunciat que contactarà amb els set països dubtosos. Espanya s’ha compromès a assumir els costos derivats de la traducció, estimats en 130 milions d’euros anuals, i ha presentat un memoràndum per abordar les preocupacions legals i financeres. Albares ha insistit en el caràcter “irreversible” i “irrenunciable” de la proposta, destacant la importància del plurilingüisme de la identitat espanyola. El PP, però, ha qualificat l’ajornament com una “derrota” per al president Pedro Sánchez. La qüestió ja havia estat ajornada en reunions anteriors, i la manca d’unanimitat continua bloquejant el procés.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha emprès un viatge institucional al Japó i Corea del Sud per enfortir les relacions comercials, impulsar inversions i promoure la internacionalització de les empreses catalanes. Aquest viatge, el primer gran desplaçament internacional d’Illa en aquesta legislatura, s’emmarca en un context de canvi en l’ordre mundial, marcat per la política comercial de Donald Trump i la incertesa econòmica global. L’objectiu principal és obrir nous mercats per al teixit empresarial català, diversificant les relacions comercials i reduint la dependència del mercat estatunidenc.

Al Japó, Illa visitarà Tòquio, Osaka, Kobe, Kyoto, i es reunirà amb empreses, agents comercials i institucions com la Japan External Trade Organization (Jetro). A més, es preveuen trobades amb empresaris catalans i japonesos, així com una visita a NTT Data, multinacional que genera 4.000 llocs de treball a Catalunya. També es tractaran temes com la possible obertura d’un vol directe Barcelona-Tòquio. A Corea del Sud, Illa es reunirà amb representants de Lotte Energy Materials, que preveu una important inversió a Mont-roig del Camp, i visitarà l’empresa Seegene, que col·labora amb la catalana Werfen.

A més de l’aspecte econòmic, el viatge també té un component cultural i gastronòmic. Els xefs Joan Roca i Carme Ruscalleda participaran en diversos actes per promocionar la gastronomia catalana, aprofitant la designació de Catalunya com a Regió Mundial de la Gastronomia 2025. Aquest viatge segueix la línia de les visites anteriors de presidents com Jordi Pujol, Pasqual Maragall i José Montilla, que també van prioritzar les relacions amb el Japó, especialment Pujol, qui va ser rebut per l’emperador Akihito en diverses ocasions. Aquestes visites històriques es van centrar en l’àmbit econòmic i en el reforç dels lligams comercials entre Catalunya i el Japó.

El Consell d’Afers Generals de la Unió Europea ha ajornat la decisió sobre l’oficialitat del català, el basc i el gallec a la UE. La proposta, impulsada pel govern espanyol de Pedro Sánchez, requeria la unanimitat dels 27 estats membres, però ha topat amb les reticències d’alguns països com Croàcia, Alemanya, Finlàndia, Suècia i Àustria, i les pressions del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, que ha fet trucades a capitals europees governades pel PPE per intentar bloquejar la iniciativa. Els dubtes se centren en les implicacions legals, la possible modificació dels tractats, el precedent per a altres llengües minoritàries i el finançament, tot i que el govern espanyol s’ha compromès a assumir els costos. Països com França s’han mostrat disposats a treballar amb Espanya per trobar una solució de consens. L’oficialitat d’aquestes llengües a la UE ha estat una reivindicació històrica i és un element clau per a l’estabilitat del govern espanyol, ja que Junts per Catalunya ha condicionat el seu suport a l’executiu a l’obtenció de “resultats concrets” en aquest àmbit. Malgrat l’ajornament, el ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha defensat la solidesa de la proposta i ha destacat la importància del reconeixement de la “plurilingüitat” d’Espanya. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha expressat la seva confiança en la petició “ben fonamentada”.

L’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) del 2024 revela que el 21,4% dels catalans majors de 15 anys fumaven, una xifra que representa 1,5 milions de persones i es manté estable en els darrers anys. Malgrat la disponibilitat de programes de deshabituació, com el finançament del Todacitan, que va ajudar 77.285 persones l’any passat, només la meitat va aconseguir deixar de fumar. Una preocupació creixent és l’augment del consum de cigarretes electròniques (vapejadors), que arriba a l'1,13% de la població major de 15 anys. Esteve Fernández, secretari de Salut Pública, i Josep M. Suelves, cap del servei de Prevenció i Control del Tabaquisme, alerten que aquests dispositius, juntament amb pipes d’aigua i bosses de nicotina, actuen com a porta d’entrada al tabaquisme, especialment entre els joves. L’ESTUDES del 2023 va mostrar que el 52,3% dels estudiants de 14 a 18 anys ja havia provat els vapejadors. A més, més del 60% dels usuaris de cigarretes electròniques continuen fumant tabac convencional, un fenomen conegut com a “consum dual” que augmenta els riscos per a la salut. Finalment, l’ESCA destaca que el 51% dels fumadors habituals han aconseguit deixar l’hàbit. La preocupació per la manca de regulació específica per als vapejadors persisteix, i el Dia Mundial sense Tabac, el 31 de maig, se centrarà en les estratègies de la indústria tabaquera per atraure joves a aquests productes.

La jutgessa Francisca Verdejo, titular del jutjat número 2 de Violència contra la Dona de Barcelona, deixarà el seu càrrec per ocupar una vacant provisional a la secció primera de l’Audiència Provincial de Granada. Aquest trasllat, aprovat provisionalment, suposarà que Verdejo deixarà de jutjar casos de violència masclista, ja que la seva nova destinació no té competències en aquesta matèria. La decisió arriba després de nombroses protestes i acusacions per part de dones i fills de víctimes de violència masclista, que denunciaven falta d’empatia i sensibilitat per part de la magistrada, així com la negativa a concedir ordres de protecció en la majoria dels casos. De fet, al jutjat de Verdejo, només s’aprovava el 17% de les ordres de protecció sol·licitades el 2024, molt per sota de la mitjana catalana (inferior al 50%) i estatal (70%). La junta de jutges de violència sobre la dona de Barcelona, juntament amb la Fiscalia Provincial i el TSJC, han denunciat una “campanya de desprestigi” contra la jutgessa i la funció jurisdiccional, argumentant que podria dissuadir les víctimes de buscar ajuda judicial. Verdejo ja havia sol·licitat el trasllat a Granada en dues ocasions anteriors, sense èxit.

Catalunya rebrà quatre nous jutjats especialitzats en violència masclista i un dedicat a delictes contra la infància. El ministre de Justícia, Félix Bolaños, i el conseller de Justícia, Ramon Espadaler, van anunciar aquesta iniciativa, que respon a la previsió d’un augment de la càrrega de treball derivada de la nova llei d’eficiència judicial. Aquesta llei, aprovada al gener, transferirà als jutjats de violència contra la dona (VIDO) la investigació de tots els delictes de violència sexual, independentment de si es produeixen dins o fora de la parella. Aquest canvi podria incrementar la seva càrrega de treball fins a un 20%, segons el Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Els nous jutjats es crearan a Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, un compartit entre Lleida, Cervera i Balaguer, i un altre per a Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès. A més, es crearà una nova secció especialitzada en violència contra la infància i l’adolescència al Tribunal d’Instància de Barcelona. Aquesta mesura s’emmarca en la transformació dels jutjats unipersonals en tribunals d’instància col·legiats, amb seccions més especialitzades. S’espera que els nous jutjats estiguin operatius a finals d’any. Actualment, Catalunya compta amb 28 jutjats exclusius de violència masclista i 121 de mixtos. Bolaños va defensar la modernització del sistema judicial, mentre que Espadaler va emfatitzar la necessitat de prioritzar l’atenció a les víctimes.

El Partit Popular (PP) ha presentat un escrit al Tribunal Constitucional (TC) sol·licitant la suspensió de la deliberació sobre la llei d’amnistia als encausats del procés. Volen que s’esperi a la decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la seva adequació al dret comunitari. Aquesta petició arriba després que el president del TC, Cándido Conde-Pumpido, rebutgés una sol·licitud similar de tres magistrats. El TC té previst abordar el recurs del PP contra la llei d’amnistia en un ple monogràfic entre el 24 i el 26 de juny, on s’espera una majoria progressista que avali la norma. Mentrestant, el TJUE avança en la causa del Tribunal de Comptes contra Artur Mas, Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i altres ex-alts càrrecs, amb una possible resolució a finals d’any. La Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat s’alineen amb la defensa dels encausats i demanen l’aplicació de l’amnistia, argumentant que les despeses no van afectar els interessos econòmics de la UE. La Comissió Europea comparteix aquesta visió, tot i qüestionar el procés d’aprovació de la llei. Cap estat membre s’ha sumat a la denúncia del PP. El TJUE podria considerar l’amnistia un assumpte intern espanyol, la qual cosa influiria en les decisions dels jutges del Suprem, Manuel Marchena i Pablo Llarena, sobre l’aplicació de l’amnistia a Puigdemont, Junqueras i Turull.

Diumenge al vespre, un bomber va perdre la vida durant les tasques d’extinció d’un incendi a l’hotel Caprici Beach de Santa Susanna, al Maresme. Els Bombers de la Generalitat van rebre l’avís a les 19.29 hores i van mobilitzar vuit dotacions. L’hotel, amb unes 250 persones registrades, havia estat totalment desallotjat prèviament per la Policia Local i el personal de l’hotel. L’incendi es va originar al soterrani, a la zona de la sauna. Un equip de tres bombers va accedir a la zona, confirmant que el foc estava apagat, però no extingit. Posteriorment, un dels bombers va emetre un avís de codi vermell. Després d’una recerca, el bomber va ser trobat en parada cardiorespiratòria i, tot i les maniobres de reanimació del SEM, va morir. Una altra persona va resultar ferida lleu i va ser traslladada a l’Hospital Sant Jaume de Calella. Els Bombers i el SEM van activar el suport psicològic per als efectius implicats. La Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments obrirà una investigació. El president Salvador Illa i la consellera Núria Parlon, així com l’Ajuntament de Santa Susanna, van expressar el seu condol.

El Govern català, liderat per Albert Dalmau, aprovarà dimarts la creació de la Direcció General d’Intel·ligència Artificial, Eficiència i Dades a l’Administració. Aquest nou organisme, operatiu abans de l’estiu, pretén impulsar l’ús de la IA a l’Administració, amb l’objectiu que el 60% del personal l’utilitzi al 2025 i el 100% al 2028. La direcció, dependent de la Secretaria de Telecomunicacions i Transformació Digital, s’emmarca en una estratègia per modernitzar els serveis públics, fent-los més eficients i reduint la càrrega burocràtica per a la ciutadania. Entre els projectes prioritaris, s’inclou l’agilització de tràmits com la llei de dependència, la millora del portal Gencat.cat i la traducció automàtica en oficines d’atenció presencial. A més, el Parlament estudia la implementació de la IA per transcriure discursos parlamentaris en temps real, seguint les recomanacions del CAPCIT, que ha identificat set àrees on la IA pot ser beneficiosa. El Govern invertirà en 20 nous projectes d’IA durant el 2025 i redissenyarà 120 procediments burocràtics en els pròxims quatre anys. Aquesta iniciativa s’inspira en el programa GovTech, que ja ha implementat més de 200 projectes pilot d’IA, amb una inversió total d'11,5 milions d’euros. Un exemple d’aplicació pràctica de la IA és la gestió de permisos per a curses de muntanya, que redueix a la meitat el temps de tramitació. El Govern convocarà un concurs de mèrits per seleccionar el director general, un expert amb coneixements tècnics.