La reunió preparatòria de la Conferència de Presidents, prevista per al 6 de juny a Barcelona, ha finalitzat sense acord sobre l’ordre del dia. Les comunitats governades pel PP han rebutjat la proposta del ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, malgrat la inclusió de temes com el finançament autonòmic, l’energia i l’educació infantil. El govern espanyol, juntament amb les comunitats socialistes, el País Basc i Canàries, ha votat a favor. El desacord principal sorgeix de la negativa del govern espanyol a incloure el control de fronteres i la retirada de propostes de llei en l’àmbit de la justícia, qüestions plantejades pel PP. El ministre Torres ha lamentat l’actitud del PP, acusant-los d’arribar amb una posició preestablerta des de Génova. Malgrat el desacord, el govern espanyol manté la celebració de la Conferència, inicialment centrada en habitatge i formació professional. El conseller de Presidència, Albert Dalmau, ha criticat la “confrontació” del PP i ha reiterat la disposició de la Generalitat a col·laborar. El PP, per la seva banda, considera la reunió una “presa de pèl” i argumenta que el reglament els permet proposar temes obligatòriament. Aquest desacord marca un precedent en la preparació de la Conferència de Presidents i reflecteix la creixent tensió entre el govern espanyol i les comunitats autònomes governades pel PP.

Salvador Illa, president de la Generalitat, ha destacat habitatge, formació professional i reforma administrativa com a temes clau per a la Conferència de Presidents que se celebrarà el 6 de juny a Barcelona. S’espera que el PP plantegi el tema del finançament autonòmic, i Illa els ha desafiat a presentar propostes sòlides en lloc de generar soroll. El president ha reiterat el seu compromís amb el calendari pactat amb ERC per al finançament singular de Catalunya, amb l’objectiu que l’Agència Tributària catalana recapti tot l’IRPF el proper any. Albert Dalmau, conseller de la Presidència, ha confirmat que el Govern abordarà el debat sobre finançament amb respecte, tot i que considera el CPFF l’espai més adequat. El PP, per la seva banda, ha anunciat la seva intenció d’abordar el finançament i altres reptes importants per als espanyols, segons Miguel Ángel Garcia, conseller de Presidència de la Comunitat de Madrid. La portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha assegurat que la millora del finançament català no compromet la solidaritat. Illa també ha expressat la seva posició contrària a l’opa del BBVA al Banc Sabadell i s’ha compromès a buscar solucions legals per protegir el català a l’escola si el Tribunal Constitucional es pronuncia a favor del 25% de castellà. Finalment, ha afirmat que escoltarà totes les parts implicades en l’ampliació de l’aeroport del Prat abans de prendre una decisió. El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha expressat la seva confiança en la Guàrdia Civil després de la filtració d’un àudio que suggeria una campanya del PSOE contra comandaments de la UCO. El PSOE ha negat les acusacions i ha desmentit qualsevol relació amb les persones que apareixen a les gravacions. Marlaska ha reiterat el seu suport a la UCO i ha destacat la importància de la seva neutralitat i objectivitat en les investigacions.

La situació a Gaza continua sent crítica. L’exèrcit israelià està sent investigat per l’ús de ciutadans palestins com a escuts humans, una pràctica que Israel nega rotundament. Mentrestant, la Fundació Humanitària de Gaza (GHF), creada per Israel amb el suport dels EUA per distribuir ajuda humanitària, ha iniciat les seves operacions, però amb entrebancs. El seu director executiu, Jake Wood, ha dimitit, argumentant la impossibilitat d’aplicar el pla de distribució respectant els principis humanitaris. La GHF assegura que continua repartint ajuda, però l’ONU i les ONG es neguen a col·laborar-hi, denunciant la seva falta d’imparcialitat. Tres persones van morir en un centre de distribució d’ajuda de la FGH a Rafah, després que trets d’advertència efectuats pels guàrdies causessin una estampida. A més, les negociacions indirectes entre Hamas i Israel per a un alto el foc i l’alliberament d’ostatges estan en punt mort, tot i una nova proposta de treva que inclou l’alliberament de deu ostatges a canvi d’un alto el foc de 70 dies i una retirada parcial d’Israel de Gaza. Israel ha ordenat un nou desplaçament forçós de la població del sud de la Franja, coincidint amb la celebració del Dia de Jerusalem a Israel. Un bombardeig israelià a una escola convertida en camp de desplaçats a la ciutat de Gaza ha causat una massacre, amb desenes de morts, majoritàriament infants. Benjamin Netanyahu, primer ministre israelià, ha promès recuperar tots els ostatges.

Israel ha afirmat haver eliminat Mohamed Sinwar, líder de Hamàs a la Franja de Gaza, en un atac aeri. Aquesta acció es produeix després de la mort del seu germà, Yahya Sinwar, l’any passat, i de Salah al-Bardaweel al març, ambdós figures importants de Hamàs. Paral·lelament, la distribució d’ajuda humanitària a Gaza, liderada per una fundació privada amb el suport d’Israel i els Estats Units, ha estat criticada per l’ONU per ser insuficient i ser considerada un “pla de racionament”. L’ambaixador palestí, Riyad Mansour, va denunciar la situació crítica dels nens a Gaza durant una reunió del Consell de Seguretat de l’ONU. A més, s’han reportat incidents violents durant el repartiment d’ajuda, amb un jove mort i diversos ferits. Amnistia Internacional, per la seva banda, ha acusat Hamàs de reprimir i torturar manifestants a Gaza que critiquen la seva gestió del conflicte, violant la llibertat d’expressió i reunió.

El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna d’un any de presó per a Saül Gordillo, exdirector de Catalunya Ràdio i de El Principal, per agressió sexual a una redactora del diari digital. Els fets van tenir lloc la nit de l'1 de desembre de 2022, després del sopar de Nadal de l’empresa, a la sala Apolo de Barcelona. L’Audiència de Barcelona ja havia confirmat la sentència inicial, que considerava provat que Gordillo va tocar el cul i la vagina de la víctima per sobre de la roba sense el seu consentiment. A més de la pena de presó, Gordillo ha estat condemnat a dos anys de llibertat vigilada, dos anys d’inhabilitació per a treballs amb menors i dos anys de prohibició d’aproximació i comunicació amb la víctima. La víctima va declarar haver quedat paralitzada i en xoc, negant qualsevol flirteig amb Gordillo, qui al·legava que els tocaments havien estat consentits. Gordillo s’enfronta a un segon judici per una presumpta agressió sexual a una altra redactora d’El Principal la mateixa nit, per la qual la Fiscalia demana quatre anys de presó. Aquest segon cas presumptament va ocórrer en un taxi després de sortir de la discoteca, i la denunciant va donar positiu en benzodiazepina, tot i no recordar haver-ne pres. Gordillo al·lega que en aquest cas les relacions van ser consentides.

L’oferta pública d’adquisició (OPA) del BBVA sobre el Banc Sabadell ha generat una gran controvèrsia, amb importants repercussions polítiques i econòmiques. El ministre d’Economia espanyol, Carlos Cuerpo, ha elevat l’OPA al Consell de Ministres, que té un mes per decidir si imposa condicions a l’operació. Aquesta decisió ha estat rebuda amb recels a Madrid, on es percep com un intervencionisme polític en favor dels interessos catalans. La premsa conservadora ha criticat durament al president Pedro Sánchez, acusant-lo de polititzar l’operació per buscar el suport dels partits independentistes. A Catalunya, l’OPA ha generat una forta oposició transversal, amb patronals, sindicats i partits polítics mostrant-se en contra. El president de la Generalitat, Salvador Illa, també ha expressat el seu rebuig. La decisió del govern espanyol podria influir en les relacions amb Junts i ERC al Congrés dels Diputats. El PP, per la seva banda, manté una posició ambigua, criticant la consulta pública impulsada per la Moncloa però evitant pronunciar-se clarament sobre l’OPA. El govern espanyol ha de buscar un equilibri entre els diferents interessos, tenint en compte els límits legals i la possible oposició de les institucions europees. El termini per a la decisió final és el 27 de juny.

El Tribunal Suprem ha ordenat el retorn de les pintures murals de Sixena del MNAC al monestir de Sixena (Osca). La sentència confirma que les pintures, un conjunt artístic únic del romànic, estaven en dipòsit al museu i que la reclamació del govern d’Aragó, actuant per la comunitat religiosa titular del monestir i l’Ajuntament de Sixena, és legítima. El Suprem desestima els recursos de la Generalitat i el MNAC, que al·legaven els riscos del trasllat per a la conservació de les obres, rescatades d’un incendi al monestir el 1936 per Josep Gudiol. El tribunal argumenta que el MNAC mai ha estat propietari de les pintures i que, per tant, l’acció reivindicatòria no ha prescrit. Aquesta decisió culmina un llarg litigi originat per la decisió del Vaticà el 1995 de transferir parròquies, incloent Vilanova de Sixena, al bisbat de Barbastre-Montsó. El conflicte, que també va afectar les obres del Museu de Lleida el 2017 amb l’aplicació de l’article 155, s’ha convertit en un conflicte judicial i polític. Experts com Albert Velasco i Manuel Castiñeiras han expressat preocupació per la conservació de les pintures, mentre que Lluís Puig ha lamentat la politització del cas. El monestir de Sixena va reobrir fa dos mesos després d’anys de tancament i obres de condicionament.

Alberto Núñez Feijóo es prepara per al congrés del PP que se celebrarà els dies 4, 5 i 6 de juliol, després de presentar 94.501 avals per a la seva reelecció com a president del partit. Feijóo es declara millor preparat per a la Moncloa després de tres anys al capdavant del partit i de l’oposició. El congrés aprovarà dues ponències: una d’estatuts i una de política. Aquesta última, elaborada per Juanma Moreno Bonilla i Alfonso Fernández Mañueco, ha comptat amb la influència d’Alma Ezcurra, coordinadora de Reformisme 21, el think tank del PP. Ezcurra, considerada propera a Isabel Díaz Ayuso, ha treballat anteriorment a la FAES i per a Mariano Rajoy. Reformisme 21, presidit per Pablo Vázquez, exdirector de FEDEA, busca generar un discurs propi per al PP, diferent del de la FAES d’Aznar. El think tank compta amb figures com Fátima Báñez, Román Escolano, Luis Garicano, Teresa Freixes i Gregorio Luri. La seva producció, però, ha estat discreta fins ara, amb publicacions com l’anàlisi del mandat de Bukele o la reelecció de Trump, i el llibre Colisión de utopías de Javier de Andrés, que proposa un camí entre l’independentisme i el “centralisme jacobí”. Feijóo ha evitat pronunciar-se sobre futurs pactes postelectorals, afirmant que el seu objectiu és guanyar les eleccions i governar.

La votació per a l’oficialitat del català, el basc i el gallec a la Unió Europea ha estat ajornada de nou pel Consell d’Afers Generals de la UE. Malgrat la petició del govern espanyol per incloure-ho a l’agenda de la reunió del 27 de maig, les reticències d’una desena d’estats membres, com Alemanya, Itàlia, Suècia, Finlàndia, Croàcia, França, Bulgària, Àustria, Txèquia i Lituània, han impedit l’acord. El ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha afirmat que vint països donen suport a la iniciativa o no hi veuen impediments, i ha anunciat que contactarà amb els set països dubtosos. Espanya s’ha compromès a assumir els costos derivats de la traducció, estimats en 130 milions d’euros anuals, i ha presentat un memoràndum per abordar les preocupacions legals i financeres. Albares ha insistit en el caràcter “irreversible” i “irrenunciable” de la proposta, destacant la importància del plurilingüisme de la identitat espanyola. El PP, però, ha qualificat l’ajornament com una “derrota” per al president Pedro Sánchez. La qüestió ja havia estat ajornada en reunions anteriors, i la manca d’unanimitat continua bloquejant el procés.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha emprès un viatge institucional al Japó i Corea del Sud per enfortir les relacions comercials, impulsar inversions i promoure la internacionalització de les empreses catalanes. Aquest viatge, el primer gran desplaçament internacional d’Illa en aquesta legislatura, s’emmarca en un context de canvi en l’ordre mundial, marcat per la política comercial de Donald Trump i la incertesa econòmica global. L’objectiu principal és obrir nous mercats per al teixit empresarial català, diversificant les relacions comercials i reduint la dependència del mercat estatunidenc.

Al Japó, Illa visitarà Tòquio, Osaka, Kobe, Kyoto, i es reunirà amb empreses, agents comercials i institucions com la Japan External Trade Organization (Jetro). A més, es preveuen trobades amb empresaris catalans i japonesos, així com una visita a NTT Data, multinacional que genera 4.000 llocs de treball a Catalunya. També es tractaran temes com la possible obertura d’un vol directe Barcelona-Tòquio. A Corea del Sud, Illa es reunirà amb representants de Lotte Energy Materials, que preveu una important inversió a Mont-roig del Camp, i visitarà l’empresa Seegene, que col·labora amb la catalana Werfen.

A més de l’aspecte econòmic, el viatge també té un component cultural i gastronòmic. Els xefs Joan Roca i Carme Ruscalleda participaran en diversos actes per promocionar la gastronomia catalana, aprofitant la designació de Catalunya com a Regió Mundial de la Gastronomia 2025. Aquest viatge segueix la línia de les visites anteriors de presidents com Jordi Pujol, Pasqual Maragall i José Montilla, que també van prioritzar les relacions amb el Japó, especialment Pujol, qui va ser rebut per l’emperador Akihito en diverses ocasions. Aquestes visites històriques es van centrar en l’àmbit econòmic i en el reforç dels lligams comercials entre Catalunya i el Japó.